De totes maneres, amb la calor que ha fet, haig de ser sincer i qüestionar seriosament la realització d’aquest objectiu. No tinc gaire clar haguer-ho aconseguit en condicions normals d’entrenament… Aquí unes dades que poden ser significatives:
- Aquesta setmana he anat pesant 94 kg pràcticament cada dia, menys ahir que estava en 93,5 kg.
- Però avui, a les 8 del matí, pesava 94,5 kg.
- Doncs després d’acabar la cursa, havent begut gairebé dos litres de líquid, pesava 91,5 kg! I sense notar-me especialment deshidratat…
Això doncs, amb tots els ets i els uts, el temps ha estat purament anecdòtic, però perquè aquí consti:
49:38
En aquesta ocasió, per fi, hi havien llebres que marcaven el ritme. Havien llebres de sub 40’, sub 45’ i sub 50’. Tenia dubtes fins última hora de què fer: si tirar com si s’acabés el món o anar a disfrutar. Veient les llebres, m’he animat a seguir la sub 45’ coneixedor que de cap manera podria acabar la cursa a aquell ritme per les 3 setmanes en blanc, però per provar-me a nivell de sensacions i per saber com acabaria el soli.
Amb tot he anat sobradíssim fins el km 2 que he vist que si seguia a aquell ritme patiria molt per acabar. Així que he decidit afluixar, però les llebres sub 45’ han tardat bastant en desaparèixer de la vista. Jo anava xino-xano, pràcticament sense mirar el rellotge i calculant fer 51’ o 52’. Veia que en algun moment la calor em passava factura i em feia baixar el ritme, però que podia mantenir, si calgués, un ritme de 5:00 min/km sense problemes. Així que he anat fent i esperant que em passessin les llebres de sub 50’. Però han tardat molt en passar-me… només ho han fet a l’últim quilòmetre i, a més, anaven per fer una marca de 49:00. Així que a la recta final he apretat una mica i he passat per sota dels 50:00.
La bona notícia és que puc dir, definitivament, que ja no hi ha lesió. M’he recuperat molt bé de l’esforç final (tot i la discreció de la marca) malgrat unes primeres sensacions estranyes que se m’estan repetint massa sovint últimament i que hauré d’experimentar a veure què són (podrien ser tranquilament una “simple” deshidratació).
Una vegada més, agrair el suport incondicional i ànims d’amics i familiars sense els que no podria tirar endavant… ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada