Champignon no Majo, vol. 4 (2022) (Champignon Witch)

[603]

Valoració

Fitxa tècnica

Guió, dibuix, tinta i color:
Tachibana Higuchi

Títol original: シャンピニオンの魔女
(Shampignon no Majo)

[ Manga shōjo, aventura, drama, fantasia, romanç ]
MangaDex (scans en anglès)
Hakusensha (Hana to Yume) (19/08/2022 al Japó)
(Manga Park, edició original en plataforma digital;
Hana to Yume Comics Special, edició impresa recopilatòria en volums)

6 capítols (14-19) + pàgines extra - 192 pàgines b/n - 113 x 176 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,22) (231)

Sinopsi

Whakoom:
“Uns esperits apareixen davant del Lize, que està preocupat per la seva incapacitat per utilitzar la màgia. Li ensenyen que l’amor pot ser màgic per a la Luna, que té el poder de la Bruixa Blanca i l’amor del Lize per la Luna comença a florir…!”

Crítica

De nou, l’aparició del Henri, ara una mica més gran i convertit en bruixot blanc…

He arribat a aquest manga shōjo i una mica kitsch, també cal dir-ho –com la majoria del shōjo–, gràcies a la temporada d’anime d’hivern 2026 recentment estrenada.

De l’anime he vist tot just els dos primers capítols simultanis de la seva estrena (ara ja el tercer) que abarquen el contingut del primer volum. He de suposar que l’anime anirà a dos capítols per volum, per tant, en aquest moment, ja vaig dos o tres passos endavant…

A mode de resum,

• en el primer volum (2020) es crea tot el rerafons de la història i es presenta la protagonista principal, la bruixa negra Luna, amb els seus poders i tota l’estètica kitsch detallista de conte de fades fosc;
• en el segon volum (2020) comença el thriller i el misteri, si es pot dir així, explicant una mena de profecia on un personatge Maleït acabaria convertint-se en la Ruïna arrassant-ho tot, presentant-nos, de passada, totes les bruixes i bruixots negres;
• en el tercer volum (2021) ens expliquen com és realment aquest personatge Maleït, el Lizel, ara que s’ha convertit en un nen i ha perdut tots els seus records mentre és educat per la Luna com a bruixot perquè no esdevingui aquesta Ruïna profetitzada;
• i en aquest quart volum (2022), després de molts dubtes, el Lize comença a aprendre màgia, a créixer i a ser més positiu i independent; quan la Luna és sol·licitada a la ciutat les coses es compliquen, però apareix de nou el Henri, ara un bruixot blanc de la cort reial.

He obsevat que en la publicació digital a Manga Park, de tant en tant, apareixen pàgines a color. Algunes d’aquestes pàgines, fins ara, també apareixien al tankōbon imprès a Hana to Yume Comics Special, però en aquest quart volum ja no: tot el contingut és en blanc i negre. Les sobrecobertes i la portada eren en color, però ara només les sobrecobertes… tot i que la il·lustració a color de la portada del tankōbon està disponible com a portada del capítol 14 de la publicació digital.

“A les profunditats de la Selva Negra plena de bolets verinosos, viu sola una bruixa anomenada Luna. Amb una pell verinosa al tacte i un alè que mata si s’hi acosta prou, es veu obligada a mantenir-se aïllada de la civilització propera. Fins i tot amb aquestes condicions, la Luna encara visita una ciutat propera per lliurar medicaments i comprar llibres nous per llegir.

Tot i que la Luna mai no ha fet mal a cap dels residents de la ciutat, molts tenen por d’associar-se amb ella, ja que és una bruixa negra en un regne governat per bruixes blanques. Només capaç d’observar des de la distància mentre la gent rep el seu medicament i conversa lliurement entre ells, la Luna se sent atreta per les seves vides, fins i tot si de vegades això significa posar-se en perill.”

Luna

Lize

Claude

Minos

Merino

Sisi

Henri

Col·lecció

• Champignon no Majo, vol. 1 (2020) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 2 (2020) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 3 (2021) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 4 (2022) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 5 (2023) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 6 (2024) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 7 (2026) (Champignon Witch)

Resum (amb espòilers)

Capítol 14: Un estudiant de màgia feble. Encara que el Lizel només tingui sis anys, s’està començant a enamorar de la Luna i no es pot concentrar en l’aprenentatge de màgia. Amb prou feines es capaç de convertir un pèl del seu cap en una poma escarransida. El que està clar és que reacciona millor amb una mirada amable de la Luna que no pas amb les escridassades del Claude. El que sí comença a notar és que germinen molt ràpidament totes les plantes que ha plantat al seu hort, que no pas la màgia que li ensenya el Claude, fins i tot sense llavor.

D’alguna manera comença a tenir algun record borrós de com era abans de convertir-se en nen i té alguns pensaments intrusius en bucle preguntant-se qüestions que no tenen resposta, justament quan el Claude qüestionar-se si serveix d’alguna cosa els seus ensenyaments de màgia negra quan el Lize prové d’una estirp de bruixes blanques.

Uns petits follets del món dels esperits comencen a parlar-li. Se n’adona que molts d’aquests pensaments eren en realitat les veus d’aquests petits follets-esperits amb formes florals. Li expliquen que per molt que aprengui màgia negra, la seva naturalesa de la línia de les bruixes blanques és molt diferent. També li parlen els follets-esperits de l’aigua i del vent. Li parlen dels encanteris i les malediccions, i de les diferències entre les bruixes negres i les bruixes blanques.

Els follets-esperits li demanen al Lize que canti i, davant un inici dubitatiu, ho acaba fent. La melodia arriba a les orelles de la Luna i el Claude. El Lize canta una cançó d’amor tot pensant en la Luna. Els follets-esperits, encantats amb la seva veu, li concediexen les seves benediccions. Li fan saber que, refinant els seus encanteris màgics amb el poder de l’amor, és la clau per l’entrenament màgic de les bruixes blanques.

Sembla que, per primer cop, ha despertat el poder màgic del Lize. (20/01/2026)

Capítol 15: A la ciutat. Veient que amb el pas el dies el Lize va perdent pes, la Luna envia al Lize al poble a comprar ovelles per tenir llet i fer formatge. L’envien sol, només amb el Minos d’acompanyant, perquè no desconfïin de la Luna. El Claude l’avisa que, fins ara, al bosc estava protegit per la Luna, però quan en surti li apareixeran tot tipus de dimonis. A part del Minos, l’acompanya un bolet a la butxaca que fa de transmissor perquè n’estiguin al cas de tot el que passa.

En realitat es troba amb animals verinosos que, en un altre moment la Luna hauria alleujat extirpant-los el verí amb espores, però que últimament només tapa amb un tros de roba que absorbeix aquest verí. Aquests animals surten a donar-li les gràcies a la Luna; el Lize els diu que li ho farà saber.

Quan arriba a la ciutat, a diferència de la Luna, és ben rebut per tothom i no té problemes per comprar les ovelles. De tornada a casa amb les dues ovelles, el Lize escolta les cantarelles dels nens jugant amb les pedres on expliquen les diferents morts horribles de les bruixes. També escolta per primera vegada la paraula “Ruïna”. Tot això s’ha mostrat al principi del capítol.

De cop, una de les ovelles és robada per una criatura verinosa alada. Els follets-esperits li donen tres llavors de desitjos. Se’n menja una, recita el seu nom real i pensa en un desig. Una planta creix instantàniament, embolcallant l’au verinosa i fent-la baixar. La flor de la planta amortigua la baixada.

En realitat, l’au el que volia era el tros de roba que embolcallava l’ovella per no patir dolor pel verí que havia de suportar. El Lize li diu que no li pot donar la roba de l’ovella, perquè ella també està ferida per les urpes verinoses de l’au, així que es menja una altra llavor dels desitjos i amb un pèl del seu cap crea un altre tros de roba amb màgia. Els follets-esperits li retreuen haver malgastat dos desitjos amb coses tan banals.

Posa l’ovella ferida en una forja del Minos i, malgrat estar molt cansat per l’ús de la màgia, torna caminant a casa de la Luna content i feliç. Se n’adona que, finalment, té un lloc al que tornar. Quan arriba a casa, s’atansa corrents als braços (convenientment protegits amb roba) de la Luna amb llàgrimes als ulls. (20/01/2026)

Capítol 16: L’hora de plorar (mini-capítol). La recomenació de la Luna és que el Lize escrigui allò que pensa al diari, però hi ha dies que està trist i no sap com afrontar-ho. La Luna li diu que plori el que calgui en un pot de bolets per tal de fer-ne més tard una infussió de llàgrimes i bolets. La Luna li ensenya com fa el te amb un pot que ja té preparat… amb les llàgrimes de la Luna. D’això se n’adona després, quan ja ha provat la suavitat de l’aroma d’aquella infusió.

En el moment en què el Lize prova la infusió de les llàgrimes de la Luna afloren tots els moments tristos pels que ha passat amb anterioritat i els visualitza clarament. Es pregunta per quantes coses més haurà hagut de passar la Luna. (20/01/2026)

Capítol 17: Fes-me un petó (mini-capítol). Darrerament el Lize ha crescut una mica i cada cop és més optimista. Això mateix li han fet saber els follets-esperits. Mentre el Lize fulleja un llibre amb il·lustracions, veu el dibuix d’una parella fent-se un petó i li pregunta a la Luna què és allò. La Luna, tota avergonyida, intenta explicar-li-ho de manera senzilla.

El Lize li pregunta si mai ha fet un petó. Ella li explica que això no aplica a ella, doncs el seu cos està enverinat. Malgrat tot, el Lize li demana que li faci un petó, encara que sigui a través del drap màgic. De fet, el Lize li demana a la Luna si ell pot fer-li un petó. Ella li ofereix la mà, el Lize s’agenolla, li cobreix la mà amb la tela màgica, i li fa un petó a la mà. Tot content, li diu que algun dia li permeti fer-lo als llavis descol·locant la Luna. Això el manté motivat i realitza les seves pràctiques diàries amb més entusiasme. (20/01/2026)

Capítol 18: Visitants. A la frontera apareix la Ruïna i la ciutat s’inunda de refugiats. El llibreter li escriu una carta a la Luna demanant-li la seva presència per purificar l’aire i l’aigua. Malgrat els advertiments del Claude, la Luna s’atansa a la ciutat amb el Lize i el Minos. Com més enverinat l’ambient, més grans creixen els bolets per on trepitja. La gent s’espanta i pensen que serà ella la que porti alguna calamitat.

El Lize intermedia en l’ofuscació dels vilatans i els dona explicacions que els tranquilitzen. Per un cantó està content perquè l’ha protegit, però per altra banda es neguiteja perquè torna a sentir el terme Ruïna. La Luna se n’adona i li agafa la mà (protegida amb un guant de tela màgica) per tranquil·litzar-lo.

Amb tants refugiats que, a més, li tiren la culpa a la Luna, l’ambient està molt tens a la ciutat, fins el punt que comencen a apedregar-la. Els bolets atrapen les pedres, cosa que espanta encara més als vilatans i encara en tiren més. És la mateixa indignació dels vilatans la que estan invocant la Ruïna.

En comptes de fugir, la Luna es treu el barret i protegeix el Lize i el Minos, rebent ella totes les pedrades. El Lize plora d’impotència.

Més endavant es troba amb uns nobles que ordenen encarcellar-la. El Henri, el noi del volum primer (capítol 3) que va salvar, però en va esborrar la memòria, és ara un bruixot blanc molt benplantat i és l’encarregat d’encarecellar-la. (20/01/2026)

Capítol 19: Reunió. La Luna es queda meravellada amb la presència del Henri. Ara, malgrat tenir-la lligada, està protegint-la de les pedrades de la gent. Quan no hi ha gent al voltant, el Henri es presenta com un bruixot blanc, funcionari de la casa reial, però que no pot fer servir la màgia. Mentre li parla, intenta netejar-li la ferida d’un cop de pedra. Ell no recorda res de la Luna (volum 1, capítol 3).

La deslliga i li diu per on fugir. Quan es despedeix, reconeix que té la sensació que no és la primera vegada que s’han trobat. Ell ara té dona i fills i la Luna continua sent una noieta de quinze o setze anys, però no pot evitar sentir una atracció irrefrenable vers ella.

Mentrestant, el Lize es comença a neguitejar perquè la Luna no torna i surt a buscar-la. Just quan surt, a la plaça, una persona comença a desfigurar-se i li esclata el cap davant la multitud, escampant les visceres sobre les persones que, alhora, queden contaminades amb el verí expulsat. Un noi desconegut intercepta un esquitx perquè no contamini el Lize.

Sembla ser el bruixot negre del vent del Consell, el que va estar absent en la trobada, que, quan li pregunten si n’és, surt volant a buscar la Luna. (20/01/2026)