Después del Incal (2000) Volumen 1. El nuevo sueño

[382]

Valoració

Fitxa tècnica

Alejandro Jodorowsky (guió)
Moebius (dibuix i tinta)
Fred Beltran (color) ?
(Après l’Incal. Tome 1. Le nouveuau rêve - After the Incal)

[ Còmic europeu ] (ed. 2001)
Norma Editorial (descatalogat)

64 pàgines a color - 238 x 322 mm - tapa dura

Sinopsi

Whakoom:
“Havia d'acordar-me una cosa important! Però… de què? Jo era jo i no era jo. Algú m'havia confiat una missió, però qui? I quina missió? De pressa! Una gotes de Barbax. Per a la migranya. Només recordo que jo… m'havia ficat en un embolic polític-teològic-simbòlic-galàctic-catastròfic. I alguna cosa em diu que ni amb una triple dosi de Barbax no es podrà arreglar.”

Crítica

El color en digital espatlla totalment la màgia del dibuix de Moebius…

Desconeixia que existís aquesta obra. Sabia que altres dibuixants, amb l’autorització de Moebius (1938-2012), van dibuixar Abans de l’Incal i L’Incal final (sempre sota el guió de Jodorowsky), però no sabia que el mateix Moebius també havia intentat estirar el xiclet amb aquesta aberració.

- Aquesta és la cronologia de L’Incal original de Moebius que vaig anar comprant en el moment de la seva publicació en la col·lecció Metal Hurlant en volums per separat i que recentment he tornat a comprar en edició integral:

• El Incal Negro (L'Incal Noir, 1981)
• El Incal Luz (L'Incal Lumière, 1982)
• Lo que está abajo (Ce qui est en bas, 1984)
• Lo que está arriba (Ce qui est en haut, 1985)
• La Quinta Esencia I: La galaxia que sueña (La cinquième essence I - Galaxie qui Songe, 1988)
• La Quinta Esencia II: Planeta Difool (La cinquième essence II - La planète Difool, 1989)

- Abans de l’Incal (John Difool Avant l'Incal) dibuixat per Zoran Janjetov (infància i joventut de John Difool):

• Adiós al padre (Adieu le père, 1988)
• Detective privado de clase R (Détective privé de "Classe R", 1990)
• Croot (Croot!, 1991)
• Anarcopsicóticos (Anarchopsychotiques, 1992)
• Ouisky, SPV y Homeoputas (Ouisky, SPV et homéoputes, 1993)
• Suicide Allée (Suicide Allée, 1995)

- L’obra que ens ocupa, Després de l’Incal (Après l'Incal), altre cop amb Moebius, però abandonada després d’aquest primer àlbum:

• El nuevo sueño (Le nouveau rêve, 2000)

- I Final Incal dibuixat José Ladrönn:

• Los cuatro John Difool (Les quatre John Difool, 2008)
• Luz de Garra (Louz de Gara, 2011)
• Gorgo el sucio (Gorgo-le-Sale, 2014)

Sincerament, penso que la història original ja estava ben tancada com estava. Ja es va estirar tant com calia fins el punt de fer-se una mica pesada, però ara, amb Després de l’Incal es torna a escriure pràcticament la mateixa història per no anar a cap lloc nou, amb l’inconvenient que el color en digital, tot i reconèixer que, en el seu moment, podia tenir un cert encant, espatlla la gràcia dels dibuixos clàssics de Moebius amb colors plans i degradats senzills, bàsics i nets.

És curiós que, acabant de veure la fitxa de L’Incal edició integral, ja la vaig valorar “negativament” amb un 3/5, perquè em va semblar que no era el Moebius que jo recordava… Al final aquest Moebius que jo recordava no ha existit mai o, potser, hi tenia més a veure el seu assistent de color, Yves Chaland, que acabava d’arrodonir la feina del mestre.

Col·lecció

Volum 1 (any)
Volum 2 (any)
Volum 3 (any)