Paris Blues (1961)

[514]

Esgarrifa una mica tant d’estereotip…

En un altre moment i contexte hagués estat més que acceptable, però a dia d’avui, la cadena d’estereotips és bastant decebedora, i la història real que s’entrellegeix amb tot un seguit de personatges que sobre paper han de ser molt interessants, aquí es mostren bastant fastiguejats per aquesta visió “particular” que tenien els americans de la vida parisenca . L’únic que val la pena és l’aparició de Louis Armstrong amb un nom ben curiós: Wild Man Moore (l’home més salvatge).



IMDb (6,8):
“Durant la dècada dels ’60 dos músics de jazz nord-americans que viuen a París es troben i s’enamoren de dues turistes nord-americanes.”