Dororo (2007)

[1149]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Akihiko Shiota
Guió: Osamu Tezuka (manga), Masa Nakamura, Akihiko Shiota
Actors: Satoshi Tsumabuki, Ko Shibasaki, Kiichi Nakai

[ Acció, aventura, fantasia ] 2h 19min

Sinopsi

IMDb (6,4):
“Una guerrera que es va criar com un home s'uneix a la recerca d'un jove samurai per recuperar 48 parts del seu cos de 48 dimonis i venjar la mort dels seus pares.”

Crítica

Bastant diferent de la història original…

Història original que en cap moment he vist… cal puntualitzar-ho! Només l’excel·lent sèrie anime de 2019 de Mappa que encara no m’he acabat, però tinc bastant avançat. Recordo que la història original és el manga serialitzat entre 1967 i 1969 d’Osamu Tezuka, del que se’n va fer posteriorment (1969) un anime… en blanc i negre!

No en tenia massa expectatives pel fet de ser un live-action, però m’ha agradat bastant, especialment la primera part (he vist la versió en 2 CDs). La segona part es converteix en una altra cosa.

De fet, el live-action poc té a veure amb la història original, però al principi de la segona part perd totalment qualsevol coherència o sentit comú. Al final s’ha convertit en una pel·lícula més d’arts marcials amb espases samurais.

Els efectes visuals, sí, són bastant esperpèntics, però en la primera part encara s’aguanten prou bé per l’any en què ha estat produïda. Quan comencen a aparèixer monstres de làtex, a ritme de rumba espanyola, ja fa riure…

Que el personatge femení sigui tant gran i en sigui evident el seu gènere li fa perdre bastant interès. Recordo que, en la història original, el personatge és un nen petit i no saps que és una nena fins ben avançada la història. Bé, si li fas cas a l’eye-liner tant característic del Tezuka pels personatges femenins, ho saps des de bon començament, però sempre hi ha aquell dubte.

De la mateixa manera, el fet que no s’expliqui bé, des de bon començament, qui és el causant de tots els mals, el dolent dolentíssim.

No m’ha agradat gens el to verd de la pel·lícula.

Resum (amb espòilers)

Dororo és una dona jove que assumeix la identitat d'un home malgrat que els altres veuen a través del seu exterior descarat i sovint violent. Quan el seu pare va ser assassinat per Daigo quan va intentar cridar el senyor de la guerra, la noia i la seva mare van escapar al desert. A petició de la mort de la seva mare, per tal de continuar la venjança insuperable del seu pare contra Daigo, el nen assumeix la identitat d'un home i creix sense una llar permanent ni cap amic. Com a resultat, es converteix en una lladre per guanyar-se la vida. Al llarg de la seva vida, ha negat qualsevol nom, citant que els millors lladres mai van revelar els seus noms, ja que fer-ho significava que podien ser caçats i arrestats. Només després de viatjar amb Hyakkimaru decideix prendre el nom de "Dororo", ja que aquest nom havia estat un dels molts que Hyakkimaru havia adquirit durant els seus viatges anteriors. Encara que Hyakkimaru ho va explicar com a "Petit Monstre", Dororo va sentir que li anava millor mentre Hyakkimaru va mantenir el seu nom anterior.

Abandonat en néixer, el cos d'Hyakkimaru va ser venut als dimonis pel seu pare biològic, la qual cosa va provocar que li falten 48 parts del cos. Només sobreviu perquè és descobert per un mestre encanteri, que s'apiada d'ell i substitueix les parts del seu cos que li falten per les dels nens morts. Des de petit, Hyakkimaru atrau una quantitat desproporcionada d'atenció d'éssers sobrenaturals, especialment malignes. Aquest magnetisme sobrenatural provoca la mort del seu pare adoptiu. Hyakkimaru és destruït emocionalment, però comença a buscar per destruir els dimonis i recuperar el cos que li van robar en néixer.

Entre els dimonis que troba Hyakkimaru hi ha un Jorōgumo, la dimonia arna Maimai´Onba que va segrestar nens abandonats per alimentar la seva descendència Hanyō, un monstre de cirerer en flor i un monstre de sargantana. Després de matar un Daitengu i recuperar el seu braç dret, Hyakkimaru s'assabenta que la seva maledicció va ser obra del seu pare biològic i que aquest home era en realitat Daigo. Matant un parell de dimonis gossos que el van turmentar per aquesta revelació, Hyakkimaru guanya els seus ulls reals i més tard s'enfronta a l'alba per Tahōmaru, l'home que va aprendre a ser el seu germà petit. Expressant una ràbia gelosa cap a Hyakkimaru a causa dels sentiments de la seva mare per ell, la ira resultant de Tahōmaru provoca un enfrontament en el qual és assassinat accidentalment per Hyakkimaru. Aleshores, Daigo arriba i mata a la seva dona mentre ella, malgrat la seva pròpia desesperació per la mort de Tahōmaru, intenta persuadir a Daigo perquè perdi la vida d'Hyakkimaru, ara el seu únic fill viu. Encara que va estar a prop de matar el seu pare, Hyakkimaru es va negar i va salvar el seu pare mentre li deia que s'esforcés i creés la utopia que Tahōmaru havia imaginat una vegada. No obstant això, amb la promesa de ressuscitar Tahōmaru d'entre els morts, Daigo va vendre el seu cos a un dels dimonis amb qui va fer el pacte original. Dororo va intentar convèncer en Daigo que no ho fes, dient-li que el dimoni utilitzaria el seu cos per governar la terra i provocar una major desesperació i sofriment entre la gent. Tot i així, en Daigo va acceptar la proposta, però va poder aconseguir el control suficient per mantenir el monstre a ratlla perquè Hyakkimaru el matés. Un cop mort, Hyakkimaru va recuperar el cor, però es va queixar que el dolor al pit no va disminuir després, una indicació que sentia remordiments per primera vegada a la seva vida. Tot i que més tard se li va oferir el tron, Hyakkimaru declina i li confia al seu germà mentre ell i Dororo continuen la seva recerca per matar els 24 dimonis restants.