L’illa Negra (1938)

[392]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Alice Devos (color, 1943)   |  Bob de Moor (assistent)  |  Joaquim Ventalló (traducció)
(L'Île Noire)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2020)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“Aquesta vegada en Tintín se’n va cap a Escòcia seguint la pista d’uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l’illa Negra, així com també el seu misteriós monstre. L’illa Negra es va publicar a Le Petit Vingtième del 15 d’abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d’aquest mateix 1938 l’editorial Casterman, va publicar l’àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L’any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l’editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l’encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L’illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l’edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l’any 1923.”

Crítica

Aquesta versió en color està totalment redibuixada… poc a veure amb l’original…

A nivell conceptual, potser El lotus blau (1936) és el millor àlbum, però L'illa Negra (1938) és, amb diferència, el millor i més consistent pel que fa a color i composició… almenys aquesta versió redibuixada per Bob de Moor el 1966 que és la que ens arriba avui en dia.

A part del detall en el dibuix, m’ha agradat molt la gama cromàtica que es mostra. Es veu prou acolorit! És el Tintín clàssic que sempre hem idealitzat.

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L'orella escapçada
(1937)

L'illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L'estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L'afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

El còmic es desenvolupa a Escòcia i comença amb la imatge de Tintín caminant a prop de casa seva, quan de sobte troba un avió espatllat i quan Tintín pregunta si els pot ajudar, ells el responen tirant-li un tret. Després d'estar uns dies a l'hospital Tintín s'escapa de l'hospital encara que necessitava més repòs. Quan Tintín surt s'assabenta que l'avió que havia vist s'ha estampat en Anglaterra. uan està en el tren de camí, Ivan i Wronzoff, enganyen als policies perquè arrestin a Tintín, però Tintín s'escapa.

Tintín arriba a Littelegate, només arribar, Ivan i Wronzoff intenten matar-lo però Milú el salva. Troba l'avió, i Milú troba una pista, un paper, però no sap que vol dir. Només entén un nom, “Dr. Müller”. Continua caminant i troba una casa amb en nom de Müller a la porta, salta el mur però Tintín és capturat.

Tintín intenta escapar de la casa la qual comença a cremar-se però queda atrapat. Quan arriben els bombers el rescaten. Tintín quan surt de l'hospital torna a la casa a buscar pistes. Troba focus vermells. I descobreix que és per donar indicacions a un avió. Espera tota la nit a l'avió i l'endemà captura a dos amics de Müller. Intenta perseguir a Müller fins a un tren, però se li escapa a Tintín. Arriba a un poble i es troba a Dupond i Dupont i els tres persegueixen Müller i a Ivan, però s'escapen amb un avió, i Tintín va darrere d'ells. S'acaben estavellant i un home gran li dona roba nova i la seva casa per passar la nit. L'endemà descobreix que la matrícula de l'avió que estava Muller i Ivan la van trobar uns pescadors a la costa de Kiltoch.

Tintín només arribar l'endemà se'n va a l’illa Negra a buscar a Muller, Ivan i a Wronzoff. Quan arriba, decideix investigar primer el castell de Ben More. Puja fins a la torrassa i en arribar es troba amb un goril·la, intenta escapar d'ell i aconsegueix sortir del castell al sortir no troba la seva canoa. S'amaga en una petita cova que troba. Tintín troba un camí dins de la cova i puja i troba als falsificadors de bitllets de banc. Els deixa KO, però els altres estan arribant a la sala, però també els deixa fora de joc. Tintín contacta amb la policia perquè vagin a ajudar i quan acaba, Muller, Ivan, Wronzoff i els dos falsificadors van per ell, però Tintín els distreu el temps necessari fins que arriba la policia.

Curiositats i context (tintin.com)

De tornada d'Amèrica del Sud, Tintín s'embarca en una emocionant aventura britànica, marcada per constants girs i voltes. Per primera vegada i no l'última, Tintín s'oposa a l'enganyós Doctor Müller. Aquest últim va organitzar, a escala europea, un ampli tràfic de diners falsificats. Després de moltes aventures, Tintín aconseguirà desmuntar-lo?

L’illa Negra és un àlbum especial perquè tenia tres versions diferents. Després de la seva publicació a Le Petit Vingtième (del 15 d'abril de 1937 al 16 de juny de 1938) l'àlbum va ser publicat per Casterman a finals de 1938. Aleshores incloïa 124 làmines en blanc i negre i 4 il·lustracions encaixades. L'any 1943 es va fer una segona edició, en passar a color i 62 pàgines, que no incloïa cap canvi notable respecte a la versió inicial.

Als anys 60, l'editorial anglesa, que es preparava per traduir aquest volum, es queixava a Hergé de nombrosos errors de detall des del punt de vista de la realitat anglesa. Bob De Moor, doncs, es va quedar deu dies als llocs visitats per Tintín i Milou i va acumular centenars d'esbossos, fotos i documents (a més d'un uniforme complet de Bobby!). Així, l'àlbum va ser totalment redibuixat sense modificar de cap manera el guió original. Després d'una publicació prèvia a la revista Tintin, Casterman va publicar aquesta nova versió el 1966.


Les tribulacions d'un escocès a Escòcia

La llista de mitjans de transport que utilitza el nostre heroi en aquesta aventura és molt llarga: un tren belga, un camió, el maleter d'Ostende-Dover, un taxi, un remolc, fer autostop, un tren britànic, un avió de mercaderies, un avió de passatgers, un vaixell de motor i per a la tornada, un avió de transport comercial. L'episodi del tren de mercaderies mereix una digressió ràpida. En les dues primeres versions, el vagó cisterna en el qual s'asseuen Tintín i Milú porta el nom del seu contingut, l'autèntic Johnnie Walker, al costat. En la versió de 1965, la menció dona pas a l'imaginari Loch Lomond que posteriorment el Capità va adoptar com el seu whisky favorit.

Vinyeta extreta de la pàgina 66 de la versió en blanc i negre de L‘illa Negra, 1938

Vinyeta extreta de la pàgina 33 de la primera versió en color de L‘illa Negra, 1943

Vinyeta extreta de la pàgina 33 de la segna versió en color de L‘illa Negra, 1966

Trencaclosques

És en aquesta història on aprenem que Tintín adora els trencaclosques, els aconsegueix i, ajudat per les circumstàncies, els desxifra.

J.W. Muller un metge per sobre de tota sospita

Inspirat en l'autèntic metge Georg Bell, escocès, resident a Alemanya i vinculat al partit nazi, el personatge de Müller es dedica a les mateixes falsificacions desestabilitzadores per a les democràcies occidentals que el seu model per a la Unió Soviètica: inundar aquests països de diners falsos, que s'ha convertit en una formidable arma econòmica.


L'illa Negra

Diverses hipòtesis disputen l'origen de l'illa que alberga el castell de Ben More. Si alguns hi veuen les costes rocoses escarpades de la Bretanya que haurien inspirat el paisatge de l'illa, d'altres no dubten a situar-la a la Mediterrània, a la Costa Blava, prop de Saint-Raphaël (seria l'illa Daurada).

Centra't en la por

A principis de la dècada de 1930, dos fenòmens contemporanis, el del monstre del llac Ness i la nova estrella cinematogràfica King Kong, van sortir als titulars amb angoixa.


David i Goliat

Els lladrucs del Milú espanten el goril·la Ranko. Podria ser la victòria dels més menuts sobre els grans i forts, com Ranko, que també resulta emotiu? O és una premonició que l'esternut del capità Haddock provoca al Yeti? Aquest àlbum podria ser d'expectació? Müller es creuarà amb Tintín per la seva desgràcia dues vegades.

I la garsa malestruga, responsable de tants disturbis entre els agents del Parc de Bombers, no evoca, amb el seu ull entremaliat, aquell que trastocarà la vida a Moulinsart?


Fine Ales

En perfecta simbiosi amb la cultura que integra, l'abstinent Tintín, lluny de renunciar-hi, tasta una cervesa de proximitat a la taverna: Ye Dolphin, pàgina 81 de la versió en blanc i negre de 1938 (que esdevé Ye White Art, a la tercera imatge fora de text de la mateixa versió), rebatejada com a The Kiltoch Arms, quan l'àlbum es va refer el 1965 (vinyeta B3, pàg. 41)

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)