Heya Camp △ (2020) S01

[231]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Masato Jinbo
Guió: Jin Tanaka, Afro (manga)
Música: Akiyuki Tateyama
Estudi: C-Station, DeNA
Veus de doblatge: Yumiri Hanamori, Nao Tōyama, Sayuri Hara

[ Animació, aventura, comèdia, iyashikei, seinen ] 12 capítols de 3 min

Sinopsi

IMDb (6,9):
“Seguiu el club d'activitats a l'aire lliure mentre viatgen per la prefectura de Yamanashi per recollir segells i explorar el que ofereix la regió.”

Crítica

Una píndola de regal de la sèrie Yuru Camp △…

Continuació, a nivell cronològic, de la sèrie Yuru Camp △ (2018) S01, amb els mateixos personatges i històries, però en versió sketchos. Històries curtes, molt curtes, doncs cada capítol dura 3 minuts (3,5 min. amb títols de crèdit).

Se la coneix, en anglès, com Room Camp (no confondre amb la sèrie original Laid-Back Camp) i també com Heyakyan en japonès.

Fent temps abans de veure la segona temporada de Yuru Camp △.

Resum (amb espòilers)

1.- El misteri de la tonyina en conserva. Mentre explora els articles emmagatzemats a la sala del club d'activitats a l'aire lliure, Nadeshiko Kagamihara veu tonyina en conserva. Suposant que el seu propòsit és distreure els animals salvatges, ella, sense voler, obre una llauna quan arriben en Chiaki Ohgaki i Aoi Inuyama, amb la intenció d'utilitzar-los per crear llums d'oli. Mentre discuteixen els antecedents de Yamanashi de Nadeshiko, el trio accepta participar en una concentració de segells, un esforç per visitar i recollir segells als llocs d'interès de la prefectura, per guanyar un any de panets al vapor de Minobu.

2.- Tants Mt Fujis. El Club d'Activitats a l'Aire Libre visita el Centre del Patrimoni del Mont Fuji, on Nadeshiko adquireix el seu primer segell. Mentre Nadeshiko menja curri en forma de mont Fuji, Chiaki assenyala que la forma canviant s'assembla a altres muntanyes semblants a Fuji al Japó. Finalment, la pluja cessa i el club intenta observar la muntanya real però no pot fer-ho a causa dels núvols; en canvi, els tres tracen el contorn del mont Fuji amb els dits.

3.- Mad Dash! Ral·li del llac Kawaguchi. Per al seu proper segell, el club va en bicicleta pel llac Kawaguchi, un viatge en el qual Chiaki i Aoi lluiten per mantenir-se al dia amb Nadeshiko. Inspirats pels ciclistes que hi passen, els tres continuen fins arribar al seu destí. El club coneix una parella casada en un viatge en bicicleta que recorda els seus viatges. En completar el segell, els tres comenten la creació dels seus records durant la concentració.

4.- Un dia a la vida de Shimarin. Rin Shima escolta un programa de televisió que diu que els nascuts al desembre patiran un atac sorpresa, que la deixa cautelosa mentre passa el seu dia. Després que l'Ena Saitō dibuixés la cara de la Nadeshiko i el seu sopar calent també pren la seva forma, la Rin s'adona que la sorpresa és la Nadeshiko mitjançant un efecte simulacre.

5.- Fets reals: Muntanya Kachikachi. Mentre va al Tenjō-Yama Park Mt. Kachi Kachi Ropeway, el club parla de la història de Kachi-kachi Yama. No obstant això, també afegeixen elements
de "La tortuga i la llebre" i conclouen amb un final feliç, confonent als altres als telefèrics.

6.- Tots dos, en el seu dia. Mentre continuen col·leccionant segells, l'Aoi i la Chiaki recorden aspectes de la seva infància i la seva primera amistat en diversos llocs de segells.

7.- Operació Hōtō. La Nadeshiko perd el seu full de segell de manifestació, així que la Chiaki fa hōtō per animar-la. Mentre es cuina, el club discuteix les variacions de l'hōtō abans de menjar. Mentrestant, l'avi de la Rin troba el full del segell al costat de la carretera.

8.- Mentides escampades 'al voltant del món. Fins que no pot recuperar el seu full de manifestació, Nadeshiko improvisa estampant el seu bloc de notes. Després de recollir un altre segell, el club visita un bany de peus on l'Aoi explica suposades llegendes sobre l'aigua i la ubicació. Tot i que els seus contes criden l'atenció d'un altre banyista, Nadeshiko i Chiaki ràpidament s'adonen de les seves mentides. En un intent d'emular-la, Nadeshiko intenta mentir en un dialecte de Kansai, només perquè l'Aoi digui una altra falsedat sobre que el dialecte és popular per a les llegendes. A la casa dels Shima, l'avi de Rin deixa el full de la manifestació del segell.

9.- Segona Guerra Shizunashi. En una botiga de queviures, Chiaki veu una caricatura del mont Fuji i assenyala que el contorn es basa en la seva perspectiva des de la prefectura de Yamanashi; com a resultat, proclama que és una "victòria" per a aquesta regió. Més tard, el club va a comprar tonyines per dinar, on Aoi assenyala que Yamanashi és el segon consumidor de tonyina al Japó, amb la prefectura de Shizuoka al capdavant. Se li demana a Nadeshiko que escolliu entre les dues prefectures, però es compara amb la muntanya Fuji, ja que està connectada amb totes dues.

10.- Coves de gel terrorífiques. Chiaki decideix filmar el club durant les seves aventures, però durant una prova de coratge, es troben amb un culte al voltant d'una llar de foc; pel que sembla, el vídeo era una proposta de falso documental de terror. Els tres entren a la cova de gel de Narusawa, on Nadeshiko està separada dels altres. La seva por amplificada pel concepte de vídeo, surt corrents de la cova i cap al bosc, on es troba amb Rin i rep el seu full de segell de concentració.

11.- Fi del Viatge. El club completa la seva concentració de segells visitant l'aigua termal Misato Noyu. Mentre es relaxa, la Chiaki revela que la concentració va ser organitzada per endavant per ella i l'Aoi, encara que la Nadeshiko ja n'era conscient. No obstant això, comenta que va gaudir del viatge abans de demanar el valor de l'any de panets al vapor. Quan surten de l'aigua termal, Nadeshiko proposa que tornin a acampar.

12.- Sala Campament. De tornada a l'escola, el club està d'acampada quan Nadeshiko pregunta per què la Chiaki i l'Aoi van crear la manifestació del segell, a la qual expliquen que volien que ella visités i experimentés els punts de referència de Yamanashi amb els quals van créixer. L'endemà al matí, Nadeshiko proclama que havia format la seva manifestació de segell perquè el club participés, començant per la sala del club.

Yuru Camp △ (2018) S01

[230]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Yoshiaki Kyōgoku
Guió: Jin Tanaka, Afro (manga)
Música: Akiyuki Tateyama
Estudi: C-Station
Veus de doblatge: Yumiri Hanamori, Nao Tōyama, Sayuri Hara

[ Animació, aventura, comèdia, iyashikei, seinen ] 12 capítols de 22 min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Nadeshiko, una estudiant de secundària que s'havia traslladat de Shizuoka a Yamanashi, decideix veure el famós Mont Fuji, amb un bitllet de 1.000 iens. Tot i que aconsegueix anar en bicicleta fins a Motosu, es veu obligada a tornar enrere a causa de l'empitjorament del temps. Incapaç de posar els ulls en el seu objectiu, es desmaia a mig camí cap al seu destí. Quan es desperta, és de nit, en un lloc on no havia estat mai, sense manera de saber com arribar a casa. Nadeshiko se salva quan es troba amb la Rin, una noia que està acampada sola. Aquesta història de noies a l'aire lliure comença amb aquesta primera trobada entre Nadeshiko i Rin.”

Crítica

Adoro els iyashikeis*…

(*) Iyashikei és un gènere específic de les obres japoneses, principalment manga i anime. És un subgènere de slice of life, que retrata personatges que viuen una vida pacífica en entorns tranquils i té la intenció de tenir un efecte curatiu en el públic. La paraula iyashikei podria significar “tipus de curació” o simplement “curació” en japonès.

Basat en un manga d’Afro publicat des de 2015, actualment obert, amb 13 volums fins ara. Té dues temporades d’anime + 5 OVA’s + spin-off (Heya Camp △) + drama televisiu + jocs + pel·lícula anunciada per juliol de 2022… té de tot. Sembla ser que ha entrat molt bé…

Se la coneix, en anglès, com Laid-Back Camp i també com Yurukyan en japonès.

Personalment he xalat molt en la part de la comèdia.

Resum (amb espòilers)

1.- Mont Fuji i fideus al curry. Una noia anomenada Rin Shima arriba a un càmping al llac Motosu, davant del mont Fuji, per passar el dia acampant. Mentre engega una foguera, la Rin s'adona d'una noia peculiar dormint al lavabo públic. Més tard aquella nit, Rin torna a trobar-se amb la noia, presentant-se després com Nadeshiko Kagamihara, que s'havia cansat d'anar en bicicleta cap a la zona després de mudar-se a una casa nova, i comparteix els seus fideus al curri amb ella abans que tots dos tinguin una visió clara de Mont Fuji. Després d'aconseguir que la seva germana la reculli, Nadeshiko deixa a Rin amb el seu número de telèfon amb l'esperança de tornar a acampar amb ella. Uns dies després, Nadeshiko comença a assistir a la seva nova escola, a la qual també assisteix Rin.

2.- Benvinguts al club d'activitats a l'aire lliure! Nadeshiko fa una visita al Club d'Activitats a l'Aire Libre de la seva escola, format pels seus membres Chiaki Ohgaki i Aoi Inuyama. Les noies intenten muntar una tenda barata només perquè se'ls trenqui. Els ajuda l'amiga de Rin, Ena Saitō, que crida l'atenció de Nadeshiko pel fet que la Rin també assisteix a la seva escola. Més tard, mentre en Rin va a un altre viatge d'acampada en solitari a l'altiplà d'Asagiri, Nadeshiko, després d'haver estat informada sobre el viatge per l'Ena, passa amb alguns ingredients per a l'olla.

3.- Mont Fuji i campament relaxat d’olla calenta. Mentre Nadeshiko fa gyoza hotpot per a Rin, Chiaki aconsegueix una feina en una botiga de licors per finançar el club. Després de gaudir de l'àpat, la Rin es disculpa per tenir fred amb la Nadeshiko quan la va convidar a unir-se al club i promet acampar de nou amb ella en algun moment. Després de passar la nit al cotxe de la seva germana, Nadeshiko es desperta d'hora per veure la sortida del sol sobre el mont Fuji.

4.- El club d'activitats a l'aire lliure i la noia de càmping solista. Mentre planifiquen el seu primer viatge d'acampada junts, el Club d'activitats a l'aire lliure experimenta maneres rendibles de fer que els seus sacs de dormir siguin més efectius en temps fred abans de decidir, finalment, comprar alguns sacs de dormir en línia. Mentrestant, la Rin obté el carnet de moto i va d'acampada en solitari a la prefectura de Nagano. Mentre els membres del club caminen per Fuefuki, s'aturen a una cafeteria i un balneari termal al llarg del camí, se'ls envia una càmera de seguretat en directe de Rin a l'autopista.

5.- Dos campaments, dues vistes de campistes. Els membres del club es fan un bany relaxant a les aigües termals, gairebé sucumbeixen a les ganes de menjar abans d'arribar al seu càmping. Mentrestant, Rin arriba a les terres altes de Takabotchi i es veu superat pel desig d'anar també a una font termal, només per descobrir que la més propera ha tancat. Una Rin abatuda decideix pujar al cim, on es veu recompensada amb una vista preciosa, abans de trobar un lloc per cuinar una mica de pasta. Finalment, els membres del club arriben al seu càmping, on Nadeshiko prepara curri per a tothom. Mentre els altres estan adormits, Nadeshiko va a fer una foto de les llums de la ciutat per enviar-la a Rin, que va al cim del mont Takabotchi per enviar-li una visió semblant a canvi.

6.- Carn i colors de tardor i el llac del misteri. La Rin obre un paquet per trobar una mini-grill, que somia amb utilitzar per cuinar carns diverses mentre parla amb l'Ena. Nadeshiko escolta la seva conversa i suggereix una excursió d'acampada per provar la graella. Els dos visiten un supermercat per comprar carn, però es veuen obligats a conformar-se amb substituts perquè els articles desitjats no estaven disponibles. Mentre són allà, es troben amb l'Aoi, que treballa com a caixer, i li expliquen els seus plans. Mentrestant, la Chiaki està visitant el llac Shibire quan es troba amb un home fent bistec a la planxa en una paella, que li ofereix part d'ell. Rin i Nadeshiko són conduïts per la germana d'aquest últim al llac.

7.- Una nit a la ribera del llac i acampats. Al llac Shibire, en Rin i en Nadeshiko instal·len les seves tendes de campanya mentre aquest últim es preocupa pel mite d'un fantasma al llac, mentre la mare de Rin truca a l'home que li havia ofert el bistec en Chiaki, revelant-lo com l'avi de Rin. La Rin lluita per encendre les brases a la mini-grill, així que Nadeshiko visita un campament proper per demanar consell. Coneix una parella de germans, un dels quals està borratxo; l'altre ofereix entrada i carbó nou per al seu ús. Després de cuinar la carn, els dos tornen al campament dels germans per donar-los plats de menjar com a agraïment, rebent jambalaya a canvi. Aquell vespre, la Rin abandona la seva tenda i es troba amb la silueta d'una criatura bèstia, la qual cosa la fa fugir. Com a resultat, la germana encara ebria havia topat amb el seu càmping.

8.- Exàmens, caribú, brioixos al vapor, nyam! La Chiaki mostra un bol de fusta i una paella a l'Aoi, que s'assabenta que s'ha de treure l'acabat de laca per col·locar menjar calent a dins i condimentar-lo, respectivament. Mentre treballen en això, l'Ena visita i els tres parlen del seu nou professor substitut i de l'acampada després dels exàmens. La Nadeshiko, la Chiaki i l'Aoi visiten més tard una botiga d'articles esportius a l'aire lliure a Minobu, on Nadeshiko declara la seva intenció de trobar feina per comprar una llanterna de gas.

9.- Una nit del navegador Nadeshiko i vapor d’aigua termal. La Nadeshiko té previst anar d'acampada amb la Rin, però la nit anterior es refreda i s'ha de quedar a casa. Com a tal, la Rin decideix anar sola a un càmping a Kamīna i intenta fer un desviament per arribar-hi, però més tard descobreix que la carretera està tancada. Després de conèixer alguns escaladors de muntanya, deixa que Nadeshiko i Chiaki decideixin on anirà a continuació i visita un temple i una font termal abans de menjar en un restaurant i dormir. Mentrestant, la Chiaki visita la Nadeshiko a casa i cuina hōtō per a la seva família.

10.- Viatgers maldestres i trobades de campaments. La Rin s'adorm i corre cap al seu càmping quan es troba amb un bloqueig. Quan Chiaki li va dir que podria haver estat deixat allà i mai s'ha mogut, continua i arriba al lloc, on té dificultats per instal·lar-se a causa de les condicions de vent. La Nadeshiko, la Chiaki i l'Aoi planifiquen el seu viatge d'acampada de Nadal i conviden a la Rin, que inicialment es nega abans de ser convençuda per l'Ena perquè accepti. Minami Toba, la nova professora, és induïda sense voler a convertir-se en l'assessora del Club d'Activitats a l'aire lliure i és convidada al campament de Nadal. En sentir que la Sra Toba esmenta que porta cervesa, Nadeshiko s'adona que era la germana borratxo del viatge al llac Shibire.

11.- Casal de Nadal! La Chiaki i l'Aoi es registren al càmping de l'altiplà d'Asagiri mentre la senyora Toba prepara la seva graella i comença a beure. Mentre els dos mengen en un restaurant proper, la Rin prepara la seva tenda i Nadeshiko apareix poc després. Els quatre compren llenya i tornen a la taula de la senyora Toba, on s'ha adormit quan arriben l'Ena i el seu gos Chikuwa. Els campistes i Chikuwa es passen la tarda jugant al frisbee amb altres nens abans de separar-se. A la nit, l'Aoi cuina sukiyaki per al grup. Quan els seus fogons es queden sense gas, en Rin marxa a comprar-ne més. Recorda els comentaris de l'Ena sobre el divertit que seria una acampada en grup, als quals somriu.

12.- El mont Fuji i les noies del campament relaxat. La Nadeshiko explica al grup com espera que siguin d'aquí a deu anys quan torni en Rin. Després de banyar-se, els campistes gaudeixen de diverses pel·lícules i espectacles en una tauleta que Chiaki havia portat fins que decideixen anomenar-ho una nit. Sota les estrelles, la Rin i la Nadeshiko parlen dels seus plans per al nou any abans d'anar a dormir. L'endemà al matí, els dos preparen l'esmorzar i observen la sortida del sol darrere del mont Fuji. La Rin torna a la seva feina en una llibreria, mentre que la Nadeshiko continua reflexionant sobre la possibilitat d'aconseguir un dels seus per comprar l'equip de càmping. L'Ena li envia un missatge de text sobre una oportunitat de feina que ofereix les targetes d'Any Nou, que accepta. A l'epíleg, Nadeshiko torna al llac Motosu al campament en solitari quan rep un missatge de Rin, que també està fent el mateix. Nadeshiko proposa enviar-se fotos dels seus respectius càmpings; després de veure's a la foto de Rin, es gira i s'adona que acamparan al mateix lloc.

Interaccions socials #21/2022

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 21 (2022):

dilluns: 0
dimarts: 0
dimecres: 3
dijous: 0
divendres: 0
dissabte: 9
diumenge: 1

Paleta cromàtica

Tornant d’estirar les cames…

Vides fràgils, nits fosques (2006)

[1]

Valoració

Fitxa tècnica

Hiromi Kawakami
Marina Bornas Montaña (traductora)
(Títol original: Yoru no koen)

[ Narrativa japonesa moderna ] (ed. 2015)
Quaderns crema

9 capítols - 168 pàgines - 131 x 210 mm

Sinopsi

“La Lili és una dona de trenta-cinc anys que viu amb en Yukio, el seu marit, a qui fa temps que no estima. La Haruna, la seva millor amiga, està enamorada d’en Yukio des que el va conèixer, i la Lili sospita que tots dos l’enganyen, però decideix no fer res al respecte. Un vespre coneix l’Akira, un home més jove que ella, amb el qual inicia una relació. Les històries dels quatre amants s’enllacen subtilment en aquesta novel·la, en què Hiromi Kawakami, amb la seva prosa sensual i concisa, ens convida a reflexionar sobre la solitud i l’essència de les relacions humanes.”

Crítica

Feia alguns dies que no llegia cap tipus de novel·la… potser vint anys?

No soc de llegir llibres. De sempre… o sigui: mai no n’he llegit! O, en tot cas, mai he tingut el costum. Els pocs que he llegit han estat manuals de programari per la feina o, pitjor encara, llibres d’autoajuda, de salut o similars. Ves, què hi farem!

Espero que aquest sigui el primer de molts altres, però haig de reconèixer que m’ha costat molt llegir-lo i acabar-me’l. Ha estat una cosa de paciència, mica en mica, capítol a capítol… em falta el costum!

Tenia alguna referència d’aquesta autora i haig de dir que m’ha agradat com escriu. Ara, pel que llegeixo, està sobre els 64 anys, 48 quan va escriure aquest relat, que, per nombre de pàgines (168 pàgines), està més que bé per intentar iniciar-se en la lectura.

Hi he arribat com a recomanació per a dones que volen llegir coses escrites per dones, des d’un punt de vista feminista. Tampoc el trobo especialment reivindicatiu, però sí que és veritat que ho fa des d’una perspectiva no-masclista, en tot cas. Ja és un què.

(Ara diré una animalada: estava escrivint aquesta entrada i notava una olor estranya a les mans. Acabo d’adonar-me que és perfum de dona, és a dir, qui ha llegit aquest llibre de biblioteca, anava ben perfumada.)

Una narrativa molt relaxada i, aparentment, passiva que, en una frase et diu coses diferents i, per resoldre-les, necessites llegir encara quatre o cinc frases més per acabar d’entendre què et volia dir al principi. Però no és només aquesta narrativa relaxada. Vides fràgils, nits fosques té un clímax molt interessant i té una resolució, però em fa molta ràbia que hagin de ser els japonesos els que insisteixen, per activa i passiva, en el concepte dual assassinat-suïcidi. Ja són molts inputs que m’arriben amb aquesta dualitat i em repugna de sobremanera! Si tant decebuts estan de la seva vida que se suïcidin i oblidin assassinar “de passada”!

M’ha estranyat també veure-hi els accents diacrítics, però esclar, l’edició és de 2015 i encara estaven acceptats. També m’ha estranyat la puntuació d’interrogació i admiració sempre a principi i final. Tenia entès que només calia al principi en frases molt llargues on no s’entengués…

Frases que m’han semblat rellevants

“Els seus ulls desperts, que es fixaven tot el que l’envoltava, no miraven en Yuko però només el miraven a ell, serens i vidriosos com una bassa.”

“Va ser com si algú hagués esborrat una pissarra on hi havia apuntat tot el que havia passat aquell dia.”

“Es va esbaldir les mans, se les va eixugar amb un drap i, dreta davant de la pica, es va ficar el dit índex sota la faldilla mentre s’acariciava els pits per sobre de la samarreta. Va continuar una estona, procurant no excitar-se gaire. En acabat, va deixar caure els braços al costat del cos i va adoptar una postura femra, amb els talons junts. Es va tornar a rentar les mans, va treure les llavors dels cogombres tropicals i els va marinar amb el suc del pollastre.”

“Ja no hi ha res que em pugui entristir. Soc incapaç d’estar trista, i ni tan sols això m’entristeix.”

Llistat de llibres valorats

[3]
Vive más:
Reduce tu edad biológica y aumenta tu vitalidad (2023)
Marcos Vázquez
(4/5)
26/11/23

[2]
Allò que brilla com el mar (2003)
Hiromi Kawakami
(4/5)
03/07/22

[1]
Vides fràgils, nits fosques (2006)
Hiromi Kawakami
(4/5)
29/05/22

#funnywordsgift (390)

“Which good of God!”

[390] (“Quin bé de Déu!”)

Thermae Romae (2012) S01

[229]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Azuma Tani
Guió: Mari Yamazaki (manga)
Estudi: DLE
Veus de doblatge: Frogman, Hiroki Tōchi, Akio Ōtsuka

[ Animació, comèdia, seinen ] 7 capítols de 9 min. (entre 5 i 12 min.)

Sinopsi

IMDb (6,0):
“Lucius, un arquitecte romà, és transportat en el temps al Japó actual, on s'assabenta dels banys japonesos i els aprofita per tornar a casa.”

Crítica

Sorprenentment dolenta! No hi ha per on agafar-la…

Basat en un manga de la Mari Yamazaki de 6 volums publicat entre 2008 i 2013, que va rebre el Manga Taishō 2010. També he vist que hi han un parell de live-action de 2012 i 2014 que, en aquest cas, pel fet d’enfocar-ho humorísticament, em dona la sensació que tindran una mica de sentit i pot arribar a estar bé, però també he de dir que sembla que hagi de ser una d’aquestes coses locals, que en un lloc fa molta gràcia i en una altra gens ni mica.

Hi he arribat gràcies a saber-ne de la reedició del manga per aprofitar la tirada de la nova sèrie que acaba d’emetre Netflix, Thermae Romae Novae (2022), però, la veritat, havent vist el primer capítol de la nova sèrie i havent vist aquesta, se’m fa estrany l’èxit aconseguit, doncs la trobo tan ridícula i dolenta que he hagut de fer esforços per acabar-me-la… i això que només són 6 minicapítols de 9 minuts.

D’acord que siguin capítols curts, però almenys dona’ls una mica de vida! Pràcticament no hi ha animació i abusen de quatre imatges fixes. La música, com és Roma –ara Itàlia–, ha de ser o recordar l’òpera… es pot ser més ser estereotipat i classista? Per haver-la creat una dona, no hi ha ni una referència reivindicativa al feminisme, ni que sigui presencialment amb personatges femenins, més que insistir en el tòpic masclisme encara existent al Japó. En fi… per gustos, els colors.

De la nova sèrie de Netflix, si l’acabo veient completa, l’únic que em sembla interessant és l’aparició, al final de cada capítol, de l’autora del manga visitant diferents onsen a mode de documental.

Resum (amb espòilers)

La història segueix un antic arquitecte romà anomenat Lucius, que té problemes per plantejar-se idees. Un dia, descobreix un túnel amagat sota un balneari que el condueix a un modern bany japonès. Inspirat per les innovacions que s'hi troben, crea el seu propi spa, Roma Thermae, aportant les idees modernes a la seva època.

Cada capítol següent segueix en Lucius enfrontant-se a algun tipus de problema, només per ser arrossegat al Japó una vegada més. Visita banys moderns, banys personals, parcs aquàtics, festivals de fertilitat i fins i tot zoològics. Allà, sempre troba la inspiració per resoldre el problema exacte que li han encarregat.

==

1.- El romà que va saltar a través del temps. Llac dels cignes. A Roma l'any 128 dC, un romà anomenat Luci Modestus té problemes per plantejar-se idees per a l'arquitectura. Mentre contempla en una casa de banys, descobreix un desguàs estrany que l'envia a una casa de banys al Japó modern. Tot i que està confós pel seu entorn, queda sorprès per algunes de les seves innovacions, com ara la llet amb sabor a fruita. Portant aquestes idees a Roma, incorpora aquestes idees en un nou bany amb gran èxit. Un any després, Lucius rep l'encàrrec d'un home malaltís de construir un bany a l'aire lliure prop del Vesuvi. Mentre inspecciona un pou escalfat, en Lucius torna a ser enviat al Japó modern, aquesta vegada acabant en una font termal, on podrà tastar ous cuits i sake. Aquestes innovacions ajuden a recuperar la salut del vell.

2.- Barret de xampú. La malenconia de l'emperador. Quan en Lucius escolta fantasies sobre un bany més a prop de casa, torna a acabar al Japó modern, aquesta vegada a la banyera d'algú. El propietari de la casa, equivocat com a conserge estranger, en Lucius arriba a conèixer les comoditats més modernes. Després de construir un bany amb aquest coneixement, el seu invent arriba a l'emperador Adrià. Allà, Lucius de sobte es troba amb un fort desig d'utilitzar el vàter, però és convocat per l'Emperador i ha de suportar-ho. Es convertirà en el nou arquitecte de l'emperador, però considera que no és digne d'aquest honor. Poc després és enviat una vegada més al Japó modern, aquesta vegada a un lavabo-showroom, on veu imatges de la vida marina d'un televisor digital (que interpreta com un aquari) i d'un vàter amb bidet modern. A continuació, utilitza aquest coneixement per crear-los per a l'emperador.

3.- El poder dels banys. Lucius és enviat a una font termal prop del Vesuvi per construir uns banys públics, aconseguint il·luminar alguns lladres pudents que hi viuen. Quan s'escapa, torna a entrar al Japó modern, descobrint una ciutat plena de banys termals públics. Tasta les delícies d'un estand d'atraccions i una botiga de ramen abans de portar alguns records a Roma, on construeix un poble ple de banys.

OVA1.- La fascinació de Pharos. Lucius es troba amb l'adoració del fal·lus tant en temps passats com presents.

OVA2.- Vull relliscar honestament. El misteri de l'assassinat de Thermae de les Three Office Lady Sisters. Vull sentir-me suau. A la primera part, Lucius és enviat a un parc aquàtic a la recerca d'alguna cosa perquè els nens facin, a la segona part reapareix en l'escena d'un assassinat i a l'última visita un balneari.

ONA.- El matrimoni de Pietrada. El seu amic Marcus demana a Lucius que ajudi a la seva germana petita, Pietrada, les dents dolentes de la qual rebutgen els possibles candidats al matrimoni. Viatjant de nou als temps moderns, Lucius descobreix la meravella dels raspalls de dents.

99 Kg

99 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

Flying Witch (2016) S01

[228]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Katsushi Sakurabi
Guió: Deko Akao, Chihiro Ishizuka (manga)
Música: Yoshiaki Dewa
Estudi: J.C.Staff
Veus de doblatge: Minami Shinoda, Ai Kayano, Eri Suzuki

[ Animació, comèdia, fantasia, iyashikei, sobrenatural, shōnen ] 12 capítols de 22 min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“La jove bruixa Makoto es trasllada a un bell paisatge per viure amb els seus parents llunyans i estudiar bruixeria.”

Crítica

Se m’ha fet massa curta! Me n’ha agradat tot!

Basat en un manga de Chihiro Ishizuka actualment en publicació des de 2012 amb 10 volums a dia d’avui. N’he llegit el primer capítol i és clavat a l’anime. El personatge de la germana petita, la Chinatsu, potser m’agrada més com el retraten al manga que no pas a l’anime, però res no té pas desperdici.

Amb evidents i referenciades reminiscències a Ghibli per Kiki (Majo no Takkyūbin (1989) (Kiki’s Delivery Service) i per Laputa (Tenkū no Shiro Rapyuta (1986) (Laputa: Castle in the Sky - El castillo en el cielo)) en el capítol de la balena voladora o Chihiro (Sen to Chihiro no Kamikakushi (2001) (Spirited Away)) en el capítol del cafè ocult, però, sobretot, per l’aire bucòlic, melancòlic, natural i despreocupat que transmet tota l’estona en la vida rural.

Resum (amb espòilers)

La història tracta sobre la Makoto, una jove bruixa de Yokohama, que es trasllada a Hirosaki, Aomori, per viure amb familiars com a part de la seva formació. El que segueix és la vida quotidiana de la Makoto mentre s'acostuma al seu nou entorn. Els seus familiars i els nous amics que hi fa s'introdueixen en els costums i peculiaritats de la bruixeria.

==

1.- Fa Sis Anys. Makoto Kowata és una jove bruixa, que es trasllada de Yokohama a Aomori al nord de Honshu per completar la seva formació i convertir-se en una bruixa en tota regla. Ha organitzat quedar-se amb els seus cosins, els Kuramoto, a la seva granja. La seva cosina menor Chinatsu creu que Makoto és estranya per parlar amb el seu gat, Chito-san, però ràpidament se la va guanyar un viatge al centre comercial de la ciutat d'Hirasaki. Entre altres coses, Makoto compra una escombra per volar. Ella deixa que Chinatsu torni a la granja amb la seva escombra nova. Chinatsu està extasiat. Es fa més amiga de la Makoto i té menys por de la màgia. L'endemà, la Makoto va a un institut normal amb el seu cosí gran Kei i el seu amic Nao. Després de l'escola, la Nao guia la Makoto cap a casa, perquè no es perdi. Mentre es coneixen, en Makoto troba una arrel de mandràgora salvatge i la treu. Ella l'ofereix a la Nao com a regal de la seva nova amistat. La Nao està aterrida per l'arrel que es retorça i crida, així que rebutja el regal. Makoto s'emporta l'arrel a casa amb ella, perquè la mandràgora és un recurs rar i preciós.

2.- Un visitant per a la bruixa. Chinatsu està espantat per l'aparició d'un home alt i estrany a la seva porta principal. Makoto el reconeix com el presagi de la primavera. The Harbinger indica que es tracta d'una trucada de cortesia per donar-li la benvinguda a aquesta zona. Makoto el saluda amb respecte i li agraeix la creació del bonic fullatge i les flors de la primavera. Ella li ofereix dues peces de l'arrel de mandràgora que va recollir recentment. El Heraldo li agraeix el regal estrany. Li dóna una olla de petúnies com a ofrena de pau per espantar a Chinatsu. Més tard, de camí a casa de l'escola, en Makoto li diu a la Nao que va tenir un somni que indicava bona sort en el seu futur. La Nao està encantada i marxa a casa. En Makoto i en Kei trien alguns brots fuki salvatges, anomenats localment bakke, al costat de la carretera. A casa, remullen l'amargor dels brots i els fregeixen amb massa tempura per berenar. Chinatsu es nega a tenir-ne, perquè cap quantitat de remull canviarà el sabor amarg. En un altre lloc, la Nao s'asseu i es pregunta quina forma podria prendre la seva bona sort.

3.- Lliçons d'agricultura i màgia. Makoto vol començar un jardí per augmentar els seus coneixements i connexió amb la natura. L'oncle Keiji diu que pot utilitzar la parcel·la darrere de la casa, que no s'ha utilitzat des que la seva mare va morir. Està ple de males herbes, així que en Kei i Chinatsu s'ofereixen per ajudar-los a aixecar-los. Al cap d'una estona, en Makoto veu un faisà i el persegueix pel jardí. Fa referència a "The Tale of Momotarō", que va acompanyat del seu fidel mico, gos i faisà. A tot el món a l'Àfrica, la germana de la Makoto, l'Akane, decideix fer un descans dels seus viatges pel món per visitar la Makoto i els seus cosins Aomori. Akane es teletransporta a la granja Kuramoto i saluda a tothom. Reparteix regals molt estranys d'Àfrica. Akane critica la mandra d'en Makoto a l'hora de fer conjurs. L'Akane ensenya a Makoto un encanteri per convocar un corb salvatge, utilitzant un cabell negre de Chinatsu. Makoto practica l'encanteri, però accidentalment el fa massa poderós utilitzant el seu propi cabell negre. El cabell d'una bruixa és molt potent, així que convoca tot un ramat: un assassinat de corbs. Akane diu que els ocells es dispersaran, eventualment. Akane es teletransporta, deixant-los fer front als ocells.

4.- Una endevina velada de cirerer en flor. La Makoto i els seus cosins visiten el Hanami, el festival local de la flor del cirerer. La Makoto i els seus cosins exploren el parc i es fan una foto davant del castell d'Hirasaki. En el camí de tornada a casa, el trio es troben amb un endeví a la carretera. Quan l'endevina escolta el cognom de la Makoto, Kowata, es revela que és una bruixa anomenada Inukai. Afirma que després d'una nit d'embriaguesa de gresca, Akane Kowata la va enganyar perquè es convertís en una persona-gos. Va passar l'any passat, així que l'Inukai ha estat al parc esperant que l'Akane torni. En Makoto convida l'Inukai a la casa dels Kuramoto i intenta revertir l'encanteri d'Akane amb caramels konpeito màgics. Tanmateix, el caramel fa que l'Inukai sigui més semblant a un gos temporalment. Més tard, arriba l'Akane i explica que la Inukai va provocar la transformació ella mateixa. L'Akane havia advertit a l'Inukai que no mengés la xocolata màgica, però tenia gana, així que se la va menjar. L'encanteri s'esvairà, amb el temps.

5.- Chito explora el poble. En familiaritzar-se amb la ciutat, Chito pot evitar que Makoto es perdi. Una Chinatsu curiosa segueix a Chito mentre visita diferents llocs. Després de tornar a casa, Chinatsu està cansat i fa una migdiada. La Chito porta la Makoto a passejar i li mostra coses interessants: una marca en una porta que sembla una cara, un gos lligat que Chito es burla, un cirerer que plou flors i una caixa del tresor que van amagar uns nois. Makoto examina la caixa i descobreix que és una càpsula del temps.

6.- Truc o tracte. L'Akane comença a ensenyar bruixeria en Makoto. Chinatsu demana a l'Akane que la prengui com a aprenenta i que també la faci de bruixa. Chinatsu demana permís als seus pares, que li donen fàcilment. L'Akane encara es mostra reticent, perquè les persones que no neixen de manera natural com a bruixa han de treballar molt. L'Akane proposa mostrar a Chinatsu com és ser una bruixa, perquè pugui prendre una decisió informada. L'Akane mostra a Chinatsu i en Makoto un encanteri màgic "Trick or Treat", fent servir uns aperitius, un fa plorar al menjador i l'altre riure. Makoto acaba plorant, Chinatsu rient, mentre l'oncle Keiji, que menja tots dos, riu i plora alhora.

7.- El cafè amagat. Makoto, Chinatsu, Nao i Kei van a collir herbes a les muntanyes. Els nens i la Nao agafen l'autobús fins al bosc al peu de les muntanyes. L'Akane té un jet-lag, així que es queda a casa per dormir. Kei selecciona un bon lloc per recollir caps de violí de falgueres d'estruç per berenar. Aquesta és la primera vegada que la Nao escull verdures al bosc. Té por que hi hagi óssos. Quan una granota salta sobre Nao, crida tan fort que l'ós del bosc amagat fuig. Quan arriben a casa, Kei cuina els aperitius de falgueres. Més tard, l'Akane envia Chinatsu, Makoto i Kei a una cafeteria propera propietat d'una bruixa local i la seva filla, pensant que Chinatsu hauria d'experimentar la comunitat local de bruixes i que Makoto hauria de conèixer un practicant sènior local. Segueixen el mapa que l'Akane va dibuixar per a ells, però l'adreça és una ruïna deserta. A la part posterior del mapa, hi ha instruccions per a un ritual breu. Quan realitzen el ritu, veuen una cafeteria encantadora al lloc de l'edifici en ruïnes. Entren i s'asseuen. Un paper fantasmal apareix a la taula, indicant que haurien de fer la seva comanda. Es revela que la cambrera és un fantasma tímid anomenat Hina. Demanen te i una varietat de postres.

8.- Els clients habituals. Mentre el grup gaudeix del seu te i el seu pastís, arriben la propietària, la senyora Shiina, i la seva filla, Anzu, i més tard alguns clients habituals: Una parella de maries comparteixen uns berenars. Chinatsu proporciona un comentari per a la parella mentre sopan. El vel de la nit, que porta la nit cada dia, té una taula tranquil·la per a ella mateixa. I ve una guineu per gaudir d'un plat de cireres d'hivern. Els nens estan admirats per la clientela i gaudeixen. Després dels crèdits, l'Akane viatja a Vietnam i prova un nou encanteri.

9.- El passat demà és avui. La tia Nana és autora i il·lustradora de llibres infantils. Els nens llegeixen i gaudeixen del seu darrer llibre. Just aleshores, l'Inukai arriba amb el seu familiar, Al el hàmster. Inukai se sent culpable de no haver explicat mai la fortuna de Makoto al festival Hanami. Per compensar-ho, llança còdols per llegir una fortuna per a cada nen. Més tard, Nao passa per una visita. Makoto li ensenya la granja. Quan s'acosten a l'arrel de la mandràgora, Makoto li ofereix com a regal. Encara aterrit, Nao declina de nou. L'Akane vola i fa un regal d'Àfrica a tothom. Cada regal coincideix amb la fortuna d'aquesta persona.

10.- Dolent amb la cuina i dolent amb les abelles. La Nao és dolenta per cuinar i està nerviosa a la classe d'ec a casa. Amb el suport de Makoto i Kei, Nao intenta fer bistecs d'hamburguesa. Kei fa un curri. Makoto fa una amanida i unes galetes que semblen dits meñiques de bruixa. Tot el menjar sembla deliciós. Quan estan a punt per menjar, s'adonen que ningú ha fet l'arròs! Més tard, en Makoto i l'Akane acompanyen els seus cosins al seu hort de pomeres per aprimar les flors de la pomera. L'aprimament de les flors garanteix que cada poma rebrà una major part dels nutrients i creixi fins a ser una fruita perfecta. Makoto s'acosta als ruscs. Deixa que una de les abelles de la cara de banya aterri al seu dit. Aquestes abelles no piquen. Però la mossega i vola per pol·linitzar una flor.

11.- Una balena al cel. The Newspaper Carrier arriba a la boira i porta a l'Akane un diari amb notícies màgiques de la comunitat. En Makoto veu el diari màgic i l'Akane comenta que en Makoto també n'hauria d'aconseguir un. Feia molt de temps que no tenia notícies "de l'altra banda". Mentre llegeix el diari màgic, l'Akane veu un article que diu que hi haurà una balena voladora a prop. Ella porta Makoto i Chinatsu per veure-ho. Volen a la balena per fer un passeig i hi troben a Anzu Shiina. Està estudiant les antigues ruïnes construïdes a l'esquena de la balena. Conviden l'Anzu al seu lloc per esmorzar. Kei fa pastissos calents i tots gaudeixen de l'esmorzar amb una conversa agradable.

12.- Una túnica de bruixa i diferents maneres de passar el dia. La Makoto troba la seva antiga túnica de bruixa. Són molt petits, prims i desgastats per Chito. Ella decideix fer unes bates noves. Després d'obtenir indicacions per a una botiga de teixits de la tia Nana, Makoto s'aventura amb Chito. Compren una mica de roba i tornen sense perdre's. Makoto també fa un conjunt de túnices de bruixa amb un drap vermell per a Chinatsu. La Makoto no permetrà que Chinatsu la miri cosir, fent referència a "El conte de la grua agraïda". Chinatsu està molt contenta amb la bata acabada i la mostra a la seva família. Més tard, un Akane borratxo torna del Festival Hirasaki Neputa. Mentre Makoto i Akane intenten localitzar una arrel de mandràgora perduda, troben peixos mòlts. Són com els peixos normals, excepte que viuen a terra. Els peixos s'apunten, perquè els encanten les festes. L'Akane els dóna una mica del seu sake. Els peixos beuen amb avaricia, canvien de color i suren a l'aire. Comencen a brillar com fanals de festival. Makoto els mira meravellat i encantat.

La primera fulla de la pomera

Planta que tinc, planta que se’m mor. Més d’hora que no pas tard. És per això que aquesta foto em fa particular il·lusió, doncs és la primera fulla d’una pomera on, de dotze llavors plantades, només ha germinat aquesta. A veure quant em dura!

He decidit anar actualitzant sobre aquesta mateixa entrada els canvis i creixement de la pomera. També es pot seguir en aquest fil de Twitter.

Planta que tinc, planta que se’m mor. Més d’hora que no pas tard. És per això que aquesta foto em fa particular il·lusió, doncs és la primera fulla d’una pomera on, de dotze llavors plantades, només ha germinat aquesta. A veure quant em dura! pic.twitter.com/FC9ML1ivfe

— Ricard Vilanova (@ricardvilanova) May 13, 2022

Pomera, dia 2 (15/05/22): 2-3 cm

Pomera, dia 3 (16/05/22): 3,5 cm

Pomera, dia 4 (17/05/22): 3,5 cm

Pomera, dia 5 (18/05/22): 4,8 cm

Pomera, dia 6 (19/05/22): 4,8 cm

Pomera, dia 7 (20/05/22): 4,5 cm

Pomera, dia 8 (21/05/22): 4,5 cm

Pomera, dia 10 (23/05/22)
Malauradament, haig de comunicar que la terra estava saturada d’aigua i, tot i que he fet l’impossible per salvar-la, la planta ha mort. Per respecte als familiars, no hi posaré foto… DEP.