El viaje a ninguna parte (1986)

[1374]

(cinema espanyol) [81]

Valoració

Fitxa tècnica

• • Premio Goya 1986  (17/03/1987):

•    -  Millor pel·lícula
•    -  Millor direcció: Fernando Fernán Gómez
•    -  Millor guió original: Fernando Fernán Gómez

Direcció: Fernando Fernán Gómez
Guió: Fernando Fernán Gómez (novel·la: Fernando Fernán Gómez)
Música: Pedro Iturralde
Producció: Ganesh Producciones Cinematográficas, Televisión Española (TVE)
Distribució: Universal Pictures International Spain, S.L.
Actors: José Sacristán, Laura Del Sol, Juan Diego, María Luis Ponte, Gabino Diego, Nuria Gallardo, Fernando Fernán Gómez
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà
Relació d’aspecte: 5:3 (Cinemascope europeu); color: color
Estrena: 17/09/1986 (Donostia-San Sebastián International Film Festival), 15/10/1986
Recaptació: 607.871,18 €
Títol original: El viaje a ninguna parte

• Voyage to Nowhere  en anglès

[ Drama, comèdia ]
2 h. 14 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,5) (000)   |   Filmaffinity (7,7) (13K):
“La pel·lícula explica la història d’una família de còmics que treballen als pobles d’Espanya durant els anys 40 i 50. La vida es torna molt dura per a ells, ja que ja no poden competir amb el cinema. Assistim al final d’una era.”

Crítica

La gana constant dels comediants ambulants…

Basada en la novel·la del mateix títol de 1985 del Fernando Fernán Gómez.

Una de les coses que m’ha sorprès veient-la ara (ja l’havia vist unes quantes vegades amb anterioritat) és “descobrir” el Pedro Iturralde (1929-2020), reconegut saxofonista de jazz espanyol equiparable al Tete Montoliu, a càrrec de la música de la pel·lícula… i caram si es nota!

M’ha fet gràcia veure el desaparegut Pedro Reyes (1961-2015) fent un cameo de cantant de festa major.

José Sacristán (2025)

José Sacristán (1986)

Coses de la vida: l’any 1986 el José Sacristán (nascut el 1937), que tenia quaranta-nou anys, interpretant-se a ell mateix d’ancià, calb i amb Alzheimer (?) i, en canvi, avui, que té vuitanta-vuit anys, amb el cabell ben frondós, en actiu i ple d’energia.

Per la temàtica –companyies d’actors ambulants–, sovint confoc aquestes quatre pel·lícules; a més, molts actors repeteixen en unes i altres (la tercera la confonc?):

El viaje a ninguna parte
(1986)
(Fernando Fernán Gómez)

¡Ay, Carmela!
(1990)
(Carlos Saura)

Belle Époque
(1992)
(Fernando Trueba)

La niña de tus ojos
(1998)
(Fernando Trueba)

“Franquisme, anys quaranta. En una companyia de còmics de teatre ambulant* mig emparentats entre si, encara que no recorden amb precisió quin és el seu parentiu, sorgeixen amors i desamors. Hi ha separacions doloroses i trobades felices; la feina s’entremescla amb l’amor, els problemes econòmics amb els familiars, i la gana amb el somni d’assolir el triomf.”

(*): Els còmics de la legua eren actors i companyies teatrals ambulants, característics principalment del Renaixement i el Segle d’Or espanyol (segles XVI i XVII), eren els precursors del teatre itinerant modern, vivint una vida de nòmades i actuant en places, patis o qualsevol espai disponible.

Viatjaven constantment a peu, en cavalleries o en carros, recorrent petites poblacions i zones rurals on no arribaven les grans companyies de teatre establertes a les ciutats. Portaven el teatre, la comèdia, les tragèdies i les farses, sovint adaptades d’autors com Lope de Vega o Calderón de la Barca, a comunitats on l’accés a la cultura era molt limitat. Les companyies eren molt petites, des del “bululú” (un actor solitari) fins a la “bojiganga” o la “faràndula” (companyies d’uns cinc a quinze membres).

Es creu que el nom prové de la legua, una antiga mesura de longitud (d’uns 5,5 km a 7 km). Una teoria sobre l’origen del nom indica que hi havia una obligació legal que els impedia acampar a menys d’una legua de distància de les poblacions més grans on actuaven les companyies professionals, per tal d’evitar la competència.

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1980

• Los santos inocentes (1984)   |   (8,1) (FilmAffinity)
• El Sur (1983)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• El viaje a ninguna parte (1986)   |   (7,7) (FilmAffinity)
• Amanece, que no es poco (1989)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• El bosque animado (1987)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• El crack (1981)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• La vaquilla (1985)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• El nido (1980)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• La colmena (1982)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• El crimen de Cuenca (1980)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Las bicicletas son para el verano (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Tasio (1984)   |   (7,1) (FilmAffinity)
• Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

La pel·lícula narra la història d’un grup de còmics, la història dels seus amors i els seus desamors, dels seus desitjos i les seves frustracions.

Al llarg del viatge el treball s’entremescla amb l’amor, els problemes econòmics amb els familiars, la fam amb el triomf somiat. El personatge central, el Carlos Galván, és fill del primer actor i director de la companyia, Don Arturo. I és pare del Carlitos, el noi que no vol ser còmic. Tant el Carlos com Don Arturo intentaran convèncer el Carlitos que es quedi en la companyia.

Mentrestant, en la postguerra espanyola, el miracle cinematogràfic va arribant a les ciutats i fins i tot als pobles, i la gent ja no vol veure teatre, la qual cosa fa incert el futur de la companyia. El Carlos, a poc a poc, és abandonat pels seus companys i es veurà obligat a buscar-se un futur en la capital.