Shōnen no Abyss, vol. 13 (2023)

[452]

Valoració

Fitxa tècnica

Ryō Minenami (guió, dibuix i tinta)
(少年のアビス - Shōnen no Abyss - Boy's Abyss)

[ Manga seinen, drama ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones (sense previsió de publicació encara)
Shueisha (prevista publicació pel 19/06/23)

11 capítols (119-129) - 216 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“El Reiji Kurose viu amb el seu germà, la seva mare, que treballa com a infermera, i la seva àvia en un poble rural. La seva amiga des de la infància és la Sakuko Akiyama. Un dia, el Reiji coneix la Nagi Aoe, una integrant del grup d’ídols Acrylic que treballa com a dependenta d'una botiga de conveniència. La Nagi li explica al Reiji un lloc de la ciutat conegut com “l'abisme dels amants”, que es diu que és un lloc on els amants se suïciden. El Reiji i la Nagi intenten suïcidar-se però fracassen i el Reiji és rescatat per la seva professora, la Yuri Shibasawa, que després promet protegir-lo.”

Crítica

Ben dibuixada i ben relatada, però em segueix carregant i grinyolant el concepte de “suïcidi d’amants”…

A dia d’avui, disponible per lectura fins el capítol 131. Sense saber encara ben bé com, “determino” que aquest volum acaba en el capítol 128.

Portada dedicada al Gen (amic de la infància del protagonista de la història, el Reiji) maquillat i trasvestit de dona.

En la forma de la narració, s’aprecia molt la forma setmanal de publicació dels capítols, doncs, en cada capítol, just al final, hi ha un punt de clímax o tensió amb alguna cosa disparatada, sempre esperant-ne la resolució en el següent capítol.

Vull recordar l’origen de la història amb els dobles triangles amorosos dels protagonistes (Reiji-Chako-Nagi, voltant els vint anys) i, d’alguna manera, dels seus clons en edat madura (Esemori-Yuko-Saki, sobrepassant els quaranta) amb tota la colla de secundaris sempre emmerdant, encara més, la patètica situació emocional dels personatges més febles.

Sexe a canvi d’afecte, maltractaments, humiliacions i assassinats, si cal… de tot una mica. Tothom vol marxar d’un poble que avorreixen, però tots hi estan, d’una manera o altra, encadenats i condemnats. Masclisme, jerarquia, estigmes socials i traumes del passat supurant en tota la història.

Col·lecció

• Shōnen no Abyss, vol. 1 (2020)
• Shōnen no Abyss, vol. 2 (2020)
• Shōnen no Abyss, vol. 3 (2020)
• Shōnen no Abyss, vol. 4 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 5 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 6 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 7 (2021)
• Shōnen no Abyss, vol. 8 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 9 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 10 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 11 (2022)
• Shōnen no Abyss, vol. 12 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 13 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 14 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 15 (2023)
• Shōnen no Abyss, vol. 16 (2024)
• Shōnen no Abyss, vol. 17 (2024)
• Shōnen no Abyss, vol. 18 (2024)

Resum (amb espòilers)

La mare del Reiji, la Yuko, li diu a la mestra, la Yuri (que diu estar prenyada del Reiji), que el pare del Reiji és l’Esemori (agonitzant per càncer en un hospital), que és qui ha manegat tota la història del “suïcidi d’amants” amb la Nagi i aquest és el motiu pel què el Reiji ha anat a Tòquio: a veure la Nagi.

Mentrestant, la Chako mostra una fotografia que s’ha fet amb roba interior amb l’Esemori adormit, simulant haver-hi tingut relació, a un periodista, per esquitxar tothom. Per la seva banda, la Nagi fa saber al Reiji per telèfon que la Chako li ha enviat aquesta foto. Davant d’aquestes novetats, el Reijii diu que tornarà al poble.

La mare de la Chako, la Saki, fa saber a la mare del Reiji que, per la culpa del seu fill, la seva filla ha perdut el coneixement enmig de la ciutat. La Yuri marxa a Tòquio.

En un flash-back, la besàvia de la Yuko li explica a la Yuko, quan era petita, que l’àvia de la Yuko havia abandonat el poble per ser actriu i va acabar morint en el famós ritual del “suïcidi d’amants”. Tot perquè no segueixi els pasos del germà de la Yuko d’abandonar el poble davant els maltractaments del pare dels dos germans.

Tornant a l’actualitat, el Gen, amic de la infància del Reiji i assassí encobert del pare del Reiji quan l’estabornia i atonyinava a pallises, enamorat platònicament de la Yuko, torna de Tòquio. La Yuko li informa que el seu pare (abusador/protector de la Yuko quan eren joves i encobridor de l’assassinat a canvi de favors sexuals), va intentar suïcidar-se la nit anterior.

Finalment el Reiji truca a casa i parla amb sa mare. Ella li fa saber que la Chako ha perdut el coneixement. El Reiji promet tornar a casa. Mentrestant, pàgines i més pàgines (com a la resta de volums) dedicades a discutir, entre la Yuko i el Gen, qui dels dos pot enfonsar més la vida del Reiji… “Mentre estigui en aquest interminable infern puc seguir respirant, puc continuar mantenint-me a la superfície” diu la Yuko.

Mentre la Yuri va en avió a Tòquio, el Reiji torna al poble en el tren bala. Els dos parlen per telèfon; la Yuri l’adverteix del perill de tornar. Malgrat les advertències, el Reiji entra a casa seva i es troba al Gen a la seva habitació, després d’enllitar-se amb la seva mare… o això es dona a entendre. La veritat és que el Gen li mostra al Reiji una cara oculta fins ara de transexual frustat en un poble petit i, per embolicar-ho encara més, li ofereix el “suïcidi d’amants” amb el Reiji. Després confesa haver matat la Yuko…

[ Aquesta mena de voltes que dona la història treient a la vista tota mena de fílies i fòbies és despropocionada. ]

El Reiji demana veure el cos de la seva mare, però quan destapa el llençol del llit i ella no hi és, el Gen s’excusa dient que l’ha llençat al riu seguint les seves indicacions. Com a últim recurs, el Gen li proposa al Reiji que, si no vol morir amb ell, com a mínim el mati: li diu que es cobri la venjança per haver matat primer al seu pare i ara a la seva mare. El Gen confesa que estima el Reiji (amor, no afecte).

Es veu el ganivet en acció amb què, suposadament, el Reiji mata el Gen, però, coneixement els girs de l’obra, potser no és així. En qualsevol cas, ho sabrem en el proper volum.

[ Llegit el següent capítol (disponible per lectura fins el 131), puc avançar que (atenció, oh, espòiler!) NO EL MATA, clava el ganivet al coixí, just al costat del cap. ]