Bloc personal,

divendres, 30 de juny del 2023

E.T. the Extra-Terrestrial (1982)

[1198]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Steven Spielberg
Guió: Melissa Mathison
Música: John Williams
Actors: Dee Wallace, Henry Thomas, Peter Coyote
Estrena: 26/05/1982
Títol original: E.T. the Extra-Terrestrial

[ Aventura, familiar, ciència ficció ] 1 h. 55 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Un nen amb problemes reuneix el coratge per ajudar a un extraterrestre simpàtic a escapar de la Terra i tornar al seu planeta natal.”

Crítica

Té errors molt bèsties, però continua sent igualment entretinguda: mai decepciona…

Els moments nefastos, els crits histèrics d’“ell va venir a mi”, continuen sent igualment d’odiosos que en la seva estrena.

No tinc un record específic del seu visionat al cinema del poble (això ha estat sempre un poble, malgrat ara, per nombre d’habitants, la nomenclatura hagi canviat), però com acostumava a passar en aquella època, aquí les pel·lícules arribaven sis mesos després de l’estrena a Barcelona; per tant, aquí devia haver arribat pel Nadal de 1982.

Resum (amb espòilers)

Els extraterrestres visiten la Terra en secret de nit per recollir exemplars de plantes en un bosc de Califòrnia. Un d'ells se separa del grup, fascinat per les llunyanes llums de la ciutat. Arriben vehicles del govern dels Estats Units i persegueixen la criatura sorpresa. Els altres extraterrestres marxen, abandonant-lo a la Terra. En un barri proper de la vall de San Fernando, les sospites d'Elliott Taylor, de deu anys, es desperten quan llança una pilota de beisbol a un cobert d'eines i la pilota es fa girar enrere. Més tard aquella nit, Elliott torna amb una llanterna, descobrint la criatura entre les tiges de blat de moro. Crida i fuig de l'escena.

Malgrat la incredulitat de la seva família, Elliott deixa un rastre de caramels per atraure l'extraterrestre a casa seva. Abans d'anar a dormir, s'adona que l'extraterrestre està imitant els seus moviments. L'endemà al matí, Elliott fingeix estar malalt per quedar-se a casa de l'escola i jugar amb ell. Pot "sentir" els pensaments i les emocions de l'alienígena, que es mostren quan l'alienígena obre accidentalment un paraigua, sorprenent-lo i alhora Elliott a diverses habitacions de distància.

Més tard aquell dia, Elliott presenta el seu germà gran Michael i la seva germana de set anys Gertie a l'extraterrestre, decidint mantenir-lo amagat de la seva mare, Mary. Quan els nens pregunten a l'extraterrestre sobre els seus orígens, aquest els mostra fent levitar diverses boles, que representen el seu sistema planetari, i demostra els seus poders ressuscitant crisantems morts. Demostra el seu poder curatiu, a través de la punta del dit brillant, en un tall menor al dit d'Elliott.

L'extraterrestre s'anomena "E.T.", llegint una tira còmica on Buck Rogers, encallat, demana ajuda construint un dispositiu de comunicació improvisat, i s'inspira per provar-ho ell mateix. E.T. rep l'ajuda d'Elliott per construir un dispositiu per "telefonar a casa" mitjançant l'ús de Speak & Spell. Michael s'adona que la salut d'E.T. està disminuint i que Elliott es refereix a si mateix com "nosaltres". Durant tot això, els nois desconeixen que E.T. està sent rastrejat per agents del govern i que tots tres estan sent espiats.

La nit de Halloween, Michael i Elliott vesteixen E.T. com un fantasma per escapar-lo. Elliott i E.T. travessa el bosc, on truquen a casa amb èxit. L'endemà, Elliott es desperta al camp, trobant E.T. anat. Elliott torna a casa amb la seva família preocupada. Michael descobreix E.T. morint al costat d'un embornal i el porta a casa a un Elliott també moribund. La Mary s'horroritza en descobrir la malaltia del seu fill i l'alienígena moribunda, just quan un grup d'agents governamentals vestits amb vestits de risc biològic liderats per "Claus" envaeixen la casa.

Els científics van instal·lar un laboratori a la casa i van preguntar a Michael, Mary i Gertie què saben sobre E.T. Mentre els científics estan tractant Elliott i E.T., la connexió mental entre Elliott i E.T. desapareix. E.T. sembla morir mentre Elliott es recupera. Elliott es deixa portar, cridant que els metges estan matant E.T. mentre intenten reanimar-lo. Quan els metges pronuncien E.T. mort, Michael descobreix que els crisantems que E.T. anteriorment reviscuts estan morint de nou. Quan Elliott es recupera, els científics primer el retornen a la seva família, però després Keys el deixa sol amb E.T. Elliott s'acomiada amb llàgrimes i li diu a E.T. que l'estima abans de tancar el cas. En poc temps, la llum del cor d'E.T. comença a brillar i l'Elliott s'adona que el crisantem torna a la vida i obre el cas. E.T. reanima i li diu a Elliott que la seva gent està tornant.

Elliott i Michael roben la furgoneta que E.T. havia estat carregat i es produeix una persecució, amb els amics de Michael que s'uneixen a ells en bicicletes, evadir les autoritats. De sobte davant d'un tall policial, E.T. els ajuda a escapar utilitzant la seva telequinesi per aixecar-los a l'aire just a temps i cap al bosc com havia fet abans per a l'Elliott.

De peu a prop de la nau espacial, el cor d'E.T. brilla mentre es prepara per tornar a casa, mentre Mary, Gertie i Keys apareixen. E.T. s'acomiada de Michael i Gertie, mentre ella li obsequia la flor que havia reviscut. Abans de pujar a la nau espacial, abraça a l'Elliott i li diu "Seré aquí mateix", assenyalant el seu dit brillant al front d'Elliott. Agafa el crisantem i puja a la nau espacial. Mentre els altres miren com enlairar, la nau espacial deixa un arc de Sant Martí al cel.

Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 7 (2020)
(Akebi's Sailor Uniform)

[457]

Valoració



Fitxa tècnica

Hiro (guió, dibuix, tinta i color)
(明日ちゃんのセーラー服 - Akebi-chan no Sērāfukua)

[ Manga seinen, slice of life ]
Tu manga online
Shueisha (19/08/20)
Ivréa (sense data prevista)

5 capítols (39-43) + 1 cap. extra - 194 pàgines b/n (algunes a color a la publicació mensual) - 130 x 180 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
Somriures i llàgrimes són records per a tota la vida. Una noia amb vestit de mariner que assisteix a una prestigiosa escola de secundària per a noies rurals. Segon dia del primer viatge de l’Akebi a Tòquio! Perquè estem juntes tot el temps, tristesa, felicitat, diversió… tot tipus de sentiments es desborden. Sol, focs artificials, piscines, les millors vacances d'estiu amb els amics! Un volum 7 ple de records!”

Crítica

Assumint, una mica tard, que això, més que un manga, és un llibre d’art d’il·lustracions de pin-up

Els capítols d’aquest setè volum són:
  • Hi ha un gran problema,
  • Com puc contestar a això?,
  • Una noia misteriosa,
  • Brilla, brilla, petit estel i
  • Una cosa que vull fer.

En aquest volum intenta recuperar tot el fan-service que no va tenir temps de desenvolupar en l’anterior volum.

Sembla que en el volum anterior l’autor es va descuidar les atencions habituals al fan-service fins molt al final del volum, així que, en aquest, sense venir a conte de res, ens mostra l’Akebi a mig vestir entre ballarina i alumna de secundària, però sempre ben espatarrada!

Em sembla que ja ho vaig comentar en un volum anteriorment: l’autor fa uns retrats de noies adolescents preciosos; a més, si els hi afegeix moviment com els passos de ball de l’Akebi, l’expressivitat augmenta notablement; sempre amb un detall pel cabell, els brillos dels ulls, ombres i plecs de la roba que sobta. Tot plegat, contrasta estranyament amb algunes vinyetes que només estan tot just esbossades. És una cosa que se m’escapa…




Resum (amb espòilers)

A Hi ha un gran problema, les quatre amigues encara es troben a Tòquio rebent l’Akebi en les seves vacances d’estiu i avui, segon dia d’excursió, visiten llocs amb molta vegetació, igual que al poble natal de l’Akebi.

Quan paren a prendre unes postres a una cafeteria, l’Akebi treu el tema del proper festival cultural que han d’organitzar a l’institut i la Usagihara mostra a les companyes un seguit de fotos de l’Akebi entrenant coreografies al saló de ball. L’Erika s’apunta a participar-hi.

En sortir, l’Akebi se sufoca amb la calor i, amb uns moviments corporals ben complexos sense acabar de treure’s la roba, aconsegueix treure’s la brusa de sota, ensenyant el melic quan aixeca els braços. L’Erika vol seguir els seus pasos, però li surt volant una cinta del llaç i, sense pensar-s’ho dos cops, l’Akebi fa un bot per recuperar-la llençant-se a l’aigua i mullant-se tota, al mateix lloc on, de petita es va mig ofegar. L’Erika li clava una bofetada perquè l’ha espantat… no tant perquè és on va estar a punt d’ofegar-se, sinó perquè el vestit que porta l’Akebi està fet a mà per la seva pròpia mare.

A Com puc contestar a això?, l’Erika, encara preocupada, truca al servei i fa portar una tovallola per l’Akebi, al mateix que les acompanya en el cotxe de la casa a l’estació a recuperar l’equipatge i les porta a la seva casa/mansió. El clima d’alegria i disbauxa s’ha trencat i ara es respira tensió, perquè l’Akebi “ha fet plorar” l’Erika… Un cop dintre la casa la porta al bany i li porta una muda neta de roba. L’Akebi demana disculpes i l’Erika surt del bany corrents amb llàgrimes als ulls.

Després de donar instruccions al servei perquè es facin càrrec de l’Akebi quan surti del bany, l’Erika acaba abraçada amb l’Usagihara i li pregunta què ha de fer. Se suposa que ella hauria d’haver demanat les disculpes i ha acabat fent-ho l’Akebi. Està desconcertada, però la Usagihara li dona suport i l’escolta. Al final, però, qui diu dues paraules sensates i coherents és la Tatsumori. Quan obre el bolso amb la brusa de l’Akebi per fer-la rentar amb la resta de la roba, també li surten els regals que havia comprat en el viatge per l’Erica i la Usagihara. L’Erika els demana ajuda a les amigues per demanar-li perdó a l’Akebi com cal.

A Una noia misteriosa, després d’uns detalls fan-service amb posturetes forçades sortint de la banyera despullada i eixugant-se, es posa un viso de roba interior i el vestit de mariner que li han deixat preparat. Un cop vestida, observa casualment un individu mig amagat pel jardí que camina de manera molt sospitosa i, una vegada més, sense pensar-s’ho surt corrents darrera d’ell per immobilitzar-lo amb una tovallola. Com era de suposar, s’identifica com el pare de l’Erika, que acaba d’arribar d’una gira i volia donar-li una sorpresa a l’Erika. Ràpidament demana disculpes i en pocs segons ja congenien entre bromes.

L’Akebi li diu al pare de l’Erika que avui l’ha fet plorar i demana consell. Mentrestant, les tres amigues estan decidint com demanar-li disculpes a l’Akebi i, quan l’Erika decideix no esperar més i entrar ara mateix al bany es passeja mig despullada per la residència, però quan hi arriba se n’adona que allà no hi ha ningú i no porta ni tovallola ni muda per quan hagi de sortir. Des de la banyera veu l’Akebi xerrant amb el seu pare al jardí i no surt del seu astorament.

A Brilla, brilla, petit estel, coneixem l’esforç de l’Erika per seguir els passos del seu pare aprenent piano amb l’objectiu d’aconseguir la seva proximitat portant-la d’acampada i haver de rebre sempre les felicitacions per correu o amb fotos. De gira per l’estranger, quan el seu pare li promet un regal, il·lusionada perquè podrà estar amb ell, s’acaba convertint en una trucada de telèfon amb la promesa d’encara més classes i més concursos de concertista de piano. Després d’això es posa malalta, refusa les classes i torna al Japó. D’això últim, ara fa tres anys. Tota aquesta història l’explica una criada a les amigues de l’Erika.

Continuant la conversa del pare de l’Erika amb l’Akebi, el pare es pensa que finalment ha deixat d’estudiar piano, però l’Akebi el corregeix i li diu que li agrada molt, davant la seva sorpresa. En aquest punt apareix l’Erika tota xopa de no assecar-se en sortir de la banyera i amb la roba a mig vestir. L’Akebi li dona la tovallola assecant-li el cap. L’Erika ha escoltat part de la conversa anterior i, després de demanar-li disculpes a l’Akebi, diu que havia pensat deixar el piano, però el fet que ella sempre fos allà la va dissuadir.

En aquest punt, la Usagihara i la Tatsumori acaben de descobrir que la casa té una piscina privada i enorme, però està buida. En una situació desconcertant per a mi, demana si la poden omplir i li contesten que sí, però fins la nit no estarà plena.

¿Estan a punt d’arribar “divertidíssims” jocs d’aigua d’adolescents a la llum de lluna en el fan-service més indecent que haguem vist mai? Jo dic que sí…

Una cosa que vull fer, les quatre amigues tornen a estar reunides al jardí amb el pare, la mare i la serventa de l’Erika. L’Erika li diu al seu pare que vol muntar una acampada al jardí i necessita la seva supervisió. Quan fosqueja encenen un llum de càmping i es queden xerrant i prenent te a la porta de la tenda de campanya.

El pare de l’Erika, amb un parell de copes de més, li diu que li agradaria escoltar-la al piano acompanyant l’Akebi. L’Erika al principi s’hi nega, però l’Akebi l’acaba convencent de fer-ho. Un cop començada la interpretació, l’Erika atura l’actuació per avisar que, de fet, no han practicat mai i que, la propera actuació que faran, la treballaran tant, que no tindrà res a veure amb la que es va perdre. En el festival cultural de l’institut, les dues es comprometen a actuar juntes i conviden el pare de l’Erika.

La noia del servei avisa les amigues que la piscina és a punt. Totes quatre s’hi tiren amb els vestit escolar posats, però per l’Akebi la roba pesa massa i no sap com pujar. L’Erika està allà per ajudar-la. La Usagihara, li demana a les seves amigues que, a partir d’aquell moment, la cridin pel seu nom, Touko.

L’Akebi s’ha divertit molt en el seu primer viatge a Tòquio.

Ara torna en tren sola a casa i a l’estació l’esperen la mare i la germaneta petita. Ve carregada de regals. Per celebrar la tornada, sa mare li ofereix anar a dinar fora, però, després de dos dies fora de casa, ella enyora el menjar de la mama.

En un capítol extra, veiem el que ens va mostrar l’anime quan una noia molt nerviosa abans d’entrar a l’examen d’ingrés, no té amb que eixugar-se les mans fins que l’Akebi li deixa un mocador i, quan es disposa a retornar-li, li diu que ja ho farà la propera vegada que es trobin. Es tracte de l’Ayumi, que viu a Aomori, al nord del Japó, gairebé tocant Hokkaidō.

97 Kg



97 Kg


dijous, 29 de juny del 2023

Akebi-chan no Sailor-fuku, vol. 6 (2019)
(Akebi's Sailor Uniform)

[456]

Valoració



Fitxa tècnica

Hiro (guió, dibuix, tinta i color)
(明日ちゃんのセーラー服 - Akebi-chan no Sērāfukua)

[ Manga seinen, slice of life ]
Tu manga online
Shueisha (19/11/19)
Ivréa (sense data prevista)

5 capítols (34-38) + 3 d’extres - 186 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Si tens amigues, estaràs emocionada a qualsevol lloc. Una noia amb vestit de mariner que va a una prestigiosa escola secundària per a noies del camp. ‘Per primera vegada a la meva vida, vaig a la gran ciutat de Tòquio per veure les meves amigues que tornen a casa!’ Nous llocs, noves trobades, nous sentiments per viure amb les amigues… El volum 6 està ple de nous descobriments.”

Crítica

Viatge a Tòquio amb les amigues en les vacances d’estiu…

Vaig començar a llegir el manga un any després de l’emissió de l’anime (26/03/22) i els primers cinc volums els he llegit en poc més de 10 dies a finals de març de 2023, però hi ha hagut una pausa important entre el cinquè volum i aquest sisè, tres mesos després.

Els capítols d’aquest sisè volum són:
  • Tot el que m’agradaria fer,
  • Erika-chan?,
  • Està bé,
  • Ahhh i
  • De nou!.




Resum (amb espòilers)

A Tot el que m’agradaria fer, l’Akebi viatge a Tòquio a visitar les seves amigues. Hi va amb l’Ai Tatsumori i s’ha d’encarregar de comprar els bitllets del tren. L’Akebi porta un llistat de tot el que vol fer amb cadascuna de les seves amigues. La Tatsumori és la més baixeta de totes i porta ulleres, per la qual cosa és qualificada de nerd; no és molt hàbil físicament, però és bona amb els estudis.

Li diu a l’Akebi que no té plans per fer conjuntament amb les amigues, doncs ella va directa a casa. A l’Akebi li sap greu i li fa repensar-s’ho. Quan arriben a Tòquio confon una torre de la llum amb la torre de Tòquio, situació que fa esclatar de riure a la seriosa Tatsumori.

En arribar a l’estació es despedeixen i la Tatsumori diu que li agradaria anar amb elles, moment en el que apareixen les altres dues amigues que les havien vingut a esperar, l’Erika Kizaki i la Hara Usagi.

A Erika-chan? la Usagihara se n’alegra que la Tatsumori finalment s’hagi afegit al grup. Un cop les quatre amigues reunides, l’Akebi es dona satisfeta per estar juntes i ja no li dona importància els llocs que vol visitar. L’Erika hi està d’acord: el temps compartit és el lloc on voldria estar. A partir d’ara comencen a utilitzar la línia de metro.

A Està bé visiten el centre comercial de Tòquio i comencen a fer-se selfies seguint el rastre de la seva idol preferida. L’Akebi pren nota de tot a la llibreta que li va regalar la seva mare i on té anotada la llista de coses que li agradaria fer amb les seves amigues.

No tenen entrades, però acaben veient també un concert en viu, encara que des de la distància. En el concert, la Usagihara els presenta una amiga de primària, la Rumi, i les seves actuals amigues de secundària. A la Rumi li sorprèn el vestit de mariner de l’Akebi i a l’Akebi li sorprèn el maquillatge de la Rumi. Sense pràcticament conèixer-se, ja estan intimant i xerrant pels descosits.

Al marxar, la Rumi, amb un excés de sobèrbia, li diu a la Usagihara que ja no surt amb el noi que li agradava a la Usagihara, situació que la deixa descol·locada. Mentrestant, el concert ja ha començat, però estan tan enrera que no veuen res… però l’escolten. L’Akebi fa la coreografia de les idol del grup que molt possiblement estiguin fent damunt l’escenari.

Quan acaba la seva coreografia, bona part del públic que l’estava rodejant l’aplaudeixen a ella. Amb l’actuació de l’Akebi se li acaben les males vibracions deixades per la Rumi.

L’Akebi surt disparada va a comprar articles de merchandising de les idol i, al tornar, la Usagihara està disposada aquella estranya relació que s’intueix amb la Rumi.

A Ahhh, mentre estan refrescant-se i gaudint del gelat que també ha portat la Tatsumori, la Usagihara explica el triangle “amorós” Rumi, Matsuya (el noi que acaba de deixar la Rumi) i Usagihara. L’Akebi elogia la Usagihara i la compara amb un salmó…

Següent parada: sala de jocs.

A De nou! arriben a la pastisseria/cafeteria dels pares de la Usagihara. Totes queden meravellades amb la preciositat dels pastissos i coneixen els pares, el germà i el gos de la Usagihara. Són invitades a dinar i, naturalment, a gaudir dels postres.

Mentre l’Akebi ajuda la Usagihara a recollir l’habitació, la Tatsumori i l’Erika van passant a la banyera juntes. Ja estava tardant el moment eròtic fan-service… I després desfilen l’Akebi amb la Usagihara. En sortir del bany, l’Akebi es despista per la casa i acaba a l’obrador de la pastisseria i xerra una mica amb el pare de la Usagihara.

Al dormitori la Usagihara li pinta les ungles a l’Akebi. Després de quatre bromes, i ja disposades a dormir, la Tatsumori confirma que demà també estarà amb elles i s’acaben abraçant totes juntes.

L’endemà, la Usagihara vestida de dependenta amb l’uniforme escolar a sota, els serveix l’esmorzar. Els diu un lloc on li agradaria anar: a fer-se fotos un altre cop. (Imagino que, a partir d’aquí, la imatge de la portada).