Es geschah am hellichten Tag (1958) (El cebo)

[1400]

(cinema espanyol) [86]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ladislao Vajda
Guió: Friedrich Dürrenmatt, Hans Jacoby, Ladislao Vajda
Música: Bruno Canfora
Coproducció: Praesens-Film (Suïssa), CCC-Film (RFA: Alemanya de l’Oest), Chamartín Producciones (Espanya)
Distribució: Deutsche Film Hansa
Actors: Heinz Rühmann, Siegfried Lowitz, Michel Simon, Gert Fröbe
País: 🇨🇭 Suïssa, 🇩🇪 RFA: Alemanya de l’Oest, 🇪🇸 Espanya; idioma: alemany
Relació d’aspecte: 1.37:1 (Academy Ratio); color: b/n
Estrena: 09/06/1958 (RFA: Alemanya de l’Oest), 04/07/1958 (Berlinale), 11/07/1958 (Suïssa), 12/02/1959 (Espanya)
Títol original: Es geschah am hellichten Tag

• El cebo  a Espanya
• It Happened in Broad Daylight  en anglès

[ Intriga, drama, policia, crim, thriller ]
1 h. 39 min. (vers. intern.); 1 h. 29 min. (vers. esp.)
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,8) (6,1K)   |   Filmaffinity (7,7) (7,9K):
“Dubtant sobre la culpabilitat del sospitós evident en l’assassinat d’una nena de vuit anys, un detectiu de policia decideix investigar el cas pel seu compte.”

Crítica

Una bona pel·lícula policíaca alemanya amb unes ganes terribles d’etiquetar-la d’espanyola… perquè el director és hongarès nacionalitzat espanyol…

Hi ha qui s’enquista en etiquetar-la de pel·lícula espanyola perquè el seu director, el Ladislao Vajda (1906-1965), era hongarès nacionalitzat espanyol el 1954 poc abans de rodar els seus grans èxits com Marcelino, pan y vino (1955) o Mi tío Jacinto (1956).

Abans de continuar, avisar que el gruix de la informació l’he obtenit mitjançant preguntes a Gemini i, com ja me n’ha fet alguna de ben grossa, adverteixo que no té certesa absoluta.

He de confessar que he vist la versió “íntegra” que en diuen, amb el metratge original d’1 hora, 39 minuts. Tenint en compte que en la versió espanyola és de deu minuts menys (87-90 minuts), escurçada no tant per censura política o moral, sinó per una qüestió de ritme comercial de l’època, moltes escenes les he vist en alemany i sense subtitular. Resultat: no m’he enterat de res del que deien…

La majoria de talls eren escenes de transició (moments en què els personatges conduïen pels Alps o caminaven pel bosc sense diàlegs clau), diàlegs prolixs (converses secundàries que els distribuïdors espanyols van considerar que alentien la trama policial), i també per diferències culturals (alguns detalls del funcionament de la policia suïssa o la vida quotidiana que es van considerar poc rellevants per al públic d’aquí).

La coproducció és a tres bandes per part de Suïssa, la República Federal d’Alemanya (RFA: Alemanya de l’Oest) i Espanya. Però el rodatge va ser íntegrament en alemany amb actors molt coneguts de l’època alemanys també, excepte una actriu espanyola, la María Rosa Salgado, que interpreta la mare de la nena que fa d’esquer.

La part Suïssa va aportar aproximadament un 40% del pressupost, l’alemanya 30-35% i l’espanyola 25-30%, el mínim indispensable perquè es pogués exhibir amb el reconeixement de “pel·lícula espanyola”.

No la tinc inclosa a Millors pel·lícules de cinema espanyol de la dècada de 1950 (segons puntuació ≥7,0 a FilmAffinity) perquè en alguns llocs figura Suïssa com la seva nacionalitat…

El títol original en alemany Es geschah am hellichten Tag vol dir, literalment, Va passar a plena llum del dia. Aquí, en canvi, van preferir utilitzar El cebo (L’esquer). Internacionalment utilitzen la traducció literal a l’anglès, It Happened in Broad Daylight.

És interessant que, mentre que a Alemanya i Suïssa es va triar un títol que posava l’accent en el moment del crim (el dia clar, la seguretat trencada), a Espanya es va triar El cebo, posant l’accent en el mètode (la nena com a esquer). El títol espanyol és molt més “cinema negre”, mentre que l’original alemany sembla gairebé el titular d’un diari de successos.

“Una nena apareix assassinada al bosc d’un petit poble suís. Immediatament les sospites recauen sobre el vell venedor ambulant que va trobar el cadàver. Només el comissari Matthäi dubta de la seva culpabilitat, però s’acaba de jubilar i deixa el cas a les mans d’un company. Ja a l’aeroport, a punt d’enlairar-se el seu avió, al Matthäi li venen al cap alguns detalls explicats pels nens de l’escola; decideix llavors ajornar el seu viatge i investigar-ne el cas.”

Resum (amb espòilers)

El Matthäi, un detectiu sènior de la policia de Zuric, està a punt d’assumir un càrrec a l’Orient Mitjà quan arriba una trucada que informa que un venedor ambulant ha trobat el cos d’una nena al bosc. Amb el venedor ambulant inspecciona el lloc i, com que cap dels altres policies es presenta voluntari, diu que ho dirà als pares. Afligida, la mare li demana que juri que trobarà l’assassí.

Va a l’escola de nenes, on una altra nena assenyala un dibuix que la nena morta havia dibuixat. Mostra un home alt amb un abric llarg i negre, un cotxe negre gran, una nena, una criatura amb banyes i uns eriçons negres. Els vilatans pensen que el venedor ambulant va ser l’assassí, igual que el successor del Matthäi que, després d’un llarg i dur interrogatori, aconsegueix una confessió. Aquella nit, el venedor ambulant es penja a la seva cel·la.

La policia considera que el cas està tancat. El Matthäi, però, creu que el venedor ambulant era innocent i que el culpable és un assassí en sèrie que ha assassinat dues nenes més i que podria tornar a atacar. Mentre s’asseu a l’avió, l’home que té al costat menja trufes de xocolata que s’assemblen als eriçons del dibuix. En adonar-se que l’assassí potser s’havia fet amic de la nena amb bombons, abandona el viatge. Quan el seu successor rebutja la seva teoria, el Matthäi decideix resoldre el cas pel seu compte. Un amic psiquiatra suggereix que el dibuix és cert. Un assassí així s’intimida per les dones adultes i es venja assassinant nenes petites. Possiblement no deu tenir fills petits.

Traçant els tres llocs de l’assassinat al mapa, el Matthäi veu que tots eren al costat de la carretera principal de Zuric a Chur. L’animal heràldic de Chur és l’isard amb banyes, que apareix a les matrícules dels vehicles. Lloga una benzinera a la carretera, on pren els números dels cotxes de Chur, rastreja els seus propietaris i, amb diversos pretextos, truca per saber si tenen fills. En veure una nena solitària al poble, es fa amic d’ella i s’assabenta que es diu Annemarie i que la seva mare està sola i soltera. Convida mare i filla a viure a la benzinera i anima la nena a jugar al costat de la carretera.

Conduint de Chur a Zuric amb el seu gran cotxe negre, un home de negocis anomenat Schrott veu l’Annemarie jugant i s’atura a la benzinera, tot i que el seu dipòsit està gairebé ple. El Matthäi descobreix el número de casa seva, on la seva dona diu que els seus dos fills són al món. Uns dies més tard, l’Schrott amaga el seu cotxe al bosc i amb el seu llarg abric negre sedueix l’Annemarie amb un titella de guant. Li diu que ningú ha de saber de la seva trobada.

Quan l’Annemarie torna tard de l’escola un dia, el Matthäi veu taques de xocolata a les seves mans i troba trufes d’eriçó a la butxaca. Ordena a la mare que porti la nena a un lloc segur i, comprant un ninot d’aparador, el vesteix amb la roba de l’Annemarie. Posant el seu esquer al bosc, alerta la policia local i ells vigilen l’assassí.

L’Schrott, que només és el padrastre dels fills de la seva dona, té una discussió amb ella i fuig amb la intenció d’assassinar-la. Pensant que el ninot és una Annemarie morta, crida de terror. Quan el Matthäi s’acosta, l’Schrott l’ataca i el fereix, però és abatut per un tret de la policia.