Els cigars del faraó (1934)

[389]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Alice Devos (color, 1955)   |  Joaquim Ventalló (traducció)
(Les Cigares du pharaon)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2015)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“En Tintín va de viatge en un creuer cap a l’Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l’acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l’Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l’Índia, on s’allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira. Els cigars del faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l’època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.”

Crítica

Entre Egipte i l’Índia –de camí a la Xina– cercant descobrir el tràfic de drogues…

Publicat setmanalment entre 1932 i 1934 a Le Petit Vingtième. En aquest volum, és el primer cop que surten Dupond i Dupont. També Rastapopoulos.

La història narra els entrebancs en el seu viatge per arribar a la Xina per protagonitzar el cinquè volum, El lotus blau (1936).

M’ha sorprès veure un xeic enmig del desert egipci coneixedor de les aventures de Tintín, concretament del volum 16, Objectiu: la Lluna (1953). Tot i que ja he esbrinat que, en l’original, era el lògic Tintín a Amèrica.

Algú a “post-producció” ha fet de les seves… concretament el 1955, que és quan es va acolorir. Ara que estic veient els dibuixos originals, no es pot dir que hi hagi una adaptació per fer la versió en color, sinó que es van redibuixar totalment pràcticament totes les vinyetes i es va canviar substancialment el missatge de rerafons.

També hi ha algun error en els textos de les bafarades en la retolació al català.

Inquietant el moment en què un jove adolescent puja dalt d’una avioneta i la fa volar en un tres i no res. De la mateixa manera, quan cau a la jungla índia –passa d’Egipte a l’Índia en un suspir–, es comunica amb els elefants amb una trompeta que fabrica amb les seves pròpies mans.

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L’orella escapçada
(1937)

L’illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L’estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L’afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

En un creuer per la Mediterrània, en Tintín i en Milú coneixen el cineasta Rastapopoulos i l'egiptòleg Filemó Sicló. Quan dos policies, Dupond i Dupont, acusen Tintín de tràfic de droga, el jove reporter s'escapa del vaixell i s'afegeix a Sicló en la cerca de la tomba del faraó Kih-Oskh. Tintín descobreix que la tomba és plena de capses de cigars etiquetades amb un símbol misteriós, però Sicló i ell cauen inconscients després de respirar un gas tòxic. Se'ls emporten dins de sarcòfags a bord d'un vaixell dirigit pel contrabandista Allan, però per evitar els guardacostes els llancen per la borda. Els rescata un navegant que els duu fins a Aràbia. Viatjant per terra, Tintín coneix el xeic Patràs-Patxà, un fan seu, i es troba amb Rastapopoulos, que enregistra un film. L'exèrcit local arresta Tintín acusant-lo d'espionatge, però Dupond i Dupont el rescaten per a arrestar-lo ells mateixos.

Tanmateix, quan l'exèrcit els descobreix, Tintín aconsegueix desfer-se'n i fuig del país a bord d'una avioneta. L'aparell s'estavella al bell mig de la jungla de l'Índia quan se li acaba el combustible. Entre els arbres hi descobreix Filemó Sicló, que s'ha tornat boig després que li hagin injectat el verí de raidjaidjà. Tintín coneix el maharajà de Ravapurtalà, qui li explica que la seva família fa temps que lluita contra un grup traficant d'opi. El reporter descobreix l'amagatall del càrtel seguint el faquir i pot desarticular-lo. En la vestimenta dels delinqüents hi reconeix el símbol del faraó Kih-Oskh i s'adona que és la mateixa organització que opera a Egipte i a Aràbia. Mentrestant, el faquir s'escapa amb el líder emmascarat del càrtel i el fill del maharajà segrestat. Tintín els persegueix en cotxe, rescata el noi i captura el faquir, però el líder cau per un penya-segat. El jove reporter torna a Ravapurtalà, on és rebut amb una celebració. El càrtel feia servir els cigars per ocultar-hi l'opi a l'interior i distribuir-lo arreu del món.

Curiositats i contex (tintin.com)

Aquest quart episodi de la sèrie, el primer àlbum publicat en exclusiva per Casterman (els anteriors estaven segellats Éditions du Petit Vingtième) sota el títol Les aventures del reporter de Tintín a l'Est, Els cigars del faraó, es va estrenar a la tardor de 1934. Tintín va deixar rastres de traficants d'opi per Egipte i l'Índia. Port-Saïd, El Caire, les piràmides, les tombes dels faraons, el mar Roig, la selva i els seus elefants… Tintín viurà aventures insòlites: intenta fugir del verí que et torna boig, coneix un arqueòleg extravagant, un Maharajà en perill mortal…

La primera versió era una coberta blanca com la neu amb una petita imatge impresa. Després hi va haver 3 variacions diferents de la portada de l'àlbum en blanc i negre. L'any 1942, Hergé va fer una de les portades més admirables, que destacava clarament de la primera portada. La primera versió en color va aparèixer l'any 1955 amb una nova coberta.

Casterman

Aquest disc marca l'inici d'una col·laboració que continuarà molt més enllà dels destins dels protagonistes. L'any 1934, Louis Casterman va enviar a Hergé una proposta de col·laboració que fixava una regalia de tres francs per exemplar venut, és a dir, un 15% sobre el preu total de venda -vint francs belgues- fins a la còpia 10.000 i dos francs més enllà.

Un àlbum innovador

L'àlbum marca un punt d'inflexió en la carrera del jove il·lustrador: a partir d'ara les històries de Tintín compliran els criteris d'una història policial banyada de misteri i fantasia. Per primera vegada, Hergé juga amb el lector i el porta a una visió onírica, on Tintín, sota la influència d'un narcòtic, es veu en un somni acompanyat de Milú. Tots dos estan momificats.

Vinyeta extreta de la pàgina 16 , 1933. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix.

Fonts documentals i literàries

Hergé també és lector de novel·les i aventures. Per alimentar la seva inspiració artística, troba fragments d'escenaris en històries viscudes o de ficció. Per exemple, Hergé s'hauria inspirat en les obres de l'il·lustre senyor Jean-Francois-Désiré Capart, nascut a Brussel·les el 21 de febrer de 1877, egiptòleg (àlies Professor Bergamotte a Les 7 boles de cristall). L'escena dels sarcòfags on Tintín i Snowy estan tancats, surant a l'oceà, podria trobar la seva font a la novel·la de Paul d'Ivoi i Chabrillat, Les Cinq sous de Lavarède. En aquesta novel·la, l'heroi s'enfronta a les mateixes aventures.

El diàleg de la vinyeta A3 pàgina 19 “Si ets tu qui m'has denunciat, sàpiga que el meu vaixell està minat. L'explotaré en lloc de rendir-me” està directament inspirat en la història autobiogràfica d'Henry de Monfreid, Els secrets del mar Roig, 1931.

Henry de Monfreid

Henry de Monfreid és una de les figures més destacades d'aquesta època: narcotraficant, contrabandista d'armes, pescador de perles, és un home de mala reputació… però que gaudeix d'una popularitat inigualable, com ho demostra l'èxit dels seus nombrosos llibres!

Vinyeta extreta de la pàgina 33 de Els cigars del faraó, 1933. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix. Foto d'Henry de Monfreid, extreta de la pel·lícula centrada en les seves aventures rodades l'any 1937 en què interpretava el seu propi personatge.

Després d'haver embarcat cap a Djibouti el 1911, Henry de Monfreid va navegar pels mars durant més de vint anys. Ràpidament es va adonar de la importància del tràfic d'armes en aquesta regió devastada per les guerres tribals. Així, malauradament, va contribuir a la inestabilitat de l'Orient Mitjà. Hergé s'inspira en personatges reals per al seu càsting en paper.

Aparició dels agents X33 i X33 bis, més coneguts com Dupont i Dupond

A la versió en blanc i negre de 1934, els agents X33 i X33 bis persegueixen implacablement i indiscriminadament el desafortunat Tintín. Rebatejats Dupont i Dupond, en la versió en color reformatejada per a l'ocasió el 1955, els detectius amb barret de bombí van debutar així. Hergé pot haver-se inspirat en una fotografia de la portada del número del 2 de març de 1919 de Le Miroir. I, sens dubte, del seu pare i del seu oncle, bessons perfectes!

A l’esquerra, vinyeta extreta de la pàgina 8 de Els cigars del faraó, 1933. Tinta xinesa, aquarel·la i guaix sobre paper de dibuix. A la dreta, portada del número del 2 de març de 1919 de Le Miroir.

Com identificar Dupond i Dupont? Dupont porta un bigoti amb els extrems lleugerament pujats, com la base de la lletra "t", i Dupond porta un bigoti força arrodonit com una "D".

Galeria de personatges

Al costat dels Dupondt, altres personatges participen en l'aventura i alguns també fan la seva primera aparició:

• Roberto Rastapopoulos, el més dolent dels dolents, torna després de la seva breu aparició al banquet al final de l'episodi nord-americà.
• Oliveira da Figueira, comerciant portuguès, que en els següents àlbums, ajudarà en diverses ocasions a Tintín. Encarna el geni comercial a escala artesanal.
• Allan Thompson que torna a l'edició en color de 1955, el mariner deshonest còmplice de Roberto Rastapopoulos.

Col·locació de productes

El geni d'Hergé és fer col·locació de productes en els seus propis àlbums. Una manera original per al moment de fer publicitat! A la primera versió en blanc i negre, el Cheick Patrash Pasha mostra una còpia de Tintín a Amèrica, que acabava de posar-se a la venda el 1934!

A l’esquerra, vinyeta extreta de la pàgina 26 de l'edició en blanc i negre. A la dreta, vinyeta extreta de la pàgina 15 de l'edició en color.

Podem endevinar la sorpresa de Tintín quan, en la versió en color, un guàrdia del xeic Patrash Pasha li presenta una aventura molt llunyana a la que viu. La nova versió de 1955 permet aquest petit joc de mans publicitari.

El signe de Kih-Oskh

Aquest signe és el guionet que permet enllaçar diferents mons -Egipte, Aràbia i Índia- i donar a la història una relativa coherència. Per a aquesta icona memorable, Hergé s'hauria inspirat en el Yin i el Yang.

Una olor de cinema

En l'edició en blanc i negre, l'estrella masculí, ídol del públic femení, l'entrada de la qual està embrutada per Tintín, s'inspira clarament en Rudolph Valentino que va interpretar a la pel·lícula El Cheikh. En la versió en color, la silueta de l'actor correspon més aviat als cànons masculins dels anys 40 i 50. Alguns reconeixen en ell l'actor nord-americà Gary Cooper.

Índia mítica i colonial

Canviem a l'Índia gràcies a un accident d'avió. Perseguit, l'avió de Tintín s'estavella a l'Índia mentre intenta superar l'avió que el segueix. Aterra al mig de la selva índia. Després descobrim una vegetació exuberant, poblada per elefants… però també per tigres. El Raj britànic és el nom no oficial del període de domini britànic al subcontinent indi.

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)