Bloc personal,

dijous, 5 de maig del 2022

Summer Time Render, vol. 2 (2018) (Torbellino)

[341]

Valoració



Fitxa tècnica

Yasuki Tanaka (guió, dibuix i tinta)
(Summer Time Render - Summer Time Rendering)

[ Manga shōnen, misteri, sobrenatural, suspens ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones

7 capítols (16-22) - 192 pàgines b/n - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Després de tornar al seu poble natal, el Shinpei i la Mio reben un tret de la ‘Mio’, l’ombra de la seva germana adoptiva, i tots dos perden la vida. En aquest mateix instant, el Shinpei torna enrere en el temps i desperta el 22 de juliol, al ferri camí a Hitogashima. La veu de la Ushio que arriba a les orelles, el canvi de color del seu ull dret i el retrobament amb la Ushio, que se suposa que és morta… Què és el que depara el destí a Shinpei?”

Crítica

Ara ja sabem què, com i perquè!

A partir d’aquí, em començo a avançar a l’emisió de l’anime… ;-)

Realment hi ha “xixa” de contingut. No sé com, després d’aquest volum, encara es pot allargar fins el volum 13… però és d’allò més interessant i tinc ganes de saber-ne més!

[ ACTUALITZACIÓ ]
El final d’aquest volum correspon al final del capítol 5 de l’anime (emès el 13/05/22).

Resum (amb espòilers)

(Resum des del capítol 11).

El Shinpei, estupefacte davant la visió de la Ushio viva, malgrat haver assistit al seu funeral fa dos dies, la crida pel seu nom. Ella es gira i s’alegra que Shinpei hagi aparegut a l’illa, abraçant-lo i tirant-lo al terra de l’empenta i la pròpia emoció. Ella no sap que està morta i porta el penjoll duplicat que la Mio li ha retornat al Shinpei. El Shinpei se n’adona que no és la real, tot i que ella li diu que sí. Finalment, ella mateixa sembla reconèixer ser un fantasma. La Ushio-fantasma reconeix que li agrada el Shinpei enmig de l’esclat dels focs artificials.

El Shinpei, desconcertat, li pregunta directament sobre les ombres. Ella també està desconcertada. Ella no pensa pas que és un ombra: pensa que és la Ushio real. La Ushio, vestida amb banyador, agafa el Shinpei de la mà i va veure les paradetes de fira davant la sorpresa de tothom. A tot això, la Mio-ombra vestida d’escolar està caminant també entre les parades i veu la Ushio de reull. El Shinpei amaga la Ushio, però ella vol menjar i veure la Mio i la resta d’amics. Pel que explica i com es comporta, els records són exactament els de la Ushio i està clar que no vol cap mal per ningú. Només la seva vida normal anterior. L’únic que no recorda és com va morir. En aquell moment, el Shinpei rep una trucada de la Mio i la Ushio, impulsivament i sense pensar, li agafa el telèfon de la mà i contesta, davant la sorpresa, és clar, de la Mio.

El Shinpei dissimula davant la Mio i queden per trobar-se de nou. De moment s’enfada molt amb la Ushio i li diu que no pot anar vestida amb el banyador en un festival. L’amaga en un racó i torna amb el grup per veure cremar la pira en honor al déu de la pesca. El Sou aprofita i es declara, per tercera vegada, a la Mio i ella, per tercera vegada també, el refusa. Just en aquest moment apareix la Ushio amb una màscara i coberta amb un xal (continua descalça). Es descobreix davant els seus amics i germans.

La Mio reacciona de manera protectora respecte els seus companys, avisant-los que aquella no és la Ushio. El Shinpei agafa la Ushio perquè no escapi. El Shinpei deixa anar una fogonada i li trenca el braç a la Ushio. Aquest Shinpei no és el real… Després de la fogonada queden les ombres marcades al terra i els amics han desaparegut. El Shinpei real està pujant les escales del santuari i es troba la Mio-ombra vestida amb l’uniforme escolar i un ganivet a la mà, esperant-lo a les escales.

En una fracció de segon, la Mio-ombra ha canviat de lloc i està escanyant el Shinpei amb força sobrehumana, aixecant-lo del terra. Llença el Shinpei pels aires i veiem que, a les escales del santuari, hi han tot de marques de cremades de cossos desapareguts convertits en ombres. Està interrogant el Shinpei perquè li digui com sabia les coses que anirien a passar i com va gravar el vídeo. Just quan sembla que està a punt de matar-lo, per darrera apareix el Shinpei-ombra observant l’escena i preguntant-li quantes vegades ha estat assassinat. En principi haurien de tenir els mateixos records, però apareix la memòria fraccionada. Quan el Shinpei-ombra sembla que actualitzat la memòria, la Mio-ombra es disposa a eliminar el Shinpei-real. El Shinpei-ombra atura la Mio-ombra. Ara saben que, en el moment que mori, pot rebobinar-ho tot.

El mantenen viu i mentre el Shinpei-ombra marxa a solucionar coses, el Shinpei-real intenta deslliurar-se de la Mio-ombra, per la qual cosa li trenca el braç i l’amenaça de trencar-li la cama. Parla alguna cosa de que “mare” aviat estarà desperta. En aquell moment li esclata el cap a la Mio-ombra. Algú li ha fotut un tret d’escopeta. Encara hi ha un segon tret. L’autor es descobreix: és l’oficinista del ferry del principi de la història. Mentre intercanvia unes paraules amb el Shinpei, se n’adona que la Mio-ombra amb el cap esberlat ha desaparegut. Apereix per darrera, totalment reconstruïda intentant clavar-li el ganivet. L’esquiva. Ara torna a disparar, però al terra, on és l’ombra. La Mio-ombra es desintegra.

L’oficinista intenta atendre el Shinpei, li posa bé el braç i l’acomoda en un cabestrell improvitzat amb la seva jaqueta. Es presenta: Nagumo Ryuunosuke. Ha vingut a salvar-lo, però, diu, ha arribat tard. De cop, apareix la Ushio pujant les escales. La Nagumo li explica com diferenciar entre ombres i humans, trepitjant la seva ombra. Li parla de l’acció de prendre la informació consumint dades humanes i de l’acció del gust, consumint directament les víctimes, copiant o elimant els subjectes segons el cas.

El Shinpei puja corrents les escales perquè vol ajudar a tots els seus amics que són dalt. Dalt només queda la germana del Sou. És també una ombra. La Nagumo li fot un tret al cap. Una estranya ombra que embolcalla tota la illa surt del seu cos i es veu una pila de cadàvers humans apilats. Observa com el Sou-ombra li clava una destral al cap al Sou-real intentant protegir la Mio-real. Quan està a punt de matar la Mio, la Nagumo li fot un tret i li rebenta les mans. Al moment es converteix en una forma indefinida que agafa la forma de la mateixa Nagumo en la posició de l’escopeta entre mans i dispara contra la Nagumo-real al cap. Aquella ombra és “el pare”.

Aquesta ombra embolcall el Shinpei i l’aixeca del terra examinant-li l’ull dret, que té un color diferent. “L’ull dret que ‘mare’ va perdre fa temps”, diu, amb el què seria possible controlar el temps. Mentrestant la Ushio està ben agafada pel Shinpei-ombra i li recrimina que és una d’ells, cosa a la qual ella en renega, dient que és la real. El Shinpei-ombra li trenca el braç perquè observi que, al recuperar-se immediatament, és una ombra com ells. Ella torna a insistir que no és com ells.

El Shinpei-real intenta protegir la Mio-real, però només pot observar com és convertida en una marca cremada al terra. El “pare” fa desaparèixer tots els cossos en una fracció de segon. Això també ho observa la Nagumo, que sembla que no ha mort encara que està malferida al terra. En aquell moment apareix sota una il·luminació celestial, la figura d’una noia que el “pare” anomena “mare”. Té l’aparença de la nena que la Ushio va salvar de morir ofegada. Apareix, però, només amb un ull. L’ombra es va estenent per la resta de l’illa en el moment que un llum brillant vermell apareix al cel. En petits fragments, veiem diferents personatges de la història en un context difícil d’entendre.

Sembla realment el final de la història. La Nagume es lamenta, però el Shinpei reacciona i diu que encara pot fer una cosa: morir i reiniciar-se per fer-ho tot diferent ara. Li demana que la Nagumo el dispari. La Nagumo dubte just en el moment que “pare” apunta amb una escopeta la Nagumo. La Ushio, però, colpeja “pare” just en l’instant perquè la Nagumo pugui disparar.

Dispara i Shinpei mor. Només hi ha foscor. Veu la seva mort i ascendre al cel. Veu la “mare” i creuen mirades. Torna a tenir el viatge astral en què la Ushio li diu de protegir la Mio. El Shinpei reinicia la història des de bon començament arribant a l’illa el dia 22 de juliol. El Shinpei procesa tots els aconteixements i es mareja en la seva tornada a l’illa. En aquest últim viatge, la Ushio l’ha avisat que hi ha un límit de tornades i que en el festival d’estiu tots moren.

En aquesta ocasió veiem com la Ushio desperta a la vora de l’aigua un 22 de juliol.

(Resum fins capítol 20).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada