Ricard Vilanova: Shōnen no Abyss, vol. 12 (2023)

dijous, 2 de març del 2023

Shōnen no Abyss, vol. 12 (2023)

Valoració

Fitxa tècnica

Ryō Minenami (guió, dibuix i tinta)
(少年のアビス - Shōnen no Abyss - Boy's Abyss)

[ Manga seinen, drama ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones (sense previsió de publicació encara)
Shueisha (prevista publicació pel 17/03/23)

10 capítols (109-118) - 200 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Wikipedia | MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Reiji Kurose, que viu ‘passivament’ lligat a la ciutat i la família, té una trobada amorosa amb una idol. Una amiga de la infància que va prometre marxar del poble, una mare que s'aferra al seu fill, una mestra que segueix enganxada al noi que s’ha intentat suïcidar i el Gen, l’únic amic íntim. Encara que comenci l'any nou i canviïn les estacions, els mateixos dies tornaran a començar…? Hi ha alguna esperança perquè el noi sobrevisqui? Hi ha alguna llum per davant? La història d'un noi i una noia que es coneixen a la fi del món.”

Crítica

La cigala dels protagonistes masculins, sempre a l’eix dels triangles amorosos…

De tots els personatges que fins ara han sortit, el que a mi més m’ha agradat és el de la Nagi, una noia de dinou anys pusil·lànime sense cap tipus d’ambició, capada mentalment, sempre amb la mirada perduda i que pràcticament ni tan sols ha sortit en els onze anteriors volums de l’obra… només al final de l’onzè volum, l’Esemori comença a explicar com la va conèixer.

La història m’agrada prou, malgrat els embolics que li va afegint contínuament, però, al final, te n’adones que tot està explicat des del punt de vista dels personatges masculins. Sí, expliquen les seves visions o com van viure determinada situació els personatges femenins, però tot gira entorn el desig sexual dels masculins. És preocupant… fins i tot encara més que jo m’hagi adonat d’aquesta situació tant fefaent.

Petit recordatori dels triangles amorosos en diferents salts generacionals: Esemori-Yuko-Saki (fa vint anys) vs Reiji-Chako-Nagi (ara). L’eix d’aquests triangles amorosos sempre és la cigala del protagonista masculí.

Recordar també que, darrera de tota l’embolicada de la història, hi ha la idea romàntica de morir junt al teu ésser estimat i adornar-ho sota el concepte, encara més rocambolesc, de cometre suïcidi, una combinació de paraules que em grinyola contínuament.

A dia d’avui, hi ha disponible per lectura online fins el capítol 125, tot i que no sé de quina manera he determinat que aquest volum acaba en el capítol 118.

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

L’Esemori continua al llit de mort acabant d’explicar la seva versió de la història al Reiji. El Reiji li retreu moltes coses, però malgrat tot es despedeix dient-li pare. La Nagi ha escoltat la part final de la història darrera la porta de l’habitació de l’hospital i espera el Reiji al sortir.

La història s’ha embolicat una mica massa i ara sembla difícil recordar que el Reiji va arribar finalment a Tokyo, fugint de la seva mare, anant darrera la Chako, però sempre amb la intenció de trobar la Nagi.

Tornant de nou al poble, és bona hora per recordar l’altra embolicada que es va quedar allà. La Yuri, la mestra xantatgista del Reiji obsessionada amb ell i que està prenyada del Reiji segons explica ella mateixa, està cuidant la mare del Reiji amb l’esperança que ell torni. Allà hi ha el Gen (fill del constructor proxeneta i manipulador), el suposat assassí del pare del Reiji quan, en un dels molts atacs violents, continuava maltractant la Yuko i el Reiji. El pare del Gen es va encarregar de fer desaparèixer el cos.

Quan la Yuri torna a casa de la Yuko, on es troben l’àvia i el germà trasbalsat del Reiji, aquest li confesa que la Yuko va confesar al seu marit que ni ell (n’era fill només del pare) ni el Reiji n’eren fills de la Yuko. Quan el pare se’n va assabentar va ser quan van començar els maltractaments. Quan està explicant això, l’àvia que sempre sembla que no hi és, confessa que la Yuko ja ha matat amb anterioritat dos homes sense haver-se d’embrutar les mans personalment. També li diu que és millor que no tingui el fill del Reiji. Al germà del Reiji també li diu que marxi doncs no té cap relació per sang amb aquella família. Ell, però, està acollonit davant la idea que el constructor el mati. La Yuri acaba sortint cames ajudeu-me de la casa.

Va a buscar al pare del Gen, en l’apartament on s’acostumava a reunir amb la Yuko i del que pocs moments abans n’havia sortit després d’acompanyar-la, i se’l troba penjat d’una corda amb un nota de suïcidi i confesió de l’assassinat (per lliurar el Gen de tota responsabilitat). Talla la corda i cau a terra. Sembla que encara respira. Li treu que ell tampoc és el pare del Reiji.

Mentre la Yuko espera inútilment que la Yuri i el Reiji tornin li explica al seu fillastre com va conèixer el seu pare i la situació de la seva família. Sorprenentment, la Yuri torna a casa la Yuko. Quan tots es posen a dormir, la Yuri es presenta a l’habitació del germanastre del Reiji i li confessa que destruirà aquell lloc, perquè ningú hi pugui tornar mai.

A Tòquio, el Reiji coneix el pis-habitació de la Nagi. Sortint a comprar menjar, passen per un pont i torna a aparèixer el sentiment de compromís en el fet de suïcidar-se junts. En algun altre lloc de la ciutat, la Chako acaba d’assabentar-se que la Nagi participarà en la pel·lícula basada en la novel·la de l’Esemori. Finalment el Reiji es despedeix de la Nagi perquè vol trobar la Chako. Per la seva banda, quan la Nagi arriba a casa, la truca la Chako.

(Fins aquí, el capítol 114; llegint els capítols en comptagotes, m’he cansat d’anar explicant què hi passa en cadascun… Ara mateix hi ha disponible per lectura fins el capítol 125, del que serà el volum 13.)

Ricard Vilanova,

persona humana.

dijous, 2 de març del 2023

Shōnen no Abyss, vol. 12 (2023)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada