Les joies de la Castafiore (1963)

[462]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Les Bijoux de la Castafiore)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2012)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“La diva Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart i el capità Haddock vol fugir d’allí i anar-se’n de viatge, però en baixar l’escala, ensopega amb un graó espatllat, que encara no han vingut a arreglar, i cau trencant-se els lligaments de la cama. Llavors comença a circular el rumor que hi ha una relació sentimental entre la cantant i el vell “llop de mar” i comencen a arribar paparazzis. I les joies de la diva desapareixen…

En aquest àlbum no hi ha viatges ni grans aventures, i aquí veurem la gràcia que té l’Hergé per fer interessant la intriga. Tota l’acció passa a Moulinsart, dins el castell, pels seus jardins i voltants. Segons el mateix Hergé ens explica: “En començar aquest àlbum, la meva intenció també era la de simplificar les coses, la d’entrenar-me a narrar, aquesta vegada, una història en la qual no passés res, sense haver de recórrer a l’exotisme. Simplement, volia veure si era capaç de mantenir el lector en suspens fins a la fi de la història”.”

Crítica

Un àlbum ben atípic…

En tota la història de l’àlbum no hi passa res rellevant. Per no passar-hi, no hi passa ni tan sols el robatori de les joies de la Castafiore que és el que s’anuncia, però, per altra banda, és l’àlbum més el·laborat a nivell de petites històries i, sobretot, gràficament. Les vinyetes estan totes farcides de detalls, colors, formes i composicions, per petites que siguin.

Un altre àlbum del que pràcticament no en tenia cap record.

Com a curiositat, descobrim que l’inventor del televisor a color és el professor Tornassol. Contextualitzant, l’àlbum és de 1963, però les primeres transmissions es van fer entre 1960 i 1980. L’invent, com a tal, està patentat des de 1940, encara que ja s’estaven desenvolupant els experiments des de 1928.

A Espanya el 1972, però que s’emetés en color no volia dir que es rebés en color: calia tenir l’aparell de recepció en color i no eren pas gens econòmics. El primer record que tinc del televisor en color és durant el mundial de futbol celebrat a Espanya l’any 1982, el mundial del Naranjito. Les “ofertes” de televisors s’amuntegaven a l’aparador d’Electrodomèstics Franquet (o potser Samarra?) del carrer de l’Aigua i ens hi quedàvem encisats com babaus.

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L'orella escapçada
(1937)

L'illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L'estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L'afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

Les joies de la Castafiore és el vint-i-unè àlbum de Les aventures de Tintín. Publicat el 1963 va ser concebut com com un exercici narratiu, Hergé volia veure si podia mantenir el suspens al llarg de les seixanta-dues pàgines de la història sense dolents, llocs exòtics, armes de foc ni perill, i amb un desenllaç clarament enganyós. En conseqüència és una història rica en trames secundàries, pistes falses, interpretacions errònies, pseudo-desaparicions i personatges plens de matisos. Aquesta és l'única història de Tintín en el qual els personatges es queden a casa seva, a Molins de Dalt, i no viatgen a cap altra part del món.

Curiositats i context (tintin.com)

Les joies de la Castafiore

A Les joies de la Castafiore (1963), els principals protagonistes de la sèrie es troben al castell del Molí per viure una autèntica comèdia clàssica a porta tancada. Donant l'esquena decididament a l'aventura per centrar-se en la dificultat de comunicació entre els éssers i un “anti-narratiu” farcit de malentesos, uns més còmics que els altres.

Es tracta d'una càmera, una narració immòbil la mediatització de la qual seria proporcional a la incomunicabilitat. El castell es pot considerar un teatre i en l'obra que s'hi representa, múltiples actors s'escampen. A part dels residents legítims, un té èxit i interfereix: un metge, gitanos, una diva autoconvidada i el seu seguici, una marbrera fantasmal, paparazzi, una banda de música, un equip de televisió, una asseguradora rebutjada, mudances, dos policies…

La història es resumeix en diversos pseudo robatoris i una autèntica desaparició, la d'una maragda. Gairebé tothom es troba sota sospita… Amb molt d'humor i una distància que pren de la seva creació, Hergé intenta explicar una història on no passa res, en una cacofonia de vodevil.

Un còmic teatral

La portada de l’àlbum és en si mateixa una invitació a l'espectacle que està a punt de desplegar-se. Recomanant el silenci, Tintín, en perfecta complicitat amb el lector-espectador, el mira i li demana que entri: “Vas a veure la comèdia… calla! I ara, anem al teatre!”.
El títol original escollit per Hergé per a aquesta història va ser Ciel! Mes bijoux!, títol rebutjat per l'editor Casterman.


L’exotisme

Això és singularment absent de la història. No obstant això, gràcies als gitanos, l'exotisme arriba a casa teva. També és l'únic àlbum de la sèrie, amb El secret de l'Unicorn, en què els personatges no surten d'aventura a altres llocs del món, la qual cosa no impedeix que l'aventura els arribi.

Un cop d'ull al viatge, Tintín llegeix a la pàgina 43 L'illa del tresor publicada el 1883, obra de l'escriptor britànic Robert Louis Stevenson(1850 - 1894), una de les lectures preferides del dibuixant amb Robinson Crusoe de Defoe i Els tres mosqueters de Dumas.


Els gitanos

Un vell proverbi romanès diu: “Des de la distància, el gitano és un ésser humà”. A més del caràcter odiós d'aquesta frase, delata una actitud generalitzada cap als gitanos.

Aquesta és la lliçó que cal aprendre del Les joies de la Castafiore: l'any 1961, Hergé va ser un dels primers a fer una mirada sense animositat cap als gitanos. És obrint-se al diàleg amb aquests visitants inesperats que Tintín i Haddock aconsegueixen dissipar moltes idees preconcebudes… i falses.

La Bianca Castafiore

Tot i que universalment conegut, el repertori de la Diva és tanmateix limitat. El seu paper de Marguerite a l'escena VI de l'acte III de l'òpera Faust de Gounod és, amb diferència, el més famós.

L’habitació que es transfereix al Rossignol Milanais és probablement el conegut com el dormitori del rei a Cheverny amb el seu llit amb dosser cobert amb brodats perses. Igual que la Callas, la Bianca és una diva que té una relació ambigua amb la premsa “rosa”.


Les joies

L'armari de la Castafiore és extravagant. La cantant tem constantment que li roben les joies, i després es produeix el robatori d'una maragda cara. Els Dupondt investiguen i acusen al seu torn: Néstor, Irma, els gitanos que el capità Haddock ha convidat a la seva pastura… Finalment, després de moltes aventures i pistes falses, la maragda la trobarà Tintín, gairebé per casualitat, al niu de una urraca.


El castell

Tots els elements del castell visibles a El secret de l'Unicorn i a El tresor de Rackham el Roig provenen directament de l'únic fullet turístic publicat a principis dels anys quaranta i el títol complet del qual és el següent: Les châteaux historiques de France. CHEVERNY. Un des Beaux châteaux de la Loire. Aquesta va ser l'única font que va tenir Hergé per crear Moulinsart.

Les pàgines interiors del document es descriuen amb l'ajuda de fotografies: el primer replà interrompent els dos trams d'escales i algunes de les sales principals. El castell de Cheverny va ser construït l'any 1625 amb l'estil clàssic Lluís XIII.


L'escala

A Les joies de la Castafiore, el protagonista és el propi castell. Encara més simplista, per a Michel Serres l'element guia és l'escala. Se li podria acreditar que a El secret de l'Unicorn (vinyeta B1, p.48) Tintín derroca els seus perseguidors a l'alçada del quart esglaó.

Vigila per on vas! El seu trencament provoca nou caigudes, inclosa la, tan perjudicial, del capità Haddock. Accident certament benigne, però que li va valer un esquinç amb total immobilització.

Supercolor - Tryphonar

El professor Tornassol inventa la televisió en color de pantalla gegant cinc anys abans del previst.

El geni humanitzat

El professor Tornassol, el científic amb múltiples genis, realitza aquí un dels seus últims invents després del Supercolor Tryphonar, una novel·la rosa. En fer-ho, es revela que té una debilitat pel sexe oposat, però també posa el seu talent al servei d'una causa pacífica que no és probable que sigui assumida per persones malintencionades.

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)