Bloc personal,

dimecres, 11 de maig del 2022

Suiiki, vol. 2 (2011)

[344]

Valoració



Fitxa tècnica

Yuki Urushibara (guió, dibuix i tinta)
(Suiiki - Suiiki)

[ Manga seinen, fantasia ] (ed. 2014)
Milky Way Ediciones

6 capítols (7-12) - 246 pàgines - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Desentranyant els misteris del passat familiar, Chinami finalment coneixerà la veritat sobre Sumi i el Déu Drac que habita a la cascada. Ara haurà de servir de pont entre els dos mons, resoldre l'enigma i acceptar una pèrdua dolorosa. Descobriu el final d'aquesta fantàstica història de la creadora de Mushi-Shi.”

Crítica

Tot té sentit ara…

Tots els enigmes plantejats en el primer volum, de cop i volta, en el segon volum comencen a tenir sentit. En el desenvolupament de la història i també en el dibuix. Tot aquest dibuix hiperdetallat que a mi personalment em sobrava, ara m’agrada i li dona sentit al conjunt.

Tot i que tenia els meus recels al llegir el primer volum, haig de dir que, en el conjunt dels dos volums, m’ha agradat molt la història i el dibuix. Em trec el barret!

Resum (amb espòilers)

La calor no desapareix. Es donen les temperatures més altes de tot l’estiu amb 30 dies superant els 30°C. El pantà s’asseca i comença a mostrar les teulades dels edificis més alts del poble inundat. La Chinami va camí de l’escola i es torna a desmaiar. En el somni, ara, hi apareix tot de gent i vilatans del poble. Ara ja reconeix a la seva mare (pràcticament de la mateixa edat totes dues), el noi que li agradava, la seva àvia (de la l’edat de la seva mare ara), el seu avi (envellit), i el Sumio (amb la mateixa edat que quan va desaparèixer). Tots s’ajunten, sopen plegats i se’n van a dormir. La Chinami ja sap que tot plegat és un somni i que quan es desperti estarà a casa.

La Chinami s’ha despertat, però continua al poble. De nou tothom ha desaparegut excepte el Sumio i el seu avi. La mare de la Chinami es desperta al tren, després d’haver tingut un curiós somni, al rebre una trucada de telèfon. La Chinami ha tornat a perdre el coneixement, però sembla que ara no aconsegueix despertar-se i està ingressada a l’hospital. Quan arriba l’àvia comenta que també ha tingut un curiós somni. Ràpidament lliguen caps i decideixen anar al poble, que comença a quedar descobert, per salvar la Chinami. És l’única manera que no acabi morint com la majoria de gent del somni.

L’àvia i la mare de la Chinami van de nit al lloc on suposadament hi havia el poble. La mare de la Chinami li diu a la seva mare que, de jove, abans de marxar del poble, havia vist l’esperit del Sumio. Caminant entre el fang arriben al lloc de la cascada i l’havia aconsegueix orientar-se i desenterra el petit santuari del drac. Li resa una oració perquè els tornin la Chinami i tornen a la carretera on tenen el cotxe mentre es fa de dia.

Per la carretera on estan mirant el pantà, apareix la seva antiga veïna, que sabia que podien estar allà per una intuició, de fet, un somni que van tenir la majoria de la gent que vivia al poble. La que va cobrar una bona morterada per marxar del poble amb que va poder pagar la carrera de medicina del seu fill. Fa uns anys, van trobar l’avi de la Chinami inconscient en una obra i el van ingressar en coma a l’hospital del seu fill. Porta cinc anys en coma i intentava localitzar-los però no sabia com.

Mentrestant, en el somni l’avi de la Chinami l’ha despertat i l’ha tret del poble. Ja ha intuit que és la seva neta i que no li correspon està allà. Li indica com sortir. Ella es vol despedir del Sumio, però l’avi insisteix en que marxi o no podrà tornar. A tot això apareix el Sumio molest perquè també marxa sense avisar, tot i que li va prometre que es quedaria per sempre amb ell. A mida que es va fent de dia, des del poble es pot veure la construcció de la presa i, mica en mica, la Chinami i l’avi s’esfumen.

L’avi es desperta després de cinc anys en coma a l’hospital i el primer que veu és la seva dona i la seva filla. Ell es pensava que estava mort. No vol deixar el Sumio sol. Al mateix temps, la Chinami també s’ha despertat amb una bola de vidre a la mà. La Chinami visita l’avi, que ja es coneixien del somni. Entre tots intenten convèncer-lo de no intentar anar al més enllà per no deixar el Sumio sol.

Les plujes han tornat i, mica en mica, es torna a omplir l’embalsament. La Chinami quan neda, sent la veu del Sumio. La Chinami torna a visitar el seu avi i li ensenya la bola de vidre, davant la seva sorpresa. Decideixen anar tots al pantà abans que pugi més el nivell de l’aigua. A meitat de carretera ja veuen l’aigua pujar. La Chinami baixa del cotxe i és sepultada per un allau de terra.

De cop, la Chinami i el seu avi han tornat al poble amb el Sumio. Assumeixen que han mort, però tampoc li donen més importància. En aquesta ocasió en el poble està ploven fang i s’està inundant. Tots tres van la cascada, moment en què la Sumio li torna la bola de vidre al Sumio, demanen una última pregària que sembla que no funciona i llavors li tornen la bola al déu drac. Tots es despedeixen i entenen que el temps torna a fluir i que cada cosa, amb el temps tornarà al seu lloc. De la cascada deixa de caure aigua, es fa un remolí a sota i en puja un corrent d’aigua, fum i llum.

La Chinani i el seu avi apareixen mig estabornits agafats a les branques d’uns arbres que han caigut sobre les aigües del pantà en l’allau. Passa el temps i tot torna a la normalitat, però tothom recorda i guarda en el seu cor el record del Sumio i del poble. A l’àvia, ara però, li comença a fallar el cap, però normal en la seva edat.



v

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada