Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Peter Jackson
Guió: Fran Walsh, Philippa Boyens, Peter Jackson, Guillermo del Toro (novel·la: J. R. R. Tolkien)
Música: Howard Shore
Producció: New Line Cinema, Metro-Goldwyn-Mayer Pictures, WingNut Films
Distribució: Warner Bros. Pictures
Actors: Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage
Emissió/Estrena: 02/12/2013 (estrena Los Angeles), 12/12/2014 (Nova Zelanda) 13/12/2014 (EE.UU.) Pressupost / taquilla: 217-250M $ / 959M $
Títol original: The Hobbit: The Desolation of Smaug
[ Aventura, fantasia, acció ]
2 h. 41 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,8) (597K):
“Els nans, juntament amb el Bilbo Baggins i Gandalf el Gris, continuen la seva missió per recuperar la Muntanya Solitària, la seva pàtria, del drac Smaug.”
Crítica
En el conjunt de les tres pel·lícules seguides –i amb bona resolució– s’entenen millor, però això no treu que sigui innecessàriament llarga… 
Basada en la novel·la de J. R. R. Tolkien (1892-1973) The Hobbit publicada el 1937 (310 pàgines en la seva primera edició). Com a context referencial The Lord of the Rings va ser publicat en les tres parts ben reconegudes entre 1954 i 1955 (1077 pàg. en la primera edició del volum recopilatori): - The Fellowship of the Ring (29/07/1954, 423 pàg.)
- The Two Towers (11/11/1954, 352 pàg.)
- The Return of the King (20/10/1955, 416 pàg.)
He vist amb anterioritat les tres pel·lícules d’El hòbbit, però només una sola vegada. Cal dir també que, molt possiblement, les vaig veure online quan encara no tenien la qualitat “bona” per a reproduir-se adequadament en unes condicions dignes i va ser una opció consumista per estar al dia. Pel que veig, a data d’avui només tenia anotada la tercera pel·lícula.
Les tres pel·lícules d’El senyor dels anells del Peter Jackson són dels anys:
- The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001)
- The Lord of the Rings: The Two Towers (2002)
- The Lord of the Rings: The Return of the King (2003)
Que d’El senyor dels anells en fessin tres parts ho trobo correcte, doncs el llibre original era un totxo de més de mil pàgines i així estava separat en l’edició original. Ara bé, fer-ne també tres parts d’El hòbbit ho trobo barroer per tal de fer caixa tot estirant el xiclet.
El hòbbit, d’una a tres pel·lícules:
- Una pel·lícula: He llegit en algun lloc que, en una primera idea del Peter Jackson i muller (la guionista Fran Walsh), van expressar el seu interés d’adaptar El hòbbit allà per 1997 en una pel·lícula, primera part d’una trilogia que seria completada amb dues pel·lícules més d’El senyor dels anells.
- Dues pel·lícules: Durant la producció d’El hòbbit, Guillermo del Toro n’havia de ser el director i estava prevista fer-la en dues parts.
- Tres pel·lícules: Finalment problemes econòmics amb la productora van fer renunciar Guillermo del Toro de la direcció, però va continuar treballant en el guió i es va quedar en les tres pel·lícules.
Matitzat tot això, he de dir que ara m’ha agradat bastant més que la primera i única vegada que la vaig veure, entre altres coses perquè l’he buscat amb una resolució adequada.
Aprofito per copiar i enganxar la primera opinió escrita amb la tercera part de la pel·lícula, amb què em continuo sentint reflexat:
“Vaig llegir el llibre quan era adolescent i en tinc bons records. Tot i que ara mateix no recordo quin era el fil argumental, puc dir que em va agradar i no té res a veure amb aquest gota a gota sense sentit.”
(22/01/2015)
Continuen sense agradar-me els trompe-l'œil (enganyalull, trampantull o trampantojo) de les diferentes mides i proporcions de les races dels personatges, doncs continuen fallant així com alguns efectes visuals amb la tecnologia millorada de més de deu anys després. Es veuen molt ficticis i és impossible enganyar l’ull!
En aquesta pel·lícula (i l’anterior) és la primera vegada que la Galadriel m’entra bé des de bon començament. En canvi el Legolas és totalment irreconeixible. Les fugides, escapades i combats, que de per si sembla que no tinguin final, es tornen en insuportables…
Parts
Resum (amb espòilers)
El Thorin Oakenshield i la seva companyia són perseguits per l’Azog i el seu grup d'orcs. El Gandalf els acompanya a la llar propera del Beorn, un canviador de pell que pot prendre la forma d'un ós. Aquella nit, l’Azog és convocat a Dol Guldur pel Nigromant, que li ordena que reuneixi les seves forces per a la guerra. L’Azog delega la caça del Thorin al seu fill Bolg. Després d'explicar a la companyia els perills del Bosc Llobregós, incloent-hi l'ascens del Nigromant i el perill dels elfs del bosc, el Beorn acompanya la companyia fins als límits del Bosc Llobregós, on el Gandalf descobreix la Llengua Negra impresa en una antiga ruïna. Això, i una petició prèvia de la Galadriel, el porta a investigar les tombes dels Nazgûl. Abans de deixar la companyia, els adverteix que romanguin pel camí. Es perden al bosc i són atrapats per aranyes gegants. El Bilbo allibera els nans amb l'ajuda de l'anell d'invisibilitat i comença a comprendre la seva fosca influència quan deixa caure l'anell i mata brutalment una aranya petita per recuperar-lo.
Les aranyes restants són assassinades pels elfs del bosc liderats per Tauriel i Legolas, que capturen els nans i porten en Thorin davant del seu rei, Thranduil. En Thorin s'enfronta al rei per haver descuidat els nans d'Erebor després de l'atac de Smaug 60 anys abans i, en conseqüència, és empresonat amb els altres nans. Havent evitat la captura, en Bilbo els ajuda a escapar en bótes de vi buides enviades riu avall. Són perseguits pels elfs del bosc i emboscats per Bolg i el seu grup d'orcs, cosa que resulta en una batalla a tres bandes mentre baixen riu avall amb les bótes. Els nans escapen dels dos grups de perseguidors, però en Kíli és ferit amb una fletxa de Morgul. Thranduil segella el seu regne quan un captiu orc revela que un exèrcit malvat s'està reunint al sud, però Tauriel decideix marxar i ajudar els nans i Legolas va darrere d'ella. Gandalf i Radagast investiguen les tombes dels Nazgûl i les troben buides. Gandalf descobreix que els Nou han estat cridats a Dol Guldur, deduint que Sauron ha tornat i s'està preparant per a la guerra.
La companyia és introduïda de contraban a Esgaroth per un barquer anomenat Bard. Thorin promet al Mestre de Laketown una part del tresor de la muntanya, i els donen armes i són enviats a la muntanya. A causa de la seva ferida, Kíli es veu obligat a quedar-se a casa de Bard, atès per Fíli, Óin i Bofur. Bilbo descobreix l'entrada oculta a la Muntanya Solitària i és enviat a dins per recuperar la Pedra de l'Arca. Tanmateix, desperta accidentalment Smaug, que revela el seu coneixement del complot dels nans.
A Laketown, Bard, un descendent de l'últim governant de Dale, posseeix l'última fletxa negra per matar Smaug. Intenta arribar al llançador, tement els perills de la muntanya, però és arrestat pel Mestre, que ordena al seu fill que amagui la fletxa. Bolg i els seus orcs envaeixen i ataquen els quatre nans, però Tauriel i Legolas arriben per derrotar-los ràpidament.
Mentrestant, Gandalf s'infiltra sol a Dol Guldur després d'enviar Radagast a advertir Galadriel del seu descobriment a les tombes. El Nigromant domina i derrota Gandalf i es revela com a Sauron. Gandalf observa impotent com Azog i un exèrcit d'orcs marxen des de Dol Guldur cap a la Muntanya Solitària. Dins de la muntanya, durant una llarga persecució, Bilbo i els nans reencenen la forja de la muntanya utilitzant les flames de Smaug i fonen una gran estàtua daurada, amb l'esperança d'enterrar Smaug viu en l'or fos. Ho fan, però Smaug emergeix de l'or, surt ensopegant de la muntanya i vola per destruir Laketown mentre Bilbo observa amb desesperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada