Champignon no Majo, vol. 1 (2020) (Champignon Witch)

[600]

Valoració

Fitxa tècnica

Guió, dibuix, tinta i color:
Tachibana Higuchi

Títol original: シャンピニオンの魔女
(Shampignon no Majo)

[ Manga shōjo, aventura, drama, fantasia, romanç ]
MangaDex (scans en anglès)
Hakusensha (Hana to Yume) (20/04/2020 al Japó)
(Manga Park, edició original en plataforma digital;
Hana to Yume Comics Special, edició impresa recopilatòria en volums)

4 capítols (1-4) + pàgines i capítol extra - 194 pàgines b/n - 113 x 176 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (7,19) (216)

Sinopsi

Whakoom:
“A les profunditats de la Selva Negra, la bruixa negra Luna vivia en una casa feta de bolets verinosos. Els bolets verinosos creixien allà on tocava o caminava i el seu alè alliberava espores verinoses, de manera que ningú s’atrevia a apropar-s’hi. Però llavors aquesta bruixa solitària va tenir una trobada onírica… La història de la Bruixa Bolet comença.”

Crítica

Nou anime, nou manga… ara interessat per un manga shōjo amb una estètica ben curiosa…

He arribat a aquest manga shōjo i una mica kitsch, també cal dir-ho –com la majoria del shōjo–, gràcies a la temporada d’anime d’hivern 2026 recentment estrenada. De l’anime he vist tot just els dos primers capítols simultanis de la seva estrena que abarquen, si fa no fa, el contingut d’aquest primer volum.

Té un dibuix molt detallat i carregat, amb una estètica de “conte de fades fosc” que de vegades recorda obres del gènere seinen de fantasia (com Atelier of Witch Hat), però amb l'enfocament emocional propi del shōjo.

L’autora ha anat publicant un volum per any fins el 2024 amb el volum sisè, però, després d’una aturada prou prolongada, a final de gener d’aquest any arriba el volum setè, suposo que aprofitant l’adaptació a anime.

Va començar a publicar-se de manera serialitzada a la plataforma digital i aplicació mòbil de l’editorial Hakusensha Manga Park el 18/10/2019. Posteriorment va ser recopilada en tankōbon a la col·lecció Hana to Yume Comics Special de la revista Hana to Yume el 20/04/2020.

No sabia si referir-me a la Bruixa Bolet o a la Bruixa Xampinyó, perquè tot i que en anglès ho han normalitzat a Champignon Witch, en algun lloc també apareix com Mushroom Witch. En català, Bruixa Bolet m’ha semblat més simpàtic i, a més, en català xampinyó només és un tipus de bolet…

“A les profunditats de la Selva Negra plena de bolets verinosos, viu sola una bruixa anomenada Luna. Amb una pell verinosa al tacte i un alè que mata si s’hi acosta prou, es veu obligada a mantenir-se aïllada de la civilització propera. Fins i tot amb aquestes condicions, la Luna encara visita una ciutat propera per lliurar medicaments i comprar llibres nous per llegir.

Tot i que la Luna mai no ha fet mal a cap dels residents de la ciutat, molts tenen por d’associar-se amb ella, ja que és una bruixa negra en un regne governat per bruixes blanques. Només capaç d’observar des de la distància mentre la gent rep el seu medicament i conversa lliurement entre ells, la Luna se sent atreta per les seves vides, fins i tot si de vegades això significa posar-se en perill.”

Col·lecció

• Champignon no Majo, vol. 1 (2020) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 2 (2020) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 3 (2021) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 4 (2022) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 5 (2023) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 6 (2024) (Champignon Witch)
• Champignon no Majo, vol. 7 (2026) (Champignon Witch)

Resum (amb espòilers)

Capítol 1: La Luna, la bruixa negra. En un món governat per les bruixes blanques que habiten el castell reial, les bruixes negres que són una molèstia són perseguides i inculpades de falsos crims. Justament la Luna és una bruixa negra que viu al fons del bosc habitant un bolet gegant tòxic, però intenta passar desapercebuda. No pot tocar ningú, perquè aquell que se li acosta acaba amb butllofes i dificultats per respirar, doncs també exhala gasos tòxics, per la qual cosa s’ha autodesterrat.

Darrerament aconsegueix mantenir la ment en blanc quan fabrica medecines pels humans de la ciutat que són ben rebudes pel farmacèutic, un dels pocs amb els que hi parla; això sí, amb totes les precaucions del món. Quan es dirigeix a la ciutat, ho fa acompanyada del Minos, un toro de peluix que es fa de mida real durant el trajecte fora de casa. Per allà on trepitja la Luna creixen bolets que la gent del poble identifica com a tòxics.

Un altre personatge que també s’atansa a parlar amb la Luna és el llibreter, fill d’un esperit i un humà, perquè també li agraden molt els llibres. Ell és dels pocs que sap que, en realitat, els bolets que van apareixent per on ella camina, són filtres que absorbeixen les toxines i energies negatives de l’ambient i purifiquen l’aire de la ciutat.

Un dia el llibreter li demana un favor per veure si pot treure les males energies d’un llibre que sembla mig maleït. La Luna s’hi atansa i només tocar-lo en surten una mena de plantes carnívores molt agressives. La Luna, calmadament, para la mà, i converteix el monstre en un bolet petitó i afebli. A continuació ella s’empassa el bolet. Li retorna el llibre al llibreter i li garanteix que ara és segur.

Quan torna a travessar la ciutat, la mateixa gent que s’apartava per tal de no ser contaminada amb la presència de la Luna, ara lloen els nous medicaments que han arribat al farmacèutic sense saber que és ella qui els ha fet. Això li alegra el cor. Quan veu passar un home sense una cama, es proposa que, per la propera visita, portarà una medecina per curar les amputacions…

En pàgines extres sabem que el barret de bruixa de la Luna expressa les emocions millor que les seves paraules. Quan es vol amagar, el barret creix fins cubrir-la. Quan està contenta, apareixen roses enroscant el barret i quan està deprimida, es panseixen. (09/01/2026)

Capítol 2: El noi del quadre. La Luna torna a veure el farmacèutic i aquest cop li porta el medicament per tornar a fer créixer els membres amputats tot pensant en el senyor que li faltava una cama. El farmacèutic, tot esverat, li diu que allò no ho pot vendre de cap manera i la Luna se’n torna tota contrariada.

Buscant l’home sense cama, veu una parella molt acaramelada i no pot deixar de sentir certa enveja pel contacte humà. Com el noi li somriu i li fa un compliment es desperta en ella una sensació que mai havia sentit abans. Es posa a pensar amb les coses que fa la gent normal que ella no pot fer.

Quan torna a anar a la llibreria demana històries d’amor i romanços. Al tornar a casa, amb la seva màgia, transforma els dibuixos dels llibres en una mena de retroprojeccions en 3D perquè els seus companys també gaudeixin les històries dels nous llibres d’aventures. El Minos li pregunta si no voldria llegir històries d’amor i es queda meravellada veient el príncep i la princesa ballant.

De cop es posa a dibuixar la cara del noi que havia dit coses boniques d’ella i, aquesta retroprojecció del dibuix que no pot parlar, li demana de ballar amb ella utilitzant la seva màgia. El noi s’enlaira oferint la mà pel ball i l’ovella Merino l’apropa en l’aire volant i ballant a la llum de la lluna. De cop, una ventada la fa caure, però no arriba a estimbar-se contra el terra gràcies a l’amortiguació de la seva màgia.

L’endemà decideix anar de nou a la ciutat a comprar paper i llapisos i torna a veure la mateixa parella, però aquest cop discutint. La noia deixa plantat el noi que ara té molt mala apariència. No sembla pas el mateix noi d’ahir, doncs està pràcticament sense energia. La Luna atorga màgia al dibuix que entra en el cos del noi i recupera l’ànim.

El Henri, que és com es diu el noi, va darrera de la Luna per saber-ne més d’ella, però ella fuig esperitada. Es proposa que la propera vegada que el vegi intentarà parlar-li.

En pàgines extres coneixem detalls del barret de la bruixa, així com els diferents tipus de bolets i les emocions que acostumen a expressar. També veiem uns plànols de la casa-bolet de la Luna, la seva distribució i els utensilis que hi fa servir. (09/01/2026)

Capítol 3: El Henri. De tornada a la ciutat, el Henri es presenta a la bruixa i li demana el seu nom. Ella entra en pànic i es queda muda, però el Henri li pregunta si el seu nom és Luna, davant la sorpresa de la resta de vilatans veient com és l’únic que intenta relacionar-se amb la bruixa negra. Avergonyida, fa créixer el barret de bruixa i s’hi amaga tota ella a dins per sortir volant. Mentrestant el Henri dona menjar al Minos, la Luna torna aquest cop amagada dins bolets grans. El Minos la reganya per haver-lo deixat sol.

El Henri li parla d’un somni que va tenir fa uns dies on ballava amb ella tot volant sota la llum de la lluna. Intenta acostar-s’hi, però ella ràpidament va créixer un bolet com un arbre per separar-se’n i l’adverteix que no la toqui, doncs podria ser verinosa. Ella li explica que el va dibuixar aquella nit i li demana disculpes per no haver-li demanat permís. En comptes d’espantar-se, el Henri s’encureoseix per la seva relación amb els bolets i amb com expressa les seves emocions a través d’ells. El barret se li omple de roses que floreixen a l’instant al mateix moment que es posa vermella.

Es posen a xerrar asseguts a la font de la plaça separats per un bolet de la mida d’una pesona, que fa de filtre de toxines, davant les mirades incrimitòries de la gent del poble. A través del diàleg dels vilatans sabem el Henri està entroncat amb la família reial de les bruixes blanques tot i que en renegui bastant, però, en tot cas, mala elecció la de relacionar-se amb una bruixa negra.

Mentrestant, dalt de la branca d’un arbre apareix un corb que al moment es transforma amb persona, el Claude, que ja adverteix dels problemes que vindran si els enxampen. Davant el nerviosisme de la Luna, el Henri amb qui acaba parlant és amb el Minos i és de qui coneix l’efecte purificador dels seus bolets després de cosir-lo a preguntes.

El Henri diu que no es preocupi de dibuixar-lo tantes vegades com calgui. També li confesa l’arrelament de les bruixes blanques de la seva família. Ella no pot evitar que li brollin llàgrimes d’alegria dels seus ulls en sentir aquestes paraules. De cop, uns guardes s’acosten a la font, però abans el corb Claude alerta la Luna que instintivament s’amaga dins el barret i, quan arriben els guardes, el Claude se l’endú d’una volada. El Henri diu que el dibuixi per poder parlar en somnis mentre fuig.

El Claude ha portat la Luna a casa del llibreter i li clava una bona escridassada, perquè si les bruixes blanques van a per ella, no serà només ella la perjudicada, sinó tots els bruixots negres com el familiar del mateix Claude. També n’està una mica gelós del romanç que acaba de presenciar.

Calmadament a casa, es posa a dibuixar amb els seus amics, però inexplicablement li cauen llàgrimes dels ulls de la tristor i, sense poder aturar-ho, es posa a dibuixar el Henri de nou. Pensa que, si no es relaciona físicament amb ell, no la podran culpar de res. (10/01/2026)

Capítol 4: La persona del destí. La projecció del dibuix del Henri no pot parlar i la comunicació és complicada fins que el mateix Henri comença a escriure les paraules en l’aire. La Luna plora per la contradicció que suposa “invocar-lo” sabent que pot ser perjudicial per tots dos, però el Henri la tranquilitza. També li diu que és frustant perquè sempre l’ha vist plorar. Ella, però, diu que fins ara eren llàgrimes d’alegria i, encara que sigui “hologràficament”, és la primera vegada que ha pogut tocar mai ningú i mai havia estat més feliç. A partir d’aquell moment, la Luna no para de dibuixar-li interactuant amb ell fins que acaben besant-se.

Claude el corb arriba a casa de la Luna amb les notícies fresques de la ciutat. El Henri es troba malalt i s’estan escampant rumors que és per culpa de la bruixa negra, l’última persona amb la que va parlar. La Luna no ho entén, perquè ella només l’ha dibuixat des de la distància.

Per casualitat, el Henri també ha dibuixat a la Luna i, en el dibuix que reposa damunt l’escriptori, l’holografia de la Luna apareix a l‘habitació del Henri i el troba totalment demacrat i sense energia. La Luna li arrenca un bolet verinós que habitava en el cos del Henri i li retorna la salut, però li esborra els records de les seves trobades. L’endemà el Henri passeja alegrement com sempre, però no sap qui és la bruixa negra. Amb tot, ella està contenta.

Un bon dia, mentre la Luna es refresca els peus al riu, la Merino veu baixar una bota surant i, un mica més amunt, troba un jove sense coneixement amb una daga clavada al pit. (10/01/2026)

Capítol extra: El diari de l’Auguste Gilet. L’August surt fugint de bolets gegants que el persegueixen fins que cau exhaust i malalt enmig del bosc. Quan recobra el coneixement uns bolets estan treient-li el verí i la Luna observa des d’una distància prudencial. Quan pot aixecar-se, la Luna se li emporta els bolets que duia al cistell per curar la seva mare, però quan intenta tocar-la, el corb Claude l’esbatusa avisant-lo que no pot tocar-la. També li fa saber que aquells bolets que duia per la seva mare són verinosos. La Luna li fa saber que les propietats dels bolets d’aquest bosc són diferents de la resta.

A instàncies del Claude, la Luna li explica a l’Auguste la seva feina purificadora amb els bolets i com ella acaba absorvint tots els verins. També li dona la medecina que necessita per la seva mare. Aquest fet fa que l’August s’interessi per les medecines i es torna farmacèutic… el senyor farmacèutic de la ciutat que ara té fins i tot néts. L’Auguste Gilet ara és una persona gran i la Luna sembla igual de jove. (10/01/2026)

Luna

Lize

Claude

Minos

Merino

Sisi

Henri