The Philadelphia Story (1940)

[1383]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: George Cukor
Guió: Donald Ogden Stewart (obra de teatre: Philip Barry)
Música: Franz Waxman
Producció: Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: Loew's, Inc.
Actors: Cary Grant, Katharine Hepburn, James Stewart, Ruth Hussey
País: 🇺🇸 EE.UU.; idioma: anglès
Relació d’aspecte: 1.37:1 (Academy Ratio); color: b/n
Estrena: 26/12/1940 (Nova York), 17/01/1941 (Estats Units)
Pressupost: 914.000 $; recaptació: 3,3M $
Títol original: The Philadelphia Story

• Historias de Filadelfia  a Espanya
• Pecadora equivocada  a Hispanoamèrica
• Històries de Filadèlfia  en català

[ Farsa, comèdia romàntica, esbojarrada ]
1 h. 52 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,8) (78K)   |   Filmaffinity (8,0) (28K):
“Després que l’exmarit d’una dona rica i un periodista de tipus tabloide apareguin just abans del seu nou matrimoni, comença a conèixer la veritat sobre ella mateixa.”

Crítica

Aquests diàlegs entretallats, ingeniosos i pressumptament irònics queden fora de registre en els temps actuals…

Basada en l’obra de teatre de 1939 del mateix títol que el Philip Barry va escriure expressament per la Katharine Hepburn, que va acabar no només protagonitzant-la sinó també donant-hi suport econòmicament, renunciant a un sou a canvi d’un percentatge dels beneficis de l’obra. Estrenada a Broadway (Shubert Theatre, Nova York) el 28/03/1939.

Aquests diàlegs que tanta gràcia fan, ingeniosos, irònics, entretallats i esbojarradament divertits, avui en dia grinyolen bastant, perquè resalta la pàtina de masclisme social amb tot el que això comporta –inclosa violència i alcoholisme– tan arrelada en aquella època i que tant ha costat de fer notar per tenir-ne consciència.

La qüestió classista, que també ens ha arrelat i marcat durant tants anys des del cinema “americà”, és un altre tema que caldria fer-ne esment en un punt i apart.

El que m’ha donat per pensar, des del moment que he sabut el nom del personatge que interpreta la Hepburn es deia Tracy, ha estat el fet que, un any més tard (des de 1941 fins 1967) estigués aparellada en la vida real amb l’Spencer Tracy (1900-1967), que alhora estava separat de la seva dona des de 1933 i reajuntats el 1935, però mai divorciat…

No m’ha agradat el final. Després de tot l’embolic el trobo mal resolt o com a mínim no resolt adequadament com a mi m’agradaria haver vist.

“La mansió Lord es prepara per celebrar el segon casament de la Tracy Lord amb el ric George Kittredge. Per immortalitzar les festes, una parella de periodistes, el Macauley Connor i l’Elizabeth Imbrie, són convidats especialment pel C.K. Dexter Haven, el primer marit de la Tracy.”

Resum (amb espòilers)

La Tracy Lord és la filla gran d’una família adinerada de Filadèlfia Main Line. Estava casada amb el C.K. Dexter Haven, dissenyador de iots i membre del seu conjunt social, però es va divorciar d’ell dos anys abans perquè, segons el seu pare, no compleix els estàndards que ella estableix per a tots els seus amics i familiars. Aviat es casarà amb el ric George Kittredge.

A Nova York, l’editor de la revista Spy Sidney Kidd està impacient per cobrir el casament i assigna al periodista Mike Connor i a la fotògrafa Liz Imbrie. El Kidd té la intenció de fer servir l’ajuda del Dexter, que ha estat treballant per a l‘Spy a Sud-amèrica. El Dexter li diu al Kidd que els presentarà com a amics del germà de la Tracy, el Junius, un diplomàtic a l’Argentina. La Tracy no s’enganya, però el Dexter li diu que el Kidd ha amenaçat la reputació de la seva família amb un article carregat d’al·lusions sobre la aventura del seu pare amb una ballarina. La Tracy està profundament molesta per la infidelitat del seu pare, que ha fet que els seus pares visquin separats. No obstant això, per protegir la reputació de la seva família, accepta deixar que el Mike i la Liz es quedin i cobreixen el seu casament.

El Dexter és rebut per la mare de la Tracy, Margaret, i la germana adolescent Dinah, per a la frustració de la Tracy. Aviat descobreix que el Mike té qualitats admirables i troba el seu llibre de contes a la biblioteca. A mesura que s’acosta el casament, es veu dividida entre el George, el exter i el Mike.

La nit abans del casament, Tracy s’emborratxa, fa un petó el Mike i fa un innocent bany amb ell a mitjanit. Quan el George observa que el Mike porta Tracy a la casa després, assumeix el pitjor. L’endemà, el George li diu que estava sorprès i se sent dret a una explicació abans de procedir al casament. Ella admet que no té excuses i s’adona que ell no la coneix realment i que l’ha estimat com un àngel idealitzat i perfecte, així que cancel·la el compromís.

La Tracy s’adona que els convidats han arribat i estan esperant que comenci la cerimònia del casament. El Mike ràpidament s’ofereix per casar-se amb ella, però ella declina amablement perquè percep que la Liz està enamorada d’ell. Aleshores, el Dexter s’ofereix a tornar-se a casar amb ella, i ella accepta amb molt de gust.