Undercurrent (2005)

[343]

Valoració

Fitxa tècnica

Tetsuya Toyoda (guió, dibuix i tinta)
(Undercurrent - Undercurrent)

[ Manga seinen, slice of life, drama ] (ed. 2015)
Milky Way Ediciones

11 capítols - 308 pàgines - B6 (130x180mm)

Sinopsi

Whakoom:
“La Kanae vol reobrir el balneari que regentava amb el seu marit fins que aquest, un bon dia, va desaparèixer sense deixar rastre. I encara que tracti d'ocultar-ho, està patint el que és indicible sota la sospita que el seu marit simplement la va abandonar. Afortunadament, un jove ajudant arribarà a la seva vida i es convertirà en el suport que necessita per alleujar el turment.”

Crítica

Història aparentment anodina, però que t’acaba enganxant…

Recopilació en tankōbon de volum únic de la història serialitzada entre 2004 i 2005 a l’Afternoon de l’editorial Kodansha.

Selecció oficial del Festival internacional de la historieta d'Angulema 2009 i guardonada per la crítica amb el Prix Asie-ACBD 2009.

Sota un dibuix aparentment innocent i sobri, hi ha una història que no vol fer molt de soroll, però en que mica en mica hi vas entrant pràcticament sense adonar-te’n, fins el punt que ja és massa tard i hi estàs irremediablement enganxat.

Aquesta aparent sobrietat del dibuix es descobreix puntualment amb un domini sorprenent en aquells moments que està sota l’aigua i el personatge principal és envait pels records.

Una històra anodina que es converteix amb un thriller en tota regla i ben resolt. M’han agraden els bons finals! Excel·lent història que, fullejant per sobre i de bones a primeres, no hi hagués donat quatre duros.

Resum (amb espòilers)

La Kanae, que regenta uns banys públics, ha de tancar uns dies perquè el seu marit ha desaparegut. Els pensaments recurrents del què pot haver passat amb el seu marit no paren de donar voltes pel seu cap.

A punt de tancar els banys, perquè només compte amb l’ajuda d’una senyora gran, rep la trucada d’algú del gremi dient-li que vindrà una persona a treballar. És un jove callat que, de moment, tampoc té allotjament i, temporalment, és acollit en la mateixa residència de la Kanae.

Mica en mica anem coneixem diversos personatges secundaris, usuaris dels banys. Una amiga d’institut, després de molts anys, es troba la Kanae comprant al supermercat i parlant, parlant, li proposa destinar-hi un investigador per trobar el seu marit. Finalment, l’investigador és un personatge atípic, del que es podria desconfiar de bon començament, que a canvi d’un favor que li devia al marit de la companya d’institut de la Kanae, farà les investigacions pertinents. Es proposa un temps màxim de tres mesos i anar-la informant cada quinze dies.

Amb el Hori, el treballador que ha arribat caigut del cel per ajudar-la als banys, no en treu en cap moment aigua clara, tot i que, malgrat l’hermetisme total, sembla haver-hi algun interès mutu.

Respecte a les investigacions del marit, sembla que ni és mort, ni s’ha suïcidat, ni se n’ha anat amb cap altra dona. Senzillament ha desaparegut voluntàriament. El que sí sap és que la va mentir amb la mort dels seus pares i altres coses que no quadren.

Paral·lelament, amb la desaparició d’una nena que sembla haver estat segrestada, la Kanae recorda la seva amiga de la infància, la Sanae. Totes dues s’assemblaven molt i algun malefactor la va matar, va agafar la Kanae i li va dir que si deia alguna cosa algun dia, la vigilaria i la mataria també. És un record velat que havia mig esborrat de la seva memòria.

Acabada la investigació, passats els mesos, l’investigador truca la Kanae i li diu que ha trobat una pista. Ha trobat el seu marit i li proposa que es trobin. El marit confesa que, des de ben petit havia estat un mentirós compulsiu i una mentida el portava a una altra i així successivament. Ell va desfalcar l’empresa i va intentar protegir una companya a la que volien carregar el mort, autoinculpant-se i marxant. En aquest moment va conèixer la Kanae i s’hi va casar. Passat el temps, no podia dir-li la veritat i va desaparèixer. Ella ho accepta i està contenta de saber el perquè.

Per altra banda, la Sanae, tenia un germà quatre anys més gran que, casualment és el nostre Hori que treballa amb la Kanae. El Hori és a punt de marxar de la ciutat, sense avisar tampoc, quan es troba amb el vell tot-ho-sap i el fa reflexionar. Finalment, no agafa l’autobús i sembla que es queda a la ciutat.