Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Alice Devos (color, 1945) | Joaquim Ventalló (traducció)
(Tintin en Amérique)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2017)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
“Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja , pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l’espoliació del indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s’hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria al llarg de tot un any. Igual que en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l’àlbum fou realitzada el 1945, sortint beneficiada pels progressos que la pràctica i l’experiència d’aquests anys li havien donat a Hergé, el qual ja havia adquirit una gran mestria i domini del llenguatge del relat visual, en el qual les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que ho faci el text.”
Crítica
La història està totalment redibuixada, com la totalitat dels àlbums, però encara conserva la innocència i simplesa dels gags curts pensats per la publicació setmanal…
Els records que tinc d’haver llegit de petit aquest àlbum són confusos. Per una banda, el fet que només el podia llegir a casa dels meus cosins –un àlbum totalment rebregat, potser desmuntant-se fins i tot, amb el llom de tela blava– i que, possiblement, no el podia llegir sencer en cap moment; sempre per fragments (la majoria d’àlbums els havia pogut llegir a la biblioteca municipal, però aquest només el podia llegir a casa dels cosins). I per una altra banda, el fet que era un àlbum que no estava del tot ben fet o ben acabat i resolt.
La majoria de percepcions es repetixen ara, revisant-ne la lectura. És més interessant l’àlbum anterior Tintín al Congo (1931) que no pas aquest.
Aquest àlbum, com la majoria de les aventures de Tintín, té tres fases: l’original en blanc i negre publicada setmanalment per pàgines dobles entre 1931 i 1932 (amb la conseqüent versió posterior en format àlbum de 1932 i les següents 11 edicions, doncs va arribar a ser l’àlbum més venut en blanc i negre), la versió acolorida de 1942 i la versió redibuixada de 1945. El que ens arriba ara és la versió de 1945, tot i que el 1965 es van redibuixar la majoria d’àlbums. Amb tot, conserva encara alguna cosa de l’esperit del primer Tintín al país dels soviets.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L’orella escapçada
(1937)
(1937)
L’illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L’estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L’afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
La trama té lloc als Estats Units a Chicago, durant la prohibició, on el reporter Tintín i el seu gos Milú lluiten contra els gàngsters de la ciutat.
Després de viatjar al Congo i d'haver desmantellat un tràfic de diamants organitzat per Al Capone a l'àlbum Tintín al Congo, Tintín se'n va a Amèrica, arriba a Chicago on s'enfronta a la banda de gàngsters d'Al Capone, un dels pocs personatges reals que apareixen en les aventures de Tintín, i a un altre gàngster anomenat Bobby Smiles. La seva arribada és esperada amb entusiasme pels gàngsters, que el segresten tan aviat com baixa del tren. Tot i així, s’escapa i perd la pista dels bandolers en un accident de trànsit. Quan surt de l'hospital, Al Capone el segresta al seu torn, però Snowy intervé i Tintín pot capturar tota la banda. Malgrat aquesta gesta, la policia no el creu i Al Capone s’escapa. Un líder rival, Bobby Smiles, decideix llavors reclutar a Tintín perquè elimini Al Capone. Davant la seva negativa, Smiles intenta matar-lo dues vegades, sense èxit, i després es veu obligat a fugir després de la detenció de la seva banda. L'acció transcorre en dos escenaris ben diferents: el suburbi de la ciutat de Chicago i les reserves dels pellroges. Tintín, seguint les passes del malvat Bobby Smiles, s'endinsa al territori indi.
En aquest àlbum Tintín ha de lluitar contra diversos mafiosos com per exemple Mike Mac Adam, Tom Hatec, Bobby Smiles… que tenen interessos petroliers a les terres dels pells-roges (liderades pel Gran Sachem). Amb tot, el repòrter sortirà triomfant i serà presentat com un jove fidel als seus principis quan rebutja diverses ofertes de mitjans de comunicació per vendre la nova exclusiva i narrar les seves aventures.
Tintín a Amèrica està ple d'ironies, com la unió en sindicats (Rapte S.A. i GSX) dels diferents infractors de la llei, i vol ser una crítica al capitalisme (i a les màfies de gàngsters de la ciutat de Chicago) i a l'ocupació de les reserves naturals índies per part dels blancs, a qui ells anomenen cara pàl·lida. Hergé dedica moltes vinyetes a descriure aquests mons: per una banda la ciutat i els seus gratacels, amb la famosa vinyeta de Tintín a la seva façana, i per l'altra la minoria ètnica que el jove reporter coneix, la tribu dels Peus Negres, amb els seus déus Sachem i Gran Wacondah.
Curiositats i context (tintin.com)
A Tintín a Amèrica (1932), l'heroi confirma la seva vocació d'endreçador de mals, oposant-se al mafiós Al Capone, als gàngsters de Chicago i a la canalla de tota mena. Ja, Hergé és testimoni d'una visió generosa del món, estigmatitzant, per exemple, els blancs pel seu comportament envers els indis de pell vermella. La fama de Tintín s'estén més enllà de l'Atlàntic. Tant és així que quan arriba a Chicago, en plena prohibició, tots els bandits i delinqüents associats li preparen una recepció poc còmoda. Tintín haurà de fer servir tot el seu coratge i tota la seva intel·ligència per sobreviure! 
Del blanc i negre al color
Tintín a Amèrica és una de les sèries de nou àlbums nascuts sota un cel en blanc i negre. Durant més de deu anys, del 1932 al 1942, l’àlbum coneixerà 11 edicions. També és la darrera aventura publicada sota la bandera del Petit Vingtième. Durant aquest període es van imprimir, enquadernar, distribuir i vendre més de cent cinquanta mil àlbums de Tintín en blanc i negre. L'any 1942 es va començar a pintar, després es va reelaborar l'àlbum. En la nova versió publicada l'any 1945 es van fer moltes millores en el nivell de narració de les imatges.
Una influència literària i una preocupació per la documentació
Per fer el guió de Tintín a Amèrica, Hergé es va veure influenciat per lectures i, en particular, per l'obra de G. Duhamel Escenes de la vida futura (1930) que és una crítica oberta i virulenta contra l'estil de vida nord-americà, l'automatització, el modernisme desconcertant, el taylorisme i la producció en massa, la banalització. Per recrear la vida als Estats Units de l'època, Hergé també va utilitzar la revista Crapouillot, que va publicar un número especial dedicat als Estats Units.
Cinematografia
“Mai el dibuix d'Hergé ha donat tant la impressió d'estar directament influenciat pel cinema com en les làmines de Tintín a Amèrica” (Chronologie d'une oeuvre, Ph. Goddin, T2, pàgina 87). Hergé utilitza diverses tècniques amb efectes de càmera que canvien l'enquadrament (plànol) sobre les vinyetes. Cinematogràfic per excel·lència, el conjunt extret de la pàgina 76 o l'escena extreta de la pàgina 81 on el lector veu allò que Tintín no veu: la mà del bandoler agafant una ampolla.
Vineytes extretes de les pàgines 76 i 81 de Tintín a Amèrica, 1932. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix.
“Els establiments Slift són una caricatura poc disfressada de les autèntiques fàbriques de Swift & Co”, amb seu a Chicago, que estaven actives en el negoci de la carn i que ja destacaven en l'automatització i l'organització del treball en línia de muntatge. “Els equips d'escorxador i conserves estan tan automatitzats que alguns no dubten a esmentar la famosa màquina que, rebent un porc viu a un extrem, lliura embotits a l'altre extrem”.
Vinyetes extretes de la pàgina 104 de Tintín a Amèrica, 1932. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix.
Al Capone és l'únic dolent de Les aventures de Tintín que va existir realment i que actua sota el seu nom real. De fet Al Capone ja apareix a les aventures de Tintín al Congo en un tràfic de diamants. Aquesta segona aventura suggereix clarament que Chicago és la propera parada del periodista.
Aquest nou pati també és el d'Al Capone i la seva colla que regnen sobre tot tipus de tràfic. És a Le Crapouillot d'octubre de 1930 dedicat als Estats Units que podem descobrir una foto d'identitat en la qual Alphonse "Scarface" Capone s'assembla més a un tenor italià d'èxit que a l'enemic públic número 1.
Un altre dolent sense nom: Rastapopoulos
Apareix per primera vegada a Tintín a Amèrica tot i que no se'l nomena a la recepció que es fa en honor a Tintín. Roberto Rastapopoulos, un magnat de la indústria cinematogràfica, està entre els convidats, al costat de Pikefort, també conegut com l'explosiva Mary Pickford.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada