⸋ astracanada

[ Etimologia: del cast. astracanada, íd. ]

femení

1. LITERATURA  Peça teatral còmica caracteritzada per una  acció desbaratada.

2. popularment  vulgaritat.

• Qualitat de vulgar. Cercar expressament la vulgaritat.
• Dita que manca de novetat, d’importància, de distinció. No dir sinó vulgaritats.

⸋ mesell

[ Etimologia: del ll. mĭsĕllus, dimin. de mĭser, -a, -um ‘miserable’ 1a font: 1157 ]

1. adjectiu i masculí i femení  PATOLOGIA  Leprós.

2. adjectiu

1. Que no se sent dels cops.
2. figuradament D’una insensibilitat absoluta.
3. Aturat d'enteniment, imbècil.

“He, he!—riu en Raventxina, que és una mica mesell”, Espriu Lab. 58.
“El sostenen i defensen dos àngels grassons, de rialla mesella”, Espriu Anys 106.
“A ell, que és mesell!”: es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por.
“Al que tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell.”


me_sell.



Diria que la primera vegada (i única) que he sentit aquesta paraula ha estat en boca del MHP Carles Puigdemont*, amb el seu particular accent gironí, tot i que li donava un significat lleugerament diferent al real sense conèixer-ho. Pel context, en castellà ho hagués traduït com un ovejo, referit a aquelles persones que fan allò que se’ls diu sense qüestionar-se res, quan, de fet, la traducció és més simple i vol dir literalment imbècil.

(*): Carles Puigdemont és un personatge que prejutjo totalment i ni ara ni mai m’ha fet cap gràcia res del que diu o ha dit, ni tampoc les seves accions, tot i que, haig de reconèixer, diu coses molt encertades o, si més no, transmet pensaments ben elaborats. El missatge del discurs al que faig referència és d’aquests últims i es pot qualificar de molt interessant perquè parla de com en som de mesells els catalans en referència al govern espanyol.

“A veure, ¿algú pot confiar en la paraula de Pedro Sánchez quatre anys després? ¿Un senyor que et promet unes inversions a canvi del que sigui, que després té la cara de no complir-les i a sobre gallejar que ha fet més per Catalunya que ningú? ¿De debò que, quatre anys després, algú pot confiar en la paraula d’aquest senyor?

S’ha de ser mesell per tornar-ho a fer.

No és un problema de PP, Vox i PSOE, no. És un problema d’Espanya. Quin és el problema que tenim?

Jo no vull negociar amb un govern espanyol. Jo vull negociar amb l’Estat. Perquè el govern, sobretot si és d’esquerres, no mana: és el masover d’una finca que té un propietari. En té sobretot un que és el Rei, que té uns jutges, un món econòmic poderossíssim, que té un món mediàtic, que té una església, que té un exèrcit… Aquest és el  deep state, aquest és l’estat que té el poder. De tant en tant permet a les esquerres governar la finca. Quan el masover intenta fer un acord que compromet la propietat, «Ep! Això no, aquí no!» i fan saber a aquest masover que s’ha extralimitat. Per tant, tots el esforços que dediquem a pactar amb el masover, coses que afecten a la propietat, són esforços inútils.”

I efectivament, som mesells, els polítics al capdavant de tothom conduint l’obedient ramat, perquè tornarà a passar encara que digui que no… “la pela és la pela”.

⸋ autotelisme - autotèlic

Autotelisme és una paraula formada per dues arrels gregues αὐτός (autos, “de si mateix”) i τέλος (telos, “fi” o “meta”) i designa una activitat realitzada sense cap altre objectiu que ‘sí mateixa’. El terme s’aplica tant a les persones com a les activitats.

Una activitat autotèlica és aquella que gaudeixes fent-la per ella mateixa, no per la finalitat. Frueixes l'instant.

La gent autotèlica troba el sentit de la vida dins de l'experiència; necessita poques coses i és poc manipulable.

”Una persona autotèlica necessita poques possessions materials i poc entreteniment, comoditat, poder o fama, perquè ja està satisfeta amb el que fa. Aquesta persona experimenta el flow a la seva feina, a la seva vida familiar, en interaccionar amb una altra gent, en menjar, fins quan està sense companyia i sense res a fer i gràcies a això depèn molt poc de recompenses externes que altres sí que necessiten per seguir endavant amb una vida rutinària. És més autònoma i independent perquè no es pot manipular tan fàcilment amb amenaces o recompenses externes. Alhora, està més involucrada amb tot allò que l'envolta perquè està completament immersa en el corrent de la vida. El flow passarà amb més facilitat en el cas de les personalitats autotèliques, que són aquelles capaces de tenir metes autònomes, involucrar-se, mantenir l'atenció i gaudir de l'activitat que, al seu torn, només serà autotèlica si es fa pel mer plaer de realitzar-la, sense cap altre objectiu o benefici futur.”

Csikszentmihalyi, Mihaly (1990).
«Flow: The psychology of optimal experience». New York, Harper and Row.

Lleure autotèlic: és el lleure pur on l'activitat realitzada causa satisfacció. És un tipus de lleure desinteressat, lliure i per si mateix, que proporciona a l'individu l'autorealització i la qualitat de vida. Es caracteritza per ser una experiència amb una dimensió positiva, referència del desenvolupament, oposant-se al lleure nociu i absent. Aquest lleure és l'únic que certament existeix individualment, i es fa real a la vivència de cadascú, és una experiència vital que es recolza en la percepció d'elecció lliure, la fi en si mateixa i la sensació gratificant. Aquest lleure autotèlic s'inscriu dins d'una reflexió detallada per part del subjecte, en què es posa en joc el valor de la seva pròpia individualitat i la seva relació amb la societat, així com el dubte dels valors que donen raó a la seva existència.

⸋ rumiar

[ del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant 1a font: 1803, DEst. ]


verb transitiu

1 Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.

2 usat absolutament Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.


ru_mi_ar.

⸋ heurístic -a

[ formació culta analògica sobre la base del gr. heurískō ‘trobar, descobrir’ 1a font: 1868, DLCo. ]

1 adjectiu Que serveix per a descobrir o inventar.

2 adjectiu Relatiu o pertanyent a l’heurística.

3 femení HISTÒRIA Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l’aplec de les fonts.

4 adjectiu INFORMÀTICA Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de les avaluacions del progrés que s’ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció.


heu_rís_tic.

⸋ espavilisme

Capacitat de fer que les coses passin; de resoldre qualsevol problema que se’t posi per davant.

[ Ángel Alegre ]

espavilat -ada

Etimologia: de espavilar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu m, f D’enteniment viu, despert, deixondit. És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida.

⸋ ikigai

Ikigai (生 き 甲 斐, pronunciat ikiɡai) és un concepte japonès que significa “la raó de viure” o “la raó de ser”. Tothom, d’acord amb la cultura japonesa, té un ikigai. Trobar-lo requereix d’una recerca en un mateix, profunda i sovint perllongada. Aquesta recerca és considerada de molta importància, ja que es creu que el descobriment del propi ikigai porta satisfacció i sentit de la vida.

El terme ikigai es compon de dues paraules japoneses: iki (生 き), que es refereix a la vida, i kai (甲 斐), Que aproximadament significa “la realització del que un espera i desitja”.

En la cultura d’Okinawa, l’ikigai es concep com “una raó per aixecar-se al matí”, és a dir, una raó per a gaudir de la vida. En una xerrada de TED, al voltant del minut 10, Dan Buettner va suggerir que l’ikigai era una de les raons per les que la gent d’Okinawa tenia una vida tan larga.

La paraula ikigai s’utilitza generalment per indicar la font del valor de la vida d’un, o les coses que fan que la vida valgui la pena. En segon lloc, la paraula s’utilitza per referir-se a les circumstàncies mentals i espirituals en què les persones senten que les seves vides són valuoses. No està necessàriament lligada a la situació econòmica personal, o a l’estat actual de la societat. Fins i tot si una persona sent que el present és ombrívol, però té un objectiu en ment, pot sentir l’ikigai. Els comportaments que ens fan sentir l’ikigai no són accions que ens veiem obligats a dur a terme, sinó accions naturals i espontànies.

En l’article titulat Ikigai - jibun no kanosei, kaikasaseru katei (“Ikigai: el procés de permetre que les possibilitats d’un mateix floreixin”) Kobayashi Tsukasa escriu que “la gent pot sentir l’autèntic Ikigai només quan, sobre la base d’una maduresa personal, de la satisfacció de diversos desitjos, de l’amor i de la felicitat, es troba amb els altres i amb un sentit del valor de la vida, que avança cap a la autorealització”.

[ font: Wikipedia (només en espanyol) ]

⸋ harpia

[del gr. hárpyia, íd., der. de harpázō ‘arrabassar’ - s. XIV, Metge]

f 1 MITOLOGIA Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide.

2 fig. Dona malvada, perversa.

2 ORNITOLOGIA Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al cap, un plomall erèctil negre, i té les urpes més potents que les de cap altre ocell.

har_pi_a.

⸋ ataràxia

[del gr. ataraxía, íd.]

f 1 FILOSOFIA Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.

2 PSICOLOGIA Estat de tranquil·litat i impassibilitat de la persona produït per agents ataràctics o per mitjans psíquics.

a_ta_rà_xi_a.

Baby boomers vs. Generació X vs. Millennials

Baby boomers:
èxit = estabilitat i experiència

Generació X:
èxit = jove i ric, “titulitis”…

Millennials (generació Z):
èxit = plaer (gaudir del camí més que de l’objectiu final)

⸋ fàscia

[de latent]

f ANAT ANIM 1Membrana fibrosa i resistent, de color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.

2 Mitjà d'inserció dels músculs.

fàs_ci_a.




[ Afegit cortesia de Fitness Revolucionario: ]

De manera simplificada podem dir que la fàscia és una espècie d’embolcall que envolta tots els nostres músculs, òrgans, nervis i altres estructures corporals. S’estén per tot el cos com una xarxa tridimensional, de manera contínua i ininterrompuda, amb diferents nivells i segments.

Malgrat la seva enorme importància, la fàscia és la gran oblidada en molts llibres d’anatomia. La visió anatòmica imperant ressalta els components individuals (ossos, músculs, tendons…), però la fàscia és l’element que literalment els integra. Ens centrem en els arbres però no veiem el bosc, l’ecosistema format per tots els seus elements.

Afortunadament les coses estan canviant. Els estudiosos del moviment humà estan descobrint l’enorme importància de la fàscia. Fa molt més que unir i protegir. És un òrgan sensorial ric, juga un paper estabilitzador, intervé en cada moviment i té capacitat de contracció independent dels músculs. Alguns van encara més enllà; argumenten que la divisió en músculs és artificial i que en realitat no tenim 600 músculs, sinó un gran múscul dividit en 600 compartiments de la fàscia.

Més enllà de categoritzacions i canvis de paradigmes anatòmics, el que és evident en l’actualitat és que moltes vegades un problema de flexibilitat no es deu a un múscul tens, sinó a adherències o fixacions entre les diferents superfícies (pell, fàscia, nervis, múscul), evitant que llisquin correctament. Si penses en aquestes fixacions com nusos en una corda, entendràs que el nus no es desfà estirant la corda. Fan falta noves eines (les deixem per un altre dia).

⸋ latència

[de latent]

f 1 Qualitat de latent.

2 PAT Període d'incubació d'una malaltia.

3 estadi de latència PSIC Quart període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà (des dels cinc o sis anys fins a la pubertat), en què l'impuls sexual és mitigat per influències socioculturals.

la_tèn_ci_a.

⸋ halitosi

[del ll. halĭtus 'alè' i -osi]

f PAT Mala olor de l’alè.



Amb ‘h’, vurru!

No sé per què però sempre he pensat que la paraula halitosi anava sense h (en català i en castellà). Suposo que com té a veure amb l’alè, i alè va sense h, anava sense h… En fi, mai és tard per aprendre coses. “It’s never too late if that is good.”

⸋ hipocondria

[del gr. hipokhóndria 'regió sota les falses costelles', que contenia el fetge, glàndula considerada determinant de les afeccions psíquiques]

f  PSIC Trastorn mental caracteritzat per l’ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.

hi_po_con_dri_a.

⸋ empatia

[de en-³ i -patia]

f  PSIC Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.

em_pa_ti_a.

⸋ família

“Conjunt de criats
i esclaus d’una casa.”

[ What the fuck?: doncs el que diu el Diccionari fil per randa… ;-) ]

[1433; del ll. famĭlĭa 'conjunt de criats i esclaus d’una casa; família', der. de famŭlus 'criat']

f 1 1 ANTROP SOC Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

2 Conjunt de fills. Fa cinc anys que són casats i no tenen família.

3 GENEAL Conjunt de persones descendents del membre d’un llinatge que, per una raó determinada, canvià de cognom.

4 impr GENEAL Llinatge.

5 família estricta (o nuclear) Família formada pels cònjuges i els fills.

6 família extensa Família formada per diverses unitats maritals vinculades per parentiu i els seus ascendents vius i descendents.

7 família matrifocal Família formada per una o més dones adultes emparentades i la seva descendència, dins la qual els esposos, companys sexuals, pares i genitors no són residents permanents.

8 família nombrosa DR ADM SOCIOL Família formada pels pares (o només un de tots dos) i tres o més fills.

9 família religiosa Grup de religiosos que constitueixen una comunitat o un orde o congregació.

2 p ext Conjunt de persones que viuen en una mateixa casa.

31 Conjunt de persones o coses que es consideren del mateix origen o de les mateixes característiques.

2 esp BIOL Categoria taxonòmica situada entre el gènere i l’ordre.

3 GRÀF Cadascun dels conjunts de caràcters tipogràfics que comprenen els diversos cossos i les diverses sèries (rodó, negreta, cursiva, versaleta, etc.) i que responen a un mateix disseny.

4 GRÀF Cadascun dels quatre grups (romà antic, romà modern, egipci i pal sec) en què hom reuneix totes les famílies tipogràfiques.

5 MAT Conjunt de corbes o superfícies que tenen la mateixa equació diferencial.

6 MÚS Nom donat als grups d'instruments basats en el mateix principi. La família de la corda.

7 família de ciclons METEOR Seqüència de ciclons que es produeix en el front polar entre dues invasions d'aire polar a les baixes latituds.

8 família de conjunts ÀLG Col·lecció de conjunts que tenen una característica comuna.

9 família de manuscrits CODIC Grup de còdexs d'un text amb variants i errors comuns.

10 família de mots LING Grup de mots que tenen una arrel comuna.

11 família lingüística LING Grup de llengües que tenen el mateix origen.

12 família radioactiva FÍS ATÒM Sèrie radioactiva.

fa_mí_li_a.

⸋ obesofòbia

Conec personalment uns quants fills de puta que són obesofòbics! Així s’acabin de morir!   >:[


****

obès -esa

[1839; del ll. obēsus, -a, -um, participi de obedĕre 'rosegar, menjar', pròpiament 'el qui ha menjat molt']

adj i m i f PAT Dit de la persona que pateix obesitat.


****

fòbia

[del gr. phóbos 'terror, espant']

f PSIQ Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic, a persones, objectes, situacions o actes.

fò_bi_a.

****

⸋ ‘imprimar’

Volia posar aquí la definició d’aquesta paraula, perquè de vegades vull recordar-la i, amb el temps, se’m torna a oblidar. Sovint la confonia amb impregnar, que podria ser un sinòmim… però no. La paraula justa, o millor dit, el significat de la paraula que volia comentar és exactament ‘imprimar’. I buscant una vegada més quina era la paraula que buscava, per fi he trobat algú que n’ha tret aigua clara, Carles Porta en un article a segre.com el 23/11/11.

“Imprimar és una paraula que no existeix en català. Imprimar és un terme que en castellà vol dir preparar amb els ingredients necessaris les coses que s’han de pintar o bé cobrir una carretera amb material asfàltic. Però tampoc. El que d’aquí a uns anys acceptarà la Real Academia de la Lengua és que imprimar és un terme que voldrà dir estimar, gairebé en termes d’adoració, a una persona. Si us estranya la parauleta és que no teniu fills adolescents ni heu vist la darrera entrega de la saga Crepúsculo. Imprimar és un terme inventat per l’escriptora, els guionistes i traductors i que afecta els homes llop. S’imprimen. S’imprimen d’algú i això els dóna sentit a la vida. Es dedicaran en cos i ànima a adorar aquella persona.” (L’article complert aquí).

O sigui que, amb aquests advertiments previs –la paraula en aquesta acepció no existeix ni en català ni en castellà–, aquí la definició “a mida”.



‘Imprimar’

[“palabro” inventat per Stephenie Meyer (i traductors) a The Twilight Saga (aka La saga Crepuscle)]

v tr 1 Acció d’estimar, gairebé en termes d’adoració, a una persona.

2 fig Jacob Black, l’home llop, es va imprimar en Renesmee Carlie Cullen Swan en el moment del seu naixement, una semi-vampir filla de Bella Swan, humana, i Edward Cullen, vampir.

im_pri_mar.

⸋ catatonia

f 1 PSIQ Síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora.

2 PAT Hipertonia i rigidesa d’una part del cos, generalment una extremitat, que es manté molta estona en una postura fixa sense fatiga aparent.

ca_ta_to_ni_a.

⸋ catarsi

[del gr. kátharsis ’purificació]

f 1 Purificació de les emocions de l’espectador produïda per l’obra d’art.

2 PSIC Exteriorització i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques, els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.