Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Tintin et les Picaros)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2014)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“Als aficionats a les aventures d’en Tintín els calgué esperar vuit anys després de llegir Vol 714 a Sidney , per poder seguir llegint-les a Tintín i els “Pícaros”, que començà a aparèixer l’any 1976. Hergé ara només treballava per gust i no tenia cap pressa de fer-ho. La idea per al llibre va tardar a prendre forma. Ell tenia clar l’entorn: Amèrica del Sud. Per a la història va inspirar-se una mica en l’assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Però aquests fets només són el marc de l’aventura. Tornem a anar a la imaginària república de Sant Teodoro (vegeu L’orella escapçada) en la qual dos generals aspirants a dictadors es fan una guerra contínua per aconseguir el poder. Retrobem l’inefable general Alcázar (vegeu L’orella escapçada, Les set boles de cristall). També al coronel Spönz (L’afer Tornasol), ara sota el nom d’Esponja i que ha estat enviat per Bordúria per tal de donar suport al general Tapioca i a l’explorador Ridgewell (vegeu L’orella escapçada). En Serafí Llautó, també volta per aquí amb la seva aclaparadora personalitat, president el grup dels Reis de la Saragata, hi trobarem també “l’encisadora” esposa d’en Tapioca: la terrible Peggy. En aquest àlbum hi crida l’atenció el fet que en Tintín porta texans, condueix una moto amb una insígnia al casc a favor de la pau i fa ioga!”
Crítica
Molt irregular…
En aquest últim àlbum publicat d’Hergé de les aventures de Tintín cinc anys abans de morir als 75 anys (1907-1983), després de vuit anys des de l’últim àlbum, el nostre personatge principal és quan més irregular apareix: ens el mostren molt mal dibuixat, molt ben dibuixat, amb clotets a les galtes, amb patilles curtes (com sempre) i patilles llargues (com el hippies de l’època); les proporcions dels personatges dins els enquadraments de les vinyetes també es mostren, en alguns casos, lleugerament diferents a com estàvem acostumats fins ara.
Aquestes irregularitats i altibaixos, per moments, fan pensar que està entintat per una persona aliena a l’equip habitual d’Hergé… o el propi Hergé havent perdut el toc característic. El color del cabell del Tintín, única cosa que no es dibuixa i només es coloreja, també fan pensar que és algú diferent.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
La història segueix el jove reporter Tintín, el seu gos Milú, el capità Haddock i el professor Tornassol al país fictici de San Teodoro per a rescatar la cantant Bianca Castafiore, empresonada pel general Tapioca. En aquest país sud-americà prenen part en una revolució liderada pel general Alcázar, amic de Tintín.
Curiositats i context (tintin.com)
Últim àlbum realitzat pel mestre, la redacció i el format del qual hauran trigat més de deu anys. L'espera del lector és cada cop més llarga entre cada nova aventura. Tintín i els «Pícaros» (1976), una fosca història de venjança amb la presa d'ostatges en un teló de fons de guerra de guerrilles, marca el retorn de Tintín a San Theodoros, el país de L'orella escapçada. Hergé s'arrisca a una observació agredolça, que tendeix a fer creure que tot en aquest món és només una mascarada.
Inicialment l'àlbum s'havia d'anomenar Les Bigotoudos i després Tintin et les Bigotoudos, la paraula Bigotoudos es refereix a Bigotudo que significa mostatxo o bigoti en castellà.
Tintin et les Bigotudos
Detall extret del croquis d'una làmina publicada al Journal Tintin del 28 d'octubre de 1975
Grafit sobre paper de dibuix 365 x 550 mm (imatge sencera) - Col. Studios Hergé
Tintin et les Bigotudos
Tires extretes del croquis d'una làmina publicada al Journal Tintin del 7 d'octubre de 1975 - Col. Studios Hergé
Tintin et les Bigotudos
Detall extret del croquis d'una làmina publicada al Journal Tintin del 7 d'octubre de 1975 - Col. Studios Hergé
Tintin et les Bigotudos - Esbós d'actitud per a l'última vinyeta d'una pissarra publicada al Journal Tintin del 23 de setembre de 1975 - Col. Studios Hergé
La primera vinyeta
Hergé havia imaginat originàriament un paisatge d'estiu per a la primera vinyeta de l'àlbum amb arbres florits. Però va poder comptar amb la vigilància dels coloristes que van notar un error espai-temps ja que l'acció havia de tenir lloc al febrer, carnaval obliga!
Per primera vegada, Tintín deixa els seus eterns i emblemàtics pantalons de golf per posar-se uns texans marrons acampanats. Als anys 70, com deia Hergé, tot se'n va anar de les mans! Molts lectors retreuran a Hergé aquest canvi d'aspecte.
Tintín apareix amb una marca de reconeixement: l'acrònim "pau i amor" al seu casc (signe de reconeixement als anys 60 adoptat pels hippies i simbolitzant la pau)! Sorprenent per a un personatge acusat de conservadorisme, però Tintín és tan conservador com això?
I de totes maneres, les ments evolucionen! Aquest acrònim va ser inventat pel dissenyador gràfic britànic Gerald Holtom durant una manifestació el 1958 contra una fàbrica d'armes nuclears.
Sens dubte aquest disc és el del canvi. El capità Haddock ja no suporta el whisky i, contra la seva voluntat, perd la seva simpàtica intemperància. Els insults que van contribuir a la seva llegenda s'han tornat singularment rars.
Cal esperar el 23è àlbum per conèixer el primer nom del capità “Archibald” amb motiu d'un diàleg una mica surrealista on Tintín recorda al concusat capità el seu nom i cognom.
Buscant un nom per al capità Haddock. © Hergé / Tintinimaginatio - 2023
Hergé havia elaborat una llista de 17 noms entre els quals preferia Archibald a Marmaduke, com es pot veure al Museu Hergé! 
L'immutable Nèstor revela debilitats. Probablement per mimetisme, es lliura a la beguda. Indiscret, escolta. Sorprès pel capità, la seva vergonya és encara més aclaparadora. En aquesta imatge indigna del seu passat, Néstor abandona l'escena (tornarà en forma d'esbós a Tintín i l’Art-Alfa).
Per què li vas fer perdre la seva sortida?
Milú hauria perdut la condició de favorit? És destronat en Milú en l'afecte del seu amo pel gat del castell?
No va perdre, però, la seva inclinació per l'alcohol i l'embriaguesa.
Tintín entre els maies: un temple maia o una piràmide pasteca?
Tintín no estava a Mèxic però per dibuixar la seva piràmide "pasteca", a Tintín i els «Pícaros», Hergé es va inspirar en una piràmide maia trobada a Yucatán, al sud de Mèxic. Aquesta piràmide s'anomena d'altra manera el Castell de Kukulcan que domina el vast lloc de Chichen Itza des dels seus 30 metres d'alçada.
El Castell de Kukulcan
Tot i que l'última aventura completada de les Aventures de Tintín transcorre en un estat imaginari d'Amèrica del Sud –San Theodoros–, Hergé no dubta a barrejar gèneres i a fer salts a l'espai per reconstruir un univers homogeni d'inspiració llatinoamericana a partir d'elements heterogenis.
Hergé imagina un grup de folk imaginari, els “Joyeux Turlurons”; els “Reis de la Saragata”, en la traducció. Hergé tenia en els seus arxius diversos documents arxivats a “Cortèges Carnaval” entre ells el famós Gilles de Binche en el qual es va basar molt parcialment per als Turlurons. També cal veure la influència dels Blancs Moussis, d’Stavelot, i els Chinels de Fosses-la-Ville, tres localitats belgues.
Casualitat o alegre casualitat, Fidel Castro també va aprofitar les celebracions del Carnaval a Cuba per atacar la caserna de la Moncada amb vista a enderrocar el dictador Batista, el 26 de juliol de 1953. Un detall divertit: des de 1991 hi ha una societat de Turlurons a Louvain-la-Neuve, la ciutat que acull el Museu Hergé!
Persones disfressades d'Astèrix (Goscinny i Uderzo li tornaran el favor a Astérix chez les Belges amb una aparició dels Dupondt), Snoopy, l’ànec Donald i Mickey Mouse apareixen a les pàgines 54, 59 i 60.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada