I am a HERO 2 (2009)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ] (ed. 2014)
Norma Editorial



[33]

Una mica millor…

La veritat és que aquest segon volum és més semblant a la pel·lícula. De fet la pel·lícula comença com al primer volum i una mica com el segon. El manga però, és més gore que la pel·lícula i s’agraeix. I tot el que “em molestava” de vinyetes sense dir-me res en el primer volum, almenys en aquest segon passen coses… fins i tot moltes més coses que en la pel·lícula. En aquest punt he de dir que m’ha agradat. Amb tot però, i en línies generals, no m’acaba de fer el pes…

Aquest segon volum l’he llegit en biblioteca i això podria haver influit en la meva opinió. Potser continuo un tercer volum en biblioteca… no ho sé encara. (Hi he descobert tot un món “free” que em pot atreure. ;-) ) El que vull dir és que, hi han coses que estan bé –llenguatge cinematogràfic amb acció total, pràcticament sense diàleg– i coses que no. Per exemple, encara que d’una pàgina a una altra canvia el capítol –suposo perquè ho deuen tenir estipulat amb l’editor, tantes pàgines un capítol– la història continua igual, no hi han talls ni canvis de tema. Això potser més endavant estarà bé. Ara ho trobo ridícul. Per altra banda, sabent-ne el contingut de la pel·lícula, anava resaviat i aquest segon volum amb tant poc diàleg i tanta imatge en mode cinematogràfic te l’acabes en un tres i no res. Menys d’una horeta.



Whakoom:
“A Hideo no li acaba quedant més remei que acceptar que la seva nòvia no és víctima d’una nit d’alcohol (aquest cop no), encara que tampoc sembla ser molt conscient en tota la història del que està passant realment. I a partir d’aquest moment comença una lluita per la supervivència en tota regla, en què l’objectiu és allunyar-se el més possible de la ciutat mentre es veu turmentat pel record de Tekko, a la qual ara percep com una companya ideal i afectuosa que va mantenir l’amor per ell fins i tot en aquests últims moments com a criatura monstruosa.”



11 capítols (12-22) - 200 pàg. b/n + 8 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm



I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

The Babysitter (2017)

[527]

Està “bastant bé”… però no m’interessa gens!

És la “típica” pel·lícula “de manual” que, a poc ben feta que estigui parida, serà una pel·lícula bastant “correcta” i si li afegeixes una mica de creativitat, fins i tot podràs arribar a dir que és una bona pel·lícula. Francament, jo ara mateix tinc el cap en altres coses i la temàtica –enfocada a adolescents per Halloween– no em diu res. Sí hi ha un moment de sorpresa, però és justament el moment que veus en el tràiler, així que… per mi no val massa la pena.



IMDb (6,4):
“Els esdeveniments d’un vespre/nit prenen un gir inesperat a pitjor quan un “nen” intenta espiar a la seva mainadera.”

A Ghost Story (2017)

[526]

Massa, massa lenta…

La història està força bé. Correctament argumentada, explicada i narrada. Però la lentitud amb que ens mostra els fets és desesperant… i al principi insuportable. Una altra cosa no tindré, però paciència un sac, perquè sinó és per deixar-la al quart d’hora.



IMDb (7,0):
“En aquesta singular exploració del llegat, amor, pèrdua i enormitat de l’existència, el fantasma en forma de llençol blanc d’un home tot just trasapassat, torna a la seva casa suburbana per intentar tornar a connectar amb la seva esposa abandonada.”

#funnywordsgift (151)

“Get out of here legs help me.”

[151]

I am a HERO 1 (2009)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix i tinta… i color, suposo)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial



[32]

Interessant…

He comès un gran error! Introduir-me a la lectura de manga amb “Buenas noches, Punpun”. Malgrat les dificultats inicials per acostumar-me a la manera de llegir un manga, resulta que és una puta obra mestra de la que, ara mateix, n’estic fent una segona lectura perquè m’ho demana el cos… I és clar, qualsevol comparació en surt perdent.

Haig de dir que he escollit aquest manga, perquè en vaig veure la pel·lícula i em va agradar prou com per pensar que el manga en el que estava basada podia ser prou bo. També havia llegit alguna ressenya i tot indicava que era del milloret que es pot llegir en manga ara mateix. La veritat és que amb els dos condicionants que he explicat –havent llegit Punpun i havent vist la pel·lícula- el manga és bastant “lletjot”… mal dibuixat a estones. Però he de suposar que, amb l’excepció dels grans mestres del dibuix, això deu ser el que vindria a ser un manga normal. La manera d’explicar una història i la manera de dibuixar-la. Atenció, no dic que estigui malament, però a mi no m’acaba de fer el pes.

El que sí tinc clar és que no em gastaré 8,07€ x 22 volums = 177,54€ en comprar-me tots els volums. Potser sí que seguixo llegint la sèrie o algun volum més –ja ho veurem–, però em temo que serà via biblioteca municipal.

El que sí volia comentar és que no m’ha agradat l’edició d’aquest manga en particular. En quant a mides, sembla que aquesta és la mida estàndar… realment petit, però ara mateix ja no em preocupa perquè m’hi he acostumat. Però l’edició que ha arribat a les meves mans, o estava mal enquadernada o està mal dissenyada: per molt que obri les pàgines, alguns globus de diàleg que queden en l’interior m’eren difícils de llegir… si hagués estat tot el contingut mogut 2 o 3 mm cap l’exterior que hi quedava un marge prou ample, la cosa hagués estat diferenta.



Whakoom:
“El manga de zombis que està arrasant al Japó. Als seus 35 anys, Hideo Suzuki està atrapat en una vida mediocre, pateix contínues al·lucinacions i està començant a perdre la raó, mantenint filosòfiques converses amb el seu amic imaginari. Però quan el pànic i el caos s’apoderen de Tòquio descobreix, aterrit, que la realitat és molt més esgarrifosa que les seves fantasies. Tindrà el que cal tenir per ser un heroi?”

11 capítols (1-11) - 240 pàg. b/n + 8 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (15 mm gruix)



I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

88,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

88,5 Kg (pes real)

[Gràfica a Google Drive.]

Frases, cites i refranys: volem ser per caminar

“Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat.”

(Però així, tot seguit, sense versos ni estrofes, com si fos una frase sencera…)

I ara sí, en vers, tots junts i ben fort:
“I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.”




Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

[ Lluís Llach (1978) ]

Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[31]

Emocional i emocionant…

Jo diria que és la primera vegada que em cauen unes llagrimetes llegint alguna cosa. Sempre que m’ha passat alguna cosa semblant era perquè, a més a més de la història i havien ajudes de tipus visual o auditiu. Així, a pèl, la primera. Per alguna cosa serà.



Whakoom:
“Lligant tots els caps.”

Buenas noches, Punpun 12 (2013)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga,seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[30]

A algú se li ha anat la pinça…

Quin patiment i quines sensacions més desagradables. En una pel·lícula, quan veig que la temàtica m’incomoda, directament l’aturo i en miro una altra (no tinc temps per estar patint en el meu temps d’oci…). Però amb la vida de Punpun, amb la que tant hem empatitzat durant 11 volums, què en fem ara que pren decisions que no agraden ningú i tot es torna més fosc i entortolligat que mai?



Whakoom:
“Les accions de Punpun l’han portat a un carreró sense sortida… serà aquest el seu final? Punpun es disposa a complir el somni d’Aiko que era viatjar junts fins Kagoshima. Però no es tracta d’un simple viatge d’enamorats, sinó d’una fugida cap endavant de dos fugitius.”

Buenas noches, Punpun 11 (2012)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[29]

Aguanta que fa pujada!

Quina manera de dominar el ritme! Ara m’aturo, ara engego, ara passen moltes coses, ara no passa res… No puc dir altra cosa que estic meravellat. En un moment o altre m’ho hauré de rellegir sencer amb una altra perspectiva perquè no surto del meu astorament.



Whakoom:
“Arribem a la recta final de l’obra més personal d’Inio Asano. Una trobada inesperada amb Aiko, la que va ser l’amor de la seva joventut, li dóna a Punpun noves forces per agafar les regnes de la seva vida i intentar aconseguir la felicitat amb la noia amb la qual ha somiat més de la meitat de la seva vida…”

Rick and Morty (2015) S02

[44]

Genial!

Per quedar-te bloquejat des del principi… Hi ha una cascada tan bèstia d’inputs des del principi en alguns capítols que és fàcil entrar en xoc per overload, i per entendre’ls en tota la seva magnitud, caldria veure’ls dos o tres cops. Com sóc tan friqui no ho descarto… més endavant. ;-)

10 capítols de 22 minuts.

IMDb (9,4):
“Una sèrie animada que segueix les aventures d’un súper científic i el seu nét no tan brillant.”

#funnywordsgift (150)

“Touch me the balls Mary and you’ll see what a happiness! Touch me the balls Johan and you’ll see what a joy they do!”

[150]

Buenas noches, Punpun 10 (2012)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[28]

Un culebrot ben parit!

Segons va passant la història, cada cop m’hi sento més identificat. Al principi només eren petits detalls, però cada vegada sóc més gallina… ;-)

No puc estar-me de reconèixer, una vegada més, la capacitat narrativa d’aquest mangaka i la manera amb que, amb petits detalls –amb una mirada– mostra tantes coses.



Whakoom:
“I quan Punpun creia que estava tocant fons, es retroba amb Aiko. Com s’enfrontarà Punpun a la realitat d’una Aiko adulta? Durant anys ha seguit endavant gràcies a la visió idealitzada del seu amor de la infància, però és possible que en conèixer-la de veritat, el seu somni s’ensorri.”

Frases, cites i refranys: veritats i mentides

“Una veritat a mitges és mitja mentida,
per la qual cosa una veritat mal explicada
és una mentida fonamentada.”

[ Dita popular…? i si no, és meva… ;-) ]

Rick and Morty (2013) S01

[43]

Sorprenent!

He començat a veure aquesta sèrie una mica per casualitat. N’havia sentit parlar, però em pensava que seria una cosa de l’estil Hora de aventuras (2010) (9 temporades!). I és clar, res a veure… És una bogeria encomanadissa! Amb ganes de veure les dues següents…

11 capítols de 22 minuts.

IMDb (9,4):
“Una sèrie animada que segueix les aventures d’un súper científic i el seu nét no tan brillant.”

Buenas noches, Punpun 9 (2011)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[27]

Qui dia passa, any empeny…

Aquest volum m’ha semblat una mica més “fluixet” que l’anterior, però de fet, la manera amb que va desgranant la història –obra, vida i miracles de Punpun– és senzillament magistral. Domina el ritme i porta les situacions on i quan vol. Encara no sé com s’ho fa l’Asano per mostrar una noia tant atractiva –segons la meva opinió, és clar– física, intel·lectual i emocionalment en el volum 8 i convertir-la en una més en el 9. Justament al final d’aquest novè volum, finalment podem veure com és en realitat en Punpun…



Whakoom:
“Punpun ja té vint anys. Un fidel reflex de les angoixes, inseguretats i esperances del camí a la maduresa. Després assaborir fugaçment el que podria haver estat la felicitat, Punpun cau en una malenconia molt més profunda que abans. El temps de gràcia que s’havia concedit arriba al final, de manera que es planteja què fer amb la seva vida…”

Star Trek: The Next Generation (1988-89) S02

[42]

Sensació d’haver afluixat el ritme…

La sèrie en sí, en sembla la millor de totes, però tal i com ha acabat l’últim capítol d’aquesta temporada, el pitjor de tots amb “alevosia” –és clar que sempre acabes recordant més l’últim que has vist– construit amb refregits, m’ha fet replantejar la qualificació.

En aquesta temporada Number One apareix ja amb barba, la doctora continua sent una dona –ja no és la mare del Will Wheaton– una substituta que a mi personalment no m’agrada gens (ni l’actriu, Diana Muldaur, ni el personatge, doctora Pulaski) i tenen coneixement, per primera vegada gràcies a Q (un altre personatge que li tinc mania), de l’existència dels Borg.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701-D), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i la insígnia/comunicador en aquesta sèrie per aquesta 2a temporada, igual que l’anterior. Havent vist ja altres sèries, em semblen els millors uniformes.

22 capítols de 44 minuts.



IMDb (8,6):
“Cent anys després de la missió de cinc anys del capità Kirk, una nova generació d’oficials de la Flota Estelar inicien un viatge en una nova Enterprise en una missió per anar allà on ningú hi ha anat abans.”

Buenas noches, Punpun 8 (2011)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[26]

Puto geni!

Inexplicablement, la trama millora amb el temps i el que podia semblar una història senzilla, és ben complexe. Però l’important és el ben explicada que està… ben explicada, ben narrada, ben dibuixada… tot! I aquest personatge, la Sachi Nanjo, de moment el millor amb diferència. Estic començant a quedar estupefacte amb la qualitat de la història.



Whakoom:
“Punpun ja té divuit anys i segueix en un punt indeterminat de la seva vida aferrat al somni d’Aiko. Els anys passen però Punpun segueix sense trobar el seu equilibri. Treballant unes hores per a mantenir-se, amb prou feines té amics, il·lusions ni res que li impulsi a viure excepte l’esperança de retrobar a Aiko de nou… fins que Nanjo reapareix en la seva vida.”

#funnywordsgift (149)

“Donkey meat isn’t transparent.”

[149]

Big Mouth (2017) S01

[41]

Al principi incòmoda…

Haig de comentar que vaig començar a veure aquesta sèrie sense saber què em trobaria i, és clar, em va agafar desprevingut. Òbviament, “políticament” molt incorrecta però, després de superar aquesta primera incomoditat, al final li acabes agafant el punt.

Narra la vida de nanos de 12 anys – i famílies– en el seu dia a dia de l’escola a casa i moltes referències al món jueu, en el moment en que comencen a experimentar la seva sexualitat. La manera en que explica i ensenya les coses, i en el cas de ser nens de 12 anys i per tant menors, tot podria quedar molt a prop del que podria ser qualificat com a pornografia infantil… però és clar, això està més en aquells caps que tenen la “mirada bruta”…

Com dic, al final m’ha agradat i no és gens ofensiva. Al contrari, és molt pedagògica, però deixant de banda tots els prejudicis socials això pot incomodar. La qüestió és, si utilitza un llenguatge tant groller –que per altra banda és el més normal en els nanos–, és aconsellable que ho vegin nanos de la seva edat en el món real? Jo penso que sí, és més, és totalment inqüestionable, però seguramnet molt gent posarà el crit al cel.

10 capítols de 25-27 minuts.

IMDb (8,3):
“Una colla d’amics adolescents troben les seves vides amenaçades per les meravelles i els horrors de la pubertat.”

Buenas noches, Punpun 7 (2010)

[25]

Valoració

Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial

11 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Punpun, ara independitzat, s’allunya cada dia més dels seus semblants. Fingeix portar una vida despreocupada, però el buit és cada cop més gran… fins que, per casualitat, torna a veure a Aiko.”

Crítica

Per si no quedava clar, fan incondicional des de ja!

És cert que, sent tant friqui com sóc, és fàcil tenir-me convençut de qualsevol cosa… però en aquest cas és que s’ho val. Haig de fer esforços per no acabar-me cada volum d’una sentada perquè sinó, quin sentit tindria gaudir-ne en tan poc temps?

Resum (amb espòilers)

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.


Capítol 68: Després de la mort de la seva mare, Punpun, el seu oncle i Midori estan passant el dol. Midori sent una gran llàstima per Punpun, però pel que entenem dels seus pensaments, ell continua amb les seves paranoies evitant sentir res. Midori aprofita per ensenyar-li a Punpun una carta de la seva mare confessant que totes les cartes que ha rebut del seu pare fins ara les havia escrit ella. Mentrestant el pare de Punpun es presenta a casa seva i, entre grans mostres de nerviosisme, ofereix a Punpun anar a viure amb ell a Fukushima.

Capítol 69: Punpun mostrant, una vegada més, la seva desafecció a les relacions humanes li diu que s’estima més viure sol. El seu pare ho entén i, sense deixar el seu nerviosisme, es despedeix. Punpun sembla que esclata en plors al no poder expressar el que realment pensa. L’oncle demana a Punpun que l’acompanyi a fer un passeig, li explica la seva vida i el que espera d’ell a partir d’ara. Li diu que sense Midori ell estaria perdut i que, des que van decidir casar-se, s’ho van explicar tot entre ells i que sap perfectament el que passar entre Punpun i Midori; malgrat això, no li fa res.

Capítol 70: Punpun fa una vida monòtona i avorrida en un estat semicatatònic, que a ell sembla que ja li va bé, mentre van passant els dies a l’escola.

Capítol 71: Lorem ipsum.

Capítol 72: Lorem ipsum.

Capítol 73: Lorem ipsum.

Capítol 74: Lorem ipsum.

Capítol 75: Lorem ipsum.

Capítol 76: Lorem ipsum.

Capítol 77: Lorem ipsum.

Capítol 78: Lorem ipsum.

Col·lecció

Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)