Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Howard Hawks
Guió: Dudley Nichols, Hagar Wilde (història: Hagar Wilde)
Música: Roy Webb
Producció: RKO Radio Pictures
Distribució: RKO Radio Pictures
Actors: Katharine Hepburn, Cary Grant, Charles Ruggles, Barry Fitzgerald
País: 🇺🇸 EE.UU.; idioma: anglès Relació d’aspecte: 1.37:1 (Academy Ratio); color: b/n
Estrena: 16/02/1938
Pressupost: 1,1M $; recaptació: 1,1M $
Títol original: Bringing Up Baby
- La fiera de mi niña a Espanya
- La adorable revoltosa a Hispanoamèrica
- Quina fera de nena! en català
[ Comèdia esbojarrada ]
1 h. 42 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,8) (70K) | Filmaffinity (8,0) (33K):
“Mentre intenta aconseguir una donació d’un milió de dòlars per al seu museu, un paleontòleg confós és perseguit per una hereva capritxosa i sovint irritant i el seu lleopard, Baby.”
Crítica
Aquest tipus de comèdia esbojarrada havia estat molt divertida, però ara atabala una mica…
He arribat a aquesta pel·lícula perquè acabo de veure What’s Up, Doc? (1972) (Barbra Streisand i Ryan O'Neal) i, fent-ne la fitxa, he sabut que era un remake –homenatge, en diuen– a aquesta i als dibuixos animats del Bugs Bunny. 
L’embolic de les maletes del remake és, originalment, amb un lleopard anomenat Baby propietat d’una multimilionària capriciosa. El títol de la pel·lícula juga amb l’ambigüitat del nom del lleopard i l’apel·latiu afectuós en contextos informals i de coqueteig. Els dos personatges principals són igualment odiosos o estimats en les dues pel·lícules: el personatge masculí és extremadament maldrestre pel simple fet de portar ulleres tot i que els actors que interpreten els personatges siguin reconeguts sex-symbols; i el personatge femení és un remolí d’emocions (revoltosa o chica terremoto a Hispanoamèrica) més justificada en l’original pel fet de ser multimilionària i capriciosa.
Ara bé, d’una cosa en puc estar ben segur: la Katharine Hepburn no tenia gens ni mica de por del lleopard domesticat, però el Cary Grant, ben al contrari, estava realment horroritzat pel que s’intueix en les poques escenes que hi ha contacte real.
Els 20.000 $ de la beca del remake de 1972 són, curiosament, 1.000.000 $ de 1938 que proporciona la multimilionària. L’estripada de l’americana es repeteix exactament igual.Segons he pogut llegir a la Wikipedia és la primera vegada que el Cary Grant “va sortir de l’armari” tot fent broma amb que era gay (no hi era al guió i va ser una improvisació) i, segons es documenta, es debat que no fos la primera vegada a la història del cinema que, fora de la pornografia, s’utilitzés aquest terme en el seu context homesexual:
«En una escena, el personatge del Cary Grant porta un negligé de dona amb vores de marabú; quan li pregunten per què, respon exasperat “Perquè de sobte m’he tornat gai” (saltant a l'aire en sentir la paraula gai). Com que el terme gai no era gaire conegut pel públic en general fins als disturbis de Stonewall del 1969, es qüestiona si Grant fa servir la paraula en el seu sentit original (que significa feliç) o si és una referència intencionada i en broma a l’homosexualitat.»
“El David Huxley és un paleontòleg tímid i despistat que està a punt d’acabar la reconstrucció laboriosa de l’esquelet d’un brontosaure, del qual només li falta una clavícula intercostal. També és a punt de casar-se amb la seva secretària anodina. En un partit de golf amb l’advocat d’una solterona milionària, potencial mecenes del museu per al qual treballa, el Huxley coneix la Susan Vance, una jove adinerada i capritxosa que el manipularà perquè no dugui a terme cap dels dos projectes.”
Resum (amb espòilers)
El David Huxley és un paleontòleg afable. Durant els darrers quatre anys, ha estat muntant l’esquelet d’un brontosaure, però li falta un os: la clavícula intercostal. A la seva tensió s’afegeix el seu imminent matrimoni amb Alice Swallow i la necessitat d’impressionar Elizabeth Random, que està considerant fer una donació d’un milió de dòlars al seu museu. El dia abans del seu casament, el David coneix la Susan Vance per casualitat en un camp de golf. Ella juga la seva pilota, sense adonar-se que ha comès un error. La Susan és una jove d’esperit lliure, una mica dispersa i sense límits per la lògica. Aquestes qualitats aviat emboliquen el David en diversos incidents frustrants.
El germà de la Susan, Mark, li ha enviat un lleopard domesticat anomenat Baby del Brasil. La seva domesticació es veu afavorida per escoltar la cançó “I Can’t Give You Anything but Love, Baby”. La Susan pensa que el David és un zoòleg i el manipula perquè l’acompanyi a portar el Baby a la seva granja a Connecticut. Sorgeixen complicacions quan la Susan s’enamora d’ell i intenta mantenir-lo a casa seva el màxim temps possible, fins i tot amagant-li la roba, per evitar el seu imminent matrimoni.
La preuada clavícula intercostal del David és lliurada, però el gos de la tieta de la Susan, en George, l’agafa i l’enterra en algun lloc. Quan arriba la tieta de la Susan, descobreix el David amb un negligé. Per a la consternació del David, resulta ser l’Elizabeth Random. Un segon missatge d’en Mark deixa clar que el lleopard és per a l’Elizabeth, ja que ella sempre en va voler un. El Baby i el George, que s’han fet amics, fugen. Es crida al zoo per ajudar a capturar el Baby. La Susan i el David corren a trobar el Baby abans que ho facin els cuidadors i, confonent un perillós lleopard d’un circ proper amb el Baby, el deixen sortir de la seva gàbia.
El David i la Susan són empresonats per un policia de la ciutat confós, l’agent Slocum, per actuar de manera estranya a casa del Dr. Fritz Lehman, on han acorralat el lleopard del circ, pensant que és el Baby. Quan Slocum no es creu la seva història, la Susan li diu que són membres de la "Banda del Lleopard"; ella es fa dir “Swingin’ Door Susie” (Susie Panys) i el David “Jerry the Nipper” (Jerry el Tenalles). Finalment, quan s’ha aclarit la identitat de tothom, la Susan (que abans havia escapat per una finestra) torna, arrossegant un lleopard amb una corda. Quan s’adona que no és el Baby sinó el lleopard del circ molt irritat, el David salva la Susan, utilitzant una cadira per expulsar el gran felí a una cel·la.
Unes setmanes més tard, la Susan troba el David, que ha estat abandonat per Alice per culpa seva, treballant en la seva reconstrucció del Brontosaure al museu. Després de donar-li l’os que li faltava (que va trobar seguint en George durant tres dies), i en contra dels seus avisos, la Susan puja per una escala alta al costat del dinosaure per estar més a prop d’ell. Li diu a el David que la seva tieta li ha donat el milió de dòlars per donar al museu, però el David està més interessat a dir-li que el dia que va passar amb ella va ser el millor dia de la seva vida. Es declaren el seu amor, i la Susan, distreta pel moment, inconscientment balanceja l’escala més d’un costat a l’altre. Mentre parlen, i l’escala es balanceja cada cop més amb cada balanceig, la Susan i el David finalment s’adonen que la Susan està en perill. Espantada, ella puja a l’esquelet, fent que finalment s’esfondri. El David l’agafa de la mà abans que caigui, l’aixeca a la plataforma i, observant el dinosaure caigut, es queixa sense gaire convicció de la pèrdua dels seus anys de treball en el seu Brontosaure mentre ella el convenç perquè la perdoni. Resignant-se a un futur de caos, el David abraça la Susan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada