Bloc personal,

diumenge, 20 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 5 (2009)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[22]

Embolica que fa fort!

Coneixem més detalls d’altres personatges de la sèrie. El ritme ha canviat: molta imatge per il·lustrar unes poques línies de texte. De totes maneres hi han escenes que no acabo d’entendre… vol mostrar algun tipus de sentiment, suposo que ràbia, per exemple, i no entenc el dibuix… però tampoc en tinc el background del manga, és clar.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera acaba distanciant-se sentimentalment d’Aiko Tanaka, la noia que fa que el seu cor s’encongeixi, degut a un seguit de sentiments complicats de definir que sorgeixen després d’alguns assumptes que passen entre ells. Dos anys més tard, ja en el tercer i últim any de secundària, Punpun es disposa a comprovar els resultats dels exàmens d’ingrés a l’institut de batxillerat.”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



10 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)


Capítol 47: En els dos últims anys de secundària (al Japó la secundària dura tres anys i el curs escolar comença a l’abril i acaba el febrer; després comencen diferents tipus de batxillerat que duren 3 anys; les vacances d’estiu són molt més curtes, comencen el 21 de juliol i acaben el 31 d’agost, a més tenen 10 dies de Nadal i 10 dies entre curs i curs, entre març i abril) Punpun s’ha dedicat a estudiar de valent, sense distraccions, i ha passat a un bon institut de batxillerat. A diferència de la resta de companys que celebren la graduació, a ell no li fa ni fred ni calor i ara el seu únic objectiu en la vida és follar. Quan arriba a casa amb les notes les mare se n’alegra i una Midori distant –amb les seves preocupacions per la “desaparició” de Yûichi– també. En Yûichi –enfonsat en la depressió– ha comprat un ganivet…

Capítol 48: En sortir de la festa de graduació tothom ho està celebrant, està plovent i tots van sota paraigües. Punpun va tirant cap a casa. Enmig de tota la gent veu l’Aiko amb aquella mirada perduda i sobretot trista esperant algú. Punpun no té cap pensament, però es “guarda” aquella imatge de l’Aiko sota un paraigües atrotinat. Sembla que l’Aiko no l’ha vist… i si l’ha vist, com si res. Aprofita i para a la cafeteria de la Midori i la recomforta amb la seva pena. La Midori li anuncia que la setmana que ve faran la mudança, doncs la mare finalment ha venut la casa i se n’aniran a un apartament més petit. Les coses de Yûichi, encara “desaparegut” les enviarà a casa dels avis de Punpun i Midori tornarà a casa dels seus pares. Midori i Punpun comparteixen pensaments.

Capítol 49: Mentre Midori i Punpun reafirmen la seva amistat, Yûichi agafa un taxi per anar on està al mar. El taxista sospita fonamentadament que Yûichi vol fer una animalada i mica en mica es va obrint i li explica les seves penes. Sembla ser que, en aquests dos anys que no n’hem sabut res, Yûichi va tornar al taller de terrissaria i, ja mantenint una relació estable amb la Midori a casa de la seva germana i de Punpun, li va posar les banyes amb una alumna de 30 anys que estava a punt de casar-se. El promès se’n va enterar, va cancel·lar el casament i li va posar una demanda a Yûichi per danys i perjudicis pel que ha de pagar uns 15.000 €, més del que tenia estalviat per casar-se amb la Midori. La bleda de la seva germana, tot i menystenir-la, decideix vendre la casa perquè Yûichi pugui tirar endavant i davant de tota aquesta situació, Midori li perdona haver-li posat les banyes. Ell no pot sentir-se més humiliat… d’aquí la seva depressió i la seva fugida. Vol treure’s la vida perquè no es mereix res. Mentrestant acaben d’embalar totes les coses per la mudança a Midori li ve la baixona i li demana una abraçada i agafar-se de les mans mentre es queden estirats al terra. Venen els de la mudança, s’ho emporten tot i, mentre la mare de Punpun va a la nova casa, Punpun i Midori van a la cafeteria on Punpun l’ajuda. Midori torna anar de baixona i es queda abraçada al sofà amb Punpun.

Capítol 50: Acurrucats al sofà tots dos es posen a plorar. Midori li explica les seves penes i la història que fins ara no coneixia Punpun. A tot això, Midori li posa la mà dins el pantaló a Punpun. Primer s’espanta, però finalment li acaba fotent un polvo. Després li fa un regal per haver-se graduat: unes ulleres. A sobre Midori li diu que Punpun li agrada molt…

Capítol 51: Punpun està en estat de xoc i no sap ni què pensar. Acaba plorant, però potser ara d’alegria… Quan arriba a la nova casa, un apartament petitet en un bloc de 10 pisos d’apartaments, la seva mare ha anat a veure un amic i dormirà fora. Punpun té temps per pensar… es planteja què fer amb la seva vida. La idea del suïcidi sempre està present. Mentrestant la mare s’ha tirat un home casat i també reflexiona… Punpun se la pela per la nit.

Capítol 52: Seki està amb les seves empanades mentals pròpies de l’edat. Shimizu el va a veure i es posen a passejar. La seva relació és la de sempre i Seki se n’aprofita tant com pot de Shimizu tot i ser molt amics. Veu un cartell penjat al carrer de “chico para todo”, en borra el telèfon i posa el de Shimizu… la feina la vol ell, però el telèfon el té Shimizu. Just escriure el telèfon, un senyor gran que té una immobiliària –serà una figura important en la vida de Punpun més tard– els ofereix treball per netejar un pis que té on ha mort un home gran i l’ha de netejar per poder tornar-lo a llogar. En aquell moment truquen al telèfon de Shimizu, però l’acaba agafant Seki. Li ofereixen una altra feina. Deixa Shimizu amb el senyor de la immobiliària i Seki marxa. Una noia vol vengar-se del seu xicot que li ha posat les banyes i li encarrega matar-lo…

Capítol 53: Seki amb els problemes personals i dilemes morals propis de la seva edat comença a seguir a la persona que ha de matar. Però quan en té l’oportunitat d’empentar-lo a la via del tren, s’ho repensa i el continua seguint. Mentrestant Shimizu ha anat amb el senyor de la immobiliària a fer la neteja de l’apartament, però quan coneix la història de la mort del vell i creu veure un fantasma a la finestra, es caga literalment a sobre i fuig corrents. Enmig d’aquest microrelat, aparentment inconex, es creuen amb Punpun i la mare de Punpun, però sempre apareixen com a més a més, de fons… sense cap acció especial.

Capítol 54: Seki acaba sabent que l’objecte d’atemptat que li han encarregat en realitat té un vida normal i corrent i amb qui li havia posat les banyes és amb una noia que ha deixat embarassada, a més a més d’haver d’estar cuidant del pare que està a l’hospital. Shimizu, que havia sortit corrents i cagat, es troba amb un personatge que ja ha aparegut alguna vegada de forma casual i que tindrà molt més protagonisme més endavant en una de les subtrames. Toshiki, un boig que està construint una secta i afirma que la fi del món arribarà el 7 de juliol 5 anys més endavant… i si ara Punpun té 15 anys, això passarà quan en tingui 20, el clímax de la història (no hi tindrà res a veure, però com ja he dit abans, no hi ha res casual… tot està relacionat). Fa un primer intent de captar Shimizu. Mentrestant Seki ha tornat a quedar amb la noia que li ha encarregat l’assassinat i li confesa que no ho ha pogut fer. Ella també li diu que s’ho havia repensat i l’havia estat trucant per fer-li-ho saber. Seki li torna els diners, però la noia li’n deixa un bitllet gran.

Capítol 55: Seki invita Shimizu a sopar. Mentrestant Punpun està en un karaoke amb els companys de l’institut, però tot i els esforços sembla que no encaixa. En un moment donat surt del karaoke i se li acosta una noia, Kanie, i li proposa anar-se’n junts –de fet només vol sortir d’allà sense haver-ho de fer sola–. Kanie li va explicant la seva experiència personal. En un moment donat senten una música que “ho lliga tot”… El boig de la secta –Toshiki– està dirigint una composició que ha fet amb melòdiques en un terrat i justament ho acaben escoltant Seki i Shimizu per una banda, i Punpun i Kanie per una altra, molt a prop tots quatre però sense veure’s. Punpun s’arrenca i li demana per sortir el proper cap de setmana. Mentrestant la mare de Punpun rep una trucada que l’avisa que el seu pare, l’avi de Punpun, ha mort.

Capítol 56: A l’escola la Kanie li diu a Punpun si li va bé anar a veure una exposició que fa la seva germana gran (en serà un moment decisiu més endavant també). La mare de Punpun l’espera per sortir pitant a l’enterro. No se la veu afligida però està més nerviosa del normal i ho paga amb Punpun. A l’enterro hi és Midori, que no en sabia res des del dia del polvo del desvirgament. Allà s’entera que el mateix dia va tornar l’oncle Yûichi i al dia següent es van casar. Mentre Midori li explica els detalls, Punpun no para de repetir-se les escenes del polvo. Midori li regala un clauer amb una figureta de la seva visita a un temple durant el seu viatge de nuvis. Yûichi mentrestant està al pis de dalt amb els de la funerària, però en cap moment treu el cap. Quan marxen, Punpun el veu per la finestra, però cap dels dos diu res. La seva mare en sabia tota la història, però no li ha dit ni una paraula. De fet li diu una gran veritat: a cap dels dos –mare i fill– els importa una bleda la vida dels demés… De tornada cap a casa, la mare de Punpun torna a perdre els nervis i li diu que per la nit no vagi a dormir a casa que espera una visita… Punpun enrabiat, llença el clauer que li ha regalat la Midori. La mare de Punpun deixa anar alguna llàgrima quan pensa en què li ha dit al seu fill.



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada