Champignon no Majo, vol. 3 (2021) (Champignon Witch)

[602]

Valoració

Fitxa tècnica

Guió, dibuix, tinta i color:
Tachibana Higuchi

Títol original: シャンピニオンの魔女
(Shampignon no Majo)

[ Manga shōjo, aventura, drama, fantasia, romanç ]
MangaDex (scans en anglès)
Hakusensha (Hana to Yume) (17/09/2021 al Japó)
(Manga Park, edició original en plataforma digital;
Hana to Yume Comics Special, edició impresa recopilatòria en volums)

5 capítols (9-13) + pàgines i capítol extra - 194 pàgines b/n - 113 x 176 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,20) (226)

Sinopsi

Whakoom:
“La Luna ha decidit criar la Lizel com a aprenent de bruixa. La Luna, que sempre ha viscut una vida solitària, es transforma inevitablement: la història de la Bruixa Bolet no està teixida per una sola persona, sinó per dues!”

Crítica

Criant i educant un nen de sis anys, perquè no esdevingui la Ruïna…

He arribat a aquest manga shōjo i una mica kitsch, també cal dir-ho –com la majoria del shōjo–, gràcies a la temporada d’anime d’hivern 2026 recentment estrenada.

De l’anime he vist tot just els dos primers capítols simultanis de la seva estrena que abarquen el contingut del primer volum. He de suposar que l’anime anirà a dos capítols per volum, per tant, en aquest moment, ja vaig dos o tres passos endavant…

Durant tot el segon volum hem tingut un personatge pràcticament moribund del que, només al final, hem sabut que es diu Lizel (Lisl, en anglès) i, al principi, es donava a entendre que era un noi de quinze anys que, en el moment de treure-li el verí, es tornava més petit i tenia sis anys. En qualsevol cas és una mica andrògin i, pel fet que no utiltiza el nom real sinó el de Lize (Lis, en anglès), per moments pot semblar una nena… És un nen, que quedi clar!

A mode de resum,

• en el primer volum (2020) es crea tot el rerafons de la història i es presenta la protagonista principal, la bruixa negra Luna, amb els seus poders i tota l’estètica kitsch detallista de conte de fades fosc.
• En el segon volum (2020) comença el thriller i el misteri, si es pot dir així, explicant una mena de profecia on un personatge Maleït acabaria convertint-se en la Ruïna arrassant-ho tot, presentant-nos, de passada, totes les bruixes i bruixots negres.
• I en aquest tercer volum (2021) ens expliquen com és realment aquest personatge Maleït, el Lizel, ara que s’ha convertit en un nen i ha perdut tots els seus records mentre és educat per la Luna com a bruixot perquè no esdevingui aquesta Ruïna profetitzada.

“A les profunditats de la Selva Negra plena de bolets verinosos, viu sola una bruixa anomenada Luna. Amb una pell verinosa al tacte i un alè que mata si s’hi acosta prou, es veu obligada a mantenir-se aïllada de la civilització propera. Fins i tot amb aquestes condicions, la Luna encara visita una ciutat propera per lliurar medicaments i comprar llibres nous per llegir.

Tot i que la Luna mai no ha fet mal a cap dels residents de la ciutat, molts tenen por d’associar-se amb ella, ja que és una bruixa negra en un regne governat per bruixes blanques. Només capaç d’observar des de la distància mentre la gent rep el seu medicament i conversa lliurement entre ells, la Luna se sent atreta per les seves vides, fins i tot si de vegades això significa posar-se en perill.”

Luna

Lize

Claude

Minos

Merino

Sisi

Henri

Col·lecció

• Champignon no Majo, vol. 1 (2020) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 2 (2020) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 3 (2021) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 4 (2022) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 5 (2023) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 6 (2024) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 7 (2026) (Champignon Witch)

Resum (amb espòilers)

Capítol 9: Lizel. El Lizel (Lisl, en anglès) és el nom real de l’aprenent de bruixot de la Luna, però com no pot dir-lo, per una promesa amb la seva mare, es fa dir Lize (Lis, en anglès) i només utilitza Lizel pels encanteris. Ja pot remenar amb màgia els bols d’ungüents i medecines. També està aprenent la llengua màgica escrita a través del pensament.

De vegades, els encanteris sembla que no li surten com calen i la Luna s’atabala ràpidament pensant en la maledicció de convertir-se en la Ruïna.

Ja des del volum anterior, tot el que es relata en aquesta història sembla la visió personal del Lizel anotada en un diari i és per això que, quan apareix el Claude, sense saber-ne res de la maledicció i la previsió de futura Ruïna, el troba una molèstia. La recomenació d’escriure un diari és de la Luna, perquè no s’acumulin coses dolentes a la seva ànima.

En un breu flashback, es veu quan el Lizel va respondre dient el seu nom real en despertar-se després de l’apunyulament i la reunió de bruixes negres. L’aire va canviar tot girant i van crèixer petits brots al seu voltant. La Luna, preocupada, va suggerir no utilitzar més el nom real, independentment de la promesa amb la seva mare.

En aquest mateix flashback es veu quan un bolet màgic cedit per la Luna li treu les restes de la ferida al Lizel, però la Luna li encarrega que cuidi del bolet, perquè la ferida no se n’ha anat; només transferit al bolet. És la seva primera feina: cuidar del bolet com a pagament per viure en aquella casa i aprendre l’ofici de bruixot. També és quan li imposa les normes (la primera no sortir del bosc) i li canvia el nom a Lize (Lis, en anglès). (11/01/2026)

Capítol 10: El primer dia. Veiem el primer dia del Lizel després de la sentència del bruixots negres. La Luna li deixa roba nova i van junts a cercar bolets per esmorzar, mentre l’insta a usar la màgia per fer les coses. El Lizel comença a aprendre les coses de nou, sense memòria i amb el cos d’un nen de sis anys mancat totalment de qualsevol habilitat i experiència. Aprèn que no ha de tocar la Luna per la seva toxicitat.

El Claude apareix per recordar-li a la Luna la seva promesa d’ensenyar-li màgia al Lizel. La seva mateixa fermesa es converteix en una espècia de boira negra que el Lizel és capaç de veure i absorbir. El Claude l’adverteix que mai les ha de tocar, ni la seva pròpia ni la de la Luna. És per això mateix que necessita aprendre màgia de seguida per esvair aquesta absorció verinosa innata en el Lizel.

En un moment de dubte, el Lizel intenta fugir, però se n’adona que no té on anar. A més, el Minos li diu que la Luna no ho faria pas. Veient un ratolí enverinat, li absorbeix la boira negra i el salva, però ell es contamina. A continuació, en un estany queda embolcallat de mans negres i se sent angoixat. La Luna apareix, l’abraça i se n’allibera.

Al capvespre, amb una mica de febre, la Luna el cura netejant-lo amb bolets, però que també li esborren la memòria una mica més. (14/01/2026)

Capítol extra: No puc tornar al bosc dels gats. Tres representants del grup de bruixes i bruixots negres observen des de la distància el dia a dia de la Luna. Són els aprenents de la bruixa dels gats, el bruixot dels ratpenats i el dels ratolins en forma de nens. La Luna fa estona que ha notat la seva presència i, sense que se n’adonin, està preparant el te per tots tres. Finalment tots tres són convidats dins la casa de la Luna i la Dorothy, l’aprenent de bruixa dels gats, és la més perepunyetes i exigent en com serveix el te la Luna, però ella, que no havia rebut mai ningú, està entusiasmada de tenir convidats, tot agraint-los, deixant ben desconcertada la Dorothy.

Tot aquí és una història del passat on, la llavors aprenent de bruixa negra dels gats, la Dorothy, va acabar fent-se amiga de la Luna i, gràcies a la Dorothy, la Luna va entrar per primera vegada a la botiga del llibreter. És gràcies a les paraules de la Luna que considera la Dorothy una bona persona i amable, que el caràcter esquerp de la Dorothy va canviar i es van fer amigues.

La Dorothy li explica a la Luna que, de la mateixa manera que la Luna ha purificat el lloc al voltant d’on viu ara convertint-lo en el bosc dels bolets, hi ha un bosc dels gats que alguna vegada li agradaria conèixer. També li explica que la seva veritable feina és espiar i informar de tot el que veuen.

Cal recordar que la bruixa gata Dorothy és la que va ser executada per intentar salvar uns gats que havien estat enxampats al castell de les bruixes blanques i que va aparèixer a la reunió en forma d’esperit. El Sisi, que és el nom de l’aprenent de bruixot ratpenat, passa a conviure amb la Luna a partir d’aquell moment (i també l’aprenent de bruixot ratolí). L’esperit de la Dorothy es despedeix de la Luna i li diu que no cal que plori. (15/01/2026)

Capítol 11: El dia del càstig. El Lize es torna a despertar a la casa de Luna i sap que li ha passat alguna cosa dolorosa, però no sap pas el què. Amb tot, recorda l’amabilitat de la seva mestra, la Luna. Ara està castigat una setmana en no sortir fora de casa.

El Claude adverteix la Luna que, cada cop que ella fa servir un bolet per absorbir el verí, també absorbeix la memòria del qui ha estat enverinat i n’atura també el seu creixement, així com les coses que podria haver après en aquest temps. Malgrat estar tancat a dins, les preocupacions s’acumulen en forma verinosa i entra en un cicle viciós. El Lize s’acaba sincerant amb un bolet que diu pertànyer a l’amo del bosc, el bolet màgic gegant del capítol cinquè del segon volum.

Una nit que el Lize té malsons, s’acosta al llit de la Luna i li demana si pot dormir amb ella. La Luna li contesta que, si pot mantenir la distància, estarà bé. Ell es posa un mitjó a la mà i deixa que la Luna li agafi la mà. Aquella nit va poder descansar i tenir somnis meravellosos. (15/01/2026)

Capítol 12: El diari màgic. (minicapítol) Tothom al bosc té molta curiositat pel diari del Lize. El diari està fet amb paper màgic de bolets fabricat per la Luna, perquè pensa que, molt probablement, el paper màgic absorbirà el verí. Els mals records desapareixen i s’omplen amb els actuals amb la Luna. “Necessito ser bo amb la màgia tan aviat com sigui possible” escriu el Lize al diari… (15/01/2026)

Capítol 13: El sopar de la bruixa. Una de les coses que es queixava el Lize al bolet “confident” de la finestra era que el menjar de la Luna no està pas prou bé. És per això que pràcticament no menja i està en la pell i els ossos. Pràcticament s’alimenta només de fruits silvestres. Tothom està amoïnat perquè troben el menjar de la Luna ben bo i, molt possiblement, el problema sigui del Lize perquè està acostumat al menjar de la noblesa. La Luna i el Claude parlen dels “menjadors d’energia natural” i al fet que el Lize sigui més proper a les bruixes blanques que no pas als humans.

El bolet confident li explica que les bruixes negres no necessiten alimentar-se, doncs obtenen l’energia de la natura. En canvi, la Luna, que li agrada molt la cultura i l’activitat humanes, intenta imitar la cuina a la seva manera. En tot cas, no té el sentit del gust suficientment desenvolupat.

La Luna, amb l’ajut dels seus amics, decideix provar de fer un pastís i donar-lo a provar als pocs humans de la ciutat amb els que interactua per saber-ne la seva opinió. Sembla que no agrada pas, però el llibreter li dona un llibre de cuina perquè n’aprengui. També li aconsella comprar els ingredients original i no canviar-lo l’apariència amb màgia.

Malgrat tot, la gent no vol vendre-li res per por a que els infecti amb verí. Aconsegueix alguns ingredients, però pagant-ne el doble i el triple del preu normal. Aquell vespre li fa una sopa ben escarransida i amb no massa bon aspecte, però al Lize sembla agradar-li molt. Amb aquest simple fet, els mals sentiments desapareixen i se li alegra el cor. El mateix dia, el Lize decideix plantar un hort i demana ajuda a la Luna que li fa arribar llibres per aprendre’n. (15/01/2026)