Valoració
Fitxa tècnica
Yuki Urushibara (guió, dibuix i tinta)
(Suiiki - Suiiki)
[ Manga seinen, fantasia ] (ed. 2014)
Milky Way Ediciones
6 capítols (1-6) - 250 pàgines - 130 x 180 mm
Sinopsi
Whakoom:
“Un estiu especialment abrasador i marcat per l'escassetat d'aigua. La pobra Chinami no aguanta més i es desmaia víctima de la set i de l'esgotament. En despertar, es troba en un poble misteriós al costat d'un riu les aigües del qual amaguen secrets del passat…”
Crítica
Una mica… insípida?
Història de 2 volums serialitzada entre 2009 i 2010 a la Monthly Afternoon de Kodansha. La traducció literal de suiiki vindria a ser aigües. Curiós que només estigui llicenciada a França i Espanya, a part del Japó, òbviament…
Una gran feinada en la creació de les il·lustracions, molt treballades i amb un nivell increïble de treball, però la història en sí no sembla que sigui cap cosa de l’altre món… en qualsevol cas, a mi no m’ha arribat. Pàgines i més pàgines profusament il·lustrades amb exteriors, boscos i pobles molt detallats.
M’ha semblat un ús curiós, per no dir estrany, de la manera de treballar les trames de mitja tinta.
Resum (amb espòilers)
Arriba l’estiu i, davant la previsió de falta de plujes, comencen les restriccions d’aigua. La Chinami Kawamura, que està a l’equip de natació de l’institut, s’ha de conformar en preparar-se físicament corrent sobre pista, en comptes de practicar natació, perquè la piscina ha estat buidada per estalviar aigua. En un sobreesforç, agafa un cop de calor i cau desmaiada. Durant uns segons té una curiosa visió d’un riu en una vall frondosa i un poblet al costat. Al vespre, quan s’està banyant a casa seva, torna a quedar-se dormida i continua el somni, adentrant-se en el poblet i coneixent dos personatges, un nen i un senyor gran a qui el nen anomena pare.
El poble li és familiar i l’endemà, al visitar l’àvia, li diu que podria ser el poble on es va criar ella. Els somnis continuen i acabem sent espectadors de la joventut de l’àvia de la Chinami, quan va conèixer el seu marit i quan va tenir el seu fill, Sumio, el mateix nom del noi que es troba la Chinami en el seu somni.
Coneixem una estranya història d’una cascada, un samarai que coneix un noia, tenen un fill i, al nèixer amb escates pel cos, anomenen a la mare la princesa drac. Aquesta no pot suportar la pressió del poble i abandona el poble, el marit i el fill, conjuntament amb una petita esfera de vidre. Hi ha la llegenda que aquest orb protegeix el poble de les crescudes del riu. Després de passar per diverses generacions acaba en mans de l’àvia de la Chinami que el guarda mentre el seu futur marit continua a la guerra. En tornar es casen i tenen el fill.
El fill es diu Sumio, casualment… El nen està sempre al riu amb el seu pare, però en el moment que es relaciona amb altres nens, tots saben nadar menys ell, fins que un dia, a la cascada amb el seu pare, de cop, aprén a nadar. A partir de llavors sempre està al riu nadant amb els seu amics fins dos anys més tard. Un dia van tots els nens cap a la cascada i comencen a llençar-se. El Sumio, però, es llença massa a prop de la cascada i perd el coneixement i s’enfonsa fins al fons de tot. Allà li sembla veure una cosa molt grossa amb un punt il·luminat al centre. Quan el treuen de l’aigua els companys, ell assegura que ha vist el drac.
Un bon dia els seus companys continuen nadant i ell torna a casa perquè ha de preparar el bany. Quan arriba el pare a casa al vespre el Sumio no ha tornat i els nens del riu estan ja tots a casa. El pare i la mare surten a recórrer els llocs per on ha estat el Sumio, fins que arriben a la cascada. Allà veuen una corda lligada a un arbre i que fins el fons. El Sumio, però, no apareix per enlloc.
Al cap d’uns anys, amb el Sumio desaparegut, sembla ser que tenen una filla, la que serà la mare de la Chinami i veiem de primera mà el patiment que van passar els pares per haver perdut un fill (desaparegut, sense haver trobat mai el cos ni, en cap moment, celebrar un funeral) i amb la imminent construcció d’una presa que deixarà tot el poble sota l’aigua. Paral·lelament a aquesta història, veiem la mare de la Chinami parlant amb la seva mare, l’àvia de la Chinami, per saber si en algun moment li havien parlat del Sumio, doncs sembla que està tenint somnis repetits sobre aquest noi. La mare sembla que sap coses que havia d’haver explicat a la Chinami, però passa el temps i no se’n veu amb cor.
Sabem com la mare de la Chinami fa amistat amb el fill d’una amiga de la seva mare; sembla que se n’enamora. La gent del poble, reticent al principi, comença a acceptar els diners per marxar del poble. Tots, mica en mica, acaben marxant. La mare de la Chinami diu que ella no vol marxar, que es vol quedar amb els pares, però quan marxa el noi amb el qui hi tenia la mirada fixada, també vol marxar.
A tot això, en alguna visita a la cascada, veu sorgir de sota l’aigua un noi que es fa dir Sumio, de la mateixa edat que el seu germà gran desaparegut, però amb l’edat de quan va desaparèixer. Li diu d’anar a la cova del fons del riu on hi ha el drac. Hi té xerrades diferents dies, fins el dia que es despedeix. El Sumio li agafa el peu i intenta enfonsar-la, però ella se’n deslliura i es despedeix. Ella acaba marxant del poble, però el pare s’hi queda. Es veuen imatges (de la imaginació de la mare de la Chinami) on el poble està cobert d’aigua amb peixos pel voltant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada