El Eternauta (1957-59) (ed. 2008 especial 50 aniversari)

[568]

Valoració

Fitxa tècnica

H. G. Oesterheld (guió)
F. Solano López (dibuix i tinta)
(El Eternauta)

[ Còmic sud-americà, ciència ficció, postapocalíptic ]
Norma Editorial (2a ed. 2008; descatalogat)
Planeta Cómic (actualment només disponible l’edició de 2022 d’aquesta editorial)

368 pàgines b/n - format 280 x 227 mm
Wikipedia

Sinopsi

Whakoom:
“Província de Buenos Aires, Argentina, 1957. Mentre juguen a les cartes en una típica nit de Buenos Aires, quatre amics escolten una inquietant notícia a la ràdio: una prova nuclear a l'Oceà Pacífic hauria deixat material radioactiu en l'aire que seria arrossegat amb el vent cap a Sud-amèrica. Segons després, una nevada fluorescent comença a caure a la ciutat i els seus voltants, matant tot el que toca. Aquest és el principi de l'anarquia i la violència o una invasió alienígena?”

Crítica

Aprofitant la sèrie de Netflix, finalment m’he animat a llegir-lo després d’alguns intents frustrats…

Clàssic còmic argentí escrit per l’Héctor Germán Oesterheld i il·lustrat pel Francisco Solano López publicat entre 1957 i 1959 a la revista Suplemento semanal Hora Cero. L’àlbum recopilatori consta de 368 pàgines.

Posteriorment, el 1969, l’Oesterheld va crear una nova versió de la història al costat de l'Alberto Breccia, autor més conegut (almenys per mi), i després la seqüela El Eternauta II amb el Solano López altre cop, ambdues d'un to polític més agressiu que la història original. L’Oesterheld va "desaparèixer" el 1977, probablement executat extrajudicialment el 1978 després del cop d’Estat del Videla de 1976.

El Eternauta és la primera novel·la gràfica en espanyol i la més important per al món hispanoamericà. Per a aquesta edició definitiva, revisada i corregida que segueixen les directrius dels hereus dels creadors, s'han retocat més de cinquanta il·lustracions sense alterar l'esperit original de l'obra, amb la intenció d'optimitzar-ne la qualitat visual, la potència i la continuïtat gràfica. Amb la seva vitalitat narrativa, el seu vigor polític i el seu pes iconogràfic intactes, aquesta és la història que va influir més de cinc generacions de lectors arreu del món.

Diu el guionista en la introducció que, des de sempre, es fa sentir fascinat per Robinson Crusoe (1719, Daniel Defoe) i que es va inspirar en aquest personatge per crear el seu Juan Salvo, l’eternauta. A partir d’aquí, setmana rera setmana en la publicació setmanal a Suplemento semanal Hora Cero va anar afegint contingut i creant la història tot improvisant sobre una base que no tenia gairebé gens pensada.

A part de Robinson Crusoe (1719) és més que obvi que la altra gran font d’inspiració és La guerra dels mons (1895-97, H. G. Wells) de la que sempre he tingut coses malenteses, com confondre Wells (H. G. Wells) amb Welles (Orson Welles). Aquí, alguns aclariments:

• 1895-97: serialització a la Pearson's Magazine al Regne Unit;
• 1897: serialització a la Cosmopolitan als Estats Units;
• 1898: novel·la completa;
• 1938: adaptació en format simulacre informatiu a la ràdio per l’Orson Welles;
• 1949: adaptació de la versió d’Orson Welles a la ràdio a l’Equador (Ràdio Quito) amb morts reals pels carrers amb només vint minuts d’emissió;
• 1953: pel·lícula The War of the Worlds (Byron Haskin);
• 1975: pel·lícula TV The Night That Panicked America (recordo haver vist aquesta pel·lícula de petit, fet que em va marcar, amb els fets succeits a la ràdio i recordava, erròniament, que l’actor que protagonitzava els fets era el mateix Orson Welles).

He intentat en diverses ocasions llegir el còmic, però la gràfica del dibuix amb taques de tinta amb un estil tan obsolet i tan mal envellit sempre m’ha fet tirar enrera. La història llegida també se’m feia farragosa des del primer moment, però la sèrie de Netflix ha canviat la manera de veure’n les coses. Visionant el capítol tres, me n’he anat a la biblioteca de Ribes a agafar el còmic abans que voli.

”Ni la pau ni l’amor. La nit que obre l’Eternaluta és l’angoixa i la desolació. La nevada que cau sobre Buenos Aires és només el primer tram d’una invasió alienígena que es desglossarà en escenaris urbans reconeixibles la seva violenta espiral de poesia i aniquilació. Com és aquesta estratègia militar avançada que ofega les esperances de la supervivència humana? On s’amaga el veritable enemic? Qui podrà afrontar una destinació pitjor que la mort? Què fer quan és impossible avançar i inviable tornar enrere? Resistir. Contra l’invasor. O contra l’exercici abusiu del poder, que es converteix en el mateix. La major aventura de la ciència ficció escrita al sud del món va aparèixer serialitzada com una llarga història serialitzada al setmanari Hora Zero entre 1957 i 1959. Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López, l’èpica de L’Eternauta és una radiografia completa de la història argentina dels darrers cinquanta anys. Metàfora sorprenent del país arrasat, lliurada a interessos externs i dominat per l’invasor. Una història actual que continua cridant el seu missatge als quatre vents quan no importa si es guanya o es perd, l’únic que predomina és la dignitat amb la qual es batalla.”

Copio i enganxo l’espòiler del gruix de la història que he fet a la fitxa de la sèrie, El Eternauta (2025) S01:

“Juan Salvo, que es presenta a si mateix com l’eternauta, es materialitza del no res davant el guionista i novel·lista d’aquest còmic per explicar-li una història on diu venir del futur. En aquesta història, el Juan Salvo explica com una raça alienígena que anomenen els «Ells»(Ellos) envaeix la Terra l’any 1963. Mai es mostren com són, però sí se sap que controlen una altra raça alienígena, els «Mans»(Manos), mitjaçant una glàndula artificial del terror implantada que els enverina. Els Mans tenen multitud de dits a les extremitats superiors (final de l’últim capítol de la sèrie) i amb els dits alhora controlen els homes-robot (humans “poseïts”), els escarossats i els gurbs (que encara no han aparegut, almenys aquesta temporada). D’aquests Mans n’hi ha de bons i de dolents.

La història se centra en el Juan Salvo i els seus companys de la partida de cartes setmanal, especiament el Tano Favalli. En el moment en què esdeveneix el black-out, es declaren autosuficients, saben com subsistir i, finalment, enfrontar-se als alienígenes, especialment el Juan que aprèn a fer salts temporals en el Continuum 4 assistit per alguns Mans que volen ajudar.

La història té un desenvolupament bastant tràgic per tothom excepte pel mateix Juan Salvo que es dedica a fer salts temporals, fins adonar-se que la història l’està explicant l’any 1959, temps suficient per revertir-ne el final, tot i que el mateix Juan Salvo ho oblida en el moment en què es retroba amb la seva família.”

==

Coses que he anat veient, observant i anotant a mode de resum:

Diferentes capes d’intriga i misteri:

• black-out general amb nevada mortal exterior, situació que els obliga a autoproveir-se i protegir-se per moure’s adequadament en la nova situació (7/350);
• concienciació d’una invasió alienígena en el moment que comencen a caure objectes lluminosos del cel de manera controlada (55/350);
• primers raigs destructors (64/350);
• primera batalla: combat de la general Paz (rotonda de l’av. general Paz) (75/350);

• aparició dels escarossats (cascarudos) i dels aparells llança raigs (79/350);
• segona batalla: setge de River Plate (92/350);

• nova arma alienígena voladora (101/350);
• deixa de nevar i primeres al·lucinacions (108/350);
• aparició dels homes-robot (129/350);
• aparició dels Mans (Manos; 14 dits a la mà dreta al còmic, 17 a la sèrie) (138/350);

[ Final de la primera temporada de la sèrie de Netflix ]

• aparició de les màquines llança llamps elèctrics paralitzadors (140/350);

• menció dels Ells (Ellos) i dels gurbs (gurbos) (162/350);
• batalla de la plaça Itàlia amb un incendi al·lucinatori i KO per electrocució (186/350);
• aparició dels gurbs (gurbos; il·lustrats) (198/350);

• incident del metro amb la mort del segon Mans (213/350);
• observació dels mísils intercontinentals (bomba atòmica) (235/350);
• una noia-robot els intenta parar una trampa fent-se passar per humana (240/350);
• nau de comandament dels Mans (250/350);

• caserna general de la invasió dels Ells a la plaça del Congrés (254/350);

• aparell antimísils intercontinentals (256/350);

• aparell de camp de força (261/350);

• sirena d’alarma (264/350);

• destrucció de la cúpula dels Ells i conseqüent
  aniquilació dels Mans (273/350);
• fugida dels Ells (276/350);
• bomba atòmica sobre Buenos Aires (284/350);
• la troballa dels cossos de l’Elena i la Martita (290/350);
• el Mà aliat (296/350);
• nova nevada mortal (298/350);
• la transmissió de ràdio (308/350);
• el viatge a Pergamino (319/350);
• descobriment de la trampa de Pergamino (329/350);
• el Favalli, el Franco, el Pablo i el Mosca convertits en robots (338/350);
• fugida a la nau alienígena i salt temporal accidental al Continuum 4 (341/350);
• contacte amb un Mà que li explica la qüestió del Continuum 4 (345/350);
• resolució de la paradoxa (349/350).

- Terrible error: pàgina repetida; la paginada com a 37 (21 de la història) és exactament el mateix que la 38 (22 de la història); de veritat ningú se’n va adonar en la impressió i, a més, en una segona edició?

- Trobo que en el còmic, en el moment que el nostre protagonista, Juan Salvo, és incorporat a les milícies i li és atorgat el rang de caporal –en un tres i no res ascendint a tinent–, perd la seva identitat en el moment en què desapareix la visera de bus que el caracteritza i comença a dur el casc militar (88/350) que, per altra banda, sembla el casc dels soldats alemanys nazis de la segona guerra mundial, mentre el Favalli, per contra, continua portant l’inicial. En la meva opinió, en aquest punt l’heroi mor.

- En la sèrie de Netflix no apareix en cap moment, almenys en la primera temporada, l’Alberto Franco, qui, a fi de comptes, serà el veritable protagonista de la història (en realitat sí apareix en dos capítols, però de manera totalment irrellevant i amb una caracterització massa madura quan al còmic és un jovenet inexpert).

- Al còmic, la història de ciència ficció s’acaba convertint en una clàssica historieta de batalles i de guerra.

- Pràcticament des de que apereixen els escarossats per primer cop (79/350), apareixen els canons llança raigs (que no apareixen a la primera temporada de la sèrie) i, de la mateixa manera –encara que subtilment–, ens mostra els escarossats controlats per petits enginys amb antena implantats en el seu clatell. A la pàgina 103 (87/350) són conscients d’aquest fet i de que els escarossats no són el veritable enemic.

- Els homes-robot també porten uns aparatosos i visibles enginys amb antena als clatells. I de la mateixa manera els gurbs el porten al coll, tot i que, més endavant, els Mans aprenen de l’error de mostrar-los tan evidentment i els amaguen.

- O m’he perdut alguna cosa important de la història, o l’arrancada de la història no coincideix amb la resolució: la història comença amb l’aparició fantasmagòrica del Juan Salvo l’any 1957 –any de l’arrancada de la publicació del còmic–, que és qui narra tota la història; quan acaba, descobreix, per sorpresa, que està a l’any 1959 –any de la finalització de la publicació del còmic– i no és fins llavors quan s’adona que pot revertir i arreglar el final de la història, perquè quan comença la invasió alienígena és al 1963.

Resum (amb espòilers)

El guionista, l’Oesterheld, en un exercici de metaficció, s’interpel·la a si mateix com un personatge més de la història. La seva participació consisteix a escoltar el relat de Juan Salvo, l'Eternauta, un home que es materialitza a casa sense previ avís. Aquest personatge, a més de relatar una sèrie d'esdeveniments, expressa les impressions i l'anàlisi dels successos que van tenir lloc.

La història comença a Vicente López (localitat argentina del partit homònim de Vicente López, a la zona nord del Gran Buenos Aires, província de Buenos Aires), on hi ha el protagonista amb la seva dona Elena, la seva filla Martita i els seus amics Favalli, Lucas i Polsky. Mentre els homes juguen al truc (és un joc de cartes amb baralla espanyola molt difós a Espanya –Comunitat Valenciana, Múrcia, Galícia i Illes Balears– i Amèrica del Sud –Argentina, Veneçuela, Paraguai, Uruguai, sud de Xile– que generalment es juga entre dues parelles), escolten a la ràdio una estranya notícia respecte d'una explosió a l'oceà Pacífic, just abans que es talli la llum. Juntament amb aquest fenomen, els habitants de la casa noten un inusual silenci al carrer, i en mirar per la finestra descobreixen que la ciutat està coberta per una mena de neu luminiscent que cau en flocs arrodonits des del cel, a més de cadàvers de transeünts i vehicles xocats. Després d'observar els veïns del davant obrir la finestra per veure què passava i morir al contacte amb la neu, els amics dedueixen que l'estranya nevada és el motiu del silenci. Llevat, llavors, corre a la cambra de la seva filla tement que hi hagués una finestra oberta, però troba que a causa de l'intens fred la casa havia estat tancada en forma hermètica. Tot i això, el Polsky, preocupat per la seva dona i fills, abandona la casa desoint les advertències dels seus amics i mor després de fer uns passos al carrer. El Favalli, professor de física de gran erudició i enginy, troba la solució per no morir d'inanició: crear un vestit aïllant que protegeixi el cos del contacte amb els flocs mortífers. Gràcies al vestit, el Juan Salvo pot sortir a buscar a les botigues els subministraments per subsistir. A la ferreteria s'afegeix un nou personatge al grup: el Pablo, un noi de dotze anys, que s'havia salvat de la nevada gràcies a haver estat tancat al soterrani pel propietari del local.

Els protagonistes descobreixen altres supervivents de la nevada, tot i que la gravíssima situació ha desencadenat l'anarquia i la violència social. Un supervivent anònim assassina el Lucas per robar-li el vestit (pàg. 47 de 350), i aquest fet decideix els protagonistes a escapar de la ciutat com més aviat millor.

Tot i això, no arriben a fer-ho. Aviat descobreixen els primers senyals que indiquen que la nevada seria producte d'una invasió extraterrestre: en sortir a buscar un camió per traslladar-se veuen caure a la distància unes boles de foc que baixen lentament, com si aterressin (pàg. 55 de 350).

Diversos soldats supervivents comencen a reclutar la gent que troben per fer front a la invasió. El Juan Salvo, el Favalli i el Pablo s'uneixen a l'exèrcit; l’Elena i la Martita romanen a la casa. Al grup s'hi afegeixen: el Mosca, un historiador que pren nota de tots els successos perquè la història de la invasió quedi registrada per a la posteritat (les intervencions d'aquest personatge són de caràcter humorístic); i el Franco, un obrer torner de gran valentia.

La primera batalla té lloc a l'avinguda General Paz, on els supervivents combaten amb extraterrestres similars a escarabats gegants, anomenats «escarossats» (cascarudos). Se'ls captura una arma llançarraigs de gran poder, capaç de destruir tancs o avions d'un sol tret. A l'examinar els cadàvers dels escarossats, el Favalli troba que tenen uns aparells metàl·lics clavats al clatell i dedueix que es tracta de «teledirectors» amb els quals altres éssers estan dirigint les seves accions. Amb això, el grup reconeix que els escarossats no són els veritables invasors, sinó gairebé la força de xoc d'una intel·ligència encara desconeguda. Durant aquests combats, la nevada mortal sembla cessar i recomençar de forma intermitent.

A continuació, l'exèrcit captura la pista de River per utilitzar-la com a base d'operacions. Aquí tenen lloc diversos combats; un d'ells, entre la mateixa resistència, ja que cauen sota els efectes d'una arma enemiga que genera al·lucinacions i es veuen entre si com un grup de escarossats. Producte de les al·lucinacions, alguns dels soldats —entre ells el Juan Salvo— intenten rescatar els seus éssers estimats d'un perill imaginari, fins que el mateix Juan identifica i destrueix l'artefacte productor d'al·lucinacions. Sobre aquest moment de la història la nevada s'atura, permetent que els supervivents humans puguin prescindir dels vestits aïllants.

A la nit, el Juan i el Franco abandonen l'estadi per esbrinar més sobre els veritables invasors. Així arriben fins a un lloc a les Barranques de Belgrano, on troben un extraterrestre d'aspecte humanoide amb moltíssims dits. El «Mà» (Mano), com l'anomenen, és qui controla a distància els escarossats, i els «homes-robot», presoners humans a qui s'ha inserit un teledirector.

[  En aquest punt és on acaba la primera temporada de la sèrie. Pel que fa al còmic hem d’estar a punt d’arribar a la meitat de la història: pàg. 138 de 350.  ]

No obstant això, fins i tot aquest extraterrestre és alhora controlat: prové d'una civilització pacífica i amant de la bellesa, i és obligat a combatre mitjançant una «glàndula del terror» empeltada en ell pels seus amos, que l'enverina quan sent por. El Juan Salvo i el Franco desencadenen sense voler aquest procés en atacar el Mà, i aquest, moribund, els explica sobre els seus amos, a qui anomena Ells: éssers impiadosos i d'una ambició sense límits, que esclavitzen altres espècies per usar-les com a soldats en el seu pla de conquesta de l'Univers.

Després del retorn a l'estadi, l'activitat dels invasors sembla cessar, cosa que és interpretada pels comandants com un senyal que l'enemic es rendeix i es retira. Tot l'exèrcit abandona l'estadi i marxa cap al centre de la ciutat pel carrer Pampa i l'avinguda Cabildo, en un recorregut forçat en estar totes les interseccions bloquejades per enderrocs d'edificis derrocats. En arribar a la Plaça Itàlia un edifici cau darrere seu, atrapant el Favalli. Un nou atac d’al·lucinacions que produeix la il·lusió d’un incendi els talla la retirada, deixant lliure només el carrer Las Heras. Mentre els altres soldats escapen del foc per Las Heras, el Juan s'adona de la naturalesa il·lusòria de les flames i es queda enrere juntament amb el Franco per rescatar el Favalli. Poc després els soldats tornen sobre els seus passos, delmats per un atac amb llançallamps. El minvat grup és després atacat per «gurbs» (gurbos), enormes bèsties extraterrestres d'aspecte massís, i per un llançarraigs l'operador dels quals no arriba a percebre's. Només el Juan, el Favalli i el Franco aconsegueixen escapar d'aquest atac, baixant a l'estació de subte Plaza Italia, i queden lliures en provocar una derrota intel·lectual al Mà que dirigia l'operació.

En sortir, es dirigeixen al centre de la ciutat per esbrinar tot el possible sobre els invasors, esperant poder comunicar aquesta informació a altres països que estiguessin patint la mateixa amenaça. La caserna general de la invasió se situa a la Plaça del Congrés, el qual resisteix els atacs aeris provinents d'altres països gràcies a la tecnologia extraterrestre, primer enderrocant els avions enemics i després activant un camp de força protector en forma de cúpula. El grup aconsegueix desactivar la cúpula protectora i aturar d'un cop totes les activitats dels invasors, encara que els «Ells» escapen -en forma implícita- a bord d'una nau lluminosa en forma d'esfera, que el Favalli relaciona amb les boles de foc que s'havien vist aterrar al començament.

El grup retroba el Pablo i el Mosca, que s'havien salvat d'un atac amb llançallamps escudant-se darrere d'uns gurbs morts. Mentre tots tornen a casa del Juan, allunyant-se de la ciutat, veuen l'estela d'un míssil intercontinental dirigit a l'exbase dels Ells, i segons després Buenos Aires és destruïda per una bomba atòmica.

Els homes reprenen el camí amb la interferència d'alguns gurbs, que són eliminats per un benefactor desconegut. A l'arribar a la casa, retroben l'Elena i la Martita i descobreixen que qui els havia salvat dels gurbs moments enrere és un Mà que, fora de la casa, intenta fer contacte amb intencions amistoses. Però recomença la nevada mortal i l'aniquila.

La història no continua de manera anàloga al començament. Els personatges escolten una transmissió de ràdio d'un Comitè Unit d'Emergència de l'Hemisferi Nord que assegura haver aconseguit controlar la nevada mortal i evitar la seva caiguda en determinats llocs, àrees lliures de nevada situades a diversos punts dels països afectats, on convoquen la població. Segons aquesta transmissió, la zona protegida més propera a Buenos Aires es trobaria a Pergamino (ciutat més important del nord de la província de Buenos Aires i és la capçalera del partit homònim). El grup es dirigeix en camió cap a aquest punt, però la transmissió radial resulta ser una elaborada trampa dels invasors, destinada a atraure tots els supervivents a llocs específics. En arribar a la suposada zona segura, el Favalli, el Franco, el Mosca i el Pablo són capturats i convertits en homes-robot. El Juan, l’Elena i Martita albiren una nau extraterrestre sense vigilància i hi ingressen, però són detectats. En intentar operar la nau per escapar, el Juan acciona per error un dispositiu que l'envia a una dimensió paral·lela anomenada Continum 4.

En aquest punt, es tanca l'estructura circular de la història. El Juan Salvo, en quedar separat de la seva esposa i de la seva filla, havia començat a buscar-les a través dels infinits Continum, i va ser així com havia aparegut a casa del guionista, a qui li va explicar la seva història presentant-se com «l'Eternauta, el viatger de l'eternitat».

Quan el Juan finalitza el seu relat, ell i el guionista s'adonen d'un detall: la història relatada hauria tingut lloc el 1963, però en aquell moment era el 1959 (l'any de la publicació de la historieta). Això implicaria que l'Elena i la Martita encara eren a casa seva, un xalet proper. Juan surt corrent de la casa del guionista per retrobar-se amb la seva família, fusionant-se amb si mateix anys més jove. En arribar a la casa i reunir-se amb l’Elena i la Martita oblida completament tot el que ha passat, però al guionista se li confirma la veracitat de la història al veure arribar el Favalli, el Lucas i el Polsky per jugar al truc igual que cada nit, tal com el Juan havia relatat. A l'última pàgina, l'autor es proposa a si mateix publicar allò que el Juan Salvo li havia explicat, en l'esperança de prevenir la invasió del 1963, acabant les seves reflexions amb la pregunta «Serà possible?».

Personatges principals

Protagonistes

• Juan Salvo (l'eternauta): personatge principal. Pare de la Martita i marit de l'Elena. És propietari d'una petita fàbrica de transformadors, això li va permetre tenir eines útils a les golfes per poder sobreviure les primeres hores de la nevada, també va ser subtinent.

• Elena: esposa del Juan. Mestressa de casa. Es quedarà amb la seva filla mentre el Juan Salvo intenta aturar els plans dels Ells. En acabar el volum primer es dirigeix cap a un altre Continuum desconegut fins al moment. (Veure El Regreso: La Búsqueda de Elena, volum 2, el qual continuaria en el volum 3 mai publicat).

• Martita: filla de Juan Salvo i Elena. En acabar el tom primer, igual que el seu pare i la seva mare, se submergeix en un viatge cap a un altre Continuum diferent del del seu pare i la seva mare. (Veure El Regreso: La Búsqueda de Elena volums 1 i 2). A la segona saga, la seva memòria és esborrada i se li assigna, un Mà com a padrí, de manera que el Favalli i un grup de nois volen persuadir-la per veure en realitat qui és.

• Favalli: professor de física, el millor amic del Juan. És sorprès mentre juga al truc, amb el Juan. És el més intel·ligent i preparat de la historieta. Acaba sent capturat pels Mans i convertit en home-robot. Anys després, es torna un ancià comú i juntament amb un grup de nois tracten de sobreviure al perillós planeta terra dominada pels Ells.

• Alberto Franco: s'uneix a la resistència quan és sorprès per la nevada mortal. Té 21 anys, és el més heroic de la historieta. Abans de la invasió era fonedor i li agradava llegir novel·les de ciència-ficció. És convertit en home-robot. Juntament amb Favalli els únics que van sobreviure en ser homes robot apareixent a l'última part de la història.

• Heriberto Carlos Nepomuceno Mosca: periodista historiador que s'uneix a la resistència per relatar la història de la batalla contra els Mans. Acaba sent convertit en home-robot.

• Pablo Meno: rescatat pel Juan i el Favalli de la neu mortal després de ser tancat pel seu "oncle" al soterrani d'una ferreteria. És heroic i alhora té personalitat infantil. Acaba sent convertit en un home-robot.

• Germán: És el mateix Oesterheld. És un guionista que treballava tard, quan Juan Salvo (El Eternauta) apareix sobtadament a la seva cadira l'any 1959 i li relata la seva odissea, donant-li a comprendre també de la futura nevada mortal de l'any 1963. En finalitzar el primer tom Germán descobreix que el xalet realment existia i decideix publicar la història. Al tom segon i tercer Germán serà l'acompanyant de Juan Salvo i etern amic del mateix.

==

Antagonistes

• Els Ells: són els dolents principals de la història, enginyosos i sinistres. Mai no se'n mostra la cara, ja que no tenen forma. Han envaït i controlen el planeta dels Mans i els obliguen a treballar. En néixer han implantat a cada Mà una glàndula artificial del terror, la qual s'activa quan els Mans senten por (per ex. quan fan alguna cosa contra els Ells) i segrega un verí que els mata. Els Ells només pensen dominar tot l'univers amb la seva alta tecnologia.

• Els Mans: algunes Mans són benignes, i fins i tot admiren la bellesa i la rebel·lia de la cultura humana. Però viuen extorsionats pels Ells en tenir dins seu la glàndula del terror. així que obeeixen gairebé incondicionalment tota ordre dels Ells. Són l'oficialitat de la invasió. Controlen els homes-robot, els escarosasts i els gurbs amb els teledirectors. Al llarg de la història es veu morir diversos d'aquests éssers. Al moment final gairebé tots recuperen alguna dignitat i moren cantant una cançó ancestral.

==

Personatges secundaris

• Major: Comandant de la resistència, porta les tropes per resistir la força de l'invasor. Deixant a Juan de comandant, acaba la seva vida després de ser aconseguit pel llança raigs.

• Lucas Herbert: un dels millors amics del Juan. És sorprès per la nevada mortal quan juga al truc a casa de el Juan amb Favalli, el Juan i el Polsky. És temorós i no té gaire confiança en si mateix. És apunyalat per un home que vol robar-li el seu vestit al principi de la saga, deixant-ho a mercè de la nevada mortal, al qual més tard el Juan i el Favalli assassinen a trets.

• Polsky: Ancià jubilat que construeix violins, amic de Juan també, és la primera víctima de la nevada mortal després de voler anar a buscar la seva dona Edith i els seus nois/néts o nétes.

• Medardo Sosa: treballava en una fàbrica de productes químics abans de la invasió. Quan aquesta va passar, el cap va armar vestits aïllants per als seus empleats, encara que el seu propi va fallar. Medardo es fa amic de Juan, però mor desintegrat per un "llamp" mentre vigila des del seu lloc l'estadi de River Plate.

• Gurbs (gurbos): alienígenes controlats pels Mans, igual que els rondinaires i homes-robot amb teledirectors. Són grans bèsties que fan més de quinze metres i són realment poderosos, coberts amb duríssimes closques negres.

• Escarossats (cascarudos): alienígenes controlats pels Mans, igual que els gurbs i homes-robot amb teledirectors. Mesuren aproximadament 3 metres i són físicament similars als escarossats coneguts al nostre planeta.

• Homes-Robot: homes controlats pels Mans per mitjà d'un xip incorporat al sector del darrere dels seus caps. Igual que els escarosasts i els gurbs són controlats per mitjà dels teledirectors. En finalitzar el primer volum: el Favalli, el Franco, el Mosca i el Pablo són convertits en aquests homes-robots.

==

Altres personatges

• Filòsof Mà: És un Mà perdut al Continuum 4. El Juan el coneix quan sense desitjar-ho arriba al Continuum 4. Aquest Mà intentarà ajudar al Juan a viatjar de Continuum en Continuum fins a trobar el parador de la seva filla i la seva dona. Mor assassinat per les bèsties del Continuum 4 a El Regreso.

• Cap Amaya: És el cap de la resistència. Es rendeix quan el Major deixa de ser comandant.

• Ramírez: És el veí que viu al davant de la casa del Juan Salvo. Mor al costat de la seva dona quan obre la finestra sense saber que la neu era mortal.

• Edith: És l'esposa del Polsky. Mai apareix, només és nomenada quan ell se'n va de la casa del Juan aterrit per la neu.

==

Armes extraterrestres

• Nevada fosforescent: És la primera maquinària de guerra que apareix a tota la història de la invasió. Mata qualsevol ésser viu (éssers humans, animals, bacteris, etc.) per contacte directe. És una de les armes més eficaces de l'invasor.

• Llança raigs: Aquest aparell llança una descàrrega elèctrica que pot carbonitzar qualsevol màquina de guerra o ser viu, és operada pels escarosasts.

• Aparells productors d'al·lucinacions: Són molt eficaços. Tenen forma esfèrica i semblen núvols quiets a l'atmosfera. Causen imatges que fa que la resistència tinguin por per coses que li causen angoixa.

• Cosmoesferes: Són naus que poden utilitzar llança llamps i raigs paralitzants. Prement certs botons i palanques es pot viatjar en el temps com l’Eternauta.