Bloc personal,

dissabte, 28 de febrer del 2015

Un any, una dominada

A punt d’aconseguir fer una dominada completa (pull up). Estic a no-res de fer-la! Encara no puc dir fefaentment que és un objectiu aconseguit, però ho dono pràcticament com a fet *.

Com tots els canvis per “optimitzar” el pes dels últims anys, per a cada cosa “important” he necessitat un any. Després de molts intents d’incorporar exercici de manera habitual a la rutina quotidiana i de no aconseguir-ho justament per excés de pes (corrent, bicicleta…) vaig estar un any patinant (menys desgast articular per impacte), però no va ser fins que vaig començar a fer sessions de cinta, bicicleta, el·líptica i natació al gimnàs que es van començar a produir els veritables canvis:
  • 2010: 1 any patinant 1h 2 cops per setmana.
  • 2011: 1 any corrent en cinta fins “aguantar” mitja horeta sense parar (+ bicicleta estàtica + el·líptica + natació + sessions complementàries de màquines)… per acabar corrent la Cursa Popular (8 K aprox.).
  • 2012: 6 mesos d’entrenaments per fer una carrera “en condicions” de 5 K primer i 10 K després per acabar fent la 1a carrera de 10 K.
  • 2013: 9 mesos d’entrenaments per preparar la marató.
  • 2014: incorporació d’exercicis calistènics al quilometratge habitual.
  • 2015: 1a dominada?
(*) Tècnicament, des de fa ja algun temps he aconseguit anar des de la posició inicial fins a la posició on el cap toca amb la barra. I després des d’aquesta mateixa posició puc pujar fins dalt. Però en dominades diferents… El pas intermig, el que faria possible poder-ho fer tot en un sol moviment, en el que és necessari la rotació dels maniguet rotador de l’espatlla i retracció d’escàpula simultàniament, encara no. Qüestió de temps… ;-)

#funnywordsgift (15)

“The mountain’s shit does not stink, though stirring it with a stick.”

[15]

#onedayonecover [128-365]

Willie Bobo - Juicy (1967)

divendres, 27 de febrer del 2015

10 mentides sobre alimentació

Seguint Fitness Revolucionario m’ha arribat informació sobre aquest llibre, Mentiras que engordan: Los 10 mitos sobre nutrición que te has tragado de Marcos Vázquez i Elizabeth Ochoa, disponible a Amazon en format Kindle (o electrònic) per només 0,99€.

El plantejament és ben simple: proposa 10 mentides àmpliament exteses i les va desmuntant una per una explicant el què i com de cadascuna aportant els estudis oportuns.

Per si algú vol anar prenent nota aquí les mentides en qüestió:

  1. Les calories són el més important
  2. Els greixos saturats són dolents
  3. El colesterol provoca malaltia cardiovascular
  4. Les proteïnes danyen el ronyó i cal limitar-les
  5. Els cereals han de ser la base de la nostra alimentació
  6. L’esmorzar és el menjar més important del dia
  7. Has de menjar moltes vegades al dia
  8. Has beure molta aigua
  9. La sal és molt dolenta
  10. El cafè i la xocolata són dolents



EDITAT: Al final he acabat comprant-me’l. No té desperdici. Molt recomenable.

95 kg


Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

95 Kg

#onedayonecover [127-365]

Weather Report - Heavy Weather (1977)

dijous, 26 de febrer del 2015

The Fly (1986)




[206]

Mitològica… el 1986, en el moment de la seva estrena. Ara, una més… ;-)

Aquesta va ser una pel·lícula que realment em va impactar quan la van estrenar. Fins i tot la devia mitificar, perquè ara, vista amb el temps, sembla bastant mediocre… Amb tot, les imatges impactants que sempre recordaré, encara hi són.

Diuen que els remakes mai són tant bons com la pel·lícula original. La veritat és que, personalment, m’agrada molt més aquesta versió que l’original de 1958 per molt original que sigui. Potser també perquè realment aquesta versió de 1986 és alguna cosa més que un “simple” remake



IMDb (7,5):
“Un científic brillant però excèntric comença a transformar-se en un híbrid gegant home - mosca després que un dels seus experiments funciona de manera terriblement errònia.”

El gordo ese

- Estàs bé de tot, però l’IMC indica 29, per tant és excés de pes a punt d’arribar a l’obesitat…
- Així doncs, estic gras?
- És el que diu l’IMC.
- I doncs? Si peso 95 kg i medeixo 181 cm resulta un IMC de 29, no?
- Sí.
- I… ¿és el mateix pesar 95 kg amb una vida totalment sedentària (feina i oci), estant sempre cansat i menjant pels descosits, amb mala salut en general, que pesar també 95 kg i ser capaç de córrer una marató, amb força per arrastrar un tractor i amb una vida activa i saludable?
- …

#onedayonecover [126-365]

Wayne Shorter Quartet - Beyond the Sound Barrier (2005)

dimecres, 25 de febrer del 2015

Oli de coco

L’oli de coco o oli de copra és un oli vegetal que s’extreu del fruit dels cocos, els fruits del cocoter. També és conegut com a mantega de coco. No s’ha de confondre amb l’oli de palma que s’extreu d’unes altres palmeres, del gènere Elaeis.

TAULA DE CONTINGUTS:
Antecedents: l’home i el coco
Beneficis:
1) Bo per al cor
2) Bona font d’energia
3) Ajuda a aprimar
4) Bo per al cervell
5) Ideal per cuinar
6) Elimina bacteris
7) Bon cosmètic natural
8) Bo per a les teves dents
9) És deliciós
Tipus d’oli de coco: com triar el millor?
El guanyador: oli de coco verge
Oli refinat
Oli TCM
Oli hidrogenat
Advertència


L’oli de coco és un d’aquells aliments injustament qüestionats, en aquest cas pel seu alt contingut en greixos saturats. Alguns veuen l’oli de coco com el dimoni en forma líquida. Però després de revisar molts estudis sembla ser que està més a prop de ser un regal diví.

 
Antecedents: l’home i el coco

Moltes cultures adoren la palmera. Per als filipins és l’arbre de la vida. Per als malais l’arbre dels 100 usos.

Diverses poblacions illenques basaven bona part de la seva alimentació en el coco:
  • Arxipèlag de Tokelau. És un cas ben documentat del resultat de passar d’una dieta tradicional a una occidental. La seva salut es va deteriorar en reemplaçar productes frescos de la naturalesa per productes processats de supermercat. És una societat interessant perquè més del 60% de les seves calories totals procedien d’un únic aliment, el coco, el principal macronutrient és el greix (90% saturada). Això els convertia en una de les societats amb major consum registrat de greix saturat, però no patien de malaltia cardiovascular, fins que van començar a reemplaçar el coco per sucre i farina.
  • Kitava. La seva dieta incloïa un 17% de calories en forma de greix saturat procedent del coco, però pràcticament no existien casos de malaltia coronària. Igual que en el cas de Tokelau, no li deuen la seva bona salut als gens. Quan emigraven a poblacions occidentals, la seva salut empitjorava. Deien que els únics grossos en Kitava eren els que ja no vivien a l’illa.

Del coco se n’aprofita tot. Pots beure-te’n la seva aigua (una excel·lent beguda esportiva) i menjar la seva carn; directament o convertida en llet, crema, mantega o oli.


 
Beneficis:

 
1) Bo per al cor

Al contrari del que molts creuen, l’ou sol millorar el perfil lipídic, i també l’oli de coco. Malgrat (o potser gràcies a) seu alt contingut en greix saturat.

L’oli de coco verge redueix els triglicèrids i el colesterol total, alhora que augmenta el HDL, en humans i animals. En diversos d’aquests estudis es compara amb oli de soja i oli de gira-sol, sent molt més favorable l’oli de coco.

De fet els olis vegetals industrials (blat de moro, soja, gira-sol…), tan recomanats per no contenir colesterol ni greixos saturats són molt pitjors per al teu cor, especialment quan s’escalfen.

Com a norma general, si per elaborar l’oli necessites una fàbrica, millor allunya-te’n.

 
2) Bona font d’energia

Una de les particularitats del coco és la seva gran aportació de triglicèrids de cadena mitjana, un tipus molt especial de greix, amb prou feines disponible en altres aliments.

Aquest tipus de greix passa directament de l’intestí al fetge, saltant-se el sistema limfàtic. S’utilitza ràpidament com a energia, promovent també la producció de cossos cetònics. Un consum elevat d’oli ric en triglicèrids de cadena mitjana permet fins i tot mantenir la cetosi amb un consum moderat de carbohidrat.

En esportistes que segueixen una dieta baixa en carbohidrats, aquest tipus d’oli és un gran aliat.

 
3) Ajuda a aprimar

Hi ha múltiples assaigs clínics que demostren l’efecte aprimant l’oli de coco, gràcies de nou a la màgia dels triglicèrids de cadena mitjana:
  • Augmenten la despesa energètica i la sacietat. Si lluites contres els desitjos, pots provar el mètode Shangri-la amb oli de coco. 
  • Estimulen la producció de cossos cetònics, que a més de suprimir la gana protegeixen la musculatura en dietes hipocalòriques. 
  • Eleva el metabolisme, en ser ràpidament cremada.

 
4) Bo per al cervell

El cervell necessita greix i colesterol. Els cossos cetònics, afavorits pels triglicèrids de cadena mitjana, són el combustible favorit del cervell, i tenen un paper terapèutic en persones amb símptomes d’Alzheimer.

Si vols tenir un matí especialment productiva, comença el dia amb cafè 2.0: cafè espresso amb una cullerada d’oli de coco, res més. Veuràs el món amb uns altres ulls.

 
5) Ideal per cuinar

És una opció interessant a la cuina per dos motius:
  • Té un punt de fumeig relativament alt: uns 180 °C l’oli de coco verge i 230 ºC el refinat. 
  • Al contrari que olis poliinsaturats (com blat de moro, gira-sol o soja), l’oli de coco no s’oxida fàcilment amb la calor, gràcies al seu major percentatge de greix saturat. 

Curiositat històrica: Fins als anys 80, molts establiments utilitzaven olis saturats en la seva cuina (llard de porc, oli de coco…). Enmig de la histèria dels greixos saturats, el Centre per a la Ciència per l’Interès Públic dels Estats Units va demandar a les cadenes de menjar ràpid per utilitzar aquests olis saturats, obligant-los a retirar.
Van felicitar públicament a KFC per ser els primers a substituir completament per olis vegetals hidrogenizados (greixos trans).
Una dècada més tard es va confirmar que aquests greixos industrials eren les veritablement nocives per a la salut, i van tornar a atacar aquestes cadenes per usar greixos trans. No sé què faríem sense la protecció d’aquests organismes públics…

 
6) Elimina bacteris

El tipus d’àcid gras predominant en l’oli de coco és àcid làuric, molt efectiu per acabar amb patògens.

També ha demostrat ser útil per combatre diverses varietats de Candida.

L’altre aliment natural ric en àcid làuric és la llet materna, fonamental per al desenvolupament del sistema immunològic del nadó, prevenint infeccions. De fet diversos estudis destaquen l’ús d’oli de coco per suplir carències nutricionals en nounats.

 
7) Bon cosmètic natural

Està comprovada la seva efectivitat per hidratar la pell i reparar el cabell, reduint la pèrdua de proteïna.

Es pot usar també com a protector solar natural (de manera similar a altres olis), bloquejant el 20% dels raigs ultraviolats.

Fins i tot hi ha estudis que demostren la seva efectivitat per tractar l’acne.

Algunes persones l’utilitzen com desodorant natural, ’sentir lliure per experimentar!

 
8) Bo per a les teves dents

En medicines tradicionals, com la ayurveda, s’utilitzen diferents olis per millorar la salut bucal. L’oli de coco és especialment interessant per la seva gran capacitat antimicrobiana.

La tècnica coneguda com oil pulling et permet millorar les dents de forma senzilla: fica a la boca una cullerada d’oli de coco i retenla per 10-20 minuts, passant de banda a banda, sense forçar els músculs de la mandíbula per no esgotar. Si no aguantes tant de temps, comença amb 5 minuts. Escup l’oli al final, però no al lavabo, es pot acabar embussant.

En resum, una esbandida bucal més llarg del normal.

Això és el que ens diuen els estudis:
  • Redueix bacteris com la Streptococcus mutans, principal causant de la càries. 
  • Redueix la placa dental i millora la salut de les genives. 
  • Mata els bacteris que causen el mal alè. 

És tediós i estrany les primeres vegades, però t’acostumes després de diversos intents, i els resultats mereixen la pena.

 
9) És deliciós

És un benefici més subjectiu. No he trobat estudis que ho recolzin, però els que ho proven durant un temps (cal acostumar el paladar), no poden viure sense ell.

Com sempre, el sabor té molt a veure amb la qualitat. D’això parlem a continuació.

 
Tipus d’oli de coco: com triar el millor?

Tot oli és en certa manera un producte processat. L’única manera de prendre oli de coco tal com apareix en la naturalesa és mossegant directament el coco fresc. Jo ho faig sempre que puc, però en molts casos és poc pràctic.

 
El guanyador: oli de coco verge

Parlant dels olis que trobes a la botiga, has prioritzar l’oli de coco verge. Es produeix a partir del coco fresc, per premsat en fred o “mòlta humida”.

Una advertència sobre les etiquetes: No hi ha un procés extra-virginal de producció de l’oli. La paraula “extra” aplicada a l’oli de coco és simple màrqueting.

Tampoc des molta importància al terme “orgànic”. S’utilitzen pocs pesticides en la seva producció i la closca protegeix la carn, que és l’important.

 
Oli refinat

Molts productors deixen assecar els cocos durant un temps, obtenint la copra. L’oli que s’obté de la copra té mal gust, pel que ha de refinar-se, a través d’un procés conegut com RFD: refinat, blanquejat, desodoritzat.

Aquest procés sempre redueix els nutrients de l’oli, especialment la seva capacitat antioxidant, però es manté l’interessant perfil d’àcids grassos que conté. Alguns mètodes de refinament són artesanals, usant filtres per eliminar impureses o vapor per desodoritzar l’oli. L’oli resultant no és tan beneficiós com el verge, però és una opció vàlida per cuinar, per ser més barat i tenir un punt de fumejo major (més estable a la calor).

En altres casos el procés de refinat és industrial, emprant solvents com hexà. Això no implica necessàriament que sigui perjudicial, però no recomanaria el seu consum.

 
Oli TCM

Arran de la popularitat dels àcids grassos de cadena mitjana han aparegut suplements que aïllen aquests TCM (Triglicèrids de Cadena Mitja).

En general no recomano el seu consum, en ser un producte molt processat i mancat del beneficiós àcid làuric, però té dos usos interessants:
  1. Persones que segueixen una dieta cetogèniques: Augmentar la ingesta de TCM permet incloure molts més carbohidrats en la dieta mantenint la cetosi. 
  2. Atletes de resistència “keto-adaptats”: Si has de córrer una marató, un suplement de TCM et vindrà molt millor que un gel de glucosa. 

 
Oli hidrogenat

L’oli refinat s’hidrogena perquè sigui més sòlid a altes temperatures. S’utilitza principalment en aliments processats com brioixeria, farcits de galetes o xocolates barats.

Evita-ho de totes totes! La mala fama de l’oli de coco ve dels primers experiments realitzats en els anys 60, que utilitzaven una versió hidrogenat. I els resultats no van ser bons. És un tipus de greixos trans, amb diferència el més nociu.

 
Advertència

L’oli de coco pot fer molt per la teva salut, però no hem de perdre de vista la regla bàsica: prioritzar “menjar real”. El coco és menjar real, l’oli de coco no. Has veure-ho més com un suplement que com un aliment. Dues o tres cullerades al dia són beneficioses, prendre més et obligarà a desplaçar aliments reals.

Les societats ancestrals que vam veure al principi basaven bona part de la seva alimentació en el coco fresc, no en el seu oli.

Deixem d’espantar amb “que ve el coco i els seus greixos saturats!”, però no perdem de vista la importància relativa de cada grup d’aliments.


[ Article original a Fitness Revolucionario amb els corresponents estudis ]

Birdman: or (The Unexpected Virtue of Ignorance) (2014)




[205]

M’ha agradat des dels primers títols de crèdit!

Feia temps que anava darrera d’aquesta pel·lícula per veure-la, però no ha estat fins ara que n’he tingut l’oportunitat. Havia vist alguna imatge del trailer i ja m’havia seduit bastant les imatges que es mostraven i la història que em podia imaginar. Però la veritat és que al final no ha tingut res a veure. Amb tot ha estat molt millor del que en cap moment em podia imaginar. I això que és bastant atípica per una pel·lícula per a “tots els públics”…

Per qui no l’hagi vista, potser és més important que llegeixi el veritable nom de la pel·lícula: The Unexpected Virtue of Ignorance (La inesperada virtut de la ignorància). Sóc conscient que a molta gent no li agradarà gens, però s’ha de veure per tenir-ne una opinió.



IMDb (8,1):
“Un actor i productor de teatre, que amb anterioritat va protagonitzar un superheroi amb molt d’èxit, lluita amb el seu propi ego alhora que intenta recuperar la seva família, la seva carrera i ell mateix en els dies previs a la inauguració de la seva obra de Broadway.”

#onedayonecover [125-365]

Vijay Iyer - Reimagining (2005)

dimarts, 24 de febrer del 2015

#onedayonecover [124-365]

Trombone Shorty - Backatown (2010)

dilluns, 23 de febrer del 2015

Spirulina

TAULA DE CONTINGUTS:
Què és?
Propietats
Dosis recomenades
Com prendre-la
On comprar-la
Contraindicacions
 
Què és?

L’Spirulina és una alga verdi-blava, microscòpica i amb forma d’espiral, d’aquí el seu nom. És un dels superaliments més concentrat en proteïnes, vitamines, minerals, anti-oxidants, àcids grassos i aminoàcids essencials.

Es considera que l’Spirulina ha estat una font alimentària per als asteques. La seva recol·lecció al llac Texcoco i venda com a pastissos està documentada i descrita des del temps d’Hernán Cortés. Els asteques ho anomenaven “Tecuitlatl”, que traduït significa “excrement de pedra”. Amb posterioritat, investigadors francesos van trobar en el mateix llac molta quantitat d’Spirulina, la qual cosa va portar a que en la dècada dels 70 s’establís en el mateix lloc la primera planta de producció d’Spirulina de l’empresa Sosa Texcoco per a la seva producció a gran escala.

Un altre indret on ja es coneixia l’Spirulina d’antic, és el Txad. Es té coneixement que en aquestes contrades africanes la tribu Kanembu assecava l’Spirulina en forma de pastissos anomenats “Dihé” que s'utilitzen per fer brous per als àpats.

Cultivada en aigua dolça i deshidratada per conservar tot el seu poder nutricional és micro-polvoritzada per a una major absorció.

Se li atribueixen beneficis en:
  • neteja i purificació de la sang i de les artèries,
  • reducció del colesterol,
  • equilibri del sucre en sang,
  • ajuda a perdre o guanyar pes segons les necessitats,
  • i regeneració cel·lular i de la flora-intestinal evitant la formació de fongs i llevat.
 
Propietats
  1. És la major font coneguda de proteïnes (65%) bio-disponibles contenint els 8 aminoàcids essencials. És molt més fàcil de digerir i assimilar que la soja o qualsevol proteïna d’origen animal.
  2. Excepcionalment rica en vitamina B-12 i ferro, sent un superaliment ideal per estats d’anèmia, com a reconstituent anímic i per a una segura transició cap al vegetarianisme i el veganisme.
  3. L’Spirulina conté el tan beneficiós àcid gamma linoleic (GLA), un dels àcids grassos essencials tan necessaris per als problemes de pell com èczemes i psoriasi. Ajuda a perdre pes, és un eficaç anti-inflamatori, alleuja els símptomes de la síndrome premenstrual, la síndrome de fatiga crònica i està recomanat per millorar els símptomes de depressió i esquizofrènia, millorant les funcions cerebrals.
  4. Conté grans quantitats de clorofil·la, poderós anti-cancerigen, energetitzant, depuratiu i regenerador cel·lular.
  5. Molt rica en vitamines A, B1, B2, B6, E, K i B-12, especialment grans quantitats de betacarotè (provitamina A) un potent anti-oxidant que redueix el risc de patir càncer.
  6. L’Spirulina, com gairebé totes les algues, és un gran re-mineralitzador, amb grans quantitats de ferro, potassi, calci, magnesi, seleni, manganès, crom, fòsfor, sodi i zinc.
 
Dosis recomenades
  • Com preventiu: de 5 a 10 grs al dia.
  • En neteges o casos de malalties greus de 15 a 30 grs al dia.
  • Esportistes i atletes en general: de 30 a 60 grs al dia.
Com desintoxicant o remineralitzant és recomanable prendre en dejú per maximitzar la seva absorció. Com saciant i aprimant hauria de prendre’s abans dels àpats. Per guanyar massa muscular, s’hauria de prendre després dels àpats per a completar la quantitat proteica, encara que amb aquesta finalitat és fonamental exercitar els músculs amb activitat física.

 
Com prendre-la

Com preventiu i aportació nutricional s’aconsella incloure’l a poc a poc en la nostra dieta habitual en forma de batuts i sucs verds, en sucs de fruites, en salses i amaniments i en qualsevol de les formes que la nostra creativitat i intuïció porti.

L’Spirulina està boníssima al suc de taronja, suc de llimona, liquats de poma i api i en un súper batut verd ple de:
  • Fulles tendres de diferents enciams i espinacs.
  • 1 cogombre i 1 poma.
  • Una culleradeta de postres d’Spirulina (5 grs).
  • Un rajolí d’oli d’oliva verge extra.
  • Una mica de sal de l’Himàlaia i llimona al gust.
També es poden fer unes delicioses crackers o pa deshidratat amb blat sarraí, llavors de carbassa, oli de cànem i Spirulina, salses i amaniments per amanides: Tahini cru, oli d’oliva verge extra, Spirulina, llavors de cànem sense pell i llimona al gust, o simplement empolvorar en cremes de verdures, puré de patates, sopes, amanides i qualsevol altre plat de la teva gastronomia particular.

 
On comprar-la

Aquí a prop he trobat Mundo Arcoiris (Besalú, Girona) però està “carota”… Poca broma: 125 grs 8 €, 250 grs 14 € i 1 Kg 50 €! També es poden trobar les varietats hawaiana (125 grs 15 €) o en trocets (125 grs 13 €) i flocs (125 grs 13 €). I aquí se li han d’afegir les despeses d’enviament… L’avantatge és que sembla de qualitat i no ve de “qualsevol lloc”. Hi han llocs més econòmics, però en forma de comprimits per tal de prendre-la en quantitats ínfimes.

Si fas números, prenent 25 grs al dia, et fulmines 250 grs en 10 dies, o el que és el mateix, 3/4 de Kg al mes…

 
Contraindicacions

Ull amb les afectacions de la tiroides, tant hipotiroïdisme com hipertiroïdisme. Consultar amb el metge en cas d’hipotiroïdisme i clarament contraindicat en cas d’hipertiroïdisme. (+ info)

#onedayonecover [123-365]

Tord Gustavsen Trio - Changing Places (2003)

diumenge, 22 de febrer del 2015

Superaliments

AVÍS. Aquesta entrada, ja ho estic veient, acabarà sent llarga… molt llarga… Així que hi poso una imatge, una introducció i un llistat dels superaliments que tractaré. Amb temps aniré fent entrades independents amb la descripció corresponent de cadascun tant sigui el que m’allargui. Però d’aquesta manera serà més fàcil si més endavant vull fer-ne referència arribar a aquesta pàgina.


Ja fa temps que vaig llegin i escoltant un rum-rum que parla de superaliments. Aquí en relacionaré uns quants i n’explicaré què són i per a què serveixen. Però si algú llegeix això que apliqui sempre el sentit comú.

Tot sorgeix una mica de les noves tendències del crudiveganisme i el fet de tornar a l’antiga nutrició. Deixar-se estar de tant aliment processat i tornar als orígens, però fer-ho d’una manera conscient, saludable i, sobretot, controlada. Les millores en la salut comencen amb el que mengem (“som allò que mengem”: recomenable veure el documental Food Matters (2008)). Basar l’alimentació amb la màxima quantitat de vegetals possibles, que siguin orgànics i si pot ser crus.

Els superaliments són aliments que en la majoria dels casos sempre hem tingut al nostre abast i, de fet, han estat i són els més econòmics, tot i que en els llistats top sempre n’hi ha algun d’estrambòtic i que crida més l’atenció, però en qualsevol cas la característica comuna a tots és que tenen, en un únic aliment, la màxima quantitat de nutrients beneficiosos per la salut i per “sentir-se bé” (llegiu abans però, la definició de superaliment de la viquipèdia per no donar lloc a malentesos i suspicàcies… avisats esteu).

Últimament, no sé si per qüestió de modes o per utilitat real, es parla especialment de l’spirulina, l’oli de coco, les baies Goji, les llavors de cacau i les llavors de chía, però aquí a continuació un llistat més extens.


Açai
Alga Klamath
Baies Goji
Baobab
Blat sarraí
Cacau
Cànem
Camu-camu
Chaga
Chía
Chlorella
Civada activada (avena)
Coco
Fitoplacton marí
Garrofer
Herba d’ordi (cebada)
Herba de blat
Llevat nutricional
Lúcuma
Maca
Maqui
Moresc morat (maíz)
Mesquite
Olives seques
Psyllium Husk
Reishi
Rosa mosqueta
Sofre o Sulfur orgànic (MSM)
Spirulina
Te Matcha
Tomàquet sec
Vainilla
Xarop d’atzavara (sirope de ágave)
Xylitol (sucre d’auró –arce–)


Editat:

La idea d’aquesta entrada era que servís de pàgina índex a moltes altres entrades on aniria descrivint i relatant detalladament la composició d’aquests superaliments. Diuen que és de savis rectificar, sembla que “he vist la llum” i ara rectifico… ;-)

Per diverses fonts d’on vaig obtenint informació sí existeixen els superaliments, però res a veure amb aquests aquí dalt detallats. Els veritables superaliments són coses més simples que van des dels ous –sí, ous de gallina, per exemple, la font més barata, natural i més completa alhora de proteïna– fins als organs interns –cervells, fetge, cor…–. Tenim una falera en trobar sempre el “millor” en allò que fem o busquem, que ens fa perdre la perspectiva de les coses importants.

De lectura molt recomenable Mentiras que engordan de Marcos Vázquez (Fitness Revolucionario) com introducció a tot allò que vull dir i d’on ara n’estic aprenent una mica.

He dit i escrit queda.

Big Hero 6 (2014)




[204]

Fenomenal!

Molt millor del que em pensava. M’ho he passat com un nen amb sabates noves! Qui no l’hagi vista encara, en el moment de veure-la que s’esperi a que acabin tots els títols de crèdits, perquè hi ha un regal especial al final. El millor de cada casa… S’ha de veure sí o sí!



IMDb (8,0):
“El vincle especial que es desenvolupa entre el gran robot inflable Baymax i el nen prodigi Hiro Hamada per formar equip amb un grup d’amics i crear un grup d’herois d’alta tecnologia.”

Peres i pomes

Hi ha una cosa que ja fa anys que em bullia per dintre però preferia deixar-la aparcada… “el temps ho cura tot”, pensava. Ara he llegit un paperet i se m’ha tornat a regirar tot. Així que, com a teràpia personal, aquí exposo amb metàfores el que diu el paperet per, entre altres coses, recordar-ho més endavant.

  • Li he comprat a un jardiner un pomer.
  • El meu veí em diu que, així per sobre, té 28 pomes.
  • Un conegut ha col·laborat amb la compra de 7 peres, que representa el 25% del total de pomes.
  • Si s’hagués venut aquest pomer en el moment que tenia 28 pomes, s’hauria de fer l’operació de 28 pomes - 7 peres = 21 pomes.
  • En aquest punt només caldria repartir a parts iguals les 21 pomes entre la gent amb qui voldria compartir-les i ja està. Si ho vull repartir entre 3, per posar un número, a cadasú li tocaran 7 pomes.
  • Però el temps passa i el pomer podria fer més pomes o perdre-les i quedar-se pelat, així que, segons els meus càlculs, hem de treballar amb percentatges i la cosa quedarà així:
    1. si el pomer tingués 100 pomes, 100% - 25% = 75% = 75 pomes a repartir en parts iguals (25 pomes),
    2. però si es donés el cas que al pomer només li quedessin 8 pomes, 100% - 25% = 75% = 6 pomes a repartir en parts iguals (2 pomes).
  • Per cert… he dit que encara haig de pagar aquest pomer i que, de fet, no tinc res?
    1. en el primer cas, de les 25 pomes que queden per cadascú, aportant-ne només 7 per cap, encara quedarien 18 pomes per gaudir-ne,
    2. però en el segon cas, 2 pomes, encara queden per pagar-ne 5 per cap…
En qualsevol cas aquests són els meus càlculs… em signes aquí per mostrar-me que estàs conforme?

Peres, pomes, unitats absolutes, percentatges, el jardiner i el tonto del veí… Déu n’hi do! Al final tot sóna una mica com el conte de la lletera, oi?

No recordo que ningú m’hagi preguntat mai si volia que em regalessin 18 pomes, 7 pomes o haver-ne de pagar 5. Per això escric això aquí, per recordar-me’n…

Solaris (2002)




[203]

ELMHO* s’entén millor que la versió original de 1972…

Abans de res, reconèixer la meva falta absoluta de criteri a l’hora de puntuar unes pel·lícules i unes altres… ;-)

Les puntuacions d’IMDb:
- 2001: A Space Odyssey (1968): 8,3
- Solaris (1972): 8,1
- Solaris (2002): 6,2

Les meves puntuacions:
- 2001: A Space Odyssey (1968): 5/5
- Solaris (1972): 2/5
- Solaris (2002): 3/5

Les explicacions:
  1. M’agrada molt la ciència ficció i sóc capaç d’empassar-me qualsevol cosa per friqui que sigui.
  2. Hi han pel·lícules més “suportables” que altres. Per exemple, he sigut seguidor d’Star Trek (les diferentes versions de la sèrie i pel·lícules) i tot i manifestar el meu clar interés, hi han capítols que directament m’adormia. Per diferenciar una pel·lícula “suportable” d’una que no, jo em faig la pregunta: la programarien per la televisió en prime-time?
  3. Una vegada més, en la meva humil opinió (ELMHO), cap d’aquestes tres ho és. Sé que 2001: A Space Odyssey (1968) l’han posada, però no crec que les altres dues la posin mai… ni tan sols a la 2 de TVE… ;-)
  4. La història és molt bona, però la manera d’explicar-la, si no ets molt fan de la ciència ficció en general i de la versió original en particular, es fa difícil d’empasar amb naturalitat.
  5. L’original de 1972 era rusa, però no crec que aquest sigui el “problema” de la “suportabilitat”. Penso que era més la moda cool o hipster de l’època en que es valoraven més les pel·lícules “de arte y ensayo”.
  6. Jo vaig puntuar 5/5 2001: A Space Odyssey (1968) perquè l’etiquetava d’obra mestra. Però que quedi clar que sempre l’he trobada pesada de nassos. Solaris (1972) també és una obra mestra, però ja se’m va fer massa pesada i vaig ser “més sincer” en la meva puntuació (2/5).
  7. Per què ara punto millor la versió de 2002 que la de 1972? Primer perquè ara s’utilitza un llenguatge visual més proper, més identificable, més americà si es vol, i perquè la història no s’allarga tant innecessàriament. Queda molt clar que a l’estació espacial acaben tots trastocats. No cal fer escenes tant llargues per donar a entendre aquestes sensacions i angoixes sense aportar contingut real nou.
Ale! Ja m’he quedat descansat! ;-)



IMDb (6,2):
“Un psicòleg amb problemes és enviat a investigar la tripulació d’una estació d’investigació aïllats orbitant un planeta estrany.”

#onedayonecover [122-365]

The Vandermark Five - Elements of Style (2004)

dissabte, 21 de febrer del 2015

Office Space (1999)




[202]

Molt bona!

Una pel·lícula bastant plana, blanca i simple, però amb uns punts còmics molt bons. He rigut molt. El curiós és que, tot i tenir “només” 16 anys, es veu molt antiga… i això que està ambientada en empreses tecnològicament punteres.



IMDb (7,8):
“Tres treballadors d’una empresa que odien el seu treball, decideixen rebel·lar-se contra el seu cap cobdiciós.”

El gran año (2011)




[201]

Entretinguda pel·lícula de sobretaula.

Sense ser cap cosa de l’altra món, és una excel·lent pel·lícula de sobretaula… d’aquelles que, si en tens ganes la veus, i si no, t’endormisques. Recordo haver-la vist en el moment de l’estrena amb les mateixes “sensacions” d’ara…



IMDb (6,2):
“Dos amants de les aus tracten de derrotar un plusmarquista mundial molt cregut en un concurs d’aus tacat un any de durada.”

#funnywordsgift (14)

“When you see the neighbor’s beard cut, put yours to soak.”

[14]

Food Matters (2008)




[200]

Som el que mengem.

Un documental amb un discurs clar i directe. Si vols, diga-li monòleg. No hi han opinions ni valoracions de “l’altra part”… Com a documental tampoc té més. Però era exactament el que volia veure / escoltar.

Resumint: 1) vegetals, 2) orgànic, 3) cru, 4) vitamines específiques en dosis elevades per casos greus. Si mengem sa, estarem sans i no hi hauran malalties. Adèu al negoci de farmacèutiques… Més atenció als nutricionistes i menys cas als metges que han aprés que per cada malaltia hi ha un remei específic. En tot cas, més auto-informació.




IMDb (7,8):
Food Matters examina com els aliments que mengem poden ajudar o perjudicar la nostra salut. Nutricionistes, naturòpates, metges i periodistes opinen sobre temes d’alimentació orgànica, de seguretat alimentària, menjar cru i teràpia nutricional.”

#onedayonecover [121-365]

The Bad Plus - Give (2004)

divendres, 20 de febrer del 2015

#onedayonecover [120-365]

Tete Montoliu Trio - Music for Anna (1993)

dijous, 19 de febrer del 2015

Quan la teva mare diu que està grassa

AVÍS. Aquesta entrada no és meva... Lʼha escrit Kasey Edwards (web | twitter) sota el títol original Cuando tu madre dice que está gorda i va ser publicat el 24 de novembre de 2014 a Medium. Aquest texte està traduït –“a saco”– gràcies a Google Translate. Ho poso aquí perquè és un dels pocs textes ben escrits que, suposo que com a tants dʼaltres, a mi mʼhan servit dʼINSPIRACIÓ… Això no vol dir que tingui ni drets dʼautor ni tan sols un simple permís per publicar-ho, però la intenció és el que compta, no? ;-) (Repeteixo AVÍS al final de l'entrada).





Estimada mare,

Jo tenia set anys quan vaig descobrir que eres grassa, lletja i horrible. Fins a aquest moment creia que eres preciosa, en cada sentit de la paraula. Recordo posar-me a mirar vells àlbums i veure’t en fotos posant a la coberta d’un vaixell. El teu banyador blanc sense tires era tan glamurós, com si fos el d’una estrella de pel·lícula. Quan tenia l’oportunitat treia aquest banyador blanc que tenies ben amagat al fons de l’armari i m’imaginava amb ell quan fos més gran i pogués posar-me’l, quan fos com tu.

Però tot va canviar la nit en què ens vestíem per a una festa i em vas dir, “mira’t, tan prima, maca i encantadora. I mira’m a mi, grassa, lletja i horrible”.

Al principi no entenia a què et referies.

“No estàs grassa”, et vaig dir seriosa i innocentment, i tu em vas respondre: “sí maca, sempre he estat grassa, fins i tot quan era una nena.”

En els següents dies vaig tenir algunes revelacions doloroses que han canviat tota la meva vida. Vaig aprendre que:
  1. Has d’estar grassa perquè les mares no menteixen.
  2. Estar grassa significa estar lletja i horrible.
  3. Quan creixi seré com tu i això significarà que seré grassa, lletja i horrible.

Anys més tard vaig mirar cap enrere aquesta conversa i als centenars d’aquestes que vam tenir després i que et van maleir per no sentir-te atractiva, segura i amb valor. Perquè, com el meu primer i més influenciable model, em vas ensenyar que cregués el mateix sobre mi.

Amb cada ganyota cada vegada que et miraves al mirall, amb cada meravellosa dieta que canviaria la teva vida i amb cada cullerada culpable de “realment no hauria de”, vaig aprendre que les dones haurien de ser primes per ser dignes i respectables. Les noies hauran de viure així perquè la seva gran contribució al món és la seva bellesa física.

Igual que tu, jo porto tota la meva vida sentint-me grassa. Quan es va convertir l’estar grassa en un sentiment? I perquè creia que estava grassa, vaig saber també que no valia res.

Però ara que sóc gran i que també sóc mare sé que culpar per odiar al meu cos no ajuda i és injust. Ara entenc que tu vas ser producte d’una gran generació de dones a les que els van ensenyar a detestar-se.

Mira l’exemple que et va donar Nanna. Tot i ser el que es podria descriure com una elegant fashion victim, ella es va posar a dieta cada dia de la seva vida fins que es va morir amb setanta-nou anys. Solia posar-se maquillatge per recollir el correu per por que algú li veiés la cara sense maquillar.

Recordo la seva resposta compassiva quan vas dir que el pare t’havia deixat per una altra dona. El seu primer comentari va ser, “no entenc per què t’ha deixat. Et cuides, fas servir pintallavis. Tens sobrepès, però no tant”.

Abans de marxar, el pare tampoc calmava el turment que senties per la imatge del teu cos.

“Si us plau, Jan”, l’escoltava dir-te. “No és tan complicat. L’energia interna contra l’energia externa. Si vols perdre pes només has de menjar menys”.

Aquella nit durant el sopar et vaig veure posar en marxa aquella cura per perdre pes que va dir el pare sobre “energia interna, energia externa: per Déu, Jan, només menja menys”. Et vas servir tallarines xinesos. (Recordes com en els suburbis australians de 1980 la combinació de carn picada, col i salsa de soja es considerava el millor de l’alta cuina exòtica?) La resta del menjar estava als plats dels altres. Tu et vas servir les teves tallarines xinesos en un plat petit.

Mentre seies al davant d’aquesta patètica cullerada de carn picada, les llàgrimes silencioses corrien per la cara. Jo no deia res. Ni tan sols quan les teves espatlles van començar a agitar-se per l’angoixa. Ningú et va consolar. Ningú et va dir que deixessis de ser ridícula i que et posessis un bon plat de menjar. Ningú et va dir que et volia ni que eres prou bona. Els teus èxits i el teu valor, sent professora de nens amb necessitats especials i mare de tres fills, van ser considerats insignificants comparat amb els centímetres de cintura que no podies perdre.

Se’m va trencar el cor al veure’t perdre l’esperança i sento de veritat no haver anat a la teva defensa. Ja havia après que era culpa teva estar grassa. Fins i tot havia escoltat al pare descriure perdre pes com un procés “simple” al qual encara no podies enfrontar. La lliçó: no mereixies menjar ni tampoc mereixies compassió.

Però em vaig equivocar, mare. Ara entenc el que se sent en créixer en una societat que li diu a la dona que el que realment importa és la bellesa, i que al mateix temps defineix un patró de bellesa que està completament fora d’abast. També conec el dolor d’interioritzar aquests missatges. Ens hem convertit en els nostres propis carcellers i imposem el nostre propi càstig per fallar per estar a l’altura. Ningú és més cruel del que ho som amb nosaltres mateixos.

Però aquesta bogeria ha d’acabar, mare. Va acabar amb tu, va acabar amb mi i acaba ara. Ens mereixem una mica millor, millor que passar-nos el dia amargades per pensaments negatius sobre el nostre cos desitjant que fos un altre.

I no es tracta tan sols de tu i de mi. També hi ha la Violet. La teva néta tan sols té tres anys i jo no vull que odiï el seu cos i que això la porti a suprimir la seva felicitat, la seva seguretat i el seu potencial. No vull que la Violet cregui que la seva bellesa és el valor més important i que aquesta per tant va a determinar quant val. Quan la Violet ens observi per aprendre a ser una dona, necessitem ser els millors exemples. Necessitem mostrar amb paraules i accions que la dona és prou bona sent simplement com és. I perquè ella ens crea, hem de creure en nosaltres.

Com més grans ens fem, més gent estimada perdem per accidents i malalties. Les seves morts sempre són tràgiques i massa aviat. De vegades penso sobre el que aquests amics i les persones que els volien haguessin donat per romandre més temps en un cos sa. Un cos que els hagués permès viure una mica més. La mida de les teves cuixes o les línies del teu rostre no serien tan importants. L’important seria estar viu i això seria perfecte.

El teu cos també és perfecte. Et permet aplacar una habitació amb el teu somriure i infectar a tots amb la teva rialla. Et dóna braços per abraçar a la Violet i esprémer-la fins que ella comenci a riure. Cada moment que passem preocupant pels nostres “defectes” físics és un moment malgastat, una porció de vida preciosa que mai tindrem de tornada.

Permetem honrar i respectar els nostres cossos pel que fan i no pel que són. Centrem-nos en tenir una vida saludable i activa, deixem que el nostre pes caigui on hagi de caure i enviem el nostre cos odiat en el passat on pertanyi. Quan de petita mirava aquella foto teva amb el banyador blanc, els meus ulls innocents de nena veien la veritat. Veien amor incondicional, bellesa i saviesa. Veien a la meva mare.

Amb amor, Kasey xx


--


Kasey Edwards és una autora de Melbourne, Austràlia. Si vols saber més sobre els seus llibres fes clic a la seva pàgina web o segueix-a Twitter.


--


Això és un extracte de Dear Mum: una col·lecció de cartes d’esportistes famosos, músics, models, cuiners i autors australians en les que revelen el que els agradaria dir-li a les seves mares abans que sigui massa tard o el que els agradaria haver dit si haguessin tingut l’oportunitat. Els drets d’autor van destinats a la Fundació Nacional contra el Càncer de Mama (National Breast Cancer Foundation). Publicat per Random House. Ja a la venda.

--


AVÍS. Aquesta entrada no és meva... Lʼha escrit Kasey Edwards (web | twitter) sota el títol original Cuando tu madre dice que está gorda i va ser publicat el 24 de novembre de 2014 a Medium. Aquest texte està traduït –“a saco”– gràcies a Google Translate. Ho poso aquí perquè és un dels pocs textes ben escrits que, suposo que com a tants dʼaltres, a mi mʼhan servit dʼINSPIRACIÓ… Això no vol dir que tingui ni drets dʼautor ni tan sols un simple permís per publicar-ho, però la intenció és el que compta, no? ;-)

Infusió de farigola amb cuca

Quan em masturbo
em sobreexcito de tal manera
que em queda el penis fet un nyap.
La solució per aquests casos
són banys de seient de farigola.
La millor manera és fer-ne una infusió i,
un cop s’ha temperat,
posar-hi la cuca dintre.

N’hi ha per llogar-hi cadires!

#onedayonecover [119-365]

Terence Blanchard - Flow (2005)

dimecres, 18 de febrer del 2015

⸋ empatia

[de en-³ i -patia]

f  PSIC Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.

em_pa_ti_a.

#onedayonecover [118-365]

Tarannà - Pintades d’amor i de guerra (2010)

dimarts, 17 de febrer del 2015

#onedayonecover [117-365]

Tania Maria and The Viva Brazil Quartet - Live at the Blue Note (2002)

dilluns, 16 de febrer del 2015

#onedayonecover [116-365]

Susana Santos Silva Quintet - Devil’s Dress (2011)

Hanna (2011)




[199]

Interessant…

La pel·lícula és molt, molt justeta… però la salven els actors, la mateixa història i la manera “diferent” de narrar-la.



IMDb (6,8):
“Una noia de setze anys d’edat que ha estat criada pel seu pare, està preparada per convertir-se en l’assassí perfecte en una missió a Europa, seguida per una agent d’intel·ligència implacable i els seus ajudants.”

diumenge, 15 de febrer del 2015

Ultimátum a la Tierra (2008)




[198]

“Klaatu Barada Nikto” és la frase que m’ha faltat!

La primera vegada em va costar entrendre de què anava, però les altres vegades, ja amb el precedent de la versió de 1951 ben assumida, la cosa va ser diferent. Sóc conscient que no és cap cosa de l’altre món i a més mai ha tret bones valoracions, però els fans veiem les coses diferents… ;-)




IMDb (5,5):
“Un remake de la clàssica pel·lícula de ciència ficció de 1951 sobre un visitant estranger i el seu homòleg robot gegant que visiten la Terra.”

Sherlock Holmes (2009)




[197]

Genial!

Així m’ho va semblar la primera vegada que la vaig veure… i la segona… i ara la tercera. ;-)

Entretinguda com ha de ser. I si bona és la pel·lícula, millor els títols de crèdit.


IMDb (7,6):
“El detectiu Sherlock Holmes i el seu incondicional company Watson participen en una batalla d’enginy i força muscular amb un enemic que amenaça tota Anglaterra.”