Bloc personal,

dijous, 12 de maig del 2022

Summer Time Render, vol. 3 (2018) (En un mismo camino)

[345]

Valoració



Fitxa tècnica

Yasuki Tanaka (guió, dibuix i tinta)
(Summer Time Render - Summer Time Rendering)

[ Manga shōnen, misteri, sobrenatural, suspens ]
Tu manga online
Milky Way Ediciones

10 capítols (23-32) - 208 pàgines b/n - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Després de la tragèdia de les festes d'estiu, el 22 de juliol comença per quarta vegada. El Shinpei va a buscar un personatge clau, la Ryūnosuke Nagumo, però sembla que ella també amaga un secret… El contraatac a les ombres comença en aquest tercer volum ple de tensió!”

Crítica

Un autèntic THRILLER amb majúscules!

No haig de badar, perquè cada cop que em distrec, la sèrie avança molt ràpidament i podria ben bé ser que, en un moment o altre, l’anime m’avanci en la lectura del manga.

En l’últim capítol de l’anime (el 4), que per altra banda també em vaig despistar de veure però porto al dia, gairebé supera el contingut del manga llegit fins ara.

Per sort, calculo que en el proper capítol d’aquest divendres 13/05/22, el capítol 5, acabarà el volum 2 del manga –quan acaba el tercer reinici amb la matança indiscriminada de tots els habitants de l’illa amuntegats–, és a dir, el capítol cinquè anirà emparellat amb el final del volum segon. Sort en tinc d’aquest volum tercer de comodí d’anar avançat a l’anime.

Resum (amb espòilers)

(Resum des del capítol 21).

Una nova arrancada d’història. En aquesta ocasió des del punt de vista de la Nagumo, una escriptora que arriba en ferri a Wakayama a l’illa de Hitogashima, després d’haver marxat fa catorze anys. Davant seu té el Shinpei, mig endormiscat per la travessa. Ha rebut un missatge de veu bastant confús en el que parla d’ombres, una tal Haine i que l’únic que podrà aturar la desgràcia és el Shinpei. En el moment en què revisa la gravació, el Shinpei es desperta espantat abocant-se sobre els seus pits, tot cridant “Ushio!”. Bofetada al canto, les disculpes de cada reinici i comença un nou intent d’aturar la masacre de les ombres.

Just abans de baixar del ferri, la Nagumo se n’adona que un dels tripulants és una ombra. La Nagumo ja coneix el funcionament del món de les ombres. Instants després, la baixada en bicicleta de la Mio, l’aturada del Shinpei i tots dos a l’aigua, és vist des de dalt del pendent per la Nagumo. S’assabenta que hi ha un funeral, el de la Ushio. En passar per davant del funeral, el Karikiri, el monjo de cerimònies, reconeix la Nagumo. No és una ombra. Sembla que es porten bé des de l’època d’institut tot i no haver-se vist des de llavors. El Karikiri li presenta l’Alan, el pare de la Ushio, que també la recorda de quan venia a dinar al restaurant familiar.

L’Alan acaba de rebre la trucada de la Mio avisant que han caigut al mar i que es retrasaran pel funeral. La Nagumo, en escoltar el nom Shinpei, que ja va escoltar quan la Mio baixava pel pendent, li pregunta a l’Alan qui és. Ella no el va arribar a conèixer perquè el van adoptar fa deu anys. La Nagumo reacciona ràpidament i se n’adona que, qui tenia sentat just davant al ferri i li va magrejar els pits, era el Shinpei que estava esperant per salvar l’illa de les ombres segons la misteriosa gravació de veu. Sap que, en aquell moment, era humà, però ara l’ha d’evitar no fos cas que s’hagi convertit en ombra.

Quan la Nagumo marxa, l’Alan parla a part amb ella i li explica l’assumpte de les marques del coll. La Nagumo no entén com poden cremar el seu cos si hi han indicis d’assassinat. Tots dos recorden la mort del germà de la Nagumo. La Nagumo s’atansa escandalosament davant el taüt, li arrenca la tapa i examina el coll de la Ushio davant la sorpresa de tothom, policia inclòs. Rasca el maquillatge, veu les marques d’estrangulament i pregunta qui va vestir el cos. En sortir, es creua amb el metge, pare del Sou i amb unes excompanyes d’escola, entre elles l’Asako Isokane (Kobayakaba de casada), mare de la Shiori, la nena que va salvar de morir ofegada la Ushio. La Nagumo se n’adona que és una ombra.

A tot això, la Mio i el Shinpei acaben d’arribar al funeral. La Nagumo, fora del tanatori, està parlant amb el Genjirou Nezu, el pescador, i ambdós saben què i qui són les ombres. Repasen i fan resum dels aconteixements. Parlen alguna cosa de que alguna de les ombres és capaç de produir més ombres i, segons sembla, no és com les ombres que havien conegut fins ara. La Shiori, la nena rescatada de morir ofegada per la Ushio, s’estava ofegant perquè l’havia atacat una ombra. Finalment va ser substituida per una ombra i la Ushio en va ser espectadora de tot, per això també va ser atacada per l’ombra, que va haver de fugir amb l’arribada de la Mio i el Sou. Després, els pares de la Shiori també van ser substituits per ombres.

El Shinpei va repetint tots els moviments que havia fet fins ara, però observant la Shiori-ombra i demés personatges. Se n’adona que els pares també són ombres. El Shinpei repasa la situació i busca desesperadament la Nagumo, però ella està observant des de fora. El Shinpei, sense pensar-s’ho dos cops, li pregunta a la Mio si ahir portava calces blanques, cosa que, naturalment, l’escandalitza. Sap que la Mio-ombra, en la duplicació, porta calces blanques i sap que avui la Mio-real porta calces ratllades. Malgrat la sorpresa, la Mio contesta que efectivament ahir les portava blanques, cosa que confirma que la Mio va ser copiada en la vetlla.

Mentre el cos és incinerat, el Shipei intenta recopilar informació en el dinar que fan esperant les cendres. Parla amb el policia, amb el monjo, amb el metge i amb el pare de la Ushio i la Mio. Tots coneixen el mite de les ombres com un conte d’àvia espanta-nens. Per altra banda, tothom coneix la Nagumo Ryuunosuke, la dona de mamelles gegants –copa G– tot i que només és un pseudònim de novel·lista, doncs era coneguda com la Chizuru o Minakata Hizuru. En aquesta ocasió, però, l’Alan li dona al Shinpei una nota manuscrita amb la suposada informació de contacte de la Nagumo, però en clau… L’Alan també ha estat copiat.

El Shinpei desxifra el codi i aconsegueix trucar a un número de telèfon i demana per la Nagumo, però acaba parlant amb el Nezu, el pescador, perquè la Nagumo li havia donat una telèfon per si havien de contactar entre ells. El Nezu li dona instruccions i li diu que trucarà ell. La Nagumo torna a estar al tanatori, als banys d’homes i quan l’Alan obre la morta, li clava un cop de martell a l’ombra projectada al terra. Era l’Alan-ombra i el destrueix. L’Alan-real està cagant al lavabo del costat. Per la seva banda, el Shinpei rep la trucada del Nezu, surt del tanatori i es queda en un descampant esperant.

Mentrestant, des de la llunyania el Nezu el té a la mira de l’escopeta i dispara… a la seva ombra. Acaba de comprovar que no és el Shinpei-ombra. Dona el vist-i-plau per una cita amb la Nagumo a les bateries defensives de la muntanya del costat, on va morir per primer cop. El Nezu i el Shinpei intercanvien informació. La Nagumo apareix fent acrobàcies i el Shinpai, sense dir-li que ha vist el futur unes quantes vegades, comença a recitar paraules claus perquè l’ajudi, fent-se passar per fan tot i que ningú, excepte el Nezu, sap que la Chizuru és una novel·lista reconeguda. La Nagumo sap que el Shinpei ha viatjat en el temps i està repetint el 22 de juliol contínuament. La Nagumo li pregunta si ha arribat a conèixer el seu germà petit.

En un altre ordre de coses, a casa de la Shiori veiem els seus pares i ella mateixa, actuant com ombres, fent bromes amb el comportament humà mentre esmorzen. En un flashback recent, sabem que la novel·la de la Nagumo és el relat de fets reals amb les ombres succeïts fa catorze anys a l’illa amb el seu germà. En aquell moment, el Nezu va salvar la Nagumo i per això confien mútuament. El Shinpei aprèn que les ombres van darrera de famílies senceres. També aprèn que, un cop eliminada l’ombra –de l’Alan, per exemple–, no pot tornar com ombra d’aquella persona i n’és immnune. El Nezu també és immune. La Nagumo no.

El Shinpei porta escrit un resum dels fets que es produiran en els propers dos dies fins desembocar en la matança del dia 24. Entre tots tres acorden col·laborar per matar les ombres, començant per l’ombra de la Mio, que és la més activa i decisiva fins ara. La Nagumo insisteix en desempellagar-se de la família de la Shiori primer. La Nagumo entra a casa de la família de la Shiori, obre la maleta enmig del menjador, treu un martell i comença a rebentar caps, només per gust, per acabar rematant la projecció de l’ombra que és realment com es destrueixen. Mata al pare i la mare, però quan colpeja l’ombra de la Shiori no la mata. És més, se li tira al coll i intenta estrangular-la. La Nagumo s’apunyala a ella mateixa al costat amb un palillo de bambú de menjar per matar l’ombra projectada de la Shiori sobre ella mateixa. La Shiori-ombra fuig.

Enmig de tota la lluita, el Shinpei i el Nezu parlen de que la Nagumo, en realitat, té personalitat múltiple a l’haver integrat la del seu germà mort. Quan està en mode actiu per matar és el germà el que actua. La Nagumo encara no acaba de creure la força d’aquesta ombra que, malgrat haver estat amartellejada, no ha mort. La Nagumo va darrera la Shiori al tercer pis de la casa. La Nagumo avisa pel mòbil al Nezu. El Shinpei tenia raó i, com en les ocasions anteriors, la Shiori escapava. Passen a plan B. El Nezu li dona al Shinpei una màquina de clavar claus.

La Nagumo entra a l’habitació de la Shiori i ella se li posa darrera. Sap que si la copia, consumeix molta energia, quedarà immòvil uns segons i podrà eliminar-la. No obstant això, llença la fogonada de llum i se li tira al damunt de la Nagumo al mateix temps que n’esquiva tots els cops. És l’ombra més forta i ràpida que ha vist mai! El plan B consistia en que, quan sortís l’ombra de la Shiori per la finestra de la seva habitació, el Nezu i el Shinpei dispararien contra l’ombra. El Nezu acribilla amb claus la projecció de l’ombra de la Shiori, però ella els va esquivant.

Quan el Nezu no arriba amb la màquina de claus, quan la Shiori-ombra ja està fugint, se li tira el Shinpei al damunt i la reté. Amb tot, la Shiori mossega al Shinpei al braç. En aquests segons han arribat el Nezu i la Nagumo. Immovilitzen la Shiori i l’atrapen. Malgrat tot, se’n riu estant bocaterrosa. Comencen a interrogar-la, però les respostes… al proper volum!

(Resum fins capítol 30).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada