Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Tintin au pays des Soviets)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2020)
Editorial Joventut
144 pàgines b/n - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“La publicació de Les Aventures de Tintín, reporter del Petit Vingtième, al país dels soviets, es va iniciar el 10 de gener del 1929 al suplement per a nens del diari belga Le Vingtième Siècle. En aquest llibre, que es va anar creant a mida que es publicava en forma de pàgines soltes en el diari i sense més intenció que la d’interessar i entretenir al lector, Hergé mostra el que en el futur serà la seva manera de fer, tant pel que fa als dibuixos com als guions i gags, que anirà perfeccionant a les següents aventures.”
Crítica
Aquesta història es va començar a publicar fa 94 anys, poca broma! D’aquí no res n’estarem celebrant el centenari…
Aquest volum el vaig comprar en la seva primera publicació en català, allà per la dècada dels anys 1980 (1983). No sé si em va desaparèixer entre els lectors no autoritzats dels meus còmics o, per contra, el vaig conservar i el vaig malvendre de segona mà amb tota la resta de material, impagable avui en dia. Recordo que també era en blanc i negre, però el paper tenia un to groguenc amb un gramatge ben alt i un format més gran, enquadernat amb el llom de tela blava.
Comparat amb la resta d’aventures de Tintín, té el doble de pàgines del normal.
Ara mateix ja hi ha impresa la quarta edició (de la renovada edició dins la col·lecció clàssica de les aventures de Tintín, amb el llom groc imprès com les cobertes), però per Amazon m’ha arribat la tercera.
Se n’ha parlat molt d’aquesta història i de com el mateix Hergé se’n va penedir de publicar-la, per la qual cosa no va deixar reimprimir-la fins passats molts anys (1973), però no oblidem que el mateix Hergé era un feixista –com la majoria de la gent de l’època– amb idees afins al moviment nazi.
Per ser un dibuix senzill i auster, se li aprecia un bon nivell de la perspectiva, sap detallar allò que cal il·lustrar per aportar la informació necessària i, de la mateixa manera, obvia detalls superflus. També sap expressar moviment i acció amb els pocs recursos que disposa. Pel fet d’anar publicant la història setmanalment, pàgina a pàgina, es poden observar petits canvis i evolucions en el tipus de dibuix, d’allò més interessant.
Si mires bé els personatges principals, Tintí i Milú, en el principi de la història i en el final, són ben diferents. Hi ha una evolució més que notable en el transcurs de la publicació. La història també fa un gir estrany cap al final: pràctimament tota la història ha passat a Rússia, però cap el final torna a Alemanya, però vol acabar la història a Rússia i quan hi torna té un estrany accident i apareix a un tren que el porta de nou a Bèlgica.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L’orella escapçada
(1937)
(1937)
L’illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L’estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L’afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
Tintín, un reporter belga de Le Petit Vingtième, és enviat amb el seu gos Milú en una missió a la Unió Soviètica. Camí de Brussel·les a Moscou, un agent de la OGPU (policia secreta soviètica) saboteja el tren i acusa el periodista de ser un «petit i brut burgès». La policia de Berlín culpa Tintin de l'atemptat, però s'escapa cap a la frontera amb la Unió Soviètica. Poc després, l'agent de l'OGPU el retroba i el porta davant de l'oficina del comissari polític local a qui dona ordres perquè el reporter «desaparegui… per accident». Tintín s'escapa de nou i troba proves de «com els soviètics enganyen als pobres idiotes que encara creuen en un paradís roig» cremant fardells de palla i replicant sons metàl·lics per tal d'enganyar uns visitants marxistes anglesos, fent-los creure que les fàbriques soviètiques en desús es troben encara operatives.
Tintín és testimoni d'unes eleccions locals, on els bolxevics amenacen els votants per garantir-se la victòria. Quan intenten detenir-lo, es vesteix com un fantasma per espantar-los. Tintín intenta escapar-se del país, però els bolxevics el persegueixen, el detenen i amenacen de torturar-lo. S’escapa de nou dels seus captors i arriba a Moscou, on comenta que els bolxevics han convertit la ciutat en «un suburbi pudent». Juntament amb Milú observa un funcionari del govern repartint pa entre els marxistes sense llar, però negant-lo als seus rivals. Milú roba un pa i el dona a un nen famolenc. Espiant una reunió secreta bolxevic, Tintín s'assabenta que tot el gra soviètic s'exporta a l'estranger per servir propòsits propagandístics i el règim deixa que la gent es mori de fam, i que el Govern té previst «organitzar una expedició contra els kulaks (els camperols rics) i obligar-los a donar-los el seu blat a punta de pistola».
Infiltrat a l'Exèrcit Roig, Tintín adverteix alguns dels kulaks perquè ocultin el blat, però l'exèrcit el deté i el sentencia a mort per afusellament. Canviant les municions dels soldats per cartutxos de fogueig, el reporter fingeix la mort i fuig a través de la neu, on descobreix un amagatall bolxevic en una casa encantada sota terra. Posteriorment un bolxevic el captura de nou i li explica: «Et trobes a l'amagatall on Lenin, Trotski i Stalin han amagat les riqueses robades al poble!» Amb l'ajuda de Milú, Tintín escapa de nou a bord d'un avió. La nau s'estavella, però Tintín construeix una nova hèlix a partir d'un arbre amb una navalla i continua cap a Berlín. Els agents del OGPU el troben de nou i el tanquen en un calabós, però escapa amb l'ajut de Milú, que es disfressa de tigre. Un últim agent del OGPU intenta segrestar-lo, però fracassa, motiu pel qual l'amenaça frustrat: «volarem totes les capitals d'Europa amb dinamita!». Tintín torna a Brussel·les, on és rebut enmig del fervor popular.
Curiositats i context (tintin.com)
Cal destacar que Milú, el fidel company del periodista, és al seu lloc des del primer dibuix. L'animal parla, pensa i ajuda el seu amo amb una serietat que ens fa somriure a cada intervenció.
L'escena mereix ser informada: Tintín, el gran reporter, només produirà un article en tota la seva carrera! Però quin paper! El seu reportatge no només serà llegit pels lectors de Le Petit Vingtième, sinó per milions d'admiradors d'arreu del món.
Els personatges de Tintín i Milú encara són només els esbossos dels herois que Hergé desenvoluparà en els seus futurs àlbums. I l'escenari d'aquesta aventura és de fet només una llarga persecució poc lògica. Tintín a la terra dels soviètics és sobretot una pressa de cap: els lectors passen per Rússia a un ritme impressionant; amb cotxe, tren, vaixell i avió.
Casterman va dubtar molt de temps abans de reeditar aquesta obra que, tot i ser històrica, també estava molt lligada a un període ben definit i pràcticament desconegut pels lectors joves.
El lector atent de Tintín al país dels soviets pot descobrir escenes que Hergé desenvoluparà més endavant en altres aventures. Mireu aquests dos panells, per exemple, i admireu com ha evolucionat l'estil de l'autor entre Els Soviets i El tresor de Rackham el Roig…
Els animals tenen un paper molt important al món de Tintín. Des dels soviètics, molts han participat en l'aventura. Hergé es va inspirar en el treball del gran dissenyador d'animals francès Benjamin Rabier per als seus primers dibuixos d'animals. “En la meva joventut, admirava molt Benjamin Rabier. I tenia tals records dels seus dibuixos que devia pensar-hi, de fet, quan dibuixava els meus animals”. (Numa Sadoul, Tintín i jo, Casterman 2000, pàg. 119)
A Tintín al país dels soviets, una pàgina ha desaparegut! Mireu les pàgines 101 i 102 de l'edició moderna. Bé, entre tots dos falta la pàgina que aquí descobrim. Això s'havia publicat al número de Nadal de 1929 de Le Petit Vingtième, però no es va incloure a l'àlbum de 1930…
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada