3-gatsu no raion zenpen (2017) (March Comes In like a Lion - 1)

[1147]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Keishi Ohtomo
Guió: Chika Umino (manga), Yuko Iwashita, Keishi Ohtomo
Actors: Ryūnosuke Kamiki, Kasumi Arimura, Kana Kurashina

[ Drama, esports, coming-of-age, slice of life, romanç ] 2h 18min

Sinopsi

IMDb (6,6):
“Kiriyama Rei, de 17 anys, és un prometedor jugador de shōgi professional. La seva família va morir en un accident quan ell era jove i va ser adoptat per l'amic del seu pare, Koda, un jugador de shōgi professional. Va començar a ser entrenat per jugar al shōgi amb el seu germà i la seva germana adoptiva. Va haver d'abandonar la seva família d'acollida després de conflictes amb ells, intentant viure de manera independent sense que la família, els amics, ni ningú es preocupés per ell. Les coses van començar a canviar quan va conèixer les germanes Kawamoto, una família que va decidir cuidar-lo i protegir-lo com un dels seus. Mentrestant, Rei coneix molts tipus diferents de jugadors professionals de shōgi mentre juga amb ells i el seu vincle amb aquests jugadors comença a canviar la seva actitud cap al shōgi.”

Crítica

Història millor explicada que en l’anime, però amb manca emocional… almenys aquesta primera part.

[ Aclaració sobre el títol ]

Basada en un manga seinen obert de Chica Umino (mangaka anònim), encara en serialització (convençut que ja havia acabat), de 16 volums a dia d’avui que va començar a publicar-se el 2007. El manga es titula Sangatsu no Raion, però el podem veure escrit sota el títol 3月のライオン, romantitzat 3-gatsu no Raion o també 3-gatsu no Lion, on la traducció literal és The Lion of March, encara que en anglès ho han traduït per March Comes In like a Lion. A poc que utilitzem una mica la lògica, tot i no saber japonès, és fàcil entendre què vol dir cada paraula (Sangatsu = 3-gatsu = el tercer mes = març; Raion = lion = lleó; zenpen = primera part; kouhen = segona part). En espanyol, l’editorial ECC ha optat per traduir-ho simplement com El león de marzo.

Hi ha un anime de dues temporades de 22 capítols cada temporada (44 capítols en total) emès entre 2016 i 2018. Ara mateix estic a dos terços de la primera temporada.

Per altra banda, pel tema pel·lícules, sembla que ja existeix una pel·lícula que es titula March Comes In Like a Lion amb títol original japonès Sangatsu no raion (sense el número 3 davant) de 1991 que res té a veure amb aquesta història (almenys que jo sàpiga). Així doncs, el live action que ens ocupa és una pel·lícula de dues parts. La primera part té el títol 3-gatsu no raion zenpen (zenpen = primera part) i la segona 3-gatsu no raion kouhen (kouhen = segona part), encara que en anglès continuem veient el mateix títol de sempre o acaba prenent els diferents títols possibles del manga: 3-gatsu, sangatsu, no Raion, no Lion, The Lion of March, March Comes In Like a Lion.

==

La pel·lícula és de 2017, per la qual cosa la història “només” abarca fins el volum 12 o 13 del manga, en el millor dels casos.

Aclarat el confús tema del títol, sota l’excusa dels esports –considerant els escacs com un esport: competitivitat i esportivitat sí, activitat física no–, la història se centra en un personatge molt jove, 17 anys, que accedeix professionalment potser massa aviat en aquest món amb un bagatge emocional bastant complexe i recargolat per poder afrontar amb un mínim de normalitat.

L’esport, com ja he apuntat, són els escacs, però la versió japonesa dels escacs, el shōgi, on, si fa no fa, hi han les mateixes peces que en els escacs, però amb dues peces més (20 peces per jugador) i alineades lleugerament diferent. Totes les peces tenen la mateixa forma, encara que n’hi algunes més grans que altres, i es diferencien pel caràcter o kangi escrit al damunt. El tauler no té diferències de color, només les línies que separen un quadrat de l’altre.

El live action, com no podia ser d’altra manera en un subgènere que ja està així específicament definit, és bastant mediocre. Havent llegit el manga (jo no l’he llegit) i vista la sèrie, el live action sempre quedarà infravalorat. El càsting, perruques i maquillatge et treuen ràpidament de la història. No obstant això, déu n’hi do el ben feta que està.

Té coses que, òbviament, m’agraden més a l’anime, especialment els personatges femenins amb els seu ulls mig esbosats, de colors atraients i boques desproporcionadament grosses, sempre tristes, però també hi han coses de la història que em semblen més ben explicats i sintetizats a la pel·lícula.

Veure la pel·lícula també serveix per valorar adequadament les veus de doblatge que normalment no se’ls dona el valor real que tenen. En l’anime sembla més fàcil transmetre emocions amb la veu. En la pel·lícula semblen actors de Pastorets.

Resum (amb espòilers)

Rei Kiriyama és un jugador professional de shogi de 17 anys i és la cinquena persona que es converteix en professional a l'escola secundària. Rei va quedar orfe de jove quan els seus pares i la seva germana van morir en un accident de cotxe, però el millor amic del seu pare, Masachika Kōda, un jugador de shogi professional, l'acosta quan s'adona del talent de Rei per al shogi. Els fills de Rei i Masachika, Kyoko i Ayamu, no s'entenen del tot quan en Kōda comença a mostrar més favor a Rei, amb Kyoko esdevenint particularment antagònica cap a la jove Rei. Després que el seu pare adoptiu obligués els seus fills a deixar de jugar al shogi quan no poden derrotar a Rei, decideix viure de manera independent, amb l'esperança que la seva absència pugui disminuir l'estrès a la família provocat per la seva presència. Comença a viure sol en un apartament d'una habitació a Rokugatsu-chō i deixa d'anar a l'escola, només per començar a anar a l'institut després d'un any de retard.

Quan Rei derrota el seu pare adoptiu en shogi en un partit professional, entra en pànic per culpa i acaba enfonsant-se al carrer quan s'emborratxa accidentalment. El descobreix l'amable Akari Kawamoto, que el dóna la benvinguda a casa seva per recuperar-se. Es desperta a la casa de Kawamoto a Sangatsu-chō i coneix les dues germanes de l'Akari: Hinata i Momo Kawamoto, que estan sota la cura de l'Akari, el seu avi i la seva tia després de la mort de la mare de la germana. Rei comença a passar temps amb els Kawamoto, pràcticament es converteix en un membre de la família i fins i tot passen l'any nou junts.

Quan passa les vacances amb els Kawamoto, la Rei es troba amb la Kyoko i el seu xicot, un jugador de shogi professional de mitjana edat, Masamune Gotō. Quan Rei expressa el seu disgust per la relació de la seva germana adoptiva amb l'home gran i casat, en Gotō derrota a un Rei furiós. Aleshores, Rei obliga a Gotō a acceptar trencar la seva relació amb Kyoko si pot derrotar al jugador de shogi més gran a la final del torneig de shogi Rei Lleó. Rei comença a centrar-se únicament en el shogi. Quan s'enfronta a Kai Shimada a les semifinals, Rei subestima completament el seu rival i perd el partit de vergonya. Encara sentint-se de la pèrdua, Rei torna a trobar-se amb Kyoko, que creu que li va dir al seu pare sobre la seva relació amb Gotō a causa del seu tall econòmic. Les interrompen les germanes Kawamoto, que havien vingut a lliurar una gran caixa de bento a Rei. Kyoko passa la nit a casa d'en Rei, però se'n va l'endemà al matí, amb Rei adonant-se que la seva relació amb la seva germana els ha deixat en un estat on mai poden ser realment germans o estranys. Shimada s'enfronta a Gotō al partit final del Rei Lleó, lluitant per l'oportunitat d'enfrontar-se a Tōji Sōya, el Meijin regnant que ha mantingut la posició durant més d'una dècada. Quan Shimada surt vencedor contra Gotō, Rei s'acosta al professional esgotat i li demana unir-se al grup d'estudi shogi de Shimada amb l'esperança de millorar-se a si mateix. Shimada accepta.

Rei comença el seu camí pel torneig de shogi Newcomer, amb el seu rival i amic íntim, Harunobu Nikaidō, empenyent entusiasmat Rei perquè els dos puguin enfrontar-se a la final. Tanmateix, en Rei es sorprèn quan descobreix que en Nikaidō no només havia estat eliminat, sinó que també havia estat hospitalitzat, a causa d'una condició de tota la vida que el deixa constantment malalt. Rei s'adona que l'oponent de Nikaidō, Junkei Yamazaki, sabia de l'estat de Nikaidō i va aturar el joc tant com va poder esgotar Nikaidō i instigar una victòria per defecte. Rei s'enfronta a Yamazaki a la final del nouvingut, disposat a venjar el seu amic. No obstant això, quan Rei està a punt de fer un moviment agressiu precipitat en lloc de defensar i millorar la seva posició al tauler, de sobte recorda les apassionades paraules de consell d'en Nikaidō per estimar més el seu shogi i opta per l'opció més segura. Rei s'adona que la raó per la qual en Yamazaki va jugar brut era per la desesperació de guanyar, semblant a la desesperació de Rei per derrotar en Gotō al torneig del Rei Lleó. Amb això, Rei surt vencedor i es converteix en el Rei Nouvingut. Kyoko felicita a Rei per la seva victòria.

Després de la conclusió del Torneig de Nouvinguts, Rei acompanya a Shimada mentre juga contra Sōya. Mentre el partit juga molt a favor de la Soya, Rei, que actua com a comentarista del tauler, insisteix desesperadament que el partit encara el podria guanyar Shimada, només per ser acomiadat per Gotō. En veure un moviment desapercebut que en Shimada podria haver fet per capgirar completament el joc, Rei corre cap a Shimada, només s'adona que en Shimada ja havia renunciat. Sōya comenta que, malauradament, en Shimada s'ha perdut un moviment potencial que hauria canviat el rumb al joc, el mateix moviment que Rei havia notat. Quan Sōya fa la seva sortida, es gira cap a un Rei meravellat i se'n va sota la pluja.