[ del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant 1a font: 1803, DEst. ]
verb transitiu
1 Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.
2 usat absolutament Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.
ru_mi_ar.
diumenge, 21 de febrer del 2021
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada