Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Le Temple du Soleil)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2022)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“En Tintín i el capità Haddock, acompanyats per l’inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l’inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d’en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.”
Crítica
Aquest àlbum el recordava bé: aventures sense fi amb un eclipsi de sol per acabar…
Un altre desastre en impressió. Tot i ser l’edició de 2022 es veu que el control de qualitat és totalment inexistent a Editorial Juventut i totes les impremtes que treballen per ella… quin gran desastre!
Aquest àlbum (i suposo que l’àlbum que el precedeix per fer-ne una única història, Les set boles de cristall) el recordo haver-lo vist en format pel·lícula al cinema… i m’ho vaig passar prou bé.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
A continuació dels esdeveniments de Les 7 boles de cristall, en Tintín, en Milú i el capità Haddock arriben a Callao, Perú. Allà, planegen interceptar l'arribada del Pachacámac, un vaixell que porta al seu amic el Professor Tornassol, que és retingut per uns segrestadors. Tintín aborda el vaixell i coneix Chiquito, exassistent del General Alcázar i un dels segrestadors, que Tornasol serà executat per fer servir un braçalet pertanyent al rei inca momificat Rascar Capac.
Tintín a penes escapa del navili amb vida i ell i Haddock alerten les autoritats, però els segrestadors evadeixen la policia i porten Tornassol a les muntanyes dels Andes. Tintín i Haddock els persegueixen fins al poble muntanyenc de Jauja, on aborden un tren que és sabotejat en un intent de matar-los. Quan intenten investigar el parador de Tornassol, els indis locals es resisteixen a informar del parador del professor per por de ser descoberts tractant amb estrangers. Però després Tintín es fa amic d'un jove quítxua anomenat Zorrino després de salvar-lo d'uns matons locals. Un home misteriós observa aquest acte de bondat de Tintín i li dona un medalló, dient-li que el salvarà del perill. Zorrino informa a Tintín que Tornassol ha estat portat al Temple del Sol, que es troba al més profund dels Andes, i s'ofereix a portar-los allà.
Després de moltes dificultats: persecució per quatre indis que fan tot el possible per deixar-los encallats o morts o ser atacats per un còndor dels Andesí, Tintín, Haddock i Zorrino arriben al Temple del Sol, trobant-ho com un lloc avançat de la civilització inca. Tots tres són capturats i portats davant el Príncep del Sol, flanquejat per Chiquito i Huascar, l'home misteriós que Tintín va trobar a Jauja. Zorrino se salva del càstig quan Tintín li dóna el medalló de Huascar, però Tintín i Haddock són sentenciats a mort pel príncep Inca per la seva intrusió sacrílega. El príncep els diu que poden triar l'hora en què Pachacàmac, el déu Sol, engegarà la pira amb els seus raigs sobre la qual seran executats.
Tintín i Haddock acaben a la mateixa pira que Tornassol, que apareix finalment portat a la seva execució pels seus captors indis. No obstant això, Tintín va triar l'hora de la seva mort coincidint amb un eclipsi solar, i amb una mica de joc, els aterrits inques van creure que Tintín podia ordenar al Sol. El príncep Inca implora Tintín que faci que el Sol torni a mostrar la seva llum . Tintín crida al Sol que torni i tots tres són alliberats ràpidament. Després, el Príncep del Sol els diu que les set boles de vidre utilitzades als membres de l'expedició Sanders-Hardmount, que havien excavat la tomba de Rascar Capac, contenien un “líquid místic” obtingut de coca que els enfonsava en un somni profund. Cada vegada que el summe sacerdot inca llançava el seu encanteri sobre set figures de cera dels exploradors, podia usar-les com si fos un càstig pel seu sacrilegi. Tintín convenç el príncep inca que els exploradors només volien donar a conèixer al món l'esplendor de la seva civilització. El príncep inca ordena Chiquito destruir les figures de cera i en aquell moment a Europa els set exploradors es desperten. Després de jurar mantenir l'existència del temple en secret, Tintín, Haddock i Tornassol tornen a casa, mentre que Zorrino roman al temple inca, acceptant una oferta per viure entre ells.
Curiositats i context (tintin.com)
El temple del sol (1949)
Tintín descobreix el gerro retrat a El temple del sol (1949)
Decoracions
Per dibuixar les decoracions del mateix Temple del Sol, Hergé es va inspirar en diversos llocs molt reals, a saber: la fortalesa de Sacsahuaman, el lloc de Tiahuanaco o la ciutadella de Machu Picchu. Aquesta antiga ciutat inca, avui en ruïnes, situada a les altures de la serralada dels Andes, va servir de model per a una de les decoracions principals: la que delimita el lloc sagrat on els inques erigien la pira sacrificial.
Vista de Machu Picchu de la revista National Geographic, febrer de 1938. © The National Geographic Society - foto: Franklin Fisher
També va descobrir en un llibre de Wiener, Perú i Bolívia, una imatge d'un cap de mòmia de la cultura Chancay que va utilitzar per dibuixar les dues mòmies presents a la portada d’El temple del sol i a la pàgina 45 d'aquest àlbum.
© Llibreria Hachette et Cie, París 1880.
Els orígens del frontispici de l'àlbum
També va ser en aquesta obra de Wiener on Hergé va descobrir una il·lustració del déu INTI, que va reproduir de manera idèntica per al frontispici de l'àlbum i per a la il·lustració present a la vasta decoració de l'enorme sala on entren Tintín, Haddock i Zorrino, a l'interior del Temple del Sol. En realitat, aquest "Déu amb pals" no és altre que el que adorna la Porta del Sol del Tiwanaku (Bolívia).
Interior del Temple del Déu dels Bastons | La Puerta del Sol a Tiwanaku - Domini Públic
El National Geographic
La ressenya del febrer de 1938 aportarà a l'autor una abundant documentació, en particular per representar el Summe Sacerdot quan va a presidir el sacrifici, la processó de les joves verges del Sagrat Temple i el ball de la serp que precedeix l'immolació pel foc com a així com per les decoracions inspirades en els llocs de Sacsahuaman i Machu Picchu.
El tren més alt del món
Com que Hergé era propietari de l'Enciclopèdia Il·lustrada dels Ferrocarrils publicada l'any 1927 per la Librairie Hachette, es va documentar allà amb trens i altres vehicles ferroviaris del Perú.
Edgard P. Jabobs, un aliat preuat
Per tal d'aferrar-se el més possible a la realitat, Hergé es va beneficiar de l'ajuda de Jacobs a qui va demanar, entre altres coses, que posava per a determinades actituds que ell volia dibuixar. Per exemple, li van fer un ponxo de ratlles que li va demanar a Jacobs que es posés per poder dibuixar-lo. Jacobs també va passar moltes hores al Cinquantenaire per estudiar obres que tracten sobre Amèrica del Sud i els inques i per buscar detalls importants per a la realització d'aquesta aventura. Alguns fruits de la seva investigació també van ser reutilitzats per E.P. Jabobs a l'àlbum L’enigma de l’Atlàntida de Black and Mortimer.
El professor Calculus recorre tota la història en una inconsciència serena. I, en el moment més crític, a la pira del sacrifici on ell i els seus companys seran immolats pel foc, s'imagina al cor d'una reconstrucció històrica produïda pel cinema.
L'eclipsi
Per a l'escena decisiva de l'eclipsi, Hergé manlleva, com va fer La Fontaine d'Esopo, de Gaston Leroux diversos elements extrets del seu llibre L'esposa del sol. També es va inspirar en un text del llibre Christophe Colomb de C. Giardini (Dragaud, París, 1970) en què l'autor narra que els espanyols van aconseguir sotmetre definitivament els indígenes gràcies a un eclipsi lunar anunciat per un calendari.
Els Dupondt innoven en les seves tècniques d'investigació. Com el professor Tornassol, recorren a la radiestesia sense gaire èxit. Gràcies a aquesta tècnica, els Dupondt esdevenen els actors d'un autèntic gag corrent (assaig còmic). Aquests gags es fan ressò de les situacions viscudes pels nostres herois.
Si Tintín i els seus amics estan en joc, els Dupondt els buscaran al desert. Quan Haddock col·lapsa la pira i està tot sacsejat, els Dupondt els buscaran per una pista de cotxes de para-xocs…
Treball de revisió considerable
Haddock dibuixa Tintín a El temple del sol
Per als curiosos i els nostàlgics, cal destacar que la versió original d’El temple del sol va ser reeditada per Éditions Casterman i Moulinsart, sota el títol La maledicció de Rascar Capac, volum 2: Els secrets del Temple del Sol el 2014.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada