Renecs, estirabots, insults et al.

Estic preparant un nou projecte que tractarà la manera tan particular que tenim d’interactuar verbalment davant altres persones, però també quan estem sols, especialment als Païssos Catalans. Una manera com una altra de faltar el respecte educadament (o no) quan, tot just en presentar-nos, deixem anar un renec, un estirabot o fins i tot un insult, per exemple fins i tot per saludar.

M’he fet amb un bon llistat de paraules malsonants en què hi ha una bona part de les utilitzades pel senyor Joaquim Ventalló quan traduïa Les aventures de Tintín. Tot plegat m’ho estic acabant de pensar…

En principi he preparat quatre categories:  renecs ,  estirabots ,  insults   et al.  que, ben vist, tot seria la mateixa pocasoltada, però canviant el to i la intenció amb la què es fa. Del que es tracta aquí és de dir paraules ben malsonants per incomodar o posar en alerta l’interlocutor de manera graciosa o feridora també: aquí hem vingut a servir cony*!

Podria començar amb un puta Espanya**, però he pensat que seria bona idea començar amb el clàssic tros de quòniam.

(*): serving cunt
(**): o fins i tot millor putaspanya, tal qual, mal escrit, sense espais, menjant-se vocals i sense majúscules, sense diferenciar l’e oberta de la tancada, xavacadament, com ho fem ja malauradament a tot el perímetre barceloní i extenent-se cada cop més