Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Le Trésor de Rackham le Rouge)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2021)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“Aquesta obra mestra del còmic, publicada l’any 1944, és la continuació d’El secret de l’Unicorn i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l’entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d’en Tintín, de qui es farà un bon amic.”
Crítica
Moment per introduir el professor Tornassol…
Quina puta merda la impressió d’Editorial Joventut amb el negre de tot l’àlbum amb ‘ala de mosca’ (el color esvaït), el color de la resta de la quadricromia sobresaturat i paper arrugat al final de l’àlbum. Ja podia ser aquesta l’última edició de 2021, però igualment continuen imprimint amb la punta de la cigala: ni un sol àlbum amb el color ben registrat i amb deficiències de tot tipus!
Si no fos pel submarí en forma de tauró i la presència d’en Tornassol, és més interessant la primera part de la història, la del joc de pistes fins trobar el punt exacte on es troba el tresor (20° 37' 42" N. 70° 52' 15" W. del meridià de París: si fa no fa la República Dominicana), que no pas aquesta segona.
No recordava pas l’origen de la residència de Tintín i el capità Haddock, el castell del Molí a Molins de Dalt. Aquí ha quedat clar. Com també que la compra del castell, qui la va fer finalment va ser en Tornassol perquè li sobraven els diners de la venda de la patent del submarí…
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
És la continuació de El secret de l'Unicorn, on els nostres amics van a la cerca del tresor. Amb l'ajuda del professor Tornassol i el seu submarí el troben, però només hi ha les restes del vaixell i uns pergamins. Un cop a Europa, en Tornassol desxifra el significat dels pergamins i troben el tresor al castell de Molins de Dalt. En una època on Bèlgica està ocupada pels alemanys, Hergé no tracta temes complicats i es decanta per un tema inofensiu com la cerca d'un tresor.
Curiositats i context (tintin.com)
Les portades de El tresor de Rackham el Roig de 1944 a 1987
Resum
Tintín, Haddock i els Dupondt s'embarquen, armats amb pergamins deixats per l'il·lustre avantpassat del Capità, a la recerca del tresor de Rackham el Roig. L'aventura no estarà exempta de perills ni sorpreses, sobretot perquè el professor Tornassol ha presentat a Tintín i al capità un nou dispositiu d'exploració submarina…
Un díptic llegendari
La doble aventura d'El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig segueix sent una de les preferides de la sèrie.
Exotisme colorit, girs, sorpreses, noves idees, gags molt saborosos, nous personatges i al final el castell de Moulinsart, nova residència per a la "família" de Tintín!
El nou noi del bloc: Silvestre Tornassol
Una introducció tan caòtica com els intercanvis verbals que tindrà amb el capità Haddock. Tryphon Tournesol és només un alegre excèntric? La seqüència d'esdeveniments ens demostrarà el contrari i de pàgina en pàgina assistirem a l'establiment d'una autèntica personalitat, reconeguda com a expert científic d'alt vol arreu del món.
La primera aparició de Tornassol a El tresor de Rackham el Roig
Diverses figures emblemàtiques que coneixem a les aventures de Tintín estan inspirades en personalitats que realment van existir. El cas més famós és sens dubte el de Silvestre Tornassol. A part d'una gran diferència de mida, el seu model de referència és el professor Auguste Piccard que l'any 1953 va batre els rècords de busseig amb el seu batiscaf.
El primer nom del petit científic barbut està, en canvi, manllevat d'un fuster de Boitsfort, una localitat habitada per Hergé als anys quaranta. La seva sordesa encara tindria un altre origen: el d'un empleat del Vingtième Siècle, el diari on el dissenyador es va trencar les dents.
Un altra vinyeta sense diàleg, però sobre el qual Hergé estava ple d'elogis. Era una de les seves vinyetes preferides, les que considerava especialment reeixides. Un dibuix que es veu investit d'una missió: la de resumir en un únic fotograma tres moments recents de l'acció, l'ancoratge de l'arrossegament, la travessia en canoa fins a la riba i l'exploració del lloc.
La línia de l'horitzó i el Sírius, el pla mitjà amb Tintín i els Dupondt i la franja de sorra on l'eglefin comença la seva progressió. Bandes contrastades que fan referència a diferents esdeveniments. Tot això en un quadrat d'uns quants centímetres…
Vista panoràmica
Moulinsart (Molins de Dalt), un castell per a un mariner
Fullet turístic de presentació del Château de Cheverny
Amb prou feines arribats a l'illa, els nostres herois van de sorpresa en sorpresa: primer ensopegant amb les restes d'una canoa enterrada a la sorra de la platja, aviat descobreixen ossos humans i el tòtem del cavaller François de Hadoque, en un entorn de verge. bosc amb una vegetació exuberant, amb les seves plantes gegantines, les seves impressionants vinyes, les seves herbes silvestres i el seu ambient opressiu.
Una jungla sorollosa on els crits, els crits i la fúria de la natura ressonen en tots els aspectes extravagants. La versió animada explota generosament aquest ambient: lloros multicolors insulten copiosament els visitants que passen. El seu repertori està directament inspirat en el de l'avantpassat del capità Haddock.
Que em trenqui la nou del coll! (“Que le grand cric bites me!”)
Parlant del repertori d'insults, una exclamació que més colpeja la imaginació del lector, és a dir, “Que le grand cric bites me!” (“Que em trenqui la nou del coll!” en la traducció).
Està bé allò que bé acaba - un cas sense esperança
Pobre capità! El somriure i l'entusiasme no s'acabaran, el problema auditiu del professor Tournesol és realment greu. Ni la perífrasi ni l'augment de volum superaran aquestes orelles fallides.
Del blanc i negre al color
La prepublicació de l'àlbum El tresor de Rackham el Roig es va produir en forma de tires en blanc i negre publicades al diari Le Soir. En total es preeditaran cent vuitanta-tres tires.
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada