Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Howard Hawks
Guió: Billy Wilder, Thomas Monroe
Actors: Danny Kaye, Virginia Mayo, Benny Goodman
[ Comèdia, música, musical ] 1h 53min
Sinopsi
IMDb (6,9):
“Amb el seu nuvi gàngster investigat per la policia, una cantant de discoteques s’amaga en una institució d’investigació musical formada per professors de solter, un dels quals comença a enamorar-se d’ella.”
Crítica
All-stars, però totalment insípida…
El problema està en comparar-la amb Ball of Fire (1941)… En la de 1941, Barbara Stanwyck es menja tots els personatges de la pel·lícula i en aquesta, Virgina Mayo, que havia sentit nomenar molt, però no tenia clar qui era, passa totalment desapercebuda. Fins i tot Danny Kaye, que sempre m‘havia fet molta gràcia de petit, en comparació amb Gary Cooper passa per insípid… i mira que n’era de soso el Gary Cooper!
Recordava les dues pel·lícules bastant nítidament, però no tenia gaire clar si n’eren la mateixa: ho són… fins i tot mantenen la majoria de diàleges i d’enquadraments.
Ara bé, dir que és racista és poc. He hagut de mirar quin eren els músics emergents que estaven sonant en aquell moment i està clar que els bons tots eren negres. L’únic negre “reconegut” és Louis Armstrong i, de retruc, Lionel Hampton. Els blancs s’emportaven la fama i els calers i Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Miles Davis i companyia eren els que no paraven de fer les millors gravacions de la història del jazz en ple esclat del bebop.
Resum (amb espòilers)
El professor Hobart Frisbee (Danny Kaye) de manera suau i els seus companys acadèmics, entre ells el professor Magenbruch (Benny Goodman), estan escrivint una enciclopèdia musical. En el procés, descobreixen que hi ha alguna nova música popular que s’anomena jazz, swing, boogie woogie o bebop, que els presenten dos rentadors de finestres Buck i Bubbles. Els professors s’enreden en els problemes de la cantant de discoteques Honey Swanson (Virginia Mayo). Necessita un lloc per amagar-se de la policia, que vol preguntar-li sobre el seu xicot gangster Tony Crow (Steve Cochran). Es convida a la seva llar protegida per les objeccions de Frisbee. Mentre hi és, els presenta les últimes novetats en jazz, amb les quals desconeixen, donant a la pel·lícula una excusa per presentar a molts dels millors músics de l’època. Les cançons que toquen inclouen "A Song Is Born", "Daddy-O", "I'm Getting Sentimental Over You", "Flying Home" i "Redskin Rumba".
Finalment, Tony passa per recollir Honey, però en aquell moment ella i Hobart s’han enamorat. I el final, per descomptat, no el decideixen les armes, sinó la música, la seva ressonància i reverberació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada