Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Objectif Lune)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2015)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l’any 1950, dinou anys abans de l’arribada de l’home a la Lluna. No es tracta d’una obra de ciència-ficció, sinó d’una anticipació tan precisa com li fou possible a l’autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L’homme parmi les étoiles (L’home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l’equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l’aprovació de l’autor del llibre L’astronàutica, el doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història. Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.”
Crítica
L’àlbum ideal i perfecte!
No me n’havia adonat, fins ara, que quan estan fent les proves del vestit espacial, pel simple fet de fer el buit a la cambra de proves i de baixar la temperatura per simular les condicions de la Lluna, automàticament desapareix la gravetat… Ara fa riure, però en el moment que vaig llegir la història de petit (de fet, també ara si no hagués estat al cas), tot i ser una comèdia de ciència ficció, era totalment creïble (al final, tampoc és això: només és un acudit amb uns ratolins dins l’escafandra, però dona a entendre que amb el buit es perd la gravetat).
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
En el còmic, Tintín i el Capità Haddock reben una invitació del Professor Tornassol per anar a Sildàvia on participa en un projecte secret pel govern en un complex d'energia atòmica. El professor ha estat contractat pel govern sildau per dirigir la construcció d'un coet atòmic a bord del qual es farà el primer viatge tripulat a la Lluna.
A partir d'aquí tota l'aventura es desenvolupa a l'estació espacial i les muntanyes circumdants. Assisteixen a la construcció del coet (que s'assembla a un V2 alemany), a les primeres proves i al seu propi entrenament com a astronautes. Alhora, hauran de lluitar amb un misteriós complot, aparentment dirigit per la veïna Bordúria, que pretén sabotejar el projecte. Els policies Dupond i Dupont són enviats per ajudar amb les investigacions.
Tintín es proposa localitzar els espies, dient-li a Haddock que segueixi des de la base, ja que sospita que hi ha un talp a l'interior. Wolff segueix a Haddock per sospita. Tintín atrapa un dels paracaigudistes durant un intercanvi en una sortida d'aire, però l'altre li dispara abans que pugui fer res. Simultàniament, la base experimenta un tall d'energia temporal i es produeix confusió, donat que ni Haddock ni Wolff capaços d'explicar clarament què va passar.
Finalment, malgrat les dificultats, el coet està llest i s'enlaira cap al seu destí. Aquí s'interromp la trama, que continuarà en el següent volum: Hem caminat damunt la Lluna.
Curiositats i context (tintin.com)
Amb prou feines recuperats de les seves aventures al Pròxim Orient (Tintín al país de l’or negre), Tintín, Haddock i Milú són cridats a Klow (capital de Syldàvia) pel professor Tornassol. La investigació misteriosa es porta a terme en una zona prohibida, més precisament: el Centre de Recerca Atòmica de Sbrodj. El sòl d'aquesta regió remota conté rics dipòsits d'urani, un material essencial per a la fabricació d'un coet de propulsió atòmica. L'objectiu del govern de Syldàvia i dels investigadors al voltant de Sunflower no és fer bombes, sinó estudiar totes les aplicacions pacífiques de l'energia atòmica.
Entenem per què aquests estudis interessen persones amb males intencions, a sou d'una potència estrangera… Però a Càlculus no li importa: està decidit a construir un coet que porti els primers éssers humans a la Lluna. I qui seran els seus companys de viatge? Tintín, Haddock i Milú, és clar!
Un projecte acuradament pensat i documentat
Segons Bernard Heuvelmans, un dels assessors científics d'Hergé, el projecte d'una aventura lunar es remunta a l'any 1946. Després de la Segona Guerra Mundial, el somni que l'home podria escapar del seu planeta natal es va convertir lentament en fruit de llargs treballs científics que van obrir camins. a la imaginació d'un creador com Hergé! Per tant, van ser els esdeveniments actuals els que van tornar a influir en l'elecció d'Hergé d'enviar el seu heroi a l'espai.
Una història que comença a Amèrica
Original únic de la primera versió de l'aventura lunar (1948)
Bernard Heuvelmans va proposar un guió, escrit amb Jacques Van Melkebeke, redactor en cap dels primers números de la revista Tintín. Hi ha un original, fet a partir de l'escenari Heuvelmans-Van Melkebeke. Comença la nova aventura de Tintín als Estats Units. Hergé no va seguir. No obstant això, va conservar algunes idees que els especialistes trobaran a la versió final de l'aventura lunar. El 30 de març de 1950 comença l'aventura lunar a la revista Tintín! 
Dues portades de la revista Tintín (exposat al Museu Hergé) traeixen les vacil·lacions d'Hergé i l'estrès de la creació. Presenten escenes completament excèntriques, que no tenen res a veure amb la versió final de Hem caminat damunt la Lluna. Una d'elles recorda irresistiblement la pel·lícula de Georges Méliès, Le Voyage dans la Lune (1903), considerada l'avantpassat de les pel·lícules d'efectes especials.
L’X-FLR6 Tant a la novel·la de Jules Verne com a les pel·lícules de Méliès i Fritz Lang (La Femme sur la Lune, 1928), la màquina capaç de transportar éssers humans a la Lluna s'assemblava a un obús. L'ambició d'Hergé era referir-se a l'últim en naus espacials.
X-FLR6 de Tornassol, inspirat en el V2
Va ser cap als models dissenyats (i en particular el tristament famós V2) pel més gran expert mundial en coets de l'època, el doctor Wernher von Braun, cap on es va decantar el disseny. L’X-FLR6 (el primer prototip imaginat pel professor Tornassol) també està inspirat en un model de míssils dissenyat pel científic alemany.
El tauler d'escacs
Pel que fa a l'origen de la famosa quadrícula de tauler d'escacs vermell i blanc, està directament relacionat amb una pràctica establerta pels enginyers de la NASA. Durant un llançament, aquest procés els va permetre observar la inclinació del coet en relació a l'eix de la trajectòria i el seu rotllo durant la fase crítica d'enlairament.
El lector atent i col·leccionista de diverses edicions podrà notar el matís dels tons del coet lunar al llarg de les edicions. Així, el coet lunar, que és d'un vermell ataronjat bastant pàl·lid, canviarà llavors a una tonalitat molt més forta: un color extravagant per a una aventura plena de gràcia!
Els Studios Hergé
Hem caminat damunt la Lluna és la primera producció en tota regla dels Studios Hergé, fundada el 6 d'abril de 1950. Hergé ja havia contractat col·laboradors, sobretot per pintar els contes publicats originalment en blanc i negre. Edgar-Pierre Jacobs també l'havia ajudat a reelaborar els decorats de determinades aventures de Tintín (El ceptre del rei Ottokar, Les 7 boles de cristall, El temple del sol -els esbossos i estudis del qual s'exposen al Museu Hergé). Aquesta vegada, els "Estudis Hergé" funcionaran de manera permanent.
Un dels primers empleats dels Studios va ser Bob De Moor d'Anvers (1925-1992). El seu primer èxit és la il·lustració de pàgina sencera descobrint el coet de la lluna. No va trigar menys d'un mes a superar aquesta autèntica trampa de perspectiva i línies de vol! També hi havia hagut, a principis dels anys trenta, un "Atelier Hergé", les activitats del qual s'orientaven principalment a la publicitat.Bob De Moor i Edgar-Pierre Jacobs
A l'escala de la realitat
Amb l'aventura lunar, Hergé es veu atrapat pel que alguns han anomenat "vertigen documental".
Sbrodj Atomic Research Center directament inspirat en el d'Oak Ridge / Muntatge de torres per muntar un coet V2 a White Sands
Vestits espacials lunars desenvolupats per la Força Aèria dels EUA / Helicòpter de la policia secreta de Syldàvia: Hiller tipus UH4
Un moment de relaxació
La portada de l’àlbum Objectiu: la Lluna s'ha convertit en un clàssic de l'eficiència gràfica. El futur lector de l'aventura queda literalment arrossegat al cor de la imatge. Una mica com si estigués instal·lat al Jeep CJ 2a, datat de 1946 i repintat de blau! A més, ens trobem immersos en el cor de l'acció: presa d'una sòlida ira, Tornassol fa un recorregut de guia turístic per a un Capità Haddock més malhumorat que mai. Una manera humorística, inventada per Hergé, d'integrar elements educatius, sovint avorrits, en una història a la qual no li falten girs.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada