Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Alice Devos (color, 1946) | Joaquim Ventalló (traducció)
(Le Lotus bleu)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2019)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
“En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. Allí s’enfronta a una banda terrible de traficants d’opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s’acaba mantenen el lector en suspens.
Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l’Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l’aconsellava que s’informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L’amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real.
Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar.”
Crítica
El primer volum del qual Hergé no se n’avergonyeix…
La va publicar en blanc i negre entre 1934 i 1935, però fins el 1936 no es va recopilar en un àlbum. El 1946 es publicà en color, s’hi feren canvis i es redibuixaren històries.
En la història, Tintín va a la Xina, i aquí es mostren els xinesos com els bons indefensos, mentre que els japonesos són els malvats. Però fins ara mai havia tingut clar que, en aquell moment, bona part de Xina i del sudest asiàtic, incloent tota Corea, estaven ocupades pel Japó i, pel que he anat “descobrint” recentment, de manera contundentment genocida.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L’orella escapçada
(1937)
(1937)
L’illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L’estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L’afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
Mentre s'allotja al palau del Maharajà de Gaipajama a l'Índia, un visitant de Xangai aborda Tintín i li menciona el nom de Mitsuhirato, un home de negocis japonès que viu a Xangai, però abans d'acabar de parlar rep un dard untat en Rajaijah, el "verí de la bogeria". Tintín i Milú viatgen a Xangai per conèixer Mitsuhirato, que els adverteix que el Maharajà està en perill i que han de tornar a l'Índia. Sobrevivint a diversos atemptats a la seva vida, fets per assaltants misteriosos, Tintín intenta marxar cap a l´Índia en vaixell, però és segrestat. Els seus segrestadors es presenten com a membres d'una societat secreta coneguda com els Fills del Drac, que es dediquen a lluitar contra el comerç d'opi. El seu líder, Wang Chen-Yee, explica a Tintin que Mitsuhirato és un espia japonès i un contrabandista d'opi i li demana ajut en la seva lluita per detenir-lo. Tintin accepta la missió i espia a Mitsuhirato fins al Lotus Blau, un fumador d'opi. Posteriorment el sorprèn mentre posa una bomba en un ferrocarril xinès (episodi inspirat en l'Incident de Mukden). El govern japonès utilitza els fets com a excusa per a envair el nord de la Xina, prenent Xangai sota el seu control (Invasió japonesa de Manxúria]).
Tintín és capturat per Mitsuhirato, que planeja enverinar-lo amb Rajaijah; no obstant això, un dels agents de Wang canvia el verí per a aigua de color i Tintin escapa indemne. Quan Mitsuhirato descobreix l'engany, convenç a J.M. Dawson, el corrupte cap de la policia de la Concessió Internacional de Xangai, per emetre una ordre de captura per Tintín. Mentrestant, Tintín entra a la ciutat tot buscant el professor Fang Hsi-ying, un expert en verins que espera que pugui desenvolupar una cura pel Rajaijah, però descobreix que ha estat segrestat. La policia de Dawson deté Tintin i el lliura als japonesos, que el condemnen a mort, però Wang el rescata de nou.
Viatjant a Hukow amb els diners del rescat per a Fang, Tintín es troba que una inundació que ha destruït un poble i rescata a un jove orfe xinès anomenat Xang. Xang acompanya a Tintín a Hukow, on un dels espies de Mitsuhirato els hi para una emboscada. Tots dos s'adonen que la pista era un parany i que en realitat Fang no és allà. Mentrestant Dawson envia els detectius Dupond i Dupont a arrestar a Tintín, però fracassen en diverses ocasions. Tornant a Xangai, Tintín es proposa enfrontar-se a Mitsuhirato i es deixa capturar per ell. Mentre es retingut a El lotus blau, es revela que Mitsuhirato està treballant amb el director de cinema Rastapopoulos, que és el cap de l'organització internacional de contraban d'opi contra la que Tintín ja havia lluitat a Els cigars del faraó. En aquest moment, Tintín fa avisa Xang i els Fills del Drac que apareixen per rescatar-lo a ell i a Fang. Rastapopoulos és arrestat mentre que Mitsuhirato comet harakiri. Fang desenvolupa una cura pel Rajaijah, mentre que Wang adopta a Chang com el seu fill. L'informe de Tintín sobre les activitats de Mitsuhirato condueix a acusacions contra el govern del Japó (Informe Lytton), que es retira de la Lliga de les Nacions com a protesta.
Curiositats i context (tintin.com)
Per a molts lectors, El lotus blau representa les aventures de Tintín més inquietants. Perquè a la immensitat de la Xina, el país més poblat del món, Tintín es troba totalment sol. Però la seva soledat no és el menor dels mals. Els atacs, la traïció, la denúncia, la conspiració, la bogeria i els desastres naturals es combinen per impedir que compleixi la seva noble missió. La grandesa només es pot afirmar al final de la decadència superada.
Les diferents versions de la portada de El lotus blau
El drac amb poders temibles apareix a la portada de l'àlbum i, com les gàrgoles gòtiques, allunya els mals esperits mentre protegeix Tintín.
Il·lustració de la portada de l'àlbum El lotus blau, 1936, guaix sobre paper de dibuix.
La revista A-Z inclou l'humorista Anna May Wong que és a la pel·lícula Shanghai Express com Hue Fey. La jove posa davant d'un drac vermell que destaca sobre un fons negre. Sens dubte, aquesta foto inspirarà la portada de l'àlbum des de l'original de 1936 fins a les reimpressions actuals.
Per als àlbums de colors, a partir de desembre de 1946, la portada es modificarà i ara mostrarà un drac negre sobre fons vermell, un color relacionat amb el misteri.
Portada de la revista A-Z amb Anna May Wong, actriu de la pel·lícula Shanghai Express
A la pel·lícula Shanghai Express produïda per Von Sternberg, i que presentava a Marlene Dietrich com a Shanghai Lily, un misteriós telegrama es refereix a un lotus blau.
Imatge de Shanghai Express on s'esmenta l'existència d'un lotus blau
Considerat el més immaterial dels colors, el blau simbolitza el camí cap a l'infinit. L'any 1933, aquesta producció cinematogràfica es va estrenar a les pantalles europees.
En un cinema de Xangai
A l'àlbum anterior, Els cigars del faraó, Tintín havia interromput sense voler el rodatge d'una escena crucial d'una gran producció anomenada Haine d'Arabe.
Vinyetes extretes de la pàgina 16 de Els cigars del faraó
Aquest títol desperta l'esperit de venjança, un tema recurrent en pel·lícules com El xeic el 1922 i El fill del xeic el 1926, que va consagrar l'actor Rudolf Valentino (1895-1926) al panteó de Hollywood. Tintín, refugiat en un cinema, assisteix a la projecció de la pel·lícula The Sheik Hate, produïda per Cosmos Pictures dirigida per Rastapopoulos.
Vinyetes extrets de la pàgina 33 de El lotus blau
Desitjós d'aportar a les seves històries un realisme mai vist fins ara, Hergé accepta, per consell de l'abat Gosset, conèixer un jove xinès de 27 anys que viu temporalment a Bèlgica per estudiar belles arts a Brussel·les. Es tracta del jove escultor Tchang Tchong-Jen. Desenvoluparà un panorama cultural, artístic i polític del seu país fins ara insospitat pel dibuixant. Aquesta revelació obrirà els ulls d'Hergé. Immediatament, restaurarà amb una cura meticulosa, tant gràficament com narrativament, tota la informació que li ha donat el seu mentor asiàtic.
Hergé no ho negarà. Al contrari dirà: “Va ser en l'època de El lotus blau que vaig descobrir un món nou”. (Numa SADOUL, Entrevistes a Hergé, Tournai, Casterman, 1989).
Hergé, la seva dona Germaine i Tchang a Brussel·les el 1934. Col·lecció Studios Hergé
Així va néixer una obra mestra, El lotus blau, un dels millors àlbums adornats amb la portada més bonica. Aquesta etapa de la vida d'Hergé el farà prendre consciència de la importància de documentar-se i no confiar en tòpics. Amb tota raó, hi haurà un abans i un després de El lotus blau.
El 1937, el Japó va ocupar el nord-est de la Xina. Les grans potències occidentals divideixen el país en zones d'influència anomenades concessions internacionals.
Vinyeta extreta de la pàgina 16 de El lotus blau, 1935. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix.
Durant els seus viatges, Tintín serà llançat del sector britànic on el cínic Dawson dirigeix la policia a la zona d'ocupació militar japonesa passant per territori xinès.
El compromís
Malgrat una cultura que no és la seva, The Blue Lotus veurà a Tintín aixecar-se contra la injustícia i la intolerància de les quals són culpables els seus congéneres envers els nadius dels quals es posa decididament al costat. Adopta la mateixa fermesa valenta contra els japonesos que esclavitzan les poblacions xineses ocupades. Més que per discreció però per preocupació per l'aculturació, Tintín guarda un vestit xinès des de la pàgina 19 fins al final de l'àlbum.
Vinyetes extretes de la pàgina 19 de El lotus blau
Una trobada històrica
Vinyetes extretes de la pàgina 85 de El lotus blau, 1935. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix.
Cultura xinesa desmitificada
Ànima poètica xinesa
Petita antologia de xinès al text…
Posseir mil hectàrees de terra no val un bon comerç. Siemens Electricitat. | Rellotges i reparació de rellotges.
Carrer davant del mar. | A baix l'imperialisme!
Si estàs malalt, no podràs assolir les teves ambicions. | Condemnat a mort per oposició a l'exèrcit japonès.
És el segon carrer allà baix. | Que la felicitat i la sort us acompanyin.
Aquí podeu beure i menjar en petites porcions. | Boicot als productes japonesos.
Mercaderies del Nord i del Sud. | Doctor en medicina. Consultori del professor Fan Se-yeng.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada