Bloc personal,

divendres, 10 de febrer del 2023

L’orella escapçada (1937)

[390]

Valoració



Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Alice Devos (color, 1943)   |  Joaquim Ventalló (traducció, 1965)
(L'Oreille cassée)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2018)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“El robatori d’un fetitxe arumbaya del Museu Etnogràfic, farà que en Tintín vagi a la República de Sant Teodoro. Allí es veurà ficat en la guerra que té aquest país amb el seu veí Nuevo Rico, i es converteix en l’ajudant del general Alcázar, personatge molt controvertit, a qui tornarem a trobar més endavant en altres aventures. Tintín s’endinsa cap a la selva fins a trobar la tribu arumbaya i descobrir el misteri del fetitxe robat.”

Crítica

Història ben lligada, però massa experiments en el dibuix i molt mal acolorida…

En aquest volum, almenys a l’inici, em sembla el pitjor en qualitat del dibuix. Per moments sembla que l’hagi dibuixat algun ajudant que no conegui bé el personatge…

Tampoc em sembla encertada la versió acolorida, però és que l’original en blanc i negre és notablement diferent dels volums anteriors. Hi ha un retoc en el color directament en fotolits a colors primaris per facilitar-ne la impressió en quadricromia que fa mal a la vista. És notablement el pitjor dels àlbum llegits fins ara (també del que en tinc memòria), especialment després del bon regust de boca del ben acolorit El lotus blau (1936).

En la pàgina d’idiomes traduïts se’ls ha colat la informació de la pàgina en espanyol amb una traductora al castellà i, per tant, potser també l’edició, que indica 2018. A dia d’avui, aquestes coses no haurien de passar…


Resum (amb espòilers)

En aquesta història Hergé torna a l'aventura en estat pur. El robatori d'un fetitxe arumbaya porta a en Tintín cap a Sud-amèrica, a la república de San Teodoro. Allí es veu immers en una guerra amb els veïns de Nuevo Rico, i es converteix en l'ajudant del general Alcázar, personatge que tornarà a aparèixer en altres aventures. Tintín s'endinsa a la selva fins a trobar els arumbayes, torna a Europa i retorna el fetitxe al museu. En l'aventura podem observar la denúncia de la guerra del "Gran Chaco" que afectava a Bolívia i Paraguai per la possessió d'uns jaciments petrolífers.

Curiositats i context (tintin-com)

L’orella escapçada (1937) és una persecució emocionant. Tintín s'embarca cap a Amèrica del Sud per recuperar un fetitxe robat. Allà s'oposen interessos de tota mena: militars, econòmics, la guerra del general Alcázar s'acaba d'oposar, des de fa tres anys, a Bolívia i al Paraguai. Es roba una estatueta d'Arumbaya… després es retorna al seu museu. Però un detall revela a Tintín que no és l'original el que ha estat retornat, sinó una simple rèplica. Quin misteri amaga aquesta estatueta perquè en volem dissimular el robatori? Tintín s'embarca cap a Amèrica del Sud on, creu, rau la clau d'aquest enigma.
El sisè àlbum de la sèrie va aparèixer l'any 1937 amb una "petita imatge" enganxada a la portada i papers finals grisos (o blancs). Aquesta és, sens dubte, la versió més rara i la més buscada entre els col·leccionistes. Alguns han afirmat que la primera versió de L’orella escapçada va ser la versió amb els guàrdies blaus, però no és així, els guàrdies blaus apareixeran a la segona versió, muntada a principis de 1938.

Una història de portada i papers finals

Les guardes blaves van fer la seva aparició durant l'any 1937 per iniciativa de Charles Lesne. Es tracta d'una doble pàgina impresa en blau fosc sobre un gruixut paper gris, que presenta 34 il·lustracions en reserva. L’orella escapçada s'hauria d'haver beneficiat dels papers finals blaus de la primera impressió simultàniament amb les reedicions de 1937 de Tintín al Congo i Tintín a Amèrica, però les primeres còpies de L’orella escapçada es van muntar amb papers de final gris. D'aquí la seva raresa!

El fil conductor, el fetitxe

El fil conductor de la nova aventura de Tintín: el fil conductor de la nova aventura és el robatori d'un fetitxe que porta el periodista al cor de la selva amazònica. Una història "íntima", intrigant, a la de Sherlock Holmes, que inesperadament es converteix en un heroic viatge d'exploració.
L'estatueta de fusta precolombina pertanyent a les col·leccions dels Museus Reials d'Art i Història de Brussel·les

El fetitxe arumbaya, objecte de tots els desitjos, és de fet una estatueta de fusta precolombina pertanyent a les col·leccions dels Museus Reials d'Art i Història de Brussel·les. Aquesta estatueta té molt poca connexió amb un objecte de la regió amazònica. Provindria de la regió de Trujillo (Nord del Perú). L'orella trencada també és un gag corrent del robatori veritable/fals del fetitxe.


El San Teodor com a símbol d'un "model" polític

El San Teodor és primer símbol de la inestabilitat política i la violència que han caracteritzat durant molt de temps Amèrica Llatina (L’orella escapçada), després un model de país del Tercer Món, dins del qual enfrontaments aparentment ideològics emmascaren la lluita de clans per la conquesta d'un poder igualment opressor (Tintín i els Picaros). L’orella escapçada “enregistra en una mena de gran reportatge ingenu, la imatge que un occidental dels anys 30 tenia d'Amèrica del Sud” (P. Goddin, Hergé et les Bigotudos, Casterman, p.15).

Hergé aborda els components de la realitat llatinoamericana: la revolució, els putschs, el joc dels militars, la venda d'armes, tot tipus de tràfic, el joc de les multinacionals…


Faula irònica en imatges o paràbola divertida?

Hergé reprèn la tesi que es troba a Le Crapouillot (font documental): els dictadors i els règims titella de les repúbliques bananeres són manipulats per les altes finances internacionals i els complexos militar-industrials de les grans potències del moment, és a dir els Estats. Estats Units i Gran Bretanya. Són responsables i instigadors de cops d'estat, revolucions i guerres.


Bolívar i Olivaro la mateixa baralla

L'alliberador de San Teodor, el general Olivaro (1805-1899), és una clara al·lusió al general Bolívar, alliberador de les colònies espanyoles, les del Nord que formen la gran Colòmbia.


Basil Zaharoff

La font d'Hergé per a Basil Zaharoff també es troba a Le Crapouillot. Sir Basil Zaharoff, d'origen grec, va demostrar tal perspicacia empresarial que va saber fer-se indispensable per als líders de les grans potències. Venia armes a qualsevol camp, recolzat en els seus esforços pels polítics i els poders bancaris a la seva devoció.

A Le Crapouillot, és citat entre els poderosos d'aquest món. Aquest es converteix, a L’orella escapçada, en Basil Bazaroff, també traficant d'armes.
Fotografia de Sir Basil Zaharoff a Le Crapouillot


Guerra del Gran Chaco entre Bolívia i Paraguai

Aquest territori, sense interès econòmic, es va dividir entre els dos països, però, l'any 1931, s'hi va descobrir petroli… De nou els articles d'Antoine Zichka per a Le Crapouillot, però també el capítol XI del seu llibre La Guerre Secret Oil, publicat per Payot el 1933, va servir de fonts per a Hergé. Hergé ja havia abordat el tema de l'oli a Tintín a Amèrica i el tornarà a reprendre a Tintín al país de l'or negre.

La Guerra del Gran Chaco va oposar Bolívia al Paraguai del 1932 al 1935. El tractat del 21 de juliol de 1938 va destinar la majoria dels territoris en disputa al Paraguai i Bolívia, un corredor d'accés al riu Paraguai. Hergé jugant amb les paraules reprèn aquest conflicte sota el nom de Gran Chapo que s'oposa a dos països anomenats imaginaris: San Teodor (capital Los Dopicos) àlies Bolívia (capital La Paz) i Nuevo Rico (capital Sanfación) àlies Paraguai (capital Asunción).


Un avió més gran que la vida

L'avió que porta Alonzo Perez i Ramon Bada és un Breguet Wibault-Penhoet 283, un avió trimotor de la companyia Air France, molt reconeixible pel seu tren d'aterratge que té cobertes de rodes.
Esquerra, vinyeta D3 de la pàgina 12 de L’orella escapçada. Dreta, Breguet Wibault-Penhoet 283 de l’Air France .


El camí de la mort

La ruta que fa Tintín després d'escapar de les presons del general Alcazar sembla que existeix a la vida real. Aquesta és la carretera més perillosa del món: la carretera de Yungas, la infame "camí de la mort" a Bolívia, construïda als anys 30 per presoners de guerra paraguaians. Tintín gairebé hi mor, per cert…
Esquerra, vinyeta C3 de la pàgina 39 de L’orella escapçada. Dreta, carretera de Yungas.


Un viatge de Percy H. Fawcett

El viatge de Tintín es pot seguir des del moment en què salta del pont al riu que fa la frontera entre Bolívia i Paraguai, arriba a la hisenda de Don José Trujillo i surt, en canoa, a la recerca dels Arumbayas. En el Petit XXeme del 5 de novembre de 1936, Don José explica a Tintín que: “L'últim que va intentar el viatge va ser un explorador anglès, Ridgewell. Va marxar fa deu anys.”

La darrera carta del tinent coronel Percy H. Fawcett, adreçada a la seva dona, és del 29 de maig de 1925... Sota la ploma d'Hergé, Percy H. Fawcett, esdevé Ridgwell, un explorador anglès, campió de la cerbatana.


Dues tribus rivals a l'Amazones

Al cor de la selva amazònica, Tintín coneix Ridgwell i els Arumbaya al mateix lloc on va desaparèixer l'explorador anglès H. Fawcett! Els arumbayas que parlen un dialecte de Brussel·les* disfressat són semblants als indis jívaros que tenen com a enemic els bibaros que enconeixen el cap. Els arumbayas viuen a la vora del riu Badurayal.

Hergé es documenta especialment en el llibre de Ch.J. Walker, Viatges a les Amèriques, ed. Graveau (1875), el mateix que Tintín consulta abans del seu viatge.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada