Direcció: Jonathan Frakes
Guió: Michael Piller
Actors: Patrick Stewart, Jonathan Frakes, Brent Spiner, LeVar Burton, Marina Sirtis, Michael Dorn, Gates McFadden, F. Murray Abraham, Donna Murphy
[512]
Podria estar millor, però a mi m’ha agradat força…
Dintre L’Esbarzer, una nebulosa amb anomalies medioambientals i grans distorsions, existeix un planeta amb anells similars als de Saturn on hi viu una raça humanoide –humans a ulls vista– de 600 habitants anomenada ba’ku, autosuficients i aparentment artesans sense desenvolupament tecnològic ni industrial. També aparentment, la Federació, en col·laboració d’una altra raça humanoide –però aquesta amb un aspecte estrany a les faccions, com de tenir la pell estirada–, els son’a, estan observant els ba’ku aplicant al Primera Directriu de no intervenció, ni contacte, sinó tenen, com a mínim, coneixement de tecnologia warp. Així, provistos de trajos invisibles a ulls normals, es passejen entre la població nadiua (?) i la poden investigar.
Just en aquest moment comencen a aparèixer trets de fàser, que sí són visibles, i, en mig de tota la confusió, acabem sabent que Data s’ha descontrolat i intenten aturar-lo amb fàsers. Quan se’n donen compte aturen els trets i intenten aturar-lo atrapant-lo físicament, però Data, amb el tratge d’invisibilitat se’n va desfent de tots. Finalment es treu el casc perquè el vegin i finalment tot el tratge. Acaba fugint.
El capità i la resta de la tripulació habitual de l’Entreprise-E estan a punt de fer una recepció a una nova raça alienígena que s’ha incorporat a la Federació, quan reben l’avís de l’almirall Dougherty de la Flota Estelar que està al càrrec de les investigacions dels ba’ku, que els donin els esquemes de Data per poder desactivar-lo, doncs reté als observadors de la Federació i els aliats son’a com ostatges. Estranyats, Picard i companyia es dirigeixen cap el planeta dels Ba’ku per saber què passa. Mentrestant Data ha atacat la nau dels son’a amb l’almirall dintre. Quan l’Entreprise-E s’acosta, tot i no ser requerits, Picard demana intervenir-hi per poder desactivar Data personalment. L’almirall li concedeix 12 hores.
Quan Picard i Worf –que acaba d’arribar de DS9– s’acosten a Data en una nau, Data els dispara indiscriminadament, però finalment aconsegueixen desactivar-lo. Un cop a l’Entreprise li desactiven les sub-rutines “avariades”, no recorda res del què ha passat i comença a actuar amb la normalitat de sempre. Baixen al planeta per reconstruir els fets des del seu últim record actiu, quan arriben a un llac on descobreixen una nau de la Federació camuflada dins el llac, amb tota una reconstrucció hologràfrica del poblat dels ba’ku. Comencen a sospitar que algú els vol desalotjar del planeta contra la seva voluntat. Al mateix temps, tots el tripulants que han trepitjat el planeta comencen a mostrar símptomes d’entusiasme propis de la joventut, quan a Picard se li encén l’enginy. Es presenta a la líder dels ba’ku i li pregunta quants anys té…
Segons sembla, tots o gairebé tots els habitants del planeta tenen més de 300 anys i és degut a les distorsions de L’Esbarzer ampliades pels anells del planeta que afavoreixen una regeneració de l’ADN i els converteix en pràcticament immortals. Al final descobreixen que això és el que els son’a volien des del principi, però també el que volien els dirigents de la Federació. Picard s’oposa a desplaçar la gent contra la seva voluntat, que per decisió pròpia estan en aquell planeta, per un suposat bé global. A més, els ba’ku no són artesans… al contrari, han desenvolupat molta tecnologia, però per decisió pròpia han preferit mantenir-se’n al marge i donar prioritat al desenvolupament personal abans que al tecnològic i per tant no els afectari la Primera Directriu.
Davant la injustícia que està a punt de cometre’s, Picard decideix ajudar els ba’ku i tota la colla pessigolla s’hi afegeix, tot i desobeir ordres directes de l’almirall i de la Federació. Després d’uns quants estira-i-arronsa, acabem sabent que els son’a són, en realitat, joves ba’ku que van voler apoderar-se de la colònia i, en fracasar, van ser desterrats, però fora van començar a envellir i per això van desenvolupar la tecnologia necessària per extreure el component de la immortalitat que caracteritza el planeta i utilitzar-lo en benefici propi. I no tenen cap problema en saltar-se totes les directrius de la Federació per aconseguir els seus objectius.
Quan finalment l’almirall entén què volen aconseguir els son’a ja és tard… Ru’afo, el pell-estirada cap dels son’a, mata l’almirall Dougherty i es disposa a llençar la sonda recolectora que acabarà amb tota la vida que encara queda al planeta. Però un son’a penedit facilita el contacte entre Picard a la nau son’a i Data i Worf al planeta i, en només 3 minuts que és el temps que tarda en desplegar-se la sonda recolectora, Data arriba amb una nau i comença a disparar contra la nau son’a. Primer no li fan cas, però quan decideixen tornar els trets, han de remodular els escuts, moment en el que Worf trasllada tot el pont de comandament a la nau amb el desplegament hologràfic que hi havia al llac i, pensant-se que tot passa relament, en realitat estan en un simulador.
Amb tot Ru’afo aconsegueix transportar-se al recolector i torna a reactivar la sonda, mentre la tripulació son’a recupera la nau. Sort de l’Enterprise, amb Riker al comandament, que torna a l’últim moment i posa les coses al seu lloc. I vet aquí un gat i aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.
NOTA: Una altra dirigida per Number One, el primer oficial adjunt a Picard, també conegut com a Jonathan Frakes en la vida real… ;-)
Just en aquest moment comencen a aparèixer trets de fàser, que sí són visibles, i, en mig de tota la confusió, acabem sabent que Data s’ha descontrolat i intenten aturar-lo amb fàsers. Quan se’n donen compte aturen els trets i intenten aturar-lo atrapant-lo físicament, però Data, amb el tratge d’invisibilitat se’n va desfent de tots. Finalment es treu el casc perquè el vegin i finalment tot el tratge. Acaba fugint.
El capità i la resta de la tripulació habitual de l’Entreprise-E estan a punt de fer una recepció a una nova raça alienígena que s’ha incorporat a la Federació, quan reben l’avís de l’almirall Dougherty de la Flota Estelar que està al càrrec de les investigacions dels ba’ku, que els donin els esquemes de Data per poder desactivar-lo, doncs reté als observadors de la Federació i els aliats son’a com ostatges. Estranyats, Picard i companyia es dirigeixen cap el planeta dels Ba’ku per saber què passa. Mentrestant Data ha atacat la nau dels son’a amb l’almirall dintre. Quan l’Entreprise-E s’acosta, tot i no ser requerits, Picard demana intervenir-hi per poder desactivar Data personalment. L’almirall li concedeix 12 hores.
Quan Picard i Worf –que acaba d’arribar de DS9– s’acosten a Data en una nau, Data els dispara indiscriminadament, però finalment aconsegueixen desactivar-lo. Un cop a l’Entreprise li desactiven les sub-rutines “avariades”, no recorda res del què ha passat i comença a actuar amb la normalitat de sempre. Baixen al planeta per reconstruir els fets des del seu últim record actiu, quan arriben a un llac on descobreixen una nau de la Federació camuflada dins el llac, amb tota una reconstrucció hologràfrica del poblat dels ba’ku. Comencen a sospitar que algú els vol desalotjar del planeta contra la seva voluntat. Al mateix temps, tots el tripulants que han trepitjat el planeta comencen a mostrar símptomes d’entusiasme propis de la joventut, quan a Picard se li encén l’enginy. Es presenta a la líder dels ba’ku i li pregunta quants anys té…
Segons sembla, tots o gairebé tots els habitants del planeta tenen més de 300 anys i és degut a les distorsions de L’Esbarzer ampliades pels anells del planeta que afavoreixen una regeneració de l’ADN i els converteix en pràcticament immortals. Al final descobreixen que això és el que els son’a volien des del principi, però també el que volien els dirigents de la Federació. Picard s’oposa a desplaçar la gent contra la seva voluntat, que per decisió pròpia estan en aquell planeta, per un suposat bé global. A més, els ba’ku no són artesans… al contrari, han desenvolupat molta tecnologia, però per decisió pròpia han preferit mantenir-se’n al marge i donar prioritat al desenvolupament personal abans que al tecnològic i per tant no els afectari la Primera Directriu.
Davant la injustícia que està a punt de cometre’s, Picard decideix ajudar els ba’ku i tota la colla pessigolla s’hi afegeix, tot i desobeir ordres directes de l’almirall i de la Federació. Després d’uns quants estira-i-arronsa, acabem sabent que els son’a són, en realitat, joves ba’ku que van voler apoderar-se de la colònia i, en fracasar, van ser desterrats, però fora van començar a envellir i per això van desenvolupar la tecnologia necessària per extreure el component de la immortalitat que caracteritza el planeta i utilitzar-lo en benefici propi. I no tenen cap problema en saltar-se totes les directrius de la Federació per aconseguir els seus objectius.
Quan finalment l’almirall entén què volen aconseguir els son’a ja és tard… Ru’afo, el pell-estirada cap dels son’a, mata l’almirall Dougherty i es disposa a llençar la sonda recolectora que acabarà amb tota la vida que encara queda al planeta. Però un son’a penedit facilita el contacte entre Picard a la nau son’a i Data i Worf al planeta i, en només 3 minuts que és el temps que tarda en desplegar-se la sonda recolectora, Data arriba amb una nau i comença a disparar contra la nau son’a. Primer no li fan cas, però quan decideixen tornar els trets, han de remodular els escuts, moment en el que Worf trasllada tot el pont de comandament a la nau amb el desplegament hologràfic que hi havia al llac i, pensant-se que tot passa relament, en realitat estan en un simulador.
Amb tot Ru’afo aconsegueix transportar-se al recolector i torna a reactivar la sonda, mentre la tripulació son’a recupera la nau. Sort de l’Enterprise, amb Riker al comandament, que torna a l’últim moment i posa les coses al seu lloc. I vet aquí un gat i aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.
NOTA: Una altra dirigida per Number One, el primer oficial adjunt a Picard, també conegut com a Jonathan Frakes en la vida real… ;-)
Certament potser és més de 3 estrelles que no de 4, però a mi m’ha agradat. És la que fa 9. Amb referències explícites a Star Trek: Deep Space Nine (1993-99), igual que en l’anterior.
És curiós que, tot i sabent que gairebé del tot segur que l’he vista, no en guardo cap record. Ni de la història ni de res…
No sé si és la definició de la pel·lícula o la il·luminació o el maquillatge, però els actors que representen els personatges se’ls comença a veure el llautó… estan tots molt espatllats… es veuen tots molt grans, demacrats i gordos (?)… en definitiva, vells! Per tots passen els anys!
Aquesta la van estrenar acabant Star Trek: Deep Space Nine (1993-99), entre la 6a i 7a temporada. Al mateix temps que feien Star Trek: Voyager (1995-2001) entre la 4a i 5a temporada.
Explica la història d’un planeta amb molt pocs habitants que no envelleixen a causa de les radiacions dels anells del planeta. Mentre una aparent raça “envellida” obsessionada amb la cirurgia estètica (al final són disidents del planeta que han marxat i envellit) fa tractes amb la Federació per tal de fer-los fora del seu planeta per poder aplicar a més gent els miracles curatius del planeta.
IMDb (6,4):
“Quan la tripulació de l’Enterprise es dóna compte d’una conspiració de la Federació contra els habitants d’un planeta únic, el capità Picard comença una rebel·lió oberta.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada