6a Cursa dels Colls 2018

Mira que havia dit que aquesta cursa no la tornaria a fer… però al final, com és un circuit que ara mateix repeteixo pràcticament a diari, em feia il·lusió fer-la. Aquest any era 1 Km més llarga que la de fa 4 anys. El circuit en gran part era el mateix, però la sortida estava molt més controlada, sense possibles aglomeracions i ha anat molt més fluid. És més, hi han hagut molts quilòmetres que m’he sentit sol per davant i per darrera.

De totes maneres estava en bastant pitjor forma ara que fa 4 anys, almenys en quan a càrdio es referix. M’havia proposat anar tranquil la primera part i començar a marcar ritme després de la gran pujada, bàsicament en tot el camí paral·lel a la via del tren de tornada. Però tot i que he anat bastant desofegat al principi (ni m’han taponat altres corredors, ni he anat per sobre de les meves possibilitats, cosa que em preocupava bastant perquè tenia clar que en el moment que m’ofegués aniria venut), al final m’he notat bastant desfondat i mancat de forces… sense ritme. Senzillament se m’ha fet llarg. Tan llarg com que, al final, anava tan cansat que primer he ensopegat en una pujada (sí, en una pujada, incomprensible, oi?), però sense arribar a anar a parar de morros al terra, i una mica més endavant, en un lloc totalment pla, he ensopegat i he caigut bastant aparatosament. M’he rascat el genoll amb una bona sangonada, però sobretot m’he fet molt de mal a les mans, tot i que no sagnaven. I per tal com he caigut, m’hagués pogut trencar la clavícula perquè he quedat amb el cap per sota del cos gairebé a mitja voltereta. I ara que m’acabo de dutxar he vist també una bona rascada al maluc i a l’espatlla amb la que he acabat aterrant.

Torno a estar bastant sobrepesat: 91 Kg (al començar… a l’acabar 88 Kg)

El circuit era diferent del de fa 4 anys, per tant és difícil fer comparacions, però en el tram final de tornada paral·lel a la via del tren, amb caiguda i posterior recuperació inclosa, he tardat gairebé 5 minuts més que en l’altre ocasió… una eternitat.

Temps final: 1h 20’ 29”
Recorregut real: 12,29 Km

Em sembla haver llegit que he quedat el 179 (de 283 en línia d’arribada, 325 inscrits) la qual cosa indica el meu estat de forma: bastant dolent… 19è de la meva categoria (de 35). També m’ha semblat llegir que el primer de la meva categoria, M50, havia fet 1h 01’ 35”, o sigui, un puto crack. M’agrada pensar que he quedat primer en la categoria M50 de més de 90 Kg.

Merrell Trail Glove 4

Ara sí! Ja les tinc aquí! Bastant abans del previst fins i tot… M’acaben d’arribar les Merrell Trail Glove 4. I aquí unes primeres impressions a nivell visual i de sensacions, respecte les anteriors.

Primer de tot però, comentar el preu. El preu d’aquestes sabatilles està “marcat” en 120€, però amb més o menys facilitat es poden trobar entre 100 i 105€. A mi m’han costat 70€ perquè he trobat una manera de fer “trampa”.

Jo calço un 45 EU –que equival a un 11 US o 10.5 UK (29 cm)–, però en realitat haig de calçar aquest número perquè tinc el peu molt ample, bastant alt i òbviament cal deixar un marge al final del peu per allò de quan s’infla… Normalment a Espanya es venen els números sencers, és a dir, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46… El cas és que a Amazon les hi tenia l’ull posat des de feia temps i, de cop, vaig començar a veure que es podien aconseguir millor de preu. Com passa en aquests casos, acostuma a ser en colors “lletjos”, models descatalogats o números que ningú compra. Però en aquesta ocasió la “trampa” estava en que els números sencers (43, 44, 45…) estaven a preu normal, però hi havia disponibilitat de números fraccionats –gens habitual–, i com sembla que ningú compra perquè o calces un 44 o un 45 –poca gent hi haurà que, de normal, calci un 44,5– estaven descomptats a 70€ i a més amb disponibilitat en el color que jo volia. Veient que era una oportunitat que no podia deixar escapar no vaig tardar gens en decidir-me. Però, és clar, calçant un 45 havia de demanar un 44,5 o un 45,5… Vaig demanar un 45,5 EU –11.5 US o 11 UK (29,5 cm)–.

El més interessant i sorprenent de tot és que m’ha arribat un 45! I aquí m’he tornat boig… he començat a mirar les caixes de sabatilles que guardo i acabo de donar-me compte que, en les anteriors Merrell Bare Access Trail vaig demanar un 45 EU i em va arribar un 44,5 EU –10.5 US o 10 UK (28,5 cm)–. I jo sense saber-ho… El cas és que m’ha sortit la jugada rodona. Molt content.

Ara bé, les primeres impressions a nivell visual, posant les velles al costat, és que eren molt llarges i més estretes. La veritat és que les Merrell Bare Access Trail tenen una sola molt ample, que suposadament dóna més estabilitat a la petjada. Però un cop posades les noves ja no semblen tant llargues… només era la sensació de posar-les una al costat de l’altre. I sí que són més estretes, però per tenir més contacte de petjada a nivell lateral amb el terra, que no t’obligui sempre a fer la petjada segons la forma de la sola. Això ho trobo bé.

Posades són un guà. No tenen llengüeta. És la part interior que continua i es posa dins la part exterior. Ajudat, això sí, per una goma. I el que no tinc tant clar és si aquesta goma, amb el pas del temps i els quilòmetres, aguantarà o no. Això ja ho veurem. Tampoc m’acaba de fer el pes, a nivell visual, aquesta “novetat” de la llengüeta, perquè en el cas de la gent com jo que tenim el peu molt ample, la llengüeta no queda centrada visualment… vull dir que l’etiqueta no queda al centre. Les sabatilles amb llengüeta, tant si tens el peu molt ample o molt estret, recolocant la llengüeta sempre queda al centre. Amb aquest nou tipus, la part interior embolcalla el peu –entenc que funcionalment és molt millor–, però no queda centrada visualment.

Ara, passats uns minuts amb les sabatilles posades i sense tenir les altres davant, m’agraden moltíssim i em sembla que s’hi ha de poder córrer molt bé.

Seguirem informant… ;-)

I per acabar el quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

• Nike Pegasus 28 (estiu 2011): 725 km (retirades)
• Nike LunarGlide 4 (25/07/12): 1.525 km (retirades)
• Nike LunarGlide 4 (26/03/13): 1.161 km (retirades, però encara guardades…)
• Barefoot (descalç o amb sandàlies) (05/10/65): 409 km
• Salomon Speedcross 3 (18/08/13): 684 km (fa temps que ja no…)
• Nike LunarGlide 5 (17/07/14): 1.162 km (fa temps que ja no…)
• Merrell Bare Access Trail (31/07/15): 1.650 km (retirades i, de moment, guardades…)
• Merrell Trail Glove 4 (03/10/17): 0 km

Hora de jubilació

Després de 1.650 Km potser que ja va sent hora d’una jubilació “forçada” d’aquestes sabatilles Merrell Bare Access Trail. Les que més quilòmetres han fet de totes i per més temps: 2 anys! El que més m’ha sobtat és el rendiment de la sola que, tot i estar òbviament desgastada en alguna zona, encara conserva majoritàriament el dibuix.

Després de 6 anys i 7.366 Km acumulats, aquestes són les que més han durat. Les anteriors, per arribar als 1.500 Km, vaig haver d’estirar-les molt… Les Pegasus no va durar pràcticament res, fins que es van trencar. Les altres Nike encara van aguantar una mica bé. I les pitjor, amb diferència, la Salomon… unes butllofes i mal als peus increïbles.

Resum dels dos últims anys: menys quilometratge acumulat en el total i més barefoot amb sandàlies. El quilometratge, el necessari i ajustat sempre amb drop 0.

D’aquí res m’arriben ja les noves i ganes tinc de presentar-les… ;-)

El quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

• Nike Pegasus 28 (estiu 2011): 725 km (retirades)
• Nike LunarGlide 4 (25/07/12): 1.525 km (retirades)
• Nike LunarGlide 4 (26/03/13): 1.161 km (retirades, però encara guardades…)
• Barefoot (descalç o amb sandàlies) (05/10/65): 409 km
• Salomon Speedcross 3 (18/08/13): 684 km (fa temps que ja no…)
• Nike LunarGlide 5 (17/07/14): 1.162 km (fa temps que ja no…)
• Merrell Bare Access Trail (31/07/15): 1.650 km (retirades i, de moment, guardades…)

Unbreakable finisher

Després de 50 sessions ja puc dir que sóc Unbreakable finisher. Ole tu!

Ara una setmaneta de descans actiu que bé m’ho mereixo.

Acabada segona volta d’Efecto Kettlebell (20 Kg)

Després de les 10 setmanes de rigor (que al final potser s’hauran convertit en 11 o més), he acabat la segona volta d’Efecto Kettlebell, aquest cop amb 20 Kg, poca broma!

Acabada la primera volta em vaig donar un temps per preparar els 5K Ciutat de Vilanova i just després vaig fer les 4 setmanes de Sinergia. Estava en l’última setmana de Sinergia que ja havia decidit fer la segona volta d’Efecto Kettlebell amb 20 Kg, així que vaig vendre l’“aberració” de 16 Kg a Wallapop i em va arribar la nova de 20 Kg.

La veritat és que, entre els desajustos de l’alimentació i un estiu calurós, m’he sentit una mica cansat massa sovint. A més, al principi en va costar bastant fer la transició dels 16 als 20 Kg, més que pel pes, per la forma de la kettlebell: no trobava la forma d’ajustar-la a l’avantbraç sense dolor… L’última setmana, que és la que en teoria és la més dura, per mi ha estat més fàcil suposo que perquè he assimilat els canvis.

Després de la setmaneta preceptiva de descans actiu començaré Unbreakable. Mentrestant a veure si amb el final de la calor estiuenca i un treball més integral normalitzem el pes. M’agradaria fer després una altra volta de Sinergia amb 20 Kg per després passar a Efecto Kettlebell amb 24 Kg. A veure què diu el cos… ;-)

III Cursa 5 km Ciutat de Vilanova 2016

Marca personal!

Temps final:

21:51

Ritme:

4:18 min/km

Pes:

88 kg

(realment no m’he pesat, però és una estimació pel volum que he agafat els darrers dos dies, tot i que en els darrers mesos m’havia estabilitzat en 86,5 - 87 kg)

Marca personal perquè, entre d’altres coses, no havia fet mai aquesta distància. Recordo un entrenament haver-lo fet en 22’30”, però segons el meu GPS li faltaven realment uns 100 m (vindrien a ser 23’ o potser més amb la mida homologada). Els 4 anys anteriors havia fet la de 10K, però un canvi en els objectius a aconseguir (deixar les distàncies llargues per fer a ritmes lents i aconseguir velocitat i força) m’han fet decidir per escollir aquesta distància. El mèrit és que, en aquesta ocasió, no havia fet cap planificació ni entrenament específic. Senzillament he acabat els treballs de força a 15 dies de la carrera i he procurat, en aquestes dues setmanes, incorporar algunes sèries curtes. Això és tot. Ah… se m’oblidava… amb una mitja lesió enmig. Al final, de fet, només era contractura muscular prou important i duraradora de la que només me n’he deslliurat a 3 dies de la competició.

Segons la meva VAM (velocitat aeròbica màxima) en la que estic a 16 km/h, hauria de poder fer els 5K en 21’ (els 10K en 46’, la Mitja Marató en 1h42’ i la Marató en 3h49’). I aquesta era la meva referència. Però, és clar, amb l’entrenament apropiat. Personalment, veient els entrenaments, em donava de marge fins els 22’ i encara esperava algun segon de més. Així que, 21’51” està perfecte! I les arcades, amb ganes de vomitar a l’arribada, indiquen que “ho he donat tot”. ;-)

El que més m’agrada d’aquestes proves en els que hi ha “poca” gent (299 corredors han creuat la línia de meta) és que la meva posició és molt avançada. En aquesta ocasió 55è de la general i 8è de la meva categoria (M50).

Els ritmes han resultat d’allò més interessant i descriptiu de com ha anat la cursa: el primer km a 4:09 un pèl ràpid, el segon km marcant el ritme bo a 4:19, el tercer igual a 4:18, baixada “control·lada” en el quart a 4:23 i a 4:22 per l’últim amb acceleració els últims 300 m per sota de 4:00 (fins a 3:42 a falta de 200 m).

Acabada primera volta d’Efecto Kettlebell (16 Kg)

Després de les 10 setmanes de rigor, he acabat la primera volta d’Efecto Kettlebell.

He començat amb una kettlebell de 16 Kg comprada a Amazon de Gorilla Sports bastant aparatosa per cert, fa cosa de més d’un any (27/02/15) quan vaig “cansar-me” de les Kettlebell for poor… ;-)

Ara vull preparar el 5K Ciutat de Vilanova i el següent pas serà Sinergia, una barreja de Desencadenado y Efecto Kettlebell. Calculo que, amb els descansos preceptius, serà d’aquí un mes. I estic pensant per després una segona volta d’Efecto Kettlebell amb 20 Kg… el temps ho dirà.

Merrell Trail Bare Access SS’15

Després d’un any des de l’última compra tocava renovar calçat. En aquest cas per preveure la finiquitació de les Salomon Speedcross 3 que tenen ja 2 anys, però poc quilometratge en comparació amb les d’asfalt. A més, amb ganes des de fa temps de provar el calçat minimalista amb drop 0.

De rebaixes per 77,21€ a Wiggle (sobre els 110,31€ de preu llistat).

Vida, obra i miracles d’altres sabatilles…

El quilometratge total de cada sabatilla a dia d’avui:

• Nike Pegasus 28 (estiu 2011): 725 km (retirades)
• Nike LunarGlide 4 (25/07/12): 1.505 km (retirades)
• Nike LunarGlide 4 (26/03/13): 1.122 km (retirades, però encara guardades…)
• Barefoot (descalç) (05/10/65): 256 km (fa temps que ja no…)
• Salomon Speedcross 3 (18/08/13): 675 km
• Nike LunarGlide 5 (17/07/14): 1.119 km
• Merrell Trail Bare Access (31/07/15): 0 km

IV Cursa 10 km Ciutat de Vilanova 2015

Aquest cop ha sigut diferent d’altres anys perquè m’havia lesionat seriosament i no sabia ni tan sols si podria córrer… El mateix objectiu final que tenia des de fa ja dos anys de baixar de 45:00, aquest cop se n’havia anat en orris per una sobrecàrrega muscular als bessons de les dues cames a La Talaia, que es va complicar amb sobrecàrrega muscular al soli de la cama dreta, que no es va curar del tot i es va convertir en lesió. En definitiva, tres setmanes en blanc… ;-)

De totes maneres, amb la calor que ha fet, haig de ser sincer i qüestionar seriosament la realització d’aquest objectiu. No tinc gaire clar haguer-ho aconseguit en condicions normals d’entrenament… Aquí unes dades que poden ser significatives:

• Aquesta setmana he anat pesant 94 kg pràcticament cada dia, menys ahir que estava en 93,5 kg.
• Però avui, a les 8 del matí, pesava 94,5 kg.
• Doncs després d’acabar la cursa, havent begut gairebé dos litres de líquid, pesava 91,5 kg! I sense notar-me especialment deshidratat…

És cert que, tot i l’onada de calor de l’última setmana, feia un parell de dies que l’aire semblava més fresquet, però al final he acabat amb els pantalons xops de suor com si m’hagués banyat vestit…

Això doncs, amb tots els ets i els uts, el temps ha estat purament anecdòtic, però perquè aquí consti:

49:38

En aquesta ocasió, per fi, hi havien llebres que marcaven el ritme. Havien llebres de sub 40’, sub 45’ i sub 50’. Tenia dubtes fins última hora de què fer: si tirar com si s’acabés el món o anar a disfrutar. Veient les llebres, m’he animat a seguir la sub 45’ coneixedor que de cap manera podria acabar la cursa a aquell ritme per les 3 setmanes en blanc, però per provar-me a nivell de sensacions i per saber com acabaria el soli.

Amb tot he anat sobradíssim fins el km 2 que he vist que si seguia a aquell ritme patiria molt per acabar. Així que he decidit afluixar, però les llebres sub 45’ han tardat bastant en desaparèixer de la vista. Jo anava xino-xano, pràcticament sense mirar el rellotge i calculant fer 51’ o 52’. Veia que en algun moment la calor em passava factura i em feia baixar el ritme, però que podia mantenir, si calgués, un ritme de 5:00 min/km sense problemes. Així que he anat fent i esperant que em passessin les llebres de sub 50’. Però han tardat molt en passar-me… només ho han fet a l’últim quilòmetre i, a més, anaven per fer una marca de 49:00. Així que a la recta final he apretat una mica i he passat per sota dels 50:00.

La bona notícia és que puc dir, definitivament, que ja no hi ha lesió. M’he recuperat molt bé de l’esforç final (tot i la discreció de la marca) malgrat unes primeres sensacions estranyes que se m’estan repetint massa sovint últimament i que hauré d’experimentar a veure què són (podrien ser tranquilament una “simple” deshidratació).

Una vegada més, agrair el suport incondicional i ànims d’amics i familiars sense els que no podria tirar endavant… ;-)

(Fotos: J.J. Vico - Galeria Google+)

La Talaia, cursa de muntanya - Small Race (13K) 2015

Molt bé i bastant malament al mateix temps.

Però primer de tot, com sempre en aquestes ocasions, el pes: 94 kg (per 95 de l’any passat). En general, les setmanes prèvies amb bones sensacions, tot i que no havia fet cap entrenament de més de 10K des de la Mitja de Vilanova. Dit queda…

Temps final:

1:13:55

(Un minut més que l’any passat –1:12:56–, tot i que el temps oficial m’ha marcat 1:14:07… en aquesta ocasió el GPS diu que han estat 12,66 km per contra dels 12,75 km de l’any passat)

(Foto: Miguel Pardo - Galeria La Talaia 2015 Facebook avituallament 1)

La “meva” carrera:
Parlant des del punt de vista de les sensacions, els primers quilòmetres han estat molt ràpids –els he patit– i a la pujada m’ho he notat. Al principi de la pujada hi posava més voluntat que no pas eficiència, fins que he estat conscient que ni adelantava ni anava més ràpid amb tanta voluntat, així que he intentat relaxar, dosificar en la mida del possible i anar darrera del que portava davant. He anat relativament bé fins gairebé dalt de tot que he afluixat en els metres finals. Després, en les pujades i baixades fins començar el primer descens important (km 6), en el canvi de camí, he anat recuperant com he pogut. He mirat els temps i sembla que a la pujada, tot i haver afluixat al tram final, he clavat el temps final de l’any passat i fins el canvi de camí només havia perdut 8 segons. Tot això ha balancejat els segons guanyats en l’inici ràpid.

En la baixada m’he notat més lleuger i recuperat que l’any passat i he aprofitat per tirar. A això se li pot sumar que, com no he parat a veure aigua en cap moment, he evitat embussos i a la baixada del rierol no tenia ningú que em frenés davant i podia tirar tant com em donaven les cames. Al final potser aquesta és la clau, doncs a la pujada forta no hi ha més remei que anar en fila índia i allà l’únic que es pot fer és “aguantar el tipo” i en canvi, a les baixades, si no et frena ningú ets tu qui marca el ritme que vols…

A la pujada de la carena del gat però, és evident que mantenint el ritme del que portava davant anava per sobre de les meves possibilitats i al canviar de camí en pujada encara (km 7,5) m’han començat les arcades, les mateixes que vaig tenir a la Mitja però que vaig saber controlar, i que ara m’han reventat literalment la carrera. He hagut de parar a un costat i vomitar… no sé què perquè avui anava ben net d’estòmac, però he vomitat els líquids gàstrics després de moltes i notables arcades. Jo diria que he estat ben bé dos minutets parat, però aquí la percepció del temps és molt relativa i és possible que només hagi estat un minut. En tot cas, després de controlar les arcades he continuat primer més tranquil i quan he vist que ja estava superat he tornat a tirar aprofitant una pronunciada baixada. En les rampes de pujada abans de la granja de les perdius ja he notat que no tenia els bessons en les millors condicions. Estaven contínuament a punt d’enrampar-se i havia de modificar la petjada així que començava la contractura. M’afectaven igualment a les dues cames… a la part interior del bessó. Però ho he superat com he pogut, tirant conscientment a les pujades i deixant-me anar ben ràpid a les baixades.

Al arribar a la granja de les perdius he marcat ritme, però potser no tant consistent com l’any passat. Passada l’autopista, a la primera pujada, un altre cop els bessos, així que a afluixar el ritme. I a partir d’aquí conservar cames com podia perquè veia que allò no anava bé.

A l’última pujadeta abans d’arribar al càmping, aquella pujadeta que tot i tenir entrenada per fer-la corrent sense caminar i que l’any passat em va saber moltíssim greu no poder-la fer sencera corrent, doncs l’he feta pràcticament caminant des de baix, amb els bessons dient prou! Caminant però, això sí, a bon ritme. I una vegada a dalt tornar a trotar m’ha costat moltíssim. I els bessons que deien “fins aquí”. He anat tranquilet dins el càmping, però els metres finals els he hagut de fer gairebé caminant, patint que no em quedés totalment enrampat.

Amb tot, sembla que aquests últims quilòmetres no he perdut tant de temps per culpa dels bessons i, si tenim en compte l’aturadeta per vomitar, no m’ha semblat tant perdre només un minut respecte l’any passat. Fins i tot penso que sense una cosa i l’altra hauria fet ben bé dos minuts menys… però com no estic per comptes de lleteres, el temps que he fet és el que temps he tardat i punt final.

Anotacions:
La samarreta maca, com la de l’any passat que la van encertar força bé i aquest any, canviant el color, ja s’han assegurat l’èxit. La bossa del corredor, com l’any passat, ridícula igualment. Bona iniciativa de la botifarra amb pà i tomàquet molt seguida per la majoria de corredors i caminaires que, com l’any passat, el meu estòmac es nega a acceptar… ;-)

Fins aquí la crònica.

Un any, una dominada

A punt d’aconseguir fer una dominada completa (pull up). Estic a no-res de fer-la! Encara no puc dir fefaentment que és un objectiu aconseguit, però ho dono pràcticament com a fet *.

Com tots els canvis per “optimitzar” el pes dels últims anys, per a cada cosa “important” he necessitat un any. Després de molts intents d’incorporar exercici de manera habitual a la rutina quotidiana i de no aconseguir-ho justament per excés de pes (corrent, bicicleta…) vaig estar un any patinant (menys desgast articular per impacte), però no va ser fins que vaig començar a fer sessions de cinta, bicicleta, el·líptica i natació al gimnàs que es van començar a produir els veritables canvis:

• 2010: 1 any patinant 1h 2 cops per setmana.
• 2011: 1 any corrent en cinta fins “aguantar” mitja horeta sense parar (+ bicicleta estàtica + el·líptica + natació + sessions complementàries de màquines)… per acabar corrent la Cursa Popular (8 K aprox.).
• 2012: 6 mesos d’entrenaments per fer una carrera “en condicions” de 5 K primer i 10 K després per acabar fent la 1a carrera de 10 K.
• 2013: 9 mesos d’entrenaments per preparar la marató.
• 2014: incorporació d’exercicis calistènics al quilometratge habitual.
• 2015: 1a dominada?

(*) Tècnicament, des de fa ja algun temps he aconseguit anar des de la posició inicial fins a la posició on el cap toca amb la barra. I després des d’aquesta mateixa posició puc pujar fins dalt. Però en dominades diferents… El pas intermig, el que faria possible poder-ho fer tot en un sol moviment, en el que és necessari la rotació dels maniguet rotador de l’espatlla i retracció d’escàpula simultàniament, encara no. Qüestió de temps… ;-)

5.000 km i cinturó negre de kar… runner ;-)

Relacionat:

• 28/11/11:  groc de 0 a 49 Km. 
• 04/02/12:  taronja de 50 a 249 Km. 
• 30/03/12:  verd de 250 a 999 Km. 
• ??/??/??:  blau de 1.000 a 2.499 Km. 
• 31/07/13:  morat de 2.500 a 4.999 Km. 
• 24/11/13:  3.000 km 
• 18/05/14:  3.750 km 
• 15/02/15:  negre més de 5.000 Km. 

Resum en dades de 2014 a Strava

Balanç de l’any 2014 en el còmput total de les dades recopilades al perfil d’Strava.

XXVI Mitja Marató Ciutat de Vilanova 2014

Temps final:

1:40:45

Ritme:

4:44 min/km

Pes:

94,5 kg

(tot i que en les últimes setmanes marcava 93,5 kg)

Abans de res comentar que l’objectiu final era baixar d’1:40:00, però no ha estat possible. Així que…

“… qui no es contenta
és perquè no vol.”

Aquest any m’he limitat a intentar l’objectiu de l’any passat en quan a mantenir ritmes. I en un principi he anat sobre el previst… fins i tot he sabut reduir els ritmes quan anava massa ràpid. Entenc doncs, que estava en millor forma que l’any passat. El patiment de l’any passat a mitja carrera per aconseguir mantenir el ritme no l’he tingut. He mantingut la “soltura” i la relaxació. No m’he sentit forçat en cap moment. Però sí el desinflament final… potser no tant com l’any passat, però desinflament a fi de comptes.

Si fem una correcta lectura dels ritmes d’entrenament i de carrera, segurament ja hagués pogut baixar d’1:40:00 l’any passat. I aquest any haver-lo rematat. Però les coses són com són.

Hi hagut un moment, al voltant del quilòmetre 11 que he tingut nàusees, un principi de ganes de vomitar però sense massa importància… només eren nàusees. He afluixat una mica el ritme i de seguida he recobrat les bones sensacions. Però més endavant, en la penúltima pujada del “tobogan” (km 17), al final de la recta de tornada des de Cubelles i anant bé de ritme, aquesta sensació ha tornat però molt més forta. Hi ha hagut un moment que he desitjat vomitar… suposo que m’hagués sentit millor en acabar de vomitar. Si hagués mantingut el ritme hagués vomitat, però he decidir afluixar una mica i m’he recuperat. Després he continuat bastant bloquejat fins al final.

(Maleïda “mentida” de càrrega de carbohidrats i els nervis propis del dia anterior que em van fer menjar pasta de més…)

Ara estava revisant els ritmes a que he corregut i veig que tampoc anava tan malament. Els dos primers quilòmetres han sortit excessivament ràpids tot i els esforços per reduir el ritme. Fins el quilòmetre 3 no he aconseguit marcar el ritme que volia. I així he seguit gairebé fins al final… De fet només han sortit “malament” els quilòmetres 15, 16, 18, 20 i 21. Però si la mitja ha estat de 4:44 min/km és que, en el fons, ha anat més que bé. Al final, aconseguir baixar d’1:40:00 era una qüestió de petits detalls…

Posició: 391 de la general, 80 en la categoria M5

RECOPILATORI, RESUM i CONDICIONS de la carrera (que després em va molt bé llegir per anar recordant coses):
(llàstima de les fotos que he trobat fins ara perquè són del pitjor moment que estava passant, quan tot just acabava de superar les ganes de vomitar)

• Les marques:
2012: 1:43:52
2013: 1:42:15
2014: 1:40:45

• Classificació general:
(sobre 1000 participants aprox.):
2012: 578
2013: 480
2014: 391

• Classificació per categoria:
2012: 129 (M4)
2013: 105 (M5)
2014: 80 (M5)

• El pes:
2012: 92 kg
2013: 93 kg
2014: 94,5 kg (93,5 kg últimes setmanes)

• “No pesan los kg, pesan los años”:
2012: 47 anys
2013: 48 anys
2014: 49 anys

• Condicions metereològiques:
2012: 16 ºC
2013: 7,2 ºC
2014: 8,9 ºC

No feia tanta calor com fa dos anys, però tampoc tant de fred com l’any passat. Estava previst cel ennuvolat, així que màniga llarga com l’any passat. I també sense ulleres. El “problema” ha estat quan, a partir del quilòmetre 6, ha sortit el sol i, en un bon tros, el tenia de cara… Calor excessiva que he pogut solucionar pujant-me les mànigues, però sí molèstia del sol als ulls. Sort del sol a l’acabar que no m’ha fet passar fred com em temia. I just arribar a casa s’ha tornat a tapar.

• Animació:
Per primer cop quatre persones, no familiars, coneguts, m’han animat personalment. Quatre persones que feia anys que no veia. I s’agraeix (els ànims sempre són d’agrair). Gràcies Xavier F., Xavier M., Benito N. i Albert P. També cal dir que, gairebé segur i després de tants anys, m’han pogut conèixer perquè no portava ulleres de sol… ;-)

• Organització:
També per primer any cal felicitar a l’organització per “detalls” que altres anys havien fallat estrepitosament i que per mi qualificaven l’organització de fracàs (no parlo dels voluntaris en la senyalització de la cursa que sempre han estat bé):
- la web: sí, és una plantilla de WordPress, però és àgil, fàcil i amb la informació justa i necessària; veus com tampoc costava tant fer les coses ben fetes? (Encara li falta una mica d’immediatesa en la compartició d’enllaços de fotografies).

(Editat: després d’entrar-hi nombroses vegades per comprovar les actualitzacions d’enllaços i poder veure fotografies, haig de canviar la meva opinió i manifestar el poc interés per mostrar un web mínimament operatiu, funcional i un nul manteniment.)
- la samarreta: el primer cop que s’escull un color i un disseny mínimament apropiats (en general són realment horroroses).
- l’entrega de dorsals: és fantàstic que et donin el dorsal, la samarreta i el xip (sí, el xip) el dia anterior a la cursa; el dia de la cursa l’enfoques a les coses que són importants: escalfar i mentalitzar-se.
- l’entrega de la bossa del corredor: altres anys es muntava una cua inacabable perquè et donessin la bossa del corredor primer, a veure quina talla de samarreta t’havien encolomat, després l’aigua, després paperassa diversa i finalment les llaunes de refrescs o el caldo; l’any passat aquesta cua la vaig patir amb força estrés i passant fred; aquest any una bossa i tot allà dintre: efectiu i ràpid. Genial!

• Notícia final:

Última carrera de gran distància que corro.

La Marató vaig tenir clar que en feia una i no en faria més. De Mitjes Maratons, amb aquesta en van tres. Aquesta tercera és l’última. No m’agrada dir a res “d’aquesta aigua no en veuré”, però en principi aquesta és la decisió. Corro per qüestió de salut. L’entrenament que suposa està a punt per afrontar aquesta distància en un mínim de condicions no em suposa millores de salut… al contrari. Almenys amb el meu pes. Per mi, la distància ideal en competició: 10 km. Puntualment alguna una mica més llarga en muntanya. Amb això i exercicis calistènics, a poder ser, en tinc prou!

• Cròniques anteriors:
2012: XXIV Mitja Marató Ciutat de Vilanova 2012
2013: XXV Mitja Marató Ciutat de Vilanova 2013
2014: XXVI Mitja Marató Ciutat de Vilanova 2014





(Fotografies compartides públicament a Google+ per Atletisme Vilanova i per Mitja Vilanova).