Valoració
Fitxa tècnica
Yasuki Tanaka (guió, dibuix i tinta)
(Summer Time Render - Summer Time Rendering)
[ Manga shōnen, misteri, sobrenatural, suspens ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones
15 capítols (1-15) - 208 pàgines b/n (algunes pàgines a color) - 130 x 180 mm
Sinopsi
Whakoom:
“Quan era nen, els pares del Shinpei van morir i ell va ser acollit per la família Kofune, que el va criar com a un fill més. Anys després, mentre viu a Tòquio, el Shinpei es veu forçat a tornar a l'illa on va créixer per assistir al funeral de la Ushio, que ha mort ofegada al mar intentant salvar una nena. El que hauria d'haver estat una curta visita per compartir el duel amb la família i els seus amics es converteix en un misteri davant la sospita que la mort de la Ushio no va ser un accident, sinó un assassinat… El Shinpei intentarà resoldre l'enigma, que resulta ser molt més perillós del que s'esperava, i, sense saber com, entra en un bucle temporal que l'obliga a fer servir tota la seva astúcia per avançar en la investigació… i no morir en l'intent.”
Crítica
Història que enganxa des del primer moment…
He vist el primer capítol de l’anime i he quedat impactat per la història. No he pogut fer altra cosa que anar a la font original per adelantar-me a la història, entre altres coses perquè ja està tancada i totalment publicada a Espanya per Milky Way Ediciones (13 volums).
Consell: si el llegiu online, no llegiu el capítol 0 o es destriparà la història. El primer capítol del manga (70 pàgines, ole tu!) correspon al primer capítol de l’anime.
Història de traca i mocador. El dibuix, si bé al principi n’era una mica reaci, cal reconèixer que està molt bé, sobretot si penses al públic que va dirigit. Evidentment, si el compares amb l’anime li veus mancances, però no se’l pot criticar.
Resum (amb espòilers)
Després de la mort dels seus pares, el Shinpei Ajiro va créixer amb les germanes Kofune, la Ushio i la Mio. En l'edat adulta, el Shinpei viu a Tòquio, fins que escolta la sorprenent notícia que la Ushio ha mort ofegada. Torna a la ciutat insular aïllada, però sospita quan s’adona que el cos de la Ushio té marques al coll, donant a entendre que va ser estrangulada. Ara perseguida pel seu fantasma i assistida per la Mio, el Shinpei intenta trobar les respostes al que realment li va passar a la Ushio i possiblement salvar els residents d’un estrany i fosc enigma.
==
El Shinpei arriba des de Tòquio en ferry a la illa Hitoga (Hitogashima) on s’ha criat des de petit per assistir al funeral de la seva germanatra Ushio de la mateixa edat que ell. Se saluda amb la Mio, l’altra germanastra una mica més joveneta i, després del funeral, fan una vida bastant normal obrint el restaurant familiar del pare estranger de les germanes. Un amic de la infància li explica que possiblement la Ushio, que va morir ofegada intentant salvar una nena petita, no va morir ofegada sinó, molt probablement, estrangulada.
L’endemà del funeral la família de la nena petita, que també tenia un negoci turístic a l’illa, desapareix sense avís previ a ningú, ni tan sols a l’únic policia que coneix tot el poble. Un home gran que passa per allà mateix recorda la maledicció de les ombres i el Shinpei i la Mio van al santuari de la muntanya, perquè algú els ha dit que ha vist la Ushio. Allà senten un tret i quan s’atansen al lloc dels fets, es troben un dona vestida d’oficinista, la mateixa que venia amb el Shinpei en el ferry, ferida de bala en un costat.
Per darrera, apareix una doble de la Mio, l’apunta amb una pistola al cap i li fot un tret. A continuació, dispara el Shinpei i el mata.
El Shinpei es desperta sobresaltat al ferry amb la dona vestida d’oficinista davant en el seu primer bucle temporal. Es pensa que tot ha estat un malson, però els fets es tornen a repetir tal i com han passat el primer cop en una mena de cicle similar al ”dia de la marmota”. El segon cop que veu la Mio acostar-se en bicicleta i perdre’n el control per després caure a l’aigua, se n’adona que els frens han estat tallats. La resta de petits detalls del funeral es repeteixen amb exactitud. Shinpei ens conscient, que si no fa res diferent, els succesos es repetiran i que el mite de les ombres és real.
Mica en mica anem sabem més detalls sobre el mite de les ombres. Ve a dir que, aquell que contemplin les ombres, el seu doble, moriran al tercer dia. Mentre van sopant el capvespre després del funeral en la seva repetició dels fets, Shinpei recorda que la Ushio va ser assassinada per les ombres i que la Mio, en la seva primera arribada a l‘illa, també. Acabat de sopar, surt fora per reflexionar i veu arribar el policia que es queda aturat mirant la Mio mirant la seva pròpia casa, en el moment en què, suposadament, la Mio s’està dutxant. Sense dubte, aquella Mio del carrer és una ombra. Aquesta Mio, sense previ avís, li clava un ganivet al policia.
El Shinpei no surt del seu astoradament. L’ombra d’aquesta Mio comença a bategar i agafa forma humana. S’incorpora i pren forma humana. Un clon del policia. S’acota, toca el policia mort a la cara, es desprén un fogonada en forma de flash i el cos desapareix deixant una marca de cremada al terra. El Shinpei acaba d’assistir a la seva primera duplicació d’ombres. La Mio-ombra li demana l’arma al policia-ombra. Sent com parlen que, pel matí, en la seva arribada amb la bicicleta, no ha pogut acabar amb la Mio de veritat. En aquell moment li sona el mòbil al Shinpei –la trucada del seu amic, el Sou, explicant-li el possible assassinat de la Ushio en la seva primera arribada– i és descobert per les dues ombres.
El Shinpei és assassinat amb un tall al coll. Mentre es desagna lentament, escolta com les ombres discuteixen si val la pena copiar-lo o no. La Mio-ombra diu que no perquè ell ja està ***… i no s’entén què ha dit. El Shinpei, un cop mort, torna a experimentar el mateix viatge que el primer cop en què una Ushio l’agafa i li demana protegir la Mio.
Per tercera vegada, acaba d’arribar en ferry a l’illa, veu baixar la Mio en bicicleta pel carrer amb pendent i, com en les dues primeres ocasions, veu com la Mio intenta frenar, però al tenir el cable del fre tallat, no pot fer-ho i està a punt de caure a l’aigua. En aquesta ocasió, però, el Shinpei atura la bicicleta. Ara és ell el que acaba a l’aigua, encara que la Mio, igualment, s’hi ha de llençar per salvar-lo a ell, perquè el mateix Shinpei se n’adona que no pot nadar.
En aquest tercer dia de la marmota en què tot es repeteix de la mateixa manera, veiem algun detall de l’oficista que venia amb el ferry juntament amb el Shinpei i sembla que alguna cosa hi té a veure amb tota la situació de les ombres. Per trencar la dinàmica dels aconteixements, el Shinpei truca el policia alertant-lo d’una falsa baralla i allunyar-lo del lloc dels fets. També avisa al Sou perquè el truqui l’endemà. Prepara el mòbil amb una bateria externa de recàrrega extra i el deixa gravant a la porta de casa. I per acabar d’estar-ne segur, entra sense pensar-s’ho massa al lavabo on la Mio s’està dutxant i l’enxampa en pilotes. Ara, almenys està segur que la Mio de dintre la casa és la de veritat, mentrestant a fora, un doble de la Mio està observant la casa i així queda grabat en el mòbil del Shinpei.
El Shinpei ensenya la grabació a la Mio, li explica que allò és una ombra i que va venir per matar-la. També li explica que les ombres copien les persones amb un flash, igual que el que va aparèixer al funeral. El Shinpei acaba de donar-se compte que el flash al funeral va passar en la seva primera arribada i en la segona, però no en la tercera. La Mio diu que cal avisar a la Shiori, la nena que la Ushio va salvar d’ofegar-se, perquè diu que va veure el seu propi doble fa justament tres dies.
La família sencera de la Shiori ha desaparegut. Aquest cop, però, ell està davant la porta de casa seva i arriba una veina tafanera que, després d’estar picant el timbre sense contestació, sense pensar-s’ho dos cops, entra a la casa i no hi troben ningú. El televisor, però, està engegat i el menjar parat a la taula sense provar. Al terra i al sofà, però, veu dues marques humanes de tamany adult de cremades, com les del flash la nit de la còpia del policia. El Shinpei es pregunta què se n’ha fet de la nena, la Shiori, i puja al pis de dalt.
Entre les ombres del passadís del pis superior, el Shinpei es troba la Shiori-ombra i intercanvien unes paraules i, per darrera apareix una ombra adulta indefinida. Ell es pregunta si serà infectat amb la malaltia de les ombres, al mateix temps que es contesta que no, perquè sempre la ha tingut des de bon començament. En aquest punt puja la veïna i les ombres desapareixen.
Sabent per avançat quins són els successos que aniran passant, el seu proper objectiu és intentar salvar l’oficinista del ferry. Intenta buscar-la per l’illa en els diferents allotjament, però no la sap trobar. Al bar arriba el policia i s’entera que un detectiu arribarà a l’illa. Ara sap segur que aquest policia és el real. El policia li dona al Shinpei un mòbil de la Ushio, segons indicacions de la pròpia Ushio el dia abans de la seva mort. La situació ara és nova i el misteri es complica. Quan entra al bar el Sou, decideix explicar-li tot per ajudar a desencallar el misteri entre els tres.
Davant les preguntes de Sou, el Shinpei dubte si explicar també els seus bucles temporals i les coses que sap per aquests bucles. En aquest punt, el Sou introdueix la idea que, si no pot diferenciar un humà normal d’una ombra, qualsevol dels tres podria ser una ombra. La Mio proposa anar a veure el Hiruko (Karikiri) per saber més detalls sobre les ombres. El Shinpei sap que, en un bucle anterior, anar a veure el Karikiri vol dir la mort i vol posposar-ho per demà, dia dels focs artificials d’Hitogashima, doncs, havent-hi molta gent, pot ser un símbol de seguretat. Proposen una paraula clau: “civilització mesopotàmica”.
En un aiguat d’estiu, el Shinpei i la Mio es resguarden a cobert. La Mio mostra interès pel Shinpei i aprofita per donar-li un penjoll que li havia regalat a la Ushio de record. El Shinpei recorda com va conèixer la Ushio i quan li va regalar el penjoll en el seu aniversari.
El Shinpei continua intentant desbloquejar el mòbil de la Ushio, però no en sap el codi. El Sou passa a recollir el Shinpei amb la seva germana petita, la Tokiko. La Mio espera a baix vestida amb yukata. Tots quatre es presenten a les paradetes típiques prèvies als focs artificials. Al Sou sembla que li agrada la Mio. La Tokiko, mig en broma pregunta si al Shinpei li agrada la Mio, doncs la va veure despullada a la dutxa. Ell diu que només són família, davant el desconcert evident de la Mio. Enmig de la confusió, el Shinpei veu algú molt semblant a la Ushio i va darrera d’ella.
Finalment se la troba a la platja, amb el banyador posat, l’aigua a l’alçada dels genolls, contemplant els focs artificials.
(Resum fins capítol 10).
Col·lecció
Summer Time Render, vol. 1 (2018)
Summer Time Render, vol. 2 (2018)
Summer Time Render, vol. 3 (2018)
Summer Time Render, vol. 4 (2018)
Summer Time Render, vol. 5 (2019)
Summer Time Render, vol. 6 (2019)
Summer Time Render, vol. 7 (2019)
Summer Time Render, vol. 8 (2019)
Summer Time Render, vol. 9 (2020)
Summer Time Render, vol. 10 (2020)
Summer Time Render, vol. 11 (2020)
Summer Time Render, vol. 12 (2020)
Summer Time Render, vol. 13 (2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada