Vides fràgils, nits fosques (2006)

[1]

Valoració

Fitxa tècnica

Hiromi Kawakami
Marina Bornas Montaña (traductora)
(Títol original: Yoru no koen)

[ Narrativa japonesa moderna ] (ed. 2015)
Quaderns crema

9 capítols - 168 pàgines - 131 x 210 mm

Sinopsi

“La Lili és una dona de trenta-cinc anys que viu amb en Yukio, el seu marit, a qui fa temps que no estima. La Haruna, la seva millor amiga, està enamorada d’en Yukio des que el va conèixer, i la Lili sospita que tots dos l’enganyen, però decideix no fer res al respecte. Un vespre coneix l’Akira, un home més jove que ella, amb el qual inicia una relació. Les històries dels quatre amants s’enllacen subtilment en aquesta novel·la, en què Hiromi Kawakami, amb la seva prosa sensual i concisa, ens convida a reflexionar sobre la solitud i l’essència de les relacions humanes.”

Crítica

Feia alguns dies que no llegia cap tipus de novel·la… potser vint anys?

No soc de llegir llibres. De sempre… o sigui: mai no n’he llegit! O, en tot cas, mai he tingut el costum. Els pocs que he llegit han estat manuals de programari per la feina o, pitjor encara, llibres d’autoajuda, de salut o similars. Ves, què hi farem!

Espero que aquest sigui el primer de molts altres, però haig de reconèixer que m’ha costat molt llegir-lo i acabar-me’l. Ha estat una cosa de paciència, mica en mica, capítol a capítol… em falta el costum!

Tenia alguna referència d’aquesta autora i haig de dir que m’ha agradat com escriu. Ara, pel que llegeixo, està sobre els 64 anys, 48 quan va escriure aquest relat, que, per nombre de pàgines (168 pàgines), està més que bé per intentar iniciar-se en la lectura.

Hi he arribat com a recomanació per a dones que volen llegir coses escrites per dones, des d’un punt de vista feminista. Tampoc el trobo especialment reivindicatiu, però sí que és veritat que ho fa des d’una perspectiva no-masclista, en tot cas. Ja és un què.

(Ara diré una animalada: estava escrivint aquesta entrada i notava una olor estranya a les mans. Acabo d’adonar-me que és perfum de dona, és a dir, qui ha llegit aquest llibre de biblioteca, anava ben perfumada.)

Una narrativa molt relaxada i, aparentment, passiva que, en una frase et diu coses diferents i, per resoldre-les, necessites llegir encara quatre o cinc frases més per acabar d’entendre què et volia dir al principi. Però no és només aquesta narrativa relaxada. Vides fràgils, nits fosques té un clímax molt interessant i té una resolució, però em fa molta ràbia que hagin de ser els japonesos els que insisteixen, per activa i passiva, en el concepte dual assassinat-suïcidi. Ja són molts inputs que m’arriben amb aquesta dualitat i em repugna de sobremanera! Si tant decebuts estan de la seva vida que se suïcidin i oblidin assassinar “de passada”!

M’ha estranyat també veure-hi els accents diacrítics, però esclar, l’edició és de 2015 i encara estaven acceptats. També m’ha estranyat la puntuació d’interrogació i admiració sempre a principi i final. Tenia entès que només calia al principi en frases molt llargues on no s’entengués…

Frases que m’han semblat rellevants

“Els seus ulls desperts, que es fixaven tot el que l’envoltava, no miraven en Yuko però només el miraven a ell, serens i vidriosos com una bassa.”

“Va ser com si algú hagués esborrat una pissarra on hi havia apuntat tot el que havia passat aquell dia.”

“Es va esbaldir les mans, se les va eixugar amb un drap i, dreta davant de la pica, es va ficar el dit índex sota la faldilla mentre s’acariciava els pits per sobre de la samarreta. Va continuar una estona, procurant no excitar-se gaire. En acabat, va deixar caure els braços al costat del cos i va adoptar una postura femra, amb els talons junts. Es va tornar a rentar les mans, va treure les llavors dels cogombres tropicals i els va marinar amb el suc del pollastre.”

“Ja no hi ha res que em pugui entristir. Soc incapaç d’estar trista, i ni tan sols això m’entristeix.”