Bloc personal,

dimarts, 30 de desembre del 2025

Meng long guo jiang (1972)
(The Way of the Dragon)
(El furor del dragón)

[1387]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Bruce Lee
Guió: Bruce Lee
Música: Joseph Koo
Producció: Golden Harvest, Concord Production Inc.
Distribució: Golden Harvest
Actors: Bruce Lee, Nora Miao, Paul Wei, Huang Chung-hsin, Tony Liu, Chuck Norris
País: 🇭🇰 Hong Kong (Regne Unit(1972) / la Xina); idioma: mandarí, cantonès, anglès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (CinemaScope); color: color
Estrena: 30/12/1972
Pressupost: 130.000 $; recaptació: 130M $
Títol original: 猛龍過江 (Měng Lóng Guòjiāng)
  • The Way of the Dragon  en anglès als Estats Units
  • Way of the Dragon  en anglès al Regne Unit
  • Fury of the Dragon  en anglès a Europa
  • El furor del dragón  a Espanya
  • El regreso del dragón  a Argentina i Perú
  • El dragón  a Mèxic
  • Meng long guo jiang  en alguns països (a Ecuador)
  • La fúria del dragó  en català

[ Acció, aventura, comèdia, crim, drama, thriller, arts marcials ]
1 h. 40 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,1) (44K)   |   Filmaffinity (6,5) (10,3K):
“Un mestre d’arts marcials provincià i esmaperdut visita els seus parents a Roma, Itàlia, on ha de defensar-los a ells i al seu restaurant de l’assetjament de gàngsters brutals.”

Crítica

Bruce Lee vs. Chuck Norris al Colosseu (de cartró pedra) de Roma…

Després de l’etapa d’actor infantil a Hong Kong (1940-1960), el Bruce Lee (1940-1973) –que va morir l’any 1973 amb trenta-dos anys– va intentar fer carrera a Hollywood (1966-1970) sense massa èxit. En la seva tornada a Hong Kong, aquesta va ser la tercera pel·lícula, i només fa de protagonista, sinó que, a més, n’és director, guionista i productor.

Va reafirmar la seva popularitat resorgida amb la primera Tang shan da xiong (1971) (The Big Boss / Fists of Fury - Furia oriental a Espanya) quan es va convertir en una estrella de la nit al dia. Un any més tard va morir. Només va fer cinc pel·lícules com un fenomen de masses:


Coses que vaig aprenent: la versió original que es va estrenar als cinemes era en xinès mandarí, tot i que la pel·lícula es va rodar en mode silent filming (sense so directe). Per què?:
  • Rodatge sense so: Com era habitual a la indústria de Hong Kong dels anys 70, la pel·lícula es va gravar sense registrar el so en directe a l’estudi o a les localitzacions (com Roma). Això permetia estalviar costos i facilitava el doblatge posterior a diversos idiomes.
  • Doblatge original: Un cop muntada, la pel·lícula es va doblar en postproducció. En aquell moment, el mercat principal per a les pel·lícules de la productora Golden Harvest exigia el xinès mandarí, que era la llengua estàndard per a la distribució a Taiwan i altres parts del sud-est asiàtic. Per tant, l’àudio “original” de l’estrena va ser el mandarí.
  • Què parlaven els actors al plató?: Tot i que no s’enregistrava el so, els actors movien els llavis. El Bruce Lee i la majoria de l’equip de Hong Kong parlaven xinès cantonès durant el rodatge, mentre que el Chuck Norris i altres actors parlaven en anglès.
  • La veu del Bruce Lee: És important notar que en cap de les versions xineses (ni en la de mandarí ni en la versió posterior en cantonès) s’escolta la veu real de Bruce Lee; va ser doblat per actors de veu professionals. L’única pel·lícula on realment pots sentir la seva veu original és Enter the Dragon (Operación Dragón), que es va rodar en anglès per al mercat estatunidenc.

En resum: es va rodar (gestualment) en cantonès, però la seva primera pista d’àudio oficial acabada va ser en mandarí.

A Espanya es va estrenar el 15 de setembre de 1975 distribuïda per Mercurio Films, S.A. i es va reestrenar més tard al 1983 amb un nou doblatge que és el que es troba en les edicions DVD i Blu-Ray. En qualsevol cas, jo l’he vista en xinès mandarí i subtitulada en anglès, perquè és la versió remasteritzada i no he trobat els subtítols en espanyol sincronitzats adequadament.

Totes les pel·lícules del Bruce Lee es van estrenar a Espanya quan ja havia mort i es començava a accentuar l’efecte de mitificació.

En el doblatge que he vist jo, tothom parla mandarí, excepte els italians que parlen anglès;-)

En aquesta tornen a sortir els nunchakus i s’abusa de la comèdia… bàsicament perquè és absolutament ridícula.

Les balances fiscals de pressupost per la pel·lícula i recaptació a taquilla són absolutament estratosfèriques: es gasten 100.000 $ i en recapten 100 milions $ (en la primera, però, per 100.000 $ de pressupost, “només” 50M $ de recaptació). En aquesta concretament, la tercera, 130.000 $ de pressupost, per una recaptació de 130.000.000 $.

Curiositat del dia: a la sala del “dolent de la pel·lícula” hi ha una reproducció d’un retaule romànic en blanc i negre. Concretament, es tracta del Frontal d’altar de l’església de Sant Cristòfol de Toses (Ripollès). És una pintura sobre fusta del segle XII, actualment conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona. Mostra un Crist en Majestat (Pantocràtor) al centre, envoltat pel Tetramorf (els símbols dels quatre evangelistes) i escenes de la vida de Sant Cristòfol.

El personatge del Boss, “el dolent de la pel·lícula”, és un col·leccionista d’art que es vol presentar com un home culte i refinat dins del seu món criminal. La decoració del seu despatx inclou diverses peces d’art europeu. A la pel·lícula apareix en format vertical i en el que sembla blanc i negre o tons molt apagats (sepia), probablement per encaixar amb l’estètica sòbria de l’oficina. És una tria curiosa d’un decorador que segurament va agafar referències d’art medieval europeu per donar un aire “romà” o antic a l’ambient, tot i que la peça és d’origen català.


“El Tang Lung arriba a Roma per ajudar una amiga de la família, la Chen Ching Hua, amenaçada per uns gàngsters locals que volen apropiar-se del seu restaurant. Poc després de l’arribada del Tang, els criminals irrompen al restaurant amb la intenció d’obligar la Chen a signar la venda de la seva propietat. Després que es burlin de l’estil de combat del seu país natal, un furiós Tang repta els matons i els derrota en una excel·lent exhibició d’arts marcials. Després de fracassar en el seu afany d’assassinar rl Tang, el cervell de la banda contracta el Colt, un campió mundial de karate dels Estats Units, en un últim intent d’acabar amb ell. El Tang es veurà les cares amb l’americà al mític Coliseu Romà en què lluitaran com a gladiadors en un llegendari combat a mort…”



Resum (amb espòilers)

A Roma, la Chen Ching-hua i el seu oncle Wang tenen problemes amb el seu restaurant a causa d’un cap criminal que vol la seva propietat. Quan la Chen es nega a cedir-la, el cap hi envia gàngsters per espantar els clients. Apel·lant a un oncle de Hong Kong, la Chen rep ajuda en forma d’un jove artista marcial, el Tang Lung. A la seva arribada, el Tang està desorientat pel seu nou entorn i sembla un rodamón de camp. Decebut, la Chen pregunta quina ajuda pot donar, però el Tang li assegura amb confiança que és prou capaç. Al restaurant, el Tang s’assabenta que el personal ha començat a aprendre karate, per a gran disgust de Quen, una empleada a qui li agrada el kung fu. El Tang aconsella a Quen que tingui la ment oberta i que faci servir qualsevol cosa que funcioni.

Al cap de poc temps, els gàngsters apareixen al restaurant i amenacen els clients mentre el Tang fa servir el lavabo. Molests pel mal moment del Tang, el personal qüestiona la seva habilitat i la utilitat del seu estil. Quan els gàngsters tornen més tard, el personal s’enfronta als matons en una baralla, només per ser derrotats. Tanmateix, el Tang els derrota tot sol, cosa que fa que el personal decideixi entrenar-se sota les seves ordres. L’oncle Wang els adverteix que els gàngsters buscaran venjança, però el Tang jura protegir el restaurant. La Chen i el Tang s’acosten i ella l’acompanya a fer una gira per Roma, tot i que el Tang no està impressionat per la ciutat.

Ho, el subordinat del cap del crim, torna amb homes armats i pren com a ostatge el personal del restaurant. Ho dona al Tang un bitllet per a Hong Kong i li diu que torni. Tanmateix, quan els seus homes escorten el Tang a fora, el Tang contraataca i derrota els matons amb els seus dos nunchakus, seguit per l’ajuda del personal del restaurant. El Tang adverteix a Ho que no torni i els matons marxen del restaurant. El personal celebra la seva victòria, però el cap de la banda amenaça de matar el Tang si no marxa abans de l’Any Nou Xinès. L’oncle Wang insta a la Chen a convèncer el Tang que marxi. Quan el Tang es nega a abandonar el restaurant, un assassí intenta matar-lo des d’una teulada propera amb un rifle de franctirador. Ja inquiet pels focs artificials propers, el Tang sobreviu a l’intent. Aleshores, rastreja i derrota l’assassí després d’enganyar-lo perquè malgasti les seves municions. Quan torna a l’apartament, descobreix que la Chen ha desaparegut. Assumint que Ho l’ha segrestat, el Tang va a la seu del cap amb el personal del restaurant, derrotant els seus homes. El Tang dona un últim avís al cap perquè deixi el restaurant en pau. El personal torna a celebrar, però un telegrama per al Tang ho interromp quan s’assabenten que ha estat cridat de tornada a Hong Kong. El Tang els assegura que no marxarà fins que la situació es resolgui.

Ho contracta dos mestres de karate japonesos i europeus per desafiar el Tang, així com un artista marcial de classe mundial anomenat Colt. Aleshores, condueix alguns membres del personal del restaurant a un lloc aïllat amb el pretext d’una treva, on els dos artistes marcials els embosquen. Inicialment derroten el personal fins que el Tang intervé. Ho atrau el Tang perquè lluiti contra el Colt al Coliseu. Quedat enrere, l’oncle Wang apunyala els dos membres restants del personal perquè vol vendre el restaurant al cap del crim i tornar a Hong Kong com un home ric. En una batalla decisiva de deu minuts, el Tang inutilitza el Colt i el mata a contracor després que el Colt rebutgi una oferta de clemència. El Tang persegueix Ho fora del Coliseu. Quan el Tang i Ho tornen al lloc de l’emboscada, arriba el cap de la màfia i dispara tant a Ho com a l’oncle Wang. Liderats per la Chen, la policia arresta el cap mentre intenta matar el Tang. Amb l’assumpte finalment resolt, el Tang torna a Hong Kong, on Quen li diu a la Chen que el Tang és un solitari que mai s’establirà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada