El Eternauta (2025) S01

[615]

Valoració

Fitxa tècnica

Creador/direcció: Bruno Stagnaro
Guió: Bruno Stagnaro, Ariel Staltari (còmic: H. G. Oesterheld, F. Solano López)
Música: Federico Jusid
Producció: K&S Films, Netflix
Distribució: Netflix
Actors: Ricardo Darín, Carla Peterson, César Troncoso
Emissió: 30/04/2025
Títol original: El Eternauta

[ Ciència ficció, misteri, acció, postapocalíptic ]
6 capítols de 40-75 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,7) (7,9K):
“La història segueix Juan Salvo juntament amb un grup de supervivents mentre lluiten contra una amenaça alienígena que està sota la direcció d'una força invisible després que una horrible nevada es cobri la vida de milions de persones.”

Crítica

Comença de la pitjor manera, avorrida i farragosa, però de seguida augmenta l’interès…

Basada en el clàssic còmic argentí del mateix títol escrit per l’Héctor Germán Oesterheld i il·lustrat pel Francisco Solano López publicat entre 1957 i 1959 a la revista Suplemento semanal Hora Cero. L’àlbum recopilatori consta de 376 pàgines.

Posteriorment, el 1969, l’Oesterheld va crear una nova versió de la història al costat de l'Alberto Breccia, autor més conegut (almenys per mi), i després la seqüela El Eternauta II amb el Solano López altre cop, ambdues d'un to polític més agressiu que la història original. L’Oesterheld va ser un dels "desapareguts" pel Procés de Reorganització Nacional després d'aquesta última.

He intentat en diverses ocasions llegir el còmic, però la gràfica del dibuix amb taques de tinta amb un estil tan obsolet i tan mal envellit sempre m’ha fet tirar enrera. La història llegida també se’m feia farragosa des del primer moment, però la sèrie ha canviat la manera de veure’n les coses. Visionant el capítol tres, me n’he anat a la biblioteca de Ribes a agafar el còmic abans que voli.

En la meva opinió, la introducció de les noies a la barca és horrorosa. Després, la presentació dels personatges es fa lenta i farragosa. En el moment en què el Juan Salvo surt de la casa on ha passat la nit amb la màscara i arriba a l’edifici de veïns, comença la història de veritat.

Són només sis capítols i s’esperen properes temporades.

He començat la lectura del còmic a final del capítol tercer de la sèrie i he anat alternant el visionat de la sèrie amb lectura del còmic. El final de la primera temporada de la sèrie coincideix aproximadament amb la meitat de la història del còmic (pàg. 154 de 366), així doncs no només hi haurà segona temporada, sinó que, presumiblement, també tercera si estiren el xiclet després de l’èxit que està tenint aquesta primera temporada.

Trobo que, en la part que he llegit del còmic, no hi ha la crítica política que se suposa va provocar la “desaparició” de l’Oesterheld en la darrera dictadura (especialment pel posicionament més descarat de l’autor en la segona part de l’obra), però, justament per això, la sèrie, que està excel·lentment adaptada i convenientment canviada als temps actuals, no fa absolutament cap crítica de res i, en conseqüència, no fa tampoc cap homenatge a l’autor. És l’únic inconvenient que li he sabut veure.

[ Actualització 09/05/25: Ara sé que el creador/director de la sèrie, Bruno Stagnaro, calça molt a la dreta políticament i troba que la segona part del còmic, El Eternauta II (1976), no té cap valor perquè justament fa aquesta crítica; segons el director, l’únic que importa és la història… ]

Sense haver llegit encara el còmic –només una cinquatena de pàgines–, aquestes són les principals diferències:

• al còmic la casa és del Juan Salvo; a la sèrie la casa és del Favalli;
• al còmic el Favalli deu medir 1,90 m, està fortot, té el pèl rinxolat i deu pesar 120 Kg; a la sèrie és un mitja-merda que es veu bastant més baixet que el Ricardo Darín –que fa 1,72 m– tot i que medeix pràcticament el mateix: 1,70 m;
• al còmic la filla del Juan i l’Elena es diu Martita i té entre sis i vuit anys; a la sèrie es diu Clara, té vint-i-dos anys (l’actriu) i des de pràcticament el primer moment és convertida en home-robot;
• al còmic el Lucas és mort ben aviat; a la sèrie aguanta fins al final d’aquesta primera temporada convertit en home-robot;
• al còmic l’Alberto Franco tarda en aparèixer i forma part de la resistència; a la sèrie hi és des de bon començament –amb el nom d’Omar–, però el presenten com algú que sobra al grup d’amics.

En la meva opinió:

• els efectes especials estan prou bé;
• els “escarossats” (cascarudos) també són molt interessants;
• a nivell visual en l’adaptació a la sèrie s’agraeix, i molt, el moment en què deixa de nevar: surt el sol, els protagonistes van a cara descoberta i s’entén què diuen sense màscara;
• he notat a faltar la part dels llançarrajos o llançallamps, els “gurbs” (gurbos) i els salts temporals al Continuum 4 tot i que es donen a entendre just abans d’acabar (s’ho guarden per la propera temporada).

Llegir a la sinopsi d’IMDb que la història va d’alienígenes em sembla un gran espòiler. Al còmic, de bon començament, es presenta l’eternauta com una persona que ve del futur viatjant temporalment i ens explica la història en primera persona a través del novel·lista/guionista; però no pas a la sèrie: concordem doncs que la sèrie és una història d’intriga i misteri davant un fet apocalíptic i que, a partir d’una estranya nevada i un gran black-out inicial, mica en mica es van descobrint aquests misteris. La qüestió alienígena anirà arribant més endavant, primer amb els escarossats i després amb els Mans (final de la primera temporada). Temps hi haurà per explicar qui són els gurbs, els Ells i els viatges en el temps a la segona temporada.

Així que, ja posats, aquí va la història explicada al revés, resolent tots els misteris des del final cap endavant, un espòiler com la copa d’un pi de coses que no surten encara en aquesta primera temporada de la sèrie, però que necessito relatar adequadament, doncs és el background de la història:

“Una raça alienígena que anomenen els «Ells»(Ellos) envaeix la Terra. Mai es mostren com són, però sí se sap que controlen una altra raça alienígena, els «Mans»(Manos), mitjaçant una glàndula artificial del terror implantada que els enverina. Els Mans tenen multitud de dits a les extremitats superiors (final de l’últim capítol) i amb els dits alhora controlen els homes-robot (humans “poseïts”), els escarossats (cascarudos) i els gurbs (gurbos, que encara no han aparegut, almenys aquesta temporada). D’aquests Mans n’hi ha de bons i de dolents.

La història se centra en el Juan Salvo i els seus companys de la partida de cartes setmanal, especiament el Tano Favalli. En el moment en què esdeveneix el black-out, es declaren autosuficients, saben com subsistir i, finalment, enfrontar-se als alienígenes, especialment el Juan que aprèn a fer salts temporals en el Continuum 4 assistit per alguns Mans que volen ajudar.”

Resum (amb espòilers)

Una nit d'estiu a Buenos Aires, una misteriosa nevada mortal arrasa la major part de la població i deixa milers de persones atrapades. El Juan Salvo i els seus amics s'embarquen en una lluita desesperada per la supervivència. Tot canvia quan descobreixen que la tempesta de neu tòxica és només el primer atac d'un exèrcit alienígena que envaeix la Terra. L'única manera de mantenir-se viu és unir-se i lluitar. Ningú sobreviurà sol.

==

1.- Noche de truco. Una nevada inusual interromp la nit de cartes del Juan i els seus amics. Entre la incertesa i la tensió, improvisen un vestit perquè ell s'enfronti a la neu i busqui la seva filla.

2.- Salgan al sol. Després de creuar una ciutat devastada de Buenos Aires per arribar a l'apartament de l'Elena i la Clara, el Juan descobreix que l'instint humà pot ser tan letal com la neu tòxica.

3.- El magnetismo. A la recerca de pistes a l'escola de la Clara, el Juan i l'Elena coneixen el Pablo, un estudiant angoixat. El Tano intenta comunicar-se per ràdio i les visions del Juan s'intensifiquen.

4.- Credo. El Tano i el Juan es dirigeixen al centre de la ciutat, on troben una barricada i forces militars. Després de trobar-se amb una amenaça repugnant, reben ajuda d'un grup molt peculiar.

5.- Paisaje. Amb l'illa com a destinació, el Tano ha de prendre una decisió difícil per aconseguir transport. Pel camí, descobreixen un camp de refugiats dins d'un centre comercial.

6.- Jugo de tomate frío Després d'una arriscada missió en tren per tornar a la ciutat, una misteriosa llum brillant atrau el Juan i el porta a una descoberta inimaginable.