⸋ rumiar

[ del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant 1a font: 1803, DEst. ]


verb transitiu

1 Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.

2 usat absolutament Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.


ru_mi_ar.