ricard-vilanova-avatar-menu1

Bloc personal,

dijous, 13 d’abril del 2023

Les set boles de cristall (1948)

[418]

Valoració



Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Les Sept Boules de Cristal)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2022)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“Després de dos anys d’absència, durant els quals l’expedició etnogràfica Sanders-Hardmuth ha viatjat pel Perú i Bolívia, retorna a Europa després del descobriment de diverses tombes inques. N’han portat la mòmia de l’inca Rascar Capac, també anomenat “el qui desencadena foc del cel”, que anava enjoiat amb peces d’or massís. Al cap de poc temps, comencen a caure els participants de l’expedició, un per un, i sempre que això succeeix, es troben al costat uns fragments d’una bola de cristall.”

Crítica

Potser és l’àlbum més “insípid”, però el més ben fet…

És un àlbum que no en tinc cap record significatiu. Tampoc sembla que hi passa res suficientment rellevant, doncs, tot i que hi ha una investigació, no porta a cap lloc i sembla sense resolució. Els enigmes i misteris es van succeint i acumulant, però no es dona explicació a res, a diferència dels àlbums anteriors. Amb El secret de l’Unicorn, que tenia continuació amb El tresor de Rackham el Roig, hi havien coses suficientment interessants i ben resoltes com un àlbum complet i acabat. En canvi, amb aquest àlbum, sense la seva continuació a El temple del sol està sense acabar…

Malgrat tot això, tot el que passa està molt ben relatat i millor il·lustrat. També el color sembla més encertat que cap altre dels que he vist fins ara. M’agrada particularment la manera diferent d’enfosquir les escenes nocturnes. Està molt ben acolorit.

Aquest àlbum és l’únic que, de moment, no he pogut trobar de compra a Amazon doncs està esgotat, així que l’he hagut de comprar directament a l’editorial. Amb preu de compra superior, però amb l’avantatge que, per primera vegada en gairebé tots els volums comprats fins ara, està ben imprès i es de l’última edició real (en aquest cas 2022), cosa que sempre és d’agrair.

M’he estalviat les despeses d’enviament, però igualment he hagut de pagar 13,90 € enlloc dels 11,30 € del principi, i els 12,25 € del final habituals d’Amazon… tot i que estic veient que Amazon també han apujat els preus: ara estan a 13,20 €.

Mira… he decidit que faré llistat de preus per veure’n l’evolució, doncs s’estan pujant moltíssim d’un dia per un altre:

Tintín al país dels soviets
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
El lotus blau
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
L'illa Negra
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
El temple del sol
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
Stoc de coc
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

Els membres d'una expedició sobre els inques van apareixent adormits en una profunda letargia, i al seu costat sempre hi ha els trossos d'unes misterioses boles de cristall. El professor Tornassol es posa el braçalet d'una mòmia del Perú, i poc després és raptat. En Tintín i el capità Haddock el busquen i viatgen fins al Perú per a intentar resoldre aquest enigmàtic cas.

La història va publicar-se serialitzada al diari Le Soir des de desembre de 1943 durant de l'ocupació alemanya de Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. La història va ser cancel·lada abruptament després de l'alliberament dels aliats al setembre de 1944, quan Hergé va ser acusat de col·laboracionisme i se li va prohibir treballar. Després que va ser absolt dos anys després, la història va ser represa setmanalment a la nova revista Tintín des de setembre de 1946 fins l'abril de 1948.

Curiositats i context (tintin.com)

A Les set boles de cristall (1948), set estudiosos estan misteriosament letàrgics al seu retorn d'una expedició als Andes. Després d'haver desaparegut el professor Tornassol, Tintín i el capità es van posar a buscar-lo. Creat l'any 1929 per un tal Georges Remi, que ja va signar els seus dibuixos amb el nom d'Hergé, Tintín viurà vint-i-tres aventures l'èxit de les quals fins ara només ha estat mai es nega amb els joves de 7 a 77 anys.
Les set boles de cristall (1948)



Ah! Senyora Clairmont

Madame Clairmont és l'esposa d'un dels membres de l'expedició que també inclou el professor Bergamotte. La seva (massa) breu aparició a les primeres pàgines de Les set boles de cristall segueix sent inoblidable. En primer lloc, perquè aquesta rossa de gènere bon chic és encantadora. Llavors perquè les dones, encantadores o no, realment no són legió en el petit món de Tintín.
Madame Clairmont a Les set boles de cristall


El General Alcázar

Al Palau del Music-Hall, Tintín es sorprèn de veure a l'escenari el general Alcázar, a qui va conèixer una vegada a Sud-amèrica. Expulsat de San Theodoros per un cop d'estat del seu etern rival, el general s'ha convertit efectivament en un llançador de punyals amb el nom de Ramon Zárate.

Si no té un paper protagonista a Les set boles de cristall, Alcázar testimonia, amb la seva presència en aquesta història, el plaer que va tenir Hergé pel "retorn" dels seus personatges.
Ramon Zárate àlies General Alcázar a Les set boles de cristall


L'amic d'Edgar…

L'any 1944, quan encara no havia creat els herois de paper que el farien famós, Edgar Pierre Jacobs esdevingué col·laborador d'Hergé i col·laborà amb ell a Les set boles de cristall. No és estrany, doncs, que aquesta història estigui impregnada d'aquest ambient mig policial mig fantàstic estimat pel pare de Blake i Mortimer, a qui Hergé representava amb la seva llegendària corbata de molla al primer balcó esquerre del Palau del Music-Hall.


La casa del professor Bergamotte existeix!

Com els altres sis científics amb qui va descobrir recentment les tombes inques al Perú, el professor Bergamotte es troba de sobte en un somni letàrgic.
La casa del professor Bergamotte a Les set boles de cristall
La maqueta de la vil·la d'aquest eminent americanista és una tranquil·la residència burgesa que encara es pot veure a Brussel·les, no lluny de la casa que el mateix Hergé va ocupar als anys quaranta.


Qui té por de Rascar Capac?

Des del Perú, el professor Bergamotte i els seus col·legues van portar de tornada la mòmia de l'Inca Rascar Capac, que el científic mostra amb orgull a la sala d'estar de la seva vila.

Creada per als propòsits de la seva història per Hergé, la mòmia d'"aquell que desferma-foc-des-del-cel" no es va inspirar menys en la que va tenir l'oportunitat de descobrir en una col·lecció privada belga.
Rascar Capac a Les set boles de cristall


“A Saint-Nazaire!”

És a Saint-Nazaire on el rastre dels segrestadors del professor Tornassol porta per primera vegada Tintín i el capità Haddock. Per iniciativa d'una associació local anomenada, no sense motiu, Les 7 Soleils, el viatge dels dos herois a la famosa ciutat portuària s'ha reconstruït amb reproduccions gegants d'algunes de les vinyetes “nazairianes” de l'àlbum.




Etiquetes: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 

social-tel
social-tel
social-tel

2004-24, web 7.0

Creative Commons 4.0 Ricard Vilanova