Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Alice Devos (color, 1943) | Joaquim Ventalló (traducció, 1965)
(L'Oreille cassée)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2018)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
“El robatori d’un fetitxe arumbaya del Museu Etnogràfic, farà que en Tintín vagi a la República de Sant Teodoro. Allí es veurà ficat en la guerra que té aquest país amb el seu veí Nuevo Rico, i es converteix en l’ajudant del general Alcázar, personatge molt controvertit, a qui tornarem a trobar més endavant en altres aventures. Tintín s’endinsa cap a la selva fins a trobar la tribu arumbaya i descobrir el misteri del fetitxe robat.”
Crítica
Història ben lligada, però massa experiments en el dibuix i molt mal acolorida…
En aquest volum, almenys a l’inici, em sembla el pitjor en qualitat del dibuix. Per moments sembla que l’hagi dibuixat algun ajudant que no conegui bé el personatge… Tampoc em sembla encertada la versió acolorida, però és que l’original en blanc i negre és notablement diferent dels volums anteriors. Hi ha un retoc en el color directament en fotolits a colors primaris per facilitar-ne la impressió en quadricromia que fa mal a la vista. És notablement el pitjor dels àlbum llegits fins ara (també del que en tinc memòria), especialment després del bon regust de boca del ben acolorit El lotus blau (1936).
En la pàgina d’idiomes traduïts se’ls ha colat la informació de la pàgina en espanyol amb una traductora al castellà i, per tant, potser també l’edició, que indica 2018. A dia d’avui, aquestes coses no haurien de passar…
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L’orella escapçada
(1937)
(1937)
L’illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L’estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L’afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
En aquesta història Hergé torna a l'aventura en estat pur. El robatori d'un fetitxe arumbaya porta a en Tintín cap a Sud-amèrica, a la república de San Teodoro. Allí es veu immers en una guerra amb els veïns de Nuevo Rico, i es converteix en l'ajudant del general Alcázar, personatge que tornarà a aparèixer en altres aventures. Tintín s'endinsa a la selva fins a trobar els arumbayes, torna a Europa i retorna el fetitxe al museu. En l'aventura podem observar la denúncia de la guerra del "Gran Chaco" que afectava a Bolívia i Paraguai per la possessió d'uns jaciments petrolífers.
Curiositats i context (tintin-com)
Una història de portada i papers finals
Les guardes blaves van fer la seva aparició durant l'any 1937 per iniciativa de Charles Lesne. Es tracta d'una doble pàgina impresa en blau fosc sobre un gruixut paper gris, que presenta 34 il·lustracions en reserva. L’orella escapçada s'hauria d'haver beneficiat dels papers finals blaus de la primera impressió simultàniament amb les reedicions de 1937 de Tintín al Congo i Tintín a Amèrica, però les primeres còpies de L’orella escapçada es van muntar amb papers de final gris. D'aquí la seva raresa!
El fil conductor, el fetitxe
L'estatueta de fusta precolombina pertanyent a les col·leccions dels Museus Reials d'Art i Història de Brussel·les
El fetitxe arumbaya, objecte de tots els desitjos, és de fet una estatueta de fusta precolombina pertanyent a les col·leccions dels Museus Reials d'Art i Història de Brussel·les. Aquesta estatueta té molt poca connexió amb un objecte de la regió amazònica. Provindria de la regió de Trujillo (Nord del Perú). L'orella trencada també és un gag corrent del robatori veritable/fals del fetitxe.
El San Teodor com a símbol d'un "model" polític
Hergé aborda els components de la realitat llatinoamericana: la revolució, els putschs, el joc dels militars, la venda d'armes, tot tipus de tràfic, el joc de les multinacionals…
Hergé reprèn la tesi que es troba a Le Crapouillot (font documental): els dictadors i els règims titella de les repúbliques bananeres són manipulats per les altes finances internacionals i els complexos militar-industrials de les grans potències del moment, és a dir els Estats. Estats Units i Gran Bretanya. Són responsables i instigadors de cops d'estat, revolucions i guerres.
Bolívar i Olivaro la mateixa baralla
Basil Zaharoff
A Le Crapouillot, és citat entre els poderosos d'aquest món. Aquest es converteix, a L’orella escapçada, en Basil Bazaroff, també traficant d'armes.
Fotografia de Sir Basil Zaharoff a Le Crapouillot
Guerra del Gran Chaco entre Bolívia i Paraguai
Aquest territori, sense interès econòmic, es va dividir entre els dos països, però, l'any 1931, s'hi va descobrir petroli… De nou els articles d'Antoine Zichka per a Le Crapouillot, però també el capítol XI del seu llibre La Guerre Secret Oil, publicat per Payot el 1933, va servir de fonts per a Hergé. Hergé ja havia abordat el tema de l'oli a Tintín a Amèrica i el tornarà a reprendre a Tintín al país de l'or negre.
La Guerra del Gran Chaco va oposar Bolívia al Paraguai del 1932 al 1935. El tractat del 21 de juliol de 1938 va destinar la majoria dels territoris en disputa al Paraguai i Bolívia, un corredor d'accés al riu Paraguai. Hergé jugant amb les paraules reprèn aquest conflicte sota el nom de Gran Chapo que s'oposa a dos països anomenats imaginaris: San Teodor (capital Los Dopicos) àlies Bolívia (capital La Paz) i Nuevo Rico (capital Sanfación) àlies Paraguai (capital Asunción).
Un avió més gran que la vida
L'avió que porta Alonzo Perez i Ramon Bada és un Breguet Wibault-Penhoet 283, un avió trimotor de la companyia Air France, molt reconeixible pel seu tren d'aterratge que té cobertes de rodes.
Esquerra, vinyeta D3 de la pàgina 12 de L’orella escapçada. Dreta, Breguet Wibault-Penhoet 283 de l’Air France .
El camí de la mort
La ruta que fa Tintín després d'escapar de les presons del general Alcazar sembla que existeix a la vida real. Aquesta és la carretera més perillosa del món: la carretera de Yungas, la infame "camí de la mort" a Bolívia, construïda als anys 30 per presoners de guerra paraguaians. Tintín gairebé hi mor, per cert…
Esquerra, vinyeta C3 de la pàgina 39 de L’orella escapçada. Dreta, carretera de Yungas.
Un viatge de Percy H. Fawcett
La darrera carta del tinent coronel Percy H. Fawcett, adreçada a la seva dona, és del 29 de maig de 1925... Sota la ploma d'Hergé, Percy H. Fawcett, esdevé Ridgwell, un explorador anglès, campió de la cerbatana.
Dues tribus rivals a l'Amazones
Hergé es documenta especialment en el llibre de Ch.J. Walker, Viatges a les Amèriques, ed. Graveau (1875), el mateix que Tintín consulta abans del seu viatge.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada