Tang shan da xiong (1971) (The Big Boss / Fists of Fury / Fists of Glory) (Kárate a muerte en Bangkok)

[1385]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Lo Wei, Wu Chia-hsiang
Guió: Lo Wei
Música: Wang Fu-ling, Peter Thomas (altern.)
Producció: Golden Harvest
Distribució: Golden Harvest
Actors: Bruce Lee, Maria Yi, James Tien, Han Ying-chieh
País: 🇭🇰 Hong Kong (Regne Unit(1971) / la Xina); idioma: xinès cantonès, xinès mandarí, tailandès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (CinemaScope); color: color
Estrena: 23/10/1971 (Hong Kong)
Pressupost: 100.000 $; recaptació: 50M $
Títol original: 唐山大兄 (Tángshān dàxiōng)    [ lit. El germà gran que ve de la Xina ]

• The Big Boss  en anglès
• Fists of Fury  en anglès als EE.UU.
• Fists of Glory  en anglès a Europa
• Kárate a muerte en Bangkok  a Espanya
• El gran jefe  a Hispanoamèrica
• Tang shan da xiong  en alguns països
• Karate a mort a Bangkok  en català

[ Acció, arts marcials, crim, drama, thriller ] 1 h. 39 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,9) (31K)   |   Filmaffinity (6,0) (5K):
“Un jove xinès que ha fet un jurament de no violència es trasllada a Tailàndia per treballar amb els seus cosins en una fàbrica de gel, que descobreix que és una tapadora per a una sinistra operació de contraban d’heroïna.”

Crítica

Hi havia una època en què tota art marcial era karate… encara que el Bruce Lee practiquès kung-fu…

Als anys 70, el terme karate s’utilitzava a Espanya de forma genèrica per a qualsevol pel·lícula d’arts marcials perquè era la paraula que el públic reconeixia millor. Independentment si eren karate, kung-fu, judo o taekwondo, al final, totes les modalitats esportives on s’acaba fotent un crit agut al final del cop eren –i continuen sent– karate.

Cal anar amb compte, perquè, als Estats Units, aquesta pel·lícula, Tang shan da xiong (1971), es va titular inicialment Fists of Fury (després The Big Boss a tot arreu; Kárate a muerte en Bangkok a Espanya). Curiosament hi ha una pel·lícula també de Bruce Lee de l’any següent, Jing wu men (1972), que es va titular Fists of Fury a tot arreu, però que als Estats Units, per no liar-la, la van rebatejar amb The Chinese Connection (Furia oriental a Espanya).

No està de més recordar que el Bruce Lee (1940-1973) va morir l’any 1973 amb trenta-dos anys d’un edema cerebral tot i que s’apunten també, de manera extraoficial, una hiponatrèmia (excés d’aigua), un cop de calor o una epilèpsia mentre repasava el guió d’una pel·lícula amb una actriu…

Després de l’etapa d’actor infantil a Hong Kong (1940-1960), va intentar fer carrera a Hollywood (1966-1970) sense massa èxit. En la seva tornada a Hong Kong, aquesta va ser la primera que va fer de protagonista i la que la va convertir en una estrella de la nit al dia. Dos anys més tard va morir. Només va fer cinc pel·lícules com un fenomen de masses:

• Tang shan da xiong (1971)
  (The Big Boss / Fists of Fury / Fists of Glory) (Kárate a muerte en Bangkok)
• Jing wu men (1972)
  (Fist of Fury / The Chinese Connection) (Furia oriental)
• Meng long guo jiang (1972)
  (The Way of the Dragon) (El furor del dragón)
• Siwang de youxi (1972… 1978) (sense acabar)
  (The Game of Death / Death Game) (Juego con la muerte)
• Qi lin zhang (1973)
  (Fist of Unicorn / Bruce Lee and I) (La fuerza del puño de Bruce Lee)

Aquí a Espanya va arribar set anys després de la seva estrena, l’any 1978. M’agradaria recordar-la en l’època per saber com carai pretenien mostrar-la aquí. I si va arribar censurada o completa. Era l’època de l’obertura espanyola i hi havien moltes pel·lícules de “destape”, per tant, possiblement arribaria sense retallar ni censurar…

La que ara ens ocupa és una pel·lícula dolentíssima com poques –però que era la norma en la dècada de 1970 i que era seguida amb passió, fins al punt de cridar a cada mastegot del Bruce Lee– que s’acaba mitificant per l’actor protagonista i pel gènere que representa.

He provat d’escoltar-la en xinès cantonès, en xinès mandarí i en anglès i, la que millor sonoritat tenia, era l’àudio en xinès cantonès. Podria ser perquè en l’àudio s’aprecien els sons ambientals de fons amb més nitidesa, l’àudio original de la gravació i no pas el silenci de fons dels doblatges.

Acabo d’aprendre que, en les dècades de 1960 i 1970, la major part de les emigracions als EE.UU. venien de Hong Kong, que era colònia britànica fins l’any 1997 i, per tant, en la majoria de barris xinesos (Chinese Towns) s’hi parlava el xinès cantonès (Yue), l’idioma de Hong Kong, Macau (colònia portuguesa fins 1999) i tota la zona de la ciutat de Canton (Guangzhou), província de Guangdong.

A Catalunya, per contra, s’hi parla el xinès wu, perquè actualment venen majoritàriament de la província Zhejiang (Qingtian i Wenzhou). El xinès mandarí és el que actualment aprenen a l’escola i serveix per parlar entre xinesos que originalment parlen la seva pròpia llengua. La primera generació que va emigrar sí parlava el xinès cantonès.

“El Cheng arriba a Bangkok (Tailàndia) des de la Xina després d’haver promès a la seva mare que no es barallaria. Tan bon punt arriba, troba feina a la fàbrica del Sr. Mi, però descobreix que la fàbrica és en realitat una coberta per encobrir el tràfic de drogues i la prostitució. Dos treballadors desapareixen misteriosament i els treballadors restants decideixen fer vaga. La direcció envia homes armats contra ells, i és llavors quan el Cheng decideix intervenir, revelant el seu domini en les arts marcials i fent triomfar els treballadors. Aleshores, el senyor Mi fa nomenar al Cheng cap d’obra i fa una festa en el seu honor, però quan descobreix les veritables intencions del cap decideix enfrontar-lo amb totes les conseqüències.”

Resum (amb espòilers)

El Cheng Chao-an, un rural xinès continental aturat, es trasllada a Pak Chong, Tailàndia, per viure amb la seva família extensa i treballar en una fàbrica de gel. Coneix el seu cosí Hsu Chien quan Hsu s’enfronta als matons del carrer local que peguen el seu germà petit. El Cheng s’absté d’implicar-se tot i estar temptat, perquè havia jurat a la seva mare que no participarà mai en cap baralla, i porta un amulet de jade com a recordatori de la seva promesa.

El Cheng comença la seva feina a la fàbrica. Quan un bloc de gel es trenca accidentalment, cau una bossa de pols blanca, òbviament drogues il·legals. Dos dels cosins del Cheng recullen la bossa i se’ls diu que vegin el gerent més tard aquella nit, que els diu que la fàbrica és una tapadora per a una xarxa de tràfic de drogues dirigida per Hsiao Mi (també conegut com el Gran Cap). Quan els cosins del Cheng (el Wang i el Chang) es neguen a unir-se a ells, el gerent envia els seus matons a matar-los i disposar dels seus cossos, preservant així el secret. ElHsu Chien i l’Ah Pi, dos dels cosins del Cheng, van a la mansió del Hsiao Mi per esbrinar què va passar amb el Wang i el Chang. El Hsu dubta de les afirmacions del Hsiao que no sap res i amenaça d’anar a les autoritats, el que porta al Hsiao a posar la seva banda al duo. Després d’una batalla brutal, també moren. Quan els treballadors xinesos de la fàbrica s’assabenten que el Hsu i l’Ah Pi estan desapareguts, es neguen a treballar i inicien un motí contra la direcció tailandesa, a la qual s’uneix un grup de matons contractats.

El Cheng encara es nega a participar, però durant el caos, un dels matons accidentalment arrenca i trenca l’amulet del Cheng. Enfurismat, el Cheng salta a la baralla i colpeja els matons, fent-los fugir. Per reduir les tensions, el director de la fàbrica fa del Cheng un encarregat i el convida a un sopar aquella nit per conèixer el cap. Tothom està content que el Cheng sigui el nou encarregat, excepte la Chow Mei, perquè els altres s’han oblidat dels homes desapareguts. El Cheng promet descobrir què pot sobre ells.

Al sopar, el gerent li diu al Cheng que el cap no pot arribar a causa d’una reunió amb visitants de fora de la ciutat. Diverses dones arriben a la taula del sopar, s’asseuen al costat del Cheng i li fan servir conyac. El Cheng s’emborratxa i passa la nit amb la Sun Wu Man, una prostituta que va assistir al sopar. El Cheng es troba amb la Chow Mei quan surt del bordell al matí, avergonyint-lo.

Com que el Cheng va assistir al sopar i es va emborratxar, no va complir la seva promesa de parlar amb la policia sobre els homes desapareguts. Quan torna a casa, li diu a la seva família que s’ha oblidat. Això causa molt malestar a la família i els amics del Cheng, que creuen que el Cheng s’està delectant amb la seva nova posició en lloc d’ajudar a buscar els seus germans. Se’n ressenten, excepte la Chow Mei, que el defensa.

Més tard, Sun Wu Man adverteix al Cheng que la seva vida està en perill i revela que Hsiao Mi dirigeix una operació de tràfic de drogues. Immediatament després que el Cheng se’n va, el fill dek Hsiao, el Hsiao Chiun, s’hi cola i assassina el Sun. El Cheng irromp a la fàbrica i primer troba les drogues abans de descobrir una mà, el cap del Sun i el cap del Hsu Chien als blocs de gel. El Cheng està envoltat pel Hsiao Chiun i un grup dels seus homes. El Cheng lluita per sortir, matant el Hsiao Chiun i la seva colla en el procés. Torna a casa i descobreix que els seus familiars restants han estat assassinats, mentre que la Chow Mei està desapareguda. Lamentant la seva pèrdua al costat d’un riu, el Cheng promet venjar-se, fins i tot si mor.

Posteriorment, el Cheng asalta la mansió del Hsiao Mi per lluitar contra ell i els seus homes. Un dels esclaus descontents del Hsiao Mi allibera la Chow Mei, que estava retinguda com a ostatge en una habitació estreta utilitzada com a cel·la de la presó. Ella fuig per obtenir ajuda de la policia tailandesa. El Cheng finalment mata al Hsiao Mi després d’una baralla ferotge desviant el ganivet que el Mi li llança amb la sabata. Un cop s’assabenta que la Chow Mei està a recer (ja que va venir corrent amb la divisió de policia), es lliura a la policia quan arriben a la mansió.