L’estel misteriós (1942)

[403]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(L'Étoile mystérieuse)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2018)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“Un aeròlit avança cap a la terra i molts presagien la fi del món. En Tintín va a l’observatori astronòmic on hi coneix el professor Càlix. Per sort, els presagis no s’acompleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit que cau a l’oceà Àrtic. En adonar-se que en aquest fragment hi ha un element desconegut, el professor Càlix organitza una expedició amb el vaixell Aurora, en la qual hi formaran part en Tintín, i el capità Haddock. L’estel misteriós serà el primer àlbum dissenyat directament a color, i va ser publicat l’any 1942.”

Crítica

De les poques portades que no ha canviat pas res…

No sé ben bé perquè, però em sembla el millor volum de tots: per part dels records de la infantesa que en tinc i en la lectura actual. No recordo bé si l’havia llegit a casa dels cosins o a la biblioteca municipal.

Quina diferència amb el volum anterior (El cranc de les pinces d'or)! Paper amb gramatge més alt, estucat mat enlloc de brillant i colors molt més vius i contrastats. Per sobre de tot, molt ben imprès! (Que quedi clar que igualment hi han coses fora de registre com en absolutament tots els àlbums impressos per Editorial Joventut…)

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L'orella escapçada
(1937)

L'illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L'estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L'afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

Un meteorit gegant s'acosta a la Terra i pot causar la fi del món, però només en cau un fragment a l'oceà Àrtic. Amb la col·laboració d'un científic organitzen una expedició per veure'l i competeixen amb un altre vaixell per arribar primers. Allí descobreixen un nou element que té la propietat d'engrandir tot allò que hi estigui en contacte. Hergé va publicar aquesta idea de la fi del món durant l'època del desembarcament de Normandia i hi tracta la rivalitat pel progrés entre Europa i els Estats Units representada per la cursa entre els dos vaixells.

Curiositats i context (tintin.com)

A bord d'un vaixell polar comandat pel capità Haddock, Tintín i alguns estudiosos europeus marxen cap a l'oceà Àrtic, on s'ha estavellat un aeròlit que conté un metall desconegut. Però tan bon punt s'assabenten que un altre vaixell també es dirigeix cap a l'estrany meteorit, la seva expedició es converteix en una autèntica carrera contra el temps.

A nivell formal, L’estel misteriós és el primer àlbum que es publica íntegrament en quadricromia. El seu format servirà de model per a tots els futurs àlbums de la sèrie: 62 pàgines d'una dotzena de dibuixos en color cadascun, una portada amb un llum sense fi de colors i una portada de cartolina vestida amb una il·lustració impresa a tota la superfície de la primera vinyeta.

Diverses portades de L’estel misteriós

Tenia raó l'astrònom Hippolyte Calys en dir-li a Tintín que la fi del món era imminent? El que mostra el seu telescopi és, en tot cas, molt clar: una enorme bola de foc, que va aparèixer recentment al cel, s'acosta a tota velocitat i amenaça seriosament de colpejar el nostre planeta! El primer episodi que apareix en color, L’estel misteriós (1942), es basa en la caiguda, a les regions àrtiques, d'un aeròlit que contindria un metall desconegut. Tintín i Haddock formen part de l'expedició científica que, a costa d'una al·lucinant carrera contra el temps amb financers sense escrúpols, intenta recuperar-lo.

Sobre L’estel misteriós

“Es tracta, entre altres coses, de la rivalitat pel progrés entre Europa i els Estats Units. Vaig descriure aquesta lluita a través de la carrera de dos vaixells cap al mateix objectiu…” (Hergé, a Numa Sadoul, Tintin et moi, entrevistes amb Hergé, p.159).

Numa Sadoul: "És amb L'estel que el fantàstic entra a la teva obra per primera vegada. Hi ha dibuixos d'al·lucinacions i efectes òptics notables. És un episodi que conté quelcom estrany: atmosferes fortament oníriques, misterioses…"

Hergé: “Efectivament.” (op.cit. p.159)


La casa de Tintín: Entra-hi!

A l'esquerra, una còmoda butaca. Al centre, una taula de cafè de fusta massissa. A les parets, gravats emmarcats. Al sostre, un canelobre daurat. A causa del terratrèmol, tot està una mica cap per avall.

D'acord: aquest no és el millor moment per descobrir l'apartament que ocupa Tintín al 26 de la rue du Labrador. Però com que l'oportunitat no es presenta sovint…


L'amant dels caramels tous: Astronomia

El primer home de ciència que va aparèixer al món de Tintín, l'astrònom Hippolyte Calys seria un personatge desproveït de qualsevol fantasia si no tingués una debilitat pels caramels tous.

Pels anells de Saturn, aquest és el tipus de detall que no es pot inventar! Exactament, ja que en el moment en què Hergé hi anava a documentar-se, l'Observatori Reial de Bèlgica tenia entre els membres de la seva plantilla un ventall dels esmentats caramels.


Gags ben empaquetats: Whisky

En general, Hergé va tractar el gust pronunciat del capità Haddock pel whisky amb gran humor. A L’estel misteriós no falten gags basats en aquesta molesta inclinació.

Un dels millors és aquell on, sota la mirada dels delegats de la Lliga de Mariners Antialcoholics, el capità de la qual és el president d'honor. A bord de l'Aurora s'entreguen diverses caixes d'ampolles de whisky.

Però és Piccard: És del tot cert!

D'origen suís, Auguste Piccard va impartir classes a la Universitat de Brussel·les durant els anys 30 i 40. Segons Hergé, que es va trobar amb ell pel carrer, l'inventor del batiscaf va ser l'encarnació mateixa del científic.

A més, abans d'inspirar-se en el físic inusual d'Auguste Piccard per al del professor Tournesol, Hergé el va representar com a tal a L’estel misteriós. Mireu bé aquest quadre: el primer de la dreta és ell!


Molt cinema

Hergé no tenia el costum de presumir dels seus propis dibuixos. Això no ens va impedir considerar que alguns d'ells van tenir un èxit especial. Per exemple els que, a L’estel misteriós, representen de manera quasi cinematogràfica els fotogrames de l'Aurora.

Compte amb les pomes: a les fronteres de l'irreal

“És bruixeria!…”, exclama el Tintín davant les aranyes gegants, els bolets i les pomeres que creixen en pocs minuts. En aquest volum, Hergé obre les portes del sobrenatural.

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)